|  |
L Fotoclub Val Badia envieia
|
|
Seira de diapositives y tecniches da fé ju
L Fotoclub Val Badia à ence na bela plata internet http://www.fotoclubvalbadia.ladinia.net
L Fotoclub Val Badia envieia duc a na seira de diapositives y fotografies – olache al vegnirà dedò ence fat na discuscion soura les tecniches, i aparac, i films adorés da fé ju y soura l‘impostazion dles fotografies lascedes vedei – en mercui ai 12 de november da les 20.00 tl salf dl Istitut Ladin ”Micurá de Rü” a San Martin. I fotografs al laour.
|
Dal European Bureau for Lesser Used Languages (EBLUL)
|
|
Tant costa pa l multilinguism?
Te na sozieté monolinga mess i zitadins che rejona n lingaz minoritar daidé finanzié i servisc culturai per la maioranza
de dr. Erwin Valentini

L European Bureau for Lesser Used Languages (EBLUL) à organisé ai 13 de otober a Bruxelles, en colaborazion con l Parlament europeich, na conferenza sun l tema «Focus on linguistic diversity in the new Europe”. La conferenza volova dantaldut ti pité n forum a les mendranzes linguistiches di paisc candidac per porté dant siei problems y enrescì cie che ales pò se aspeté da la Union europeica (UE). I problems di paisc dl est é trueps y gragn; per ejempl, la Slovachia, n paisc de 5.5 milions de abitanc, compeida na doseina de mendranzes linguistiches y culturales. Sceben che duc chisc paisc ae lité per la democrazia liberala y n valgugn ae ence sotscrit la “Charta europeica di lingac regionai y minoritars” dl Consei d’Europa, ne se ài ciamò nia delibré dldut dl’arpejon storica vedla de cenc de agn. Da una na pert ne corespon la politica reala di governs nia dagnora a les declarazions de prinzip, da l’autra pert souravìvel tenscions y conflic anter popui y etnies che à marscé per secui la sozieté dla Mittel-Europa. Les mendranzes de chisc paisc veid tla costituzion dla EU na garanzia de democrazia y n cheder politich-giuridich per fé valei siei derc visavis dles autorités nazionales.
|
Chiocchetti: I ti daré mia ousc a la Union Autonomista Ladina
|
|
Al vuel ester n projet global per conduje adum la comunanza ladina
I contac de colaborazion interladina tl ciamp dl lingaz é praticamenter n dejaster
de Fabio Chiocchetti dl Goti/Moena
I volesse con chest contribut porté dant valgunes reflescions en cont dl endrez che l moviment politich ladin te Fascia à conesciù da n trat encà, y sclarì tl medem temp mia posizion tedant les litazions, ajache valch outa sun la stampa dut é vegnù reporté n pue massa alalesiera a chestions personales o de paisc. Defat, canche en chesta aisciuda éi dé de retourn la tessera, éi volù dé n segn sterch de critica ti confronc dla dirigenza dla Union Autonomista Ladina (UAL), y descedé na reflescion che perauter ne é nia vegnuda adalerch. Ala se tratova aboncont demé dl ultim episode de dejaje che se fajova sentì da n bon trat encà. L laour per fé cresce y renforzé la coscienza ladina é dut auter che fenì y dess jì soura i confins teritoriai fora.
|
L istitut ladin de Souramont deura sies portes
|
|
L Istitut Cultural Ladin "Ciasa de Jan" à sen sie statut
Bandida per tò su n colaboradour aministratif, les domandes pò vegnì prejentedes enchin ai 27 de otober
de Lorenzo Soratroi
(if) L statut é vegnù aprové te chisc ultims dis dal comité costitutif che é formé dai raprejentanc dles aministrazions di Comuns y dles Unions Ladines di trei comuns ladins storics, dai diretours di istituc de Fascia y Badia y da doi esperc de chestions aministratives. Do n isté de discuscions y de laour él vegnù enciarié l dot. Luca Agostini da pert dl comité costitutif a mete adum n statut, al l à porté a bon fin, al é l prum ziedl per mete a jì l istitut per i trei comuns. Al é vegnù descorù truep sun la forma giuridica da ti dé a chest ent nuef che dess ester l plu saurì poscibel da manejé dal pont de veduda burocratich. Al fossa sciode sce na gran pert dl temp y di scioldi a disposizion jissa perdus per gauja de chertes o de n manejement massa peigher. L istitut sarà na assoziazion con sozes fondadours, i trei comuns, les trei unions, ma con la poscibelté de tò ite d'autri sozes che deida finanzié l laour scientifich. Tl statut él ence prevedù na pert de finanziament fissa da pert di Comuns y dles Unions; chest per permete l funzionament dla strutura ence sce i finanziamenc statai che vegn da la lege 482/99, essa da se entardivé o da vegnì a mancé daldut . Sun l retrat: la Ciasa de Jan a Col Santa Lizia dant l derturament.
|
Respostes a les trei domandes
|
|
Ester politicamenter autonoms vuel dì laoré plu davejin a la jent
Arateise che al fossa vegnù fat dutes chestes operes zenza la sburla dla Lista LADINS?
de dr. Lois Castlunger dla LL
Mies trei respostes a les trei domandes metudes dant da la redazion (ciala plu enju per les domandes, ndr):
1) Sce i volon souravive sciche mendranza, spo messonse ti dé na majera importanza al lingaz, chel vuel dì se dé da fé per giatè n lingaz ladin scrit unifiché, y crié les normes per l ensegné y l adorè.
2) Na raprejentanza autonoma é de gran importanza per vigni mendranza, ciuldì che demé enscì ciafia na mendranza de lascé audì sia ousc autentica, zenza ester condizioneda. Chest ne vuel nia dì che ala fej dut da soula, ma ala se chirirà chi partis che é a una con sie program y che deida realisé chest program.
|
Di internazional (17-10-2003)per scombate la puerté
Ence Südtirol é atoché da chest fenomen - la politica ne dess nia se ouje demez
En ocajion dl di internazional dla puerté recorda la Lista LADINS che ence Südtirol é atoché da chest fenomen y che la politica ne dess nia ouje demez l’atenzion da chesta realté con laudé tresfora l gran benester y apriejé la conjuntura economica che floresc tant ben. Te nosta provinzia ne i vàla giut nia tant ben a duc co che valch politicher volessa nes fé creie (cis sen dant les lites). L aument sun l cost dla vita se fej sentì tres deplù y vegn dantaldut a pesé sun la categoria di laoranc y sun les families joenes.
|
Da la Lia per popui manacés
|
|
Na politica mediala da Medieve te Südtirol, dantaldut envers i ladins
La Lia per popui manacés ghira finalmenter n sostegn finanziar per lege y nia do vueies politiches per i media ladins - Mussner tegn tres ciamò zeruch contribuc
La Court Costituzionala a Roma à dé sie bensté al sostegn finanziar per lege a "Südtirol Heute" (telejornal per todesch de na mesora sun l canal austriach ORF, ndr, a d'enjonta de chi dla RAI), da pert dla provinzia da Bulsan. En basa a chesta sentenza dess la politica provinziala finalmenter ence asseguré per lege n sostegn comesuré ai media ladins. Ma chest à la politica provinziala enfin a sen dagnora refusé. L unich raprejentant lité tl consei, dr. Carlo Willeit, ova bele plu iadesc porté ite tl Consei propostes de chest vers, ma la maioranza les à dagnora dejaprovedes. Sconanza dla mendranza vel a na maniera evidenta demé per la maioranza todescia te Südtirol, nia endere per chela ladina. Laprò él da sotlinié che l grup linguistich ladin a desferenzia da chel todesch ne pò nia emporté media te sie lingaz dla oma.
Sun l retrat: l raprejentant dla Lia per i popui manacés, dr. Mateo Taibon.
|
Les speises litales y les gran prescions
|
|
Südtirol: democrazia en pericul, massa truepes unions de rejim
Dr. Carlo Willeit: Les somes enormes per l reclam vegnirà tert o adora trates ite dai zitadins tres sies coutes
Sun les pratiches de reclam politich, sen dant les lites, tol posizion l vize-president dl Consei dr. Carlo Willeit con chestes constatazions: „Metù man àn con brosciures ofiziales y relazions de plates y plates sun foliec dl dì y dl’edema: laudes a se enstesc paiedes con les coutes. Spo végnel entent auti y ai deventa 30% miourmarcé, vuel dì zachei paia l 30%. I taxis sforza i clienc de fé propaganda per i candidac che paia l plu. I radios privac vegn destenus y tl radio y tla televijion publica ne pòl nia plu vegnì fat confrontazions politiches publiches. Y les unions pò o miec mess fé reclam per la Svp. I membri y/o candidac de d’autri partis vegn bandis y pò se fondé na sia union, l’unica medejina contra la politica clientelara y l entravai de unions de categoria de rejim.
|
La redazion envieia a respone - lites 2003
|
|
Trei domandes ai partis
Cie vel pa: la mendranza o valch d'auter?
Chisc dis porta dant vigni partì sies rejons, sie program, sia minonga sun la mendranza ladina. La redazion envieia la Svp, Lista Ladins y i Verc a nes mané ite per en sabeda seira les respostes a chestes domandes tres e-mail Usla@dnet.it:
- Pensan al davegnì dla mendranza ladina, saràl meso che ala posse souravive, sce an arata che a livel economich, de "public relations", de identité ne à l lingaz ladin feter plu deguna emportanza; sce an miena che al é miec se mescedé ite con i autri o azeté na colaborazion te d'autri partis che nes tegnirà tres a n livel plu bas?
- À pa na mendranza zenza cef, zenza sia raprejentanza autonoma, direta, na chance de podei valei valch y per cie motif déssela pa l'avei? Anter doi patrons é l dialogh dessegur plu valif che anter subordiné y patron?
- Valgugn ombolc à dé pro che a ester con la Svp él plu saurí porté inant operes publiches, valch un auter dij che al ti basta Durnwalder. Chest vuel dì che i scioldi publics à n patron, che nos son te n monopol. É chesta la democrazia nueva?
|
Opera: mete sun la crousc - ressuscité
|
|
Laour de Wilfried Senoner tl Museum Ladin
Con l sostegn dla Fondazion dla Cassa dl Sparagn él vegnù compré n'opera de Wilfried Senoner
Danter i fins dl Museum Ladin él dessegur ence chel de emplenì con l temp la colezion de operes d'ert de artisc' dla Ladinia. Una dles majeres personalités en cont de creativité artistica é sté Wilfried Senoner, artist de Urtijei che se à fat onour laoran per truepes zités d'Europa y fajan n grum de mostres personales y coletives ence a livel internazional. Wielfried à ence tout pert a trueps concursc vencian l prum pest. Artisticamenter é Wilfried nasciù bele tla berstot de sie pere, ma el à ence fat la Scola d'ert a Urtijei. Do avei laoré per n ann a ciasa él jù a Milan a frecuenté l'academia de Brera, olà ache al à abù coche professours i maestri de scultura Marini Marini, Francesco Messina y Alik Cavalieri. Do cater agn àl sclut ju si studes y al à arjont l diplom de maester de scultura d'ert con la mioura votazion. Do avei laoré per n valgun agn a Augsburg él ruvé derevers a ciasa, olà che al à ensegné tla scola profescionala y tla Scola d'Ert de Urtijei. Plu tert laòrel demé plu per sie cont. Wilfried é sté n maester tla conescenza dles tecniches artistiches, dal dessegn a la pitura (uele sun teila, uele sun legn, pitura a fresch y e.i.), dal relief a la scultura plastica; el à dagnora adoré con gran savei y sensibelté plu sortes de materiai, l legn, l mermol, l bron, l colour, l'arjila, la mauta fina, l poliester y d'autri, adatés sun mesura y aldò dla filosofia espressiva dl moment. Chesta gran polivalenza à fat de Wilfried Senoner un di majeri artisc' che Gherdeina à abù.
sun l retrat: portal dal titul " mete sun la crousc - ressuscité"
|
Devers les lites provinziales 2003
|
|
Propaganda litala fora de mesura
An drumbla, sbroca y sbuera - I adoron raprejentanc che se damana na dreta autonomia ence per i ladins
de Lois Trebo (if) Vignun conesc che al é les lites dant porta. Desche na locomotiva se fej inant la propaganda di partis. Sce al é veira che demé la SVP soula darà fora plu de n miliard de vedles lires per la propaganda, vuelel dì che al nen é bel assé. Te vigni cianton se spraiza i candidac sun i toflons de chi pareis, reclams a colours sun papier lujent te feter vigni foliet. Cialede a les muses puzenedes y sfarinedes ite sun i placac sproporzionés: an mess pu cialé fora da joegn, biei sagns y dantdaldut stersc. Chi vuel pa n raprejentant melnudrì y da puech? L litadour vuel se identifiché con sie raprejentant y perchel déssel cialé fora ben, gaiert y al dess fé imprescion. An proclama che an vuel resté stersc y vegnì ciamò plu stersc, samben per fracogné duc i autri te n piz che ai teje endò per 5 agn. Vigni partì vuel se prejenté enscì, demè che ala ne ti gareta nia a trueps. An proa da compré oujes con scincundes da puech - na picera marena, na ciastagneda, an partesc fora prosc/pontapiec y retrac di candidac; sce al vegnissa pu dé fora tornadures de fè smauz, moles de ciajuel y de tel meses mesanes de ciociul, dailò sce nen fòssel pa trueps che tomassa tla jopa y se lasciassa compré. Ma de chisc n'él pa ben dagnora stés; al n'é nia da creie, tant de jent che ne s'interesseia daldut nia dla politica y se lascia compré da les empromiscions. Sen à duc de biei programs, ma ai dij demé cosses generales.
|
Manifestazion dla LL sun Plaza dla Blava a Bulsan ai 16 d'otober
Prejentazion dl program y di candidac - program de cornisc de Alessandro Trebo y Christian Pescosta
En juebia ai 16 d'otober 2003 met la LISTA LADINS a jì sun la Plaza dla Blava (Kornplatz)a Bulsan na manifestazion litala publica, olà che al vegnirà prejenté i candidac y l program per les lites provinziales di 26 d'otober. La manifestazion vegn tegnuda alalergia sun plaza y met man da les 15.30 per duré zirca enchin a les 18.30. Te chesta ocajion saràl ence i doi artisc' badioc Alessandro Trebo (da San Martin) y Christian Pescosta (da Corvara) che portarà dant n pice program musical de cornisc. Al vegnirà ence dé fora valch da beive per tegnì n puech adum la jent a s'la conté.
sun l retrat: Alessandro Trebo (da San Martin) y Christian Pescosta (da Corvara)
|
La université popolara de Fascia deura endò sies portes
Ultim termin per se scrive ite é l 17 de otober
(cg) Ai 13 de otober végnel inauguré a Poza l ann academich 2003/2004 dla université popolara dla Val de Fascia. Ela é metuda a jì dal comun de Poza en colaborazion con l Istitut regional de studes y enrescides soziales de Trent. Na scomenciadiva che va bele inant da agn y che vegn tres deplù aprijieda: l ann passé fova i scric ite na otantina. Les lezions piarà via en vender ai 17 de otober da les 3 domesdì tl auditorium y ales durarà enchin ai 2 d'auril 2004. Te chest ann de scola vegniràl traté desvalifs argomenc:erbes da medejina, alimentazion , prum aiut, geografia, storia trentina dl XX secul, museum ladin, religion y ambient. Dlongia n'ora a l'edema de ginastica vegniràl ence pastelné. N valgunes conferenzes se darà ju con erbes da medejina, con l'Europa, la vera tl Irak y testimonianzies de viadesc.
|
Candidac dla LL tol posizion: Peter Huber
|
|
Kultur ist das Andere in uns
N valgugn pensiers de Peter Huber per cie che reverda sia canditatura pro i LADINS en chesta outa
de Peter Huber/Lana
Zur Beantwortung einiger Fragen betreffs Kandidatur eines Nichtladiners in der Liste der LADINS, die nur in einem Land gestellt werden können, in der Sprache gleichgesetzt ist mit Identität, Identität mit Volk(sgruppe), Volk(sgruppe) mit Recht und Recht abhängig gemacht wird vom Gebrauch einer Sprache. Erste Frage: Darf ein Nichtladiner für eine ladinische Partei kandidieren? Antwort: Ja. Er darf. (Und sogar dann, wenn er sich bei der letzten Volksgruppenzugehörigkeitserklärung nicht als Ladiner erklärt hat.)
|
N comentar da "La Quotidiana"
|
|
La domanda ne é nia Rumanc Grijon te scola sci o no, ma demé te cie velozité
Comentar dl capo-redadour dla "Quotidiana" sun la dezijion dla Govern dl Grijon de dé fora dal 2005 inant i libri da scola demé plu te Rumanc Grijon
Entratant che chilò ne auden net nia per cie che reverda la introduzion dl Ladin Standard tles scoles, paridlabel al Rumanc Grijon (rg), nience sperimentalmenter, ésen pro i Ladins dl Grijon cotant plu inant, l rg é da n pez lingaz aministratif dl Cianton Grijon y vegn ensegné sperimentalmenter bele da agn te valgunes scoles. Te na intervista deda ultimamenter a la televijion ladina en gaujion dl scomenciament dl ann de scola se à l Intendent Ladin, Roland Verra, sun na domanda spezifica, destanzié conferman che "tles scoles vegniràl ensegné l lingaz rejoné tla comunité dl luech", vuel dì l dialet local. Tl Grijon vuelen depierpul dal 2005 inant passé de gre en gre definitivamenter te dutes les scoles al rg. L Govern dl Cianton y plu avisa l assessour a les scoles Claudio Lardi à tout la dezijion de dé fora i libri (cudeschs) da scola demé plu te una na varianta y nia te 5. Sun la foto: Asterix per rg: Asterix ed ils Helvets.
|
|  |
|