|  |
Jent Ladina Dolomites: nosc obietifs
|
|
Ladins unis tla region Trentin-Sudtirol
Les rejons dla popolazion ladina mess sté soura les ideologies y les stritaries de partì

Nost temp encuei é caraterisé da la "globalisazion", olàche dut l mond cresc adum, i confins se desfanta y les relazions soziales y economiches vegn tres plu strentes. Per nos pò ester chesta cossa dret positiva sun l ciamp sozial y economich, ma con n tel svilup végnel metù al pericul nost lingaz, nosta cultura y nostes tradizions, cis sce al vegn conscidré che te Südtirol vìvel oramai plu jent da foradecà (extracomunitars) che ladins. Chesta jent se ghira tres plu lerch y guires (derc) tla sozieté che é enscì sforzeda da se confronté con la realté nueva. Foto: i scizeri da Fodom.

|
L assessour a les mendranzes regional dr. Luigi Chiocchetti
|
|
Scì a la lista unida, y cialede cie che i on arjont te Fascia!
L assessour a les mendranzes dla region Luigi Chiocchetti (UAL) veid de bon uedl la costituzion dla lista unida Ladins-Jent Ladina Dolomites tla provinzia de Bulsan

Ence l conseier provinzial ladin de Trent y assessour regional a les mendranzes Luigi Chiocchetti é a una con la volonté de ti dé vita tla provinzia de Bulsan al moviment ladin nuef "Ladins - Jent Ladina Dolomites" metù a jì dai doi movimenc politics "Amisc dla Ladinia Unida" y "Ladins".

|
Lista Ladins-Jent Ladina Dolomites y la politica a Bulsan
|
|
Les reazions é stedes scialdi agressives
Georg Moroder dij sia minonga sun i ultims evenc entourn a la discuscion sun la partezipazion de Ladins/Jent Ladina Dolomites deberieda a les lites provinziales 2008 tla provinzia de Bulsan

Do che al é vegnù a se l dé na formazion politica nueva tla Ladinia (al ne é dessegur nia sté saurì da se mete a una) àn vedù les reazions dla SVP che é stedes scialdi agressives ti confronc de chest moviment. Sibe Durnwalder, che coche Landeshauptmann tocassa da se tegnì n pue defora da la politica, che da pert de Pichler Rolle onse messù audì reazions bendebot sciorfes sun chisc ladins che ti va ades sun i nerfs. Cie vuel pa ciamò chisc stofousc de ladins, nos ti on pu dé dut cie che ai vuel, ài dit dret dessenés. Ne se rend pa Durnwalder nia cont che a reagì enscila, vegn la situazion demé ciamò piecia?

|
Letra daverta de Fabio Chiocchetti
|
|
Sce la Union de Fascia vuel, sonsi enjigné a dé mie contribut
Fabio Chiocchetti sclaresc te chesta letra sia posizion envers na eventuala candidatura a les lites provinziales 2008
Stimés amisc, i é sentù che al vegn rejoné de litazions y de candidatures, y acioche al ne vae nia stroz strantenimenc sun mia posizion volessi ves fé al savei foraldret che i ne é deguna aspirazion per l post de conseier provinzial, y souraldut deguna idea de me candidé te listes de partic nazionai o regionai, desche i é perauter declaré ultimamenter te na intervista a la "Usc di Ladins".

|
Lista Jent Ladina Dolomites-MP Ladins
|
|
La lista ladina: despartéscela o unéscela?
N comentar de Carlo Willeit sun les ultimes noveles stampa en cont de lista LADINS-JENT LADINA DOLOMITES
I ladins auda adum y se met adum; nia valch plu de normal y de dret, ma per la contrapropaganda vuel dì chest sforz da tegnì adum cie che auda adum, despartì i ladins. Clera é la filosofia dovia: i ladins pò ester unis y pò ester ladins, ma sot a n ciapel forest!

|
metù ite da noeles ai 19 June 2008 da les 19:36:34 (644 liet)
(liej inant... | 4677 letres | ponc: )
|
|
Trentin: un di modiei plu nuefs de sconanza dles mendranzes
|
|
Soluzions nueves y gaierdes per na miour sconanza dles mendranzes
Chest dij l assessour a les mendranzes dr. Luigi Chiocchetti en cont dla lege nueva proveda dant da puech a Trent
Chestes é les paroles dl conseier provinzial y assessour regional a les nendranzes Luigi Chiocchetti dites en gaujion dl’aprovazion dla lege sun les Mendranzes linguistiches te consei provinzial a Trent ai 11 de jugn 2008. Al à dé da entene duta sia sodesfazion per l significat y l’emportanza de chesta normativa nueva.

|
Union di Ladins de Gherdina: Vinatzer s'en va
|
|
Egon Vinatzer à dé les demiscions
Manuela Piazza tol su la presidenza enfin a da d'auton canche al vegnirà tegnù les veles dl consei nuef dla Union
Ajache pro les lies de volontariat ne él nia vedù dant che n conseier o n president posse laoré sciche dependent a paiament te sia medema lia, à l president dla ULG Egon Vinatzer che é te chesta situazion, zapé fora dl consei, dan ju dutes sies enciaries. Si compagns de lia con gran desplajei messù azeté chesta volonté sforzeda dl president.
|
La campagna litala met man te internet
|
|
"Jent Ladina Dolomites" y "MPL Ladins" enjignés te internet
Sies plates internet pò bele vegnì cherdedes su en previjion dles lites provinziales de november dl 2008 - Mussner ne à nia ademplì sia enciaria da "assessour ladin"
Per cie che reverda les plates internet é les does formazions politiches "Jent Ladina Dolomites" (JLD) y MP Ladins, sen unides te na alianza litala, enjignedes a dé informazions y deslarié sies intenzions y si obietifs. Per "Jent Ladina Dolomites" se tràtel dantaldut de mané n secont raprejentant a Bulsan y de abiné adum chel 40% de oujes nia-Svp tles valedes ladines che se spidiceia scenò te n grum de partis. Nia contra la Svp, ma dlongia la Svp o tla Val Badia enfinamai con la Svp. L vare de "Jent Ladina Dolomites", alias"Amisc dla Ladinia Unida", fova belau inevitabel do che Florian Mussner se à batù tant dassen, publicamenter y ciamò cotant deplù dovia, contra l referendum da souramont. Mussner ne à nia ademplì sia enciaria da "assessour ladin" de chest vers.
|
Lista Ladins y Jent Ladina Dolomites deberieda con una na lista
|
|
"Jent Ladina Dolomites" y "MPL Ladins" deberieda, ma autonoms
Enseira se ésen vegnus de mete entrami i simboi desche merscia tl simbol de lista

La dezijion é tomeda enseira pro na enconteda clef a Urtijei. L MP Ladins y Jent Ladina Dolomites (JLD) jirà deberieda a les lites provinziales per l consei de Bulsan, ma con doi simboi y doi candidac a cef, Pepi Dejaco, ombolt da San Martin, per JLD y Ulrica Goller, conseiera di Ladins tl comun de Urtijei, per l MP Ladins. Les pesimes fova tl meteman da entrames les pertes granes. Duc à endere vedù ite che jì despartis smendrissa les poscibeltés de suzes per entramesdoes les forzes. Do che an se é vegnus te chesta chestion fondamentala él sen da laoré fora n program y da chirì i candidac da mete sun lista. Al se trata de n coliament lital, ma les does forzes resta autonomes per cie che reverda simboi y candidac.
|
Jent Ladina Dolomites: i prums varesc tl publich
|
|
"Jent Ladina Dolomites" fej tremolé la SVP
Entourn a la esperienza dl referendum da souramont nàscel n moviment politich nuef, sen ence tla provinzia de Bulsan "Jent Ladina Dolomites" (JLD)
L cuertl dla discrezion sun l moviment politch nuef, "Jent Ladina Dolomites" (JLD) é vegnù destopé l prum iade enier sun la FF-Suedtiroler Illustrierte y encuei amplamenter sun i sfueis todesc "Tageszeitung" y "Dolomiten". Entourn a la esperienza dl referendum da souramont se muevel valch politicamenter en previjion dles lites provinziales da d'auton tla provinzia de Bulsan, do che al fova vegnù encondé a Cortina y ta Fodom. Ence la Union Autonomista Ladina (UAL) de Fascia dess tost se lié ite al moviment y sourantò sie inom. Pepi Dejaco, ex-obman dla Svp-Ladina y ombolt de San Martin de Tor, à clermenter dé adentene sia volonté de tò pert, eventualmenter ence a cef de chesta lista nueva a les competizions litales de november dl 2008. Nia propi cis desplajuda de chisc ultims svilups ne pèr nience la Svp-obfrau ladina Paula Bioc Gasser, dan enscì indiretamenter esprescion al melcontent che an mouj gen les oujes ladines en gaujion de lites, ma ne ciafa nia retù valch a livel de enciaries y candidatures politiches. Chest melcontet é dantaldut deslarié tla Val Badia. Mussner se à dé na dreta sperduda y prova bele de descredité, rejonan de "provinzia ladina". Tres l inom "Jent Ladina Dolomites" se lieia l moviment al predezessour "Zent Ladina Dolomites", alié strent dla Svp ti agn dal 1946 al 1948 y organisadour dla gran manifestazion storica sun l jouf dl Sela dl 1946 (ciala articui storics sun noeles). Deguna marevueia che sostegnidours atuai é ence persones che à milité tl partì Svp, sen endere ciariés con l ardiment nuef dl referendum che à endò fat vedei na Ladinia che aspireia dutaorela a na unité aministrativa sot a la provinzia de Bulsan.
|
Zent Ladina Dolomites nasc ta Souramont
|
|
"Jent Ladina Dolomites" se clama l moviment politich nuef
A Cortina y ta Fodom se enjìgnen ca politicamenter per sburlé inant les ghiranzes referendares, ence tres n moviment politich che podessa tò pert a les lites provinziales - Dassen resservés naouta i ombolc di trei comuns
La stiza vegn dal referendum dl 2007. En les ultimes edemes à la novela bele fat la roda ti media beluneisc. Al é nasciù a souramont l moviment politich "Jent Ladina Dolomites" che se posizioneia tla striara storica de Zent Ladina Dolomites che ova metù a jì dl 1946 la enconteda sun l jouf dl Sela y che se ova aficé, baudi zenza suzes enlaouta, con dutes sies forzes per na reunificazion de duc i ladins dles Dolomites sot a la provinzia de Bulsan. L obietif, à splighé Siro Bigontina, una dles animes dl referendum dl 2007 a Cortina, é chel de crié n moviment analogh te dutes trei les provinzies (Belun, Trent y Bulsan), dantaldut per ti dé n sostegn plu gaiert a la ghiranza de encuei y de enlaouta, che fova y é dutaorela la reunion di ladins sot a una na aministrazion soula, chela dla provinzia de Bulsan. L simbol é l medem da enlaouta, i colours dla bandiera ladina con na steila da mont tamez.
|
Logica y matematica y fenomens linguistics - 2. pert
|
|
(xy)[(G(x) & D/_C(y)) => xJy], l rejoné te na viesta matematica
Coche la matematica pò daidé splighé fenomens linguistics, n articul de Davide Bondoni, PhD te logica y epistemologia - II pert
Chest secont articul de Davide Bondoni se lieia ite a chel publiché denant sun noeles.net. El ciala ciamò n iade de cueie l significat che ti vegn dé al enunzié da n rejonadour gherdeina. Bondoni l viest te na formulazion algebrica con viadedò na filosofia (nominalism) che permet de eliminé, o conscidré te na maniera nueva, l conzet dl individue, y la cuantificazion lieda a d'el. L obietif é chel de formalisé te na maniera neta l’esperienza efetiva de un che rejona gherdeina.
|
Conzerc da d'aisciuda dl cor Cantus Iuvenis
|
|
Ciel y Tera: cianties sacres y profanes
L cor Cantus Iuvenis da Viena sot a la direzion de André Comploi sarà da audì te doi conzerc, un a Marling y l auter a Badia
 Mujiga sacra per l’anima y mujiga profana per l cuer: dai 22 enfin ai 24 de mei sarà l cor de studenc Cantus Iuvenis – sot a la direzion de André Comploi d’Al Plan (foto) – te Südtirol, olàche al vegnirà tegnù doi conzerc: ai 22 de mei é l cor da audì a Marling te n conzert adum con l "Vinzentiner Knabenchor". Ai 23 de mei prejenteia cantus iuvenis sie program “ciel y tera” tla Ciasa J.B. Runcher a Badia.
|
Seira de leteratura ladina a Urtijei
|
|
Na seira sot a na bona steila
Seira de leteratura ladina a Urtijei con cornisc musicala de Raimond Irsara
La Union di Ladins de Gherdeina (UGL) à endò n iade desmostré che te si fins ti stà dantaldut a cuer la rejoneda ladina. Dì la tia, é sté n ejempl emportant per renforzé, auzé fora y prejenté al publich operes y artisć dla leteratura ladina. En vender seira ai 9 de mei, tla biblioteca dla Cesa di Ladins a Urtijei, él vegnù metù a ji na seira leterara olàche scritours y poec en raprejentanza de duta la Ladinia Dolomitica, à abù endò n iade na ocajion rera per se enconté y deberieda porté dant a n bel publich si scric y novités. Entant la seira él sté meso audì pec de prosa, poejies, stories y n esperiment leterar auditif.
|
Suedtiroler Marketing-Gesellschaft prejenteia i ladins a na maniera faleda
|
|
SMG, deguna reazion, deguna corezion
Ladins prejentés dret puech y ence chel puech falé
La SMG, la sozieté per l marketing de Südtirol, finanzieda con trueps dinés publics, n'á deguna lerch per l ladin. Chilò é la SMG tla bona tradizion sudtiroleisa. Ma dret puecia - y en pert faleda é ence l'informazion che vegn deda sun i ladins. Die alalongia àn chirí debant informazions plu menudes sun i ladins: l'imaja che la SMG dova, fova chela de na provinzia bilinguala (y é en bona pert éla dutaorela enscì). Pro n convegn a La Ila fòvel vegnù critiché che les informazions sun i ladins da ciafé sun la homepage dla SMG, fova dret speres y en pert ence formuledes daspavent mel, tant da ester faledes.
|
|  |
|