|  |
Istitut Ladin ''Ciasa de Jan'': seminar de informazion
|
|
Poscibeltés nueves per defene y valorisé les comunités ladines
Scola y cultura ladina: cie che al é vegnù fat y cie che an pò fé
de Lorenzo Soratroi
(if) I trei comuns ladins de Fodom, Col y Ampez, adum a les Unions di Ladins y al Istitut Ladin “Ciasa de Jan” che é tl nasce, à endrezé per en sabeda ai 29 de november, da les 3 domesdì tl Salf di Congresc de Reba, n seminar de informazion: “La lege 482/99, poscibeltés nueves per defene y valorisé les comunités ladines. Scola y cultura ladina: cie che al é vegnù fat y cie che an pò fè?”. Chest é l titul cernù per scomencé a descore y capì cie aplicazion pratica che la lege nazionala sun les mendranzes podarà avei, na lege aproveda oramai dant da cater agn dal parlament nazional.
|
Svilups nuefs te internet
|
|
I films "regorarà" tost tres internet
I studios de Hollywood vuel mete man con vene i films da des-ciarié tres internet
(if) Al plu tert dal 2005 inant dess i americans ofizialmenter podei des-ciarié da internet i films plu nuefs sun si computers per i cialé a ciasa. Chest él vegnù declaré da pert de Jack Valenti, president dla Motion Pictures Association of America (MPAA), la majera union de produtours de films da entrategniment american. Hollywood vuel enfinamai sporje films che fova ciamò dant da puech ti chinos y ne é nia ciamò da avei sun DVD. N svilup che fej sté enré i videotecars, dal moment che al vegn enscì rot la ciadeina tradizionala de destribuzion. Les stars "steiles" de Hollywood tost da des-ciarié ju da internet.
|
Graziadio Isaia Ascoli, 130 agn dedò
I laours dl linguist furlan-gorizian mantegn dutaorela sia validité - Al fossa ora da remoné demez n iade cerc pregiudizes. Ladin, n lingaz vedl y arcaich? No
Chest ann él 130 agn ca (1873-2003) da la publicazion di "Saggi Ladini" dl studious y linguist Graziadio Isaia Ascoli (1829-1907). Con chest stude àl daidé convalidé l status de lingaz a les faeles ladines tl erch alpin: dal furlan al ladin dles Dolomites enfin al rumanc, les ragrupan en plu tla categoria "ladin" desche grup despartí dai dialec talians. Con chest stude àl daurì la "Questione Ladina", na discuscion plulere teoretica encuei, dal moment che te duc trei i raions "ladins" reconéscen sie idiom desche lingaz y nia desche dialet talian.
|
An marciadeia tres deplù sun troi eletronich
Les pesimes ti confronc dla segurté dla cherta de credit arfera endere ciamò la vueia de compré
(if) Ti proscims agn pòn se aspeté tl setour dl "e-comerce" de gran perzentuales de chersciuda. Chesta forma de fé afars vegn anuzeda encueicondì per l 95% dai stac industrialisés. Chisc é i dac che an pò lieje tl Raport Anual dl "E-Comerce" che la UNCTAD (Organisazion per l svilup dl comerz dles Nazions Unides) vegnù prejenté dant da puech a Ginevra. L'Africa y l'America Latina depierpul arjonj deberieda apeina l 1% dl e-comerz mondial. Les previjons de svilup a livel mondial per l e-comerz é per chest ann anter i 1,4 y 3,8 bilions de US-dolars. Aumenc enfin a 12,8 bilions de US-dolars é prevedus enfin al 2006. L 95% de chest import reverda l comerz "business-to-business" (B2B).
|
Consei Regional: sen 3 raprejentanc ladins
|
|
Carlo Andreotti se declareia ladin
Encuei tla pruma senteda dl Consei Regional - Musa dassen ajia de Florian Mussner
L vedl "Landeshauptmann" dl Trentin, Carlo Andreotti, se à declaré encuei en gaujion dla pruma senteda dl Consei Regional a Bulsan - gran marevueia de duc - desche raprejentant di ladins. Na declarazion de portegnenza a n grup linguistich al scomenciament dla pruma senteda regionala é veduda dantfora dal statut. Sciche rejon à Andreotti declaré che al vuel valorisé y varenté la posizion di ladins, y con na certa rejon. Al à raijes ladines: sia familia fova dla Val de Fascia y el rejona ence fascian. Dlongia Luigi Chiocchetti y Florian Mussner él sen 3 raprejentanc ladins tl Consei Regional. Na musa fetra pro Florian Mussner (Svp) che se veid enscì sciampé les poscibeltés de vegnì enciarié ence desche assessour regional. Per entant é Mussner vegnù lité con 45 oujes a vize-president dl Consei Regional. L president nuef é Mario Magnani (Margherita) y sia vize todescia é Sabina Kasslater-Mur (Svp).
|
Enseira tl salf Mercantil a Bulsan: cianties y balades
|
|
Premiera de "Cianties y balades ladines", na seira garateda
"Cianties y balades ladines" te n conzert de aut livel - Dlongia Fonso Willeit à dret plajù les oujes joenes da sopran de Susi Rottonara y Erika Mussner

L conzert "Cianties y balades ladines" à trat adalerch trueps ladins enseira (20.11.03) tl Salf Mercantil a Bulsan. Gran aplaus per l ciantadour Fonso Willeit (bariton) y les ciantarines Susi Rottonara da La Ila y Erika Mussner de Selva (trames sopran) y Ulrich Willeit y Max Ploner al clavier. Introduzion y spligazion a les singules cianties à ofrì Lois Ellecosta, enstes un di poec dles rimes metudes en mujiga da Fonso Willeit. La scomenciadiva per l conzert é pieda via da la Consulta Ladina dl Comun da Bulsan y se à ghiré trueps laours de preparazion.
Sun l retrat da manciancia: Ulrich Willeit, Max Ploner, Erika Mussner, Susi Rottonara, Fonso Willeit y Olga Moling, viadedò Lois Ellecosta.
|
La Union di Ladins envieia a la prejentazion dl Saltier
|
|
L saltier con i salms tl ladin
N laour metù adum da siour Iaco Ploner, ploan da La Val en colaorazion con Tone Gasser - Prejentazion ofiziala con la prejenza dl Vescul Wilhelm Egger
Con ligreza envieia la Union di Ladins dla Val Badia a la prejentazion dl "Saltier", l liber di salms con notes desche ai vegn adorés tla liturgia. L liber vegnirà prejenté te na funzion sacra prejenzieda dal Vescul Wilhelm Egger en la pruma domenia d'Advent, ai 30 de november 2003, da les 18.00, tla gliejia da San Martin. Ma chest ne é nia ciamò dut, al vegn ence prejenté valgunes d'autres publicazions de gliejia a sostegn dla liturgia ladina.
|
Entourn 43.000 empleés publics
L setour publich é enscì l majer datour de laour tla provinzia
La cumpeida de dependenc/empleés publics te Südtirol fova a la fin dl 2002 de 42.793 persones. L 81,5% laora tla aministrazion locala, en pert ensegnan ence te scoles statales. L 18,5% laora tles aministrazions statales y aministrazions en pert statales o pro aziendes privatisedes sciche la posta y la ferata. Pro chestes empreises statales laòrel plu ei, entratant che pro les aministrazions locales (provinzia, comuns) él l dopl tant de eles che ei enciariés. N auter aspet interessant é les perzentuales di empleés publics do grup linguistich. Per cie che reverda i ladins sautel a uedl che ai tol ite demé l 3,5% dles stieres publiches, sceben che ai fej fora l 4,3% dla populazion. Les perzentuales di todesc y talians corespon depierpul scialdi a les perzentuales de populazion.
|
Les enciaries: Govern Provinzial Nuef y presidenzes
|
|
Les eles tla Svp "revolteia"
L obmann Siegfried Brugger deura les tratatives con les "eles tla Svp" - Na avocatessa vuel ejaminé n recurs - Mussner confermé desche assessour - Alleanza Nazionale, ex MSI, vegn enauzeda per l prum iade a onours istituzionai
  Ence do che les enciaries tl Govern provinzial nuef y les enciaries istituzionales é vegnudes sourandedes enier, ne vuel les eles tla Svp nia la dé su tant atira y dé na tria. Dantaldut la capora dles eles tla Svp, Martha Stocker, che ne é no vegnuda touta ite desche assessoura, no desche presidenta dl Consei, desche an se aspetova perdret, se sent ofenuda dal comportament de sie partí. A Florian Mussner ti él vegnù confermé la enciaria da assessour. Giorgio Holzmann de Alleanza Nazionale (ex MSI) é vegnù enauzé da la Svp a onours istituzionai, al deventa vize dl Consei Provinzial, na raida politica a la lum dl soredl, do che Svp y AN colaborova bele da n pez "do les coltrines".
|
Na autra prejenza sun internet
|
|
Servisc ai Joegn va on-line
Servisc ai Joegn Val Badia te n guant plajoul - Al fossa ora che duc i sitesc ladins internet giatassa na luegia che cuei adum duc i liams
 Te chisc ultims temps végnel a lum d'en gre via sitesc internet tl lingaz ladin. N auter ju on-line eniann é l sit dl "Servisc ai Joegn Val Badia", scempl y scialdi plajoul tl design con valgugn ziracui simpatics y gifs animés. L sit é dutaorela ciamò en costruzion. Al reporta les manifestazions metudes a jì dal Servisc tla Val Badia, curtes reportajes dles manifestazions, n pensier dl'edema, na galeria de fotografies di grups y n forum che mess endere ciamò vegnì traponù tl ladin. L sit é vegnù metù adum dal grafich da Lungiarü Mario Clara/firma Madem che manejeia ence l sit turistich ladinia.it. Silke Irsara de Badia é referenta tl Servisc ai Joegn da november 1996.
|
Banches: chi damana pa do l plu credic
|
|
La maioura pert di empresc' va a jent privata
Spo a la hotelaria, ai impresars y ai marciadenc - Al é ence vegnù analisé l pericul de perduda
 Aldò dles enrescides fates con termen dl 30 de jugn 2003 él sté dantaldut persones privates y les sozietés de finanziament a damané do finanziamenc (34,3%). Desche secont grup con 14,8% él sté i hotiei y restauranc dant i impresars (12,0%) y i marciadenc (11,7%). La majera pert di credic che manacia de ne vegnì nia plu dés derevers é tles mans de persones privates y sozietés de finanziament (31,6%). Dedò vegn i impresars dl’edilizia (15,1%), i marciadenc (14,6%) y la industria (10,9%). A chesta conclujion ruva l’analisa deda fora dal Istitut de Statistica Provinzial.
|
Despartis y devorzes 2000-2002 (Astat)
|
|
Despartis y devorzes te Südtirol
Despartizions y devorzes radoplés te 10 agn
A paredl con l ann 1990 é la cumpeida de despartis chersciuda dl dopl. A paredl con 320 despartizions dant da tredesc agn, arcumpéden encuei 662 caji tla Provinzia. Chest fej fora na rata de 14,2 copies despartides sun 10.000 persones. Belau l 90% se à despartì con tramidoi a una y l 39% é stés maridés per passa 15 agn. I devorzes é cherscius da 255 tl ann 1990 a 341 tl ann 2002. Per trueps nevic se ruva la vita de copia con na despartizion do valgugn agn.
|
Mont de Souc - Implanc portamont y scola a Picolin
|
|
La streda sun Mont de Souc vegn scluta
Deguna scola profescionala a Picolin, massa puec scolés
La regolamentazion per la streda sun Mont de Souc che jirà en doura ai 20 de dezember 2003 y l plan di implanc portamont é stés i argomenc plu emportanc che é vegnus tratés tl’ultima senteda dla Jonta Provinziala da enier. A Picolin ne jiràn nia plu inant con la Scola Profescionala. Do plu tratatives él sen segur, la streda sun Mont de Souc vegn scluta entratant l dì y chest dai 20 de dezember 2003 inant. La dezijion dla Jonta Provinziala vel per n iade provisoriamenter per un n ann y spo podéssel vegnì fat adatamenc. A l’auteza de St. Valentin vegniràl metù na stangia che sera la streda d’invern da les 9.30 a les 15.00 y d’isté da les 9.30 a les 16.00.
|
Museum Natura dla provinzia da Bulsan
|
|
L museum natural à sen ence na cialadura ladina
L sit internet sporj n grum de informazions da aconsié denant che jì a ti cialé

L sit dl Museum Natural, loghé tla str. Binder a Bulsan, se prejenta sen ence per Ladin (dla Val Badia) con n grumon de informazions sun internet a la miscion www.naturmuseum.it . Dlongia les indicazions d'utl desche orars de daurida y priesc, contégnel informazions tl detai persoura les mostres y i conescius acuars dl museum con pesc de ega doucia y marina. Per menù végnel tamben dé indicazions soura la didatica dl museum y les archirides che vegn dejoutes tl cheder dles ativités scientifiches dl museum. L biologh ladin, Vito Zingerle da Lungiarü, é coordinadour scientifich dl Museum.
|
Pera: l grup miscionar Freinademetz
|
|
L grup miscionar Freinademetz saluda i miscionars fascians
Chi che volessa fé na esperienza tles miscions pò se mete en contat con l grup
c.g. L Grup Miscionar Sant Ojöp Freinademetz se à enconté te sia senta a Pera con i 2 fredesc miscionars dl Malgher da Poza, la monia Gisela, 76 agn, miscionara tl Ecuador y pater Raffaele, 68 agn, miscionar tl Uganda recordan che i fredesc misconars dal Malgher fova de 5 , de chisc é doi morc dant da puech, pater Carlo y pater Vittorino, entramidoi miscionars tla Africa. L auter é pater Alberto miscionar tl Ecuador.
|
|  |
|