|  |
Plu segurté sun les pistes
|
|
Na lege dess garantì plu segureza sun les pistes
La lege nazionala sun les pistes ne va endere nia en doura atira ence te Südtirol che pò emané sies normes te chest ciamp
Ai 20 de jené él ju en doura la nueva lege statala che regolamenteia la segureza sun les pistes dai schi. Chesta ne vel endere nia automaticamenter ence te Südtirol, olà che an "chirirà d'autres soluzions", dij l assessour per l turism, Thomas Widmann. Südtirol à 6 meisc de temp per adaté les normes nazionales a cheles provinziales. L aument di inzidenc, ence mortai, sun les pistes se ghira na legislazion tres plu clera y dura con straufonghes autes y vardians sun les pistes.
|
Enier él vegnù sepolì Pater Merch
|
|
Salut a n cer amich
I biei menuc passés con Markus
de Berto Videsott
A se vedei, Pater Markus. La puera jent, i confredesc y les autorités te à saludé te dijan dilan per les bries per i emarginés. Truepa pesc dla zité da Bulsan é vegnuda garantida da tie laour, dì per dì, dan na picera sodesfazion a les persones tl bujegn y che a chesta moda dova altamo n puech plu tria, empede magari sclapé su valch o ciavaté / dramé valgugn. I nes on vedù plu iadesc sun la streda di francescans, olà che al fova tie magasin y tu cialoves da porta fora per rejoné con chi che ova clocheré. Gonot fòvel stritaries dant chela porta, ma can che al gniva fora tie cef, fòvel endò pesc. I vejins, i “bogn catolics”, ne te volova nia ben, propi per la jent che vegniva a te fé vijita.
|
Da la Intendenza Ladina de Bulsan
|
|
Les materies de maturité 2003/2004
Les materies per la seconda proa scrita dl ejam de stat per les scoles autes ladines per l ann de scola 2003/2004 é vegnudes cernudes.
(osp) Al é sen segur ciunes materies che vegn damanedes pro la seconda proa scrita dl ejam final, dij Roland Verra Intendent a les scoles ladines. Chest reverda dantaldut i scolés dla cuinta classa dles scoles autes de Urtijei, Selva y de La Ila. Tla scola d´Ert a Urtjei y te Selva (projet Michelangelo) é la materia de projetazion ti ciamps dl ziplé, depenje, grafica publizitara l contegnù dla seconda proa scrita. Tla scola comerziala a Urtijei y a La Ila messarà i scolés fé na proa de economia aziendala. Tl Istitut Linguistich de La Ila sarà la rejoneda foresta materia dla seconda proa scrita.
|
Pruma senteda dl Consei diretif nuef dla Union Generala di Ladins
|
|
Union Generala di Ladins: "Conesce y se fé conesce!"
11 aconsiadours - L Consei dla Union Generala di Ladins arà a cef n “Ofize de Presidenza” - Projec prinzipai: Spell y La Usc di Ladins.
de Lorenzo Soratroi
Do n meis da la lita a president nuef dla Generela à Nani Pellegrini clamé ite la pruma senteda dl consei diretif. I undesc componenc dles cinch valedes (al falova demé la presidenta onorara Hilda Pizzinini ) s’à abiné ta Fodom, olà che ei à abù l’ocajion de vijité ence l Zenter Levines de Reba. Dilan a la desponibelté dl dot. Sommavilla, che é da Col , à abù i aconsiadours dutes les spligazions sun l funzionament dl Zenter da pert dl dot. Gnech y per chel che à da nen fé con la meteorologia da pert dl dot. Andrea Crepaz “Mariuc”. Ence sce al fova la pruma senteda, à l president nuef tost metù sun meisa argomenc concrec de laour. La pruma novité é chela dl’istituzion al intern dl consei de n “Ofize de Presidenza”. De chest comité de laour fajaràl pert, dlongia al president, l aconsiadour Egon Vinatzer, che é ence vegnù nominé vizepresident, y Fabio Chiocchetti. “Inoms cernus fora nia a caje”, dij Nani, “ma che reprejenteia les trei provinzies. Chest per respeté l prinzip che à condut al renovament dla Generela y che mira a na reprejentativité plu valiva dles unions al intern dl diretif". Sun l retrat da manciancia: l president, dr. Nani Pellegrini, dr. Fabio Chiocchetti y Egon Vinatzer, vizepresident.
|
Deguna lerch per n liam de noeles.net sun Ladinia.net, ma sun alguer.it ben
Coche al suzed enscì ....... l database contegn sen entourn 70 liams te 12 categories
Jan en banon sun internet s'entòpen, anter l auter tres i motors archiridours, tres endò te cosses nueves, p.ej. marevueia che l sit Alguer.it (http://www.alguer.it) à metù te sia sezion de liams ence n liam a noeles.net, per cie motif ne san nia avisa. Dessegur ruva un o l auter sun nostes plates. Alghero o Alguer é na zité tla Sardegna olàche al vegn rejoné catalan, na mendranza dret ativa che giata tres deplù sostegn da la Catalunya. Dut autramenter chilò: sceben che noeles.net é scrit deplen per ladin ova l Istitut Ladin Micurà de Rü refodé sun domanda de mete anter i liams sun Ladinia.net l referiment a noeles.net.
|
Massaries linguistiches sun internet - Mypledari.ch
|
|
L vocabular "Ingleis-Rumanc Grijon" sen ence on-line
Al dà les corespondenzes tl Rumanc Grijon y ti 5 sotidioms desche chel dl Ladin Standard
Les massaries eletroniches per conesce y studié i lingac ladins cresc damprovia. Dant da puech él ju on-line l vocabular Ingleis-Rumanc "My pledari" dla Lia Rumantscha che vegn metù a desposizion debant tla rei de internet. Enfin a sen fòvel demé a disposizion vocabulars todesch-rumanc. L vocabular dà tamben les corespondenzes tl Rumanc Grijon, lingaz unitar y de navigazion, che ti 5 sotidioms. Al ti someia enscì scialdi al dizionar on-line dl Ladin Standard.
|
Friul: l furlan tles aministrazions publiches
|
|
La lege 482/99 à daurì na picia sfessura per l ladin-furlan ti ofizes publics
N prum pice vare che messarà endere ciamò avei truep deplù sistem per ne resté nia a mez troi
La brancia dla lege cheder sun les mendranzes 482/99 scomencia a fé fazion tl Friul che fej sen i prums varesc de introduzion dl lingaz furlan tles aministrazions publiches. Te chest meis de jené vegniràl metù a jì i prums sies cursc de formazion tl lingaz furlan per i empleés publics di enc locai che vegn organisés da la provinzia de Udin, "Ufici pe lenghe furlane". L medem végnel ence fat per i slovens tla provinzia tles vals dl Nadison. N prum vare che arà endere ciamò debujegn de truepes bries y sistem per ne resté nia tlafineda a mez troi. Les imposizions y brances legales é plulere debles y truep depen demé da la bonavueia di empleés, nia la mioura fondamenta per na politica linguistica. Purempò àn registré passa 50% de adejions volentares ai cursc. N vare dant ai Ladins dles Dolomites ései endere, ai à na koiné, n lingaz scrit unitar, che vel per dut l Friul. Empleés/empleades publics a scola tl Friul, al mancia endere chela obligatorieté che jissa de uega.
|
La Consulta Ladina tol pert al dolour
|
|
Pater Markus, n ejempl de amour y de ciarité
La Consulta Ladina a Bulsan, tres sia presidenta Dolores Dariz, tol pert al duel per sia mort. Pater Markus fova n ejempl de valours cristians plu autentics
"Al é mort pater Markus! Duc chi che l conesciova, ma dantaldut chi che é vegnus daidés da el ne pò che sentì nia auter che n gran duel y poester ence angostum per l avei perdù. Al fova n dret apostul dla ciarité, n ejempl per duc chi che aspireia a valours cristians autentics sie tla vita individuala che de comunité. Ie ne vue nia ciamò n iade arcumpedé su si gragn meric. Ie vue, desche ladina, recordé pater Markus da Rina che fova desche ie n ladin y ti sporje a inom di ladins che viv y laora a Bulsan, n comié de conduel che al nes é ju mancia, lascian endò n vuet, l rengrazian per l ejempl de vita, de amour y de ciarité devers l proscim che al nes à dé".
|
2. Comiscion per la sconanza dl ambient
|
|
Projet "Troi dles rodes" da Pruca a Blumau
La seconda comiscion per la sconanza dl ambient à dit scì a deplù miories te Gherdeina
Te Selva pòl aldò dla 2. Comiscion per la sconanza dl ambient vegnì fat su danuef l mur de sostegn a la streda che conduj tl raion „La Selva“. „Al ne se trata nia de n majer intervent tla natura davia che l mur ne vegn nia engrandì“, dij l president Torggler. L mur vedl à truepes sfessures y é per chesta gauja scialdi pericolous. Per avei na mioura stabelté vegniràl ence arenté (tachè) miec tl sotfonz. L'entreda al sotpassaje per ruvé tl raion da Insom vegnirà tamben adateda miec a la contreda.
|
L Mond Ozitan anter Italia y Spagna
|
|
La Via Occitana-Catalana, n sit da vedei
Una dles mendranzes plutost puech conesciudes tla Italia é i Ozitans tl Piemont - Ai damana con n apel che l ozitan vegne reconesciù desche lingaz ofizial di Juesc Olimpics a Turin dl 2006 dlongia l talian
Una dles mendranzes reconesciudes tla Talia é i Ozitans che viv te valgunes valedes dl Piemont al confin con la Francia tles provinzies de Cuneo y Turin, luesc olà che al vegnirà enviè via competizions en gaujion di Juesc Olimpics 2006, p.ej. a Sestrière. Laprò aud ence i "Valdeisc" de Torre Pellice, un di prums grups "eretics" y protestanc tla Italia. Tl raion ozitan dl sud dla Francia se òvel formé tla eté medievala i Catars (da ailò la parola todescia "Ketzer"), n auter moviment "eretich" de gran porteda. Sun internet onse giaté l sit La Via Occitana Catalana che prejenteia dlongia informazions generales, dantaldut l ert de costruzion dles gliejies romaniches anter les Valados Ousitanos tla Talia enfin tla Catalunya, n bon ejempl de n bel sit internet informatif y desch'al auda.
|
L marcé dla telecomunicazion WLAN
|
|
Na ciasa zenza entravais de cordes y cordeles encer i computers
Con WLAN ciàfien da comuniché te n rai curt zenza ester coliés a na rei fisica, ma demé tres segnai radio
(if) L marcé dles telecomunicazions se aspeta per l davegnì perzentuales dret autes de chersciuda pro les reis telematiches zenza cabli (WLAN - wireless LAN). Con WLAN ciàfien da comuniché te n rai curt zenza ester coliés a na rei fisica de cabli y chel tres segnai radio. "L daciasa y dantaldut l computer zenza entravais de cordes y cordeles deventa bel plan realté", enscì ressumeia i archiridours de marcé dl In-Stat/MDR l ann passé. An á calcolé che tl 2003 él vegnù venù belau 22,7 milions de enjigns per l azes y schedes de rei. Chest vuel dì ben 214% deplù che en l ann passé. Responsabel de chest svilup aslum é dantdaldut produc do l standard 802.11g y i priesc plulere basc de chisc produc. Chest standard definesc perauter ence la banda de trasmiscion te reis locales zenza cabli. Al vegn anuzé la frecuenza de 2.4 Ghz.
|
Pater Markus: l agnul di pueresc y di perjoniers é mort
|
|
Pater Markus Ferdigg é mort encuei da doman
Sie moto de vita: "Daidé i autri é desche liegreza" - Al vegnirà acomié en lunesc tla gliejia di Franzescans a Bulsan
 Encuei da doman é Pater Markus Ferdigg mort tla eté de feter 81 agn tla clinica de S. Maria a Bulsan. Al vivova bele da n ann tla clinica do che al ti ova dé l bot. Sie stade ne fova nia grief. Dret lesier s'àl encuei endormedì do l gosté, chest él vegnù confermé da les infermieres dla clinica. Pater Markus fova leis amez ju, do che al ti ova dé l bot. Per chest fòvel vegnù tout su tla clinica. Purempò daidova Pater Markus inant, tres l aiut de amisc, i pueresc y i perjoniers da sie let da amalé enfora. Pater Markus vegnirà acomié en lunesc: da les does domesdì vegniràl conzelebré na funzion tla gliejia di Franzescans, dedò vegniràl sepolì tla cortina de Bulsan.
|
Saurer en vijita a l’EURAC
|
|
An vuel tré adalerch impreises de auta tecnologia
EURAC adum a la Université ledia de Bulsan infrastrutures d'utl per enfortì archirida y inovazion.
(if) Werner Stuflesser y Stephan Ortner, respetivamenter President y diretour d’Academia Europeica de Bulsan à saludé ai 9 de jené l nuef assessour, Otto Saurer, competent a la cultura tla legislatura nueva empede Sabina Kasslatter Mur. Prejent fòvel ence l diretour de partizion, Günther Andergassen. Al é sté na ocajion de informazion a revert di projec atuai y chi che an vuel porté inant ence tl davegnì. Aldò dl assessour reprejenteia l’EURAC adum a la Université ledia de Bulsan infrastrutures importantes per viventé la archirida y l'inovazion tla provinzia.
Sun l’imaja: Stephan Ortner (diretour dl’EURAC), Otto Saurer (assessour provinzial), Werner Stuflesser (president dl’EURAC), Günther Andergassen (diretour de partiment)
|
Smendrì l trafich sun i joufs
|
|
Mioré l trafich tles valedes y soura i joufs de Frera y Sela
Ombolc y reprejentanc di consorzes turistics de Badia y Gherdeina pro meisa con l assessour Florian Mussner - De merz 2004 vegniràl prejenté l stude dla EURAC
(osp) L fin primar dl’enconteda anter ombolc y reprejentanc dl turism dla Val Badia y de Gherdeina con l assessour Mussner chest fin d'edema fova chel de brancé ite n iade deberieda i problems dl trafich tles valedes y anter les valedes soura i joufs. L assessour à sotrissé che la manutenzion dles stredes soura i joufs é vegnuda mioreda. Entratant chest ann se festidiaràn de mete su rempars contra les levines sun la cleva badiota dl Jouf de Frera. Te vigni caje, sun chest fova duc a una, ne vuelen nia deslargé les stredes soura i joufs per sconé la natura. Dla medema minonga fòven ence che al va debujegn de n regolament nuef per l transiament sun les stredes de Frera y Sela. Al é vegnù debatù deplù variantes che va da ghiré transiadura per furné enfin a mete a jì linges de trasport publich che transieia vigni 20 menuc con les infrastrutures corespondentes. Tl’enconteda él ence vegnù a lum che an ne volessa nia saré defin i joufs.
Sun l retrat: l assessour Mussner pro l’enconteda con i ombolc y i reprejentanc dl turism de Badia y Gherdeina. (Foto: osp/Arno Pertl)
|
La Generela te n moment storich
|
|
Na claupa erta y sfadiousa ti toca sen a la Generela
Na organisazion con raijes autentiches, depierpul che la politica dla Svp tla provinzia da Bulsan les chier pro i todesc
de Umbert Cians
Bonamenter tira sen la Svp ladina plu saurì l fle, ajache la direzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites é ruveda soura mont via. Sce an ti ciala n puech plu avisa a la composizion dl consei nuef dla Generela, spo veiden che l majer peis vegn tout ite dai aconsiadours da Souramont y de Fascia. An é zenzauter dant n fenomen nuef che daidarà souradut i ladins fora dla provinzia de Bulsan a tò coscienza de sia identité. Oramai ne n'ései nia plu demé sburlés sun na pert y conscidrés ladins de seconda categoria, ma ei à la direzion tles mans. Anter chisc aconsiadours en él de chi che à dessegur coraje con valch bona idea laprò. I temps s'à mudé, ence la legislazion é ruveda plu damprò, souradut tres la lege 482/99.
Sun la foto: La Ciuita .... "Olá che la Marmoleda col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom, Gran Sas dla Crousc y Putia, dalonc vignun conesc; sun piz de Col dla Vedla i creps da ciauc finesc, ailò él nostes ciases, chel post olá che i ston ... dij "La Ciantia di Ladins" *claupa=troi ert.
|
|  |
|