|  |
N projet per conesce la storia di popui
|
|
N contribut dla genetica per conesce la storia di popui
Prejentazion dl projet de enrescida sun les origines genetiches di Ladins y sun les comunités dl Trentin en mertesc, ai 6 de mei da les 20.30 tl museo ladin de Fascia
En mertesc seira ai 6 de mei rejonaràn tl Museo Ladin dles origines di Ladins a mete man da les conescenzes che i on encuei de gra a les enrescides sun l patrimone genetich dles popolazions. L stat dl ert vegnirà prejenté da la dotoura Valentina Coia, enrescidoura responsabla dl projet "Biodesvalivanza y storia dles popolazions dl Trentin" (BIOSTRE) en curs a l’Université de Trent, finanzié y sostegnù da la Provinzia Autonoma de Trent.
|
Logica y matematica y fenomens linguistics
|
|
Anter algebra y idiom gherdeina
Coche la matematica pò daidé splighé fenomens linguistics, n articul de Davide Bondoni, PhD te logica y epistemologia
Te chest curt articul de Davide Bondoni, (da daurì con pdf) végnel sclarì desche la logica matematica pò ester d'utl per apié la strutura fona de na enunziazion y la desferenzia anter sintassa y semantica tl idiom gherdeina bendebot avisa. En particolar végnel sclarì la teoria algebrica dles relazions y la teoria tarskiana di modiei.
|
I peresc dl referendum 2007: Sisto Ghedina y Sisto de Bigontina
|
|
Sisto Ghedina: "Viva ra Zent Ladina Dolomites!"
Seconda pert sun dr. Sisto Ghedina y les entravegnudes con l moviment Zent Ladina Dolomites (ZLD) dal 1946 al 1948 - L resultat dl referendum 2007 ti é vegnú dediché a dr. Sisto Ghedina y al rajonier Sisto de Bigontina
de Paul Videsott
Ai 15 de jugn 1946 s’à abiné sun Jouf de Frera (Frara/Frea) vintecinch persones en raprejentanza de sies valedes (Sisto Ghedina y sie fre Quintino con Sisto de Bigontina y Gino Majoni per Anpezo y Fodom; Franz Gasser [Piculin] y Giuvani Comploi [plovan da Calfosch] per la Val Badia; Tone Sotriffer [Urtijëi], Engelbert Senoner [S. Cristina] y Hans Costa [Sëlva] per Gherdeina; Mario Ghetta, Celestino Weiss [Vich], Unterholzner Fritz, Pescol Alfred [Poza], Morello Gabrielli [Pera], Federico Valentini [Mazin], Iaco Depaul [Ciampedel] y Alfonso Dantone [Cianacei] per la Val de Fascia; Domenico Jellici, Lois, Wolfgang y Giovanni Sommavilla per Moena y laprò Pietro Delfauro [Pardac], Giuseppe Dalladio [Tieser], Redento Giampietro [Ciavaleis] y Alfredo Paluselli [Juian] per la Val de Flem) y à metù su “Zent Ladina Dolomites“ (ZLD).
Albums fotografics de Zent Ladina Dolomites |
|
Fotos dla manifestazion storica sun l jouf dl Sela dl 1946! |
| | Clichede sun una dles fotos per vedei i albums fotografics! |
|
Publicazion: Maria Piaz de Pavarin, dal Pordoi a Katzenau
|
|
"Maria Piaz de Pavarin": n liber premié plu outes
N laour dla storica Luciana Palla dé fora dal Istitut Ladin Majon di Fascegn vegn premié ai 29 de auril a Trent - Pest ence tla Cergnia pro la 6a edizion dl "Premio letterario Nazionale Leggimontagna"
Tl cheder de TrentoFilmfestival a Trent l'edema che végnel premié en mertesc, ai 29 de auril, da les 18.00 tl Ciastel Buonconsiglio pro la edizion de MontagnaLibri 2008 l liber "Maria Piaz de Pavarin / Dal Pordoi a Katzenau" dla storica fodoma Luciana Palla, dé fora dal Istitut Ladin de Fascia Majon di Fascegn.
|
Sisto Ghedina: storia dl referendum 3. pert
|
|
Sisto Ghedina, na plata de storia ladina
Puec ladins sà aldidancuei chi che l dr. Sisto Ghedina Fraio é sté. Ma sciche president politich ladin de "Zent Ladina Dolomites" àl scrit ti agn entravaiés 1946-1948 na plata de storia ladina
de Paul Videsott
Sisto Ghedina é nasciù ai 25 de messel 1899 tla vila d’Alverà via en Anpezo y é vegnù batié l di do tla gliejia de San Iaco dal caplan Jan Mersa (da Calfosch). Al fova l terz mut de Antonio Ghedina (1863-1935) y de Rosa Manaigo de Ago (1867-1948); si fredesc plu vedli ova inom Eugenio (1895-1956) y Caterina (1897-1957), chi plu joegn Guido Giuseppe (1902-1951) y Quintino (1904-1969). L sourainom de ciasa fova Fraio, che vuel dì “da les manies lerges, de bon cuer”. Encueicondì él ciamò na boteiga de souvenirs che porta chest inom tl Corso Italia nr. 74 tl zenter de Cortina.
Clichede sun la foto per vedei i albums fotografics!
Liam a www.amiscdlaladinia.info |
| Clichede sun l logo per daurì la plata di Amisc dla Ladinia Unida |
|
Les lijendes de Fanes davagna tres Susy Rottonara l publich american
|
|
Trionf de Susy Rottonara tl'America
Ai 6 de auril ti él vegnù sourandé pro l Garden State Film Festival a Asbury tl New Jersey (USA) l prum pest per les mujighes che ala à metù adum per l film "L Regn de Fanes"
de Davide Bondoni
La seira dl 6 de auril à la dot. Susy Rottonara, ciantadoura lirica y pianista de renom, podù pié do a Asbury Park tl New Jersey (Stac Unis) l prum pest pro l Garden State Film Festival per la mioura ciadeina sonoura internazionala (best international score) con sie "Regn de Fanes". La musizista badiota da La Ila ova bele abù bendebot de resson l ann passé de otober, davagnan ence te chela ocajion l prum pest per la mujiga da film pro l Music Festival de Londra.
Dolasila, jobelneda tl film "L Regn de Fanes" da Susy Rottonara, anter si creps sclauris de Fanes.
Liams a les plates internet dl film "L Regn de Fanes" con clips da podei vedei - Medret cliché lassoura!
- L Regn de Fanes - Plata dla Lia Culturala Fanes (plates ladines)
Il Regno di Fanes - Sito dell'Associazione Culturale Fanes (plates talianes) Das Reich der Fanes - Webseite des Kulturvereins Fanes (plates todesces) The Reign of Fanes - Webpage of the Cultural Association Fanes (plates ingleises) www.fanesfiction.com - plata de azes prinzipala
|
Storia dl referendum da souramont - II. pert
|
|
Zent Ladina Dolomites sun l jouf dl Sela
Al mess y dess vegnì fat giustizia! Les raijes storiches dl referendum - Seconda pert: dal 1946 inant
de Paul Videsott
 N meis do sia fondazion à “Zent Ladina Dolomites” metù a jì ai 14 de messel dl 1946 la manifestazion storica sun l Jouf de Sela, a chela che passa 3.000 Ladins à tout pert se ghiran sie reconesciment y sia reunificazion tla provinzia de Bulsan.
La manifestazion ladina sun l Jouf de Sela (14 de messel 1946). Al rejona dr. Sisto Ghedina, president de „Zent Ladina Dolomites“. Sun la tofla a man ciancia: „Anpezo ladin vo zì con Bolzan“. Dede na odleda ai albums on-line!
|
Apel dl MPL per les lites parlamentares da en domenia
|
|
Les lites parlamentares y les posizions dla lista Ladins
I litadours dl MPL vegn enviés de lité do coscienza - N comentar de Carlo Willeit
COMENTAR
L temp fova curt, ma sce i movimenc politics LADINS y UAL ne se à endut nia muet, per sie cont almanco, é chest n segn che al mancia na mioura relazion anter i movimenc y che la dependenza politica di ladins regneia con pesc inant. | L MPL, tres sie president Adi Demetz (foto a manciancia) renoveia l apel ai partis che candideia al Parlament y govern nuefs de mené a bon fin la agregazion di trei comuns ladins de Belun a la Region Trentin Sudtirol y de asseguré na raprejentanza ladina tres na lege litala nazionala da endoman.
|
Storia dl referendum da souramont: I. pert
|
|
Al dess y mess vegnì fat giustizia!
Les raijes storiches dl referendum - Pruma pert: les entravegnudes enfin a de jugn dl 1946
de Paul Videsott
 Ciodì che i trei comuns ladins de Anpezo, Col Santa Lùzia y Fodom toca pro Südtirol y ciodì che al ti é ti agn 1945-48 vegnù refusé l dert de vegnì endò pro la provinzia de Bulsan. L referendum di 28 y 29 d’otober 2008 sciche ultim vare de trueps tentatifs da ruvé endò adum pro i autri Ladins.
Protagonisć ampezans di agn 1945-48: dant, da m.c.: Monica Apollonio de Olo, Rodolfo Pompanin Dimai, Bortolo Pompanin de Bartolo, via dedò: Leo Lorenzi de Valbona, Iji Menardi Malto, Luciano Cancider, Bruno Dimai Fileno. Deplù de ei é stés te perjon per “tendenzes separatistes” (enscì ti vegnìvel dit a la volonté di ampezans de reunificazion pro Südtirol).
|
Convegn dl Istitut MdR: ie me aodasse n "new deal"!
L laour dl istitut ne varenta nia i idioms, sce al ne vegn nia integré te n "language planning" miré a la unificazion linguistica dla Ladinia
consciderazions de dr. Erwin Valentini
Tl ultim numer de “La Usc” pòn lieje che l Istitut ladin “Micurà de Rü” (MdR) organiseia ai 28 y 29 de merz n convegn sun l tema: “Ester Ladins incö” (tl titul dl articul végnel enjonté “por avëi n dagnì”). L fin dl convegn é, aldò dl articulist, de baraté fora idees anter i raprejentanc dl istitut y esponenc dl mond cultural, academich y politich y de mete a jì na discuscion sun chest argoment. Na bela scomenciadiva, che pò avei na gran fazion a condizion che an ne ti ciale nia tant al passé (magari per se laudé se enstesc) ma dantaldut al doman y che al vegne rejoné de obietifs y strategies per l davegnì. La chestion sun meisa é scempla ma dramatica: Cie podonse y messonse pa fé per garantì alalongia l souravive di ladins sciche grup etnich-linguistich, sciche “Ladinia”?
|
Apel dl Moviment Politich Ladins
|
|
N apel ai partis y a les listes per les lites dl Parlament talian
Apel dl MP Ladins per les lites parlamentares de auril 2008
L MPL Ladins ti faj a duc i partis y listes che tol pert a les lites dl Parlament 2008, n apel per la sconanza dla mendranza ladina, envian partis y listes, y i lités dl nuef Parlament, a s’impegné de ti fé avei a la mendranza ladina chestes ghiranzes:
1) Mené a bon fin, y zenza perde temp o tò ca prozedures straordinares nia prevedudes dala costituzion, les ghiranzes di comuns de Ampez, Col y Fodom de ruvé pro la Region Trentin Südtirol aladò dl referendum dl 28/29 de otober 2007, damanan i nezesciars arac positifs y aprovan la lege tl Parlament nuef.
|
N bel di per i fredesc Moelgg a Bormio
|
|
Ligreza encuei per i fredesc Moelgg y si fans tla Ladinia
Copa de cristal a Manfred Moelgg y medaia de arjent a Manuela Moelgg pro Campionac mondiai a Bormio
Ligreza y delujion é tl sport dret damprò. Al basta n pice fal é dut é perdù. Encuei a Bormio pro i Camionac de schi alpin él endere propi sté n dì de gran ligreza per i fredesc Moelgg. Manfred à podù pié do la picera copa de cristal per avei abiné adum tl slalom la majera cumpeida de ponc, vuel dì avei abù la majera costanza con de bogn resultac. Manuela Moelgg se à plazé seconda tl gigant con does manches garatedes. Gran delujion per l garejadour franzeis Jean Baptiste Grange, te classifica dant da Moelgg, ma à pozeré tla seconda manche. Enscì ti àl basté a Moelgg n sest post tl slalom encuei.
|
Edema dla cultura: museo davert n'edema alalongia debant
|
|
Edema dla cultura: na festa per duc
Dai 25 ai 31 de merz 2008 - Entreda debant tl museo ladin de Fascia y 20% de arbas sun dutes les publicazions dl Istitut Cultural
L Museo Ladin de Fascia tol tamben pert a la diejema Edema Nazionala dla Cultura metuda a jì dal Ministere per i Bens y les Ativités Culturales dai 25 ai 31 de merz 2008. L slogan de chest ann "L'Edema dla Cultura: na festa per duc" vuel sotrissé la volonté de ti fé conesce a la jent a na maniera plu fona y tamben na maiour conescenza di bens culturai che é entourn nos via y che ai raprejenteia, anter l auter, n fatour de competitivité y de svilup nazional y local.
|
Gran suzes per l atlet Manfred Moelgg
|
|
Finalmenter ti garétela a Manfred Moelgg
Prum encuei tl slalom spezial a Kranjska Gora tla Slovenia
Do ester sté bele sies outes sun l podest te chesta sajon de gares à l atlet marou finalmenter davagné la pruma outa na gara de Copa dl Mond encuei tl slalom a Kranjska Gora tla Slovenia dant dal craot Ivica Kostelic y dal austriach Marcel Hirscher. Les mioures congratulazions!!
|
Sit nuef dla Union Generela di Ladins
|
|
La Generela sen ence te internet
Sot a la miscion www.generela.info se prejenteia la majera union interladina
Sot a www.generela.info él ju chisc dis online l sit nuef dla Union Generela di Ladins dles Dolomites olàche al sarà ence la poscibelté de aposté sies publicazions y dantaldut de conesce plu damprò si fins y sies ativités. L sit é dutaorela en costruzion ma vegnirà tost arichì de trueps contegnus.
|
|  |
|