|  |
Si pal teatri stabil furlan
Sotescrivede ence vos sun l sit de Patrie dal Friul la petizion http://www.friul.net/petizion/e_mail.php n Teater Stabel per l Friul y tl lingaz furlan
L'Academie civiche d'art dramatiche 'Nico Pepe' di Udin, chest an, e finìs il prin cicli trienâl par atôrs professioniscj dal teatri furlan, ch'a spietin di podê continuâ il lôr lavôr, imparât in agns di studi academic. La lôr uniche possibilitât e sarès chê di podê jentrâ intun 'Teatri stabil'. Al varès di jessi une companie un grum specializade tal teatri ch'al va ben pes scuelis, començant des elementârs, cun atôrs di profession ch'a puedin puartâ ator spetacui in lenghe furlane.
Tl Friul él centenés de unions teatrales dret atives, ma ofizialmenter metudes sun na pert. Sun la foto n placat dla manifestazion "Gnots Furlanis" (Nuetes Furlanes) che vegn tegnida vigni isté, con schires de raprejentazions teatrales. Ciala ence www.lagrame.it.
|
Coretour Ortografich: co l adoré
|
|
I varesc per instalé l coretour ortografich
Al funzioneia pro dutes les verscions de MS-Word - La ativazion ne vegn nia fata sot la ousc "ladino", ma "Rhaeto-Romanic"
(if) Trueps ne se à nia entopé, do avei des-ciarié ju l coretour ortografich per l Ladin Standard, de l ativé y nes à damané do aiut. I tolon la ocajion per dé n valgunes spligazions: la prozedura de instalazion é automatica. Al basta cliché sun "setup.exe" y l dizionar standard per l program Microsoft-Word peia via. L coretour ne é nia n program che an pò anuzé a pert, ma demé al intern de Word. L vare plu emportant per anuzé l coretour é chel de dì a Word che l test che an scriv é ladin standard/dolomitan. Per fé chest méssen cerne tl menù - "Strumenc ---> lingaz ---> "Rhaeto-Romanic" y nia "ladino" che fossa l iudeo-spanich.
|
Laour: laoranc extra-comunitars
|
|
Jops de domandes de laour
Al vegn demé plu azeté domandes per laoranc da nazions con contingent per gastronomia y agricoltura
Da en lunesc pòn dé ju ti ofizes dl laour les domandes de aprovazion per laoranc sajonai y ence a temp indeterminé per zitadins extracomunitars."Davia che te Südtirol pòl demé ti vegnì dé a n cert numer de persones laour indeterminé, él te chest caje trueps che fej domanda", enscì l diretour dl ofize provinzial per l laour, Helmuth Sinn.
|
Na generazion nueva de servers dant porta
|
|
Na revoluzion te internet: blade-servers miniaturisés con prozessours pentium-mobils
Fujitsu-Siemens à anunzié unités de mini-servers nuefs con prozessours Intel-Pentium-Mobile per i "blade-servers" Primergy BX300.
(if) N "blade" é, dit en curt, n server en miniatura. Duc i enjigns che fej fora n server giata lerch sun na scheda unica. Desche an pò vedei sun l'imaja él arconcé adum enfin a 20 "blades" (lames) te n sistem unich. Chesta sort de sistems vegn dantdaldut adorés da internet-providers che mess garantì la desponibelté de si servisc 24 ores sun 24 ores, 7 dis sun 7 dis. Na souraciaria de laour, degun problem; ala vegn partida su automaticamenter sun de plu mini-servers.
|
Copa dl Mond de schi a Schladming: gran resultat de Manfred Moelgg
|
|
Manfred Moelgg fej bate i cuers
L simpatich joen marou é sen la speranza dla scuadra taliana - A Madonna di Campiglio y Flachau ál desmostré sies capazités
Enier da seira gran liegreza a Al Plan de Mareo y te duta la Val Badia pro si fans per Manfred Moelgg che á arjont sie miour plazament enfin a sen, n bel second post al slalom lerch di ei de Copa dl Mond a Schladming (A), con 57 centeisems de retert sun l prum plazé, l austriach Benjamin Raich con n temp de 1:41,67 y dant al finlandeis Kalle Palander. Manfred Moelgg spera sen che al ae l am de se plazé inant ti prums posc' tles proscimes garejedes. Ence sia sour Manuela Moelgg garejeia.
|
Academia Europeica Bulsan: les mendranzes tl'Europa
|
|
"Standards normatifs per la sconanza dles mendranzes y i svilups tl davegnì tla UE"
Da vender ai 30 de jené a la sabeda 31 de jené tla senta dla EURAC con esperc internazionai
Tla giurisdizion dla Union Europeica ne abìnen nia lere normes per la sconanza dles mendranzes y chestes ne fova nience prevedudes tla proposta de costituzion comunitara, per entratant metuda da na pert. Marevueia, propi la Presidenza taliana al Consei Europeich à derzé fora valch te chest ciamp, vedan dantfora n enscidit "catalogh de valours". Chest fin d'edema, dai 30 ai 31 de jené, rejonarà 13 esperc pro l Convegn metù a jì tla EURAC soura "Mendranzes y autonomia tla Union Europeica: les prospetives con l ampliament dla Union y coche al podessa ester meso de ancoré plu ferm prinzips de sconanza dles mendranzes al intern dles politiches dla UE".
Bojan Brezigar, President dl'EBLUL "Ofize Europeich per i lingac manco rejonés"
|
Union di Ladins da La Rocia
|
|
La Rocia se ouj devers l Sela
La Union di Ladins do la Marmoleda vuel se lié ite con i ladins fodoms y ampezans y sostegn l Istitut Ladin nuef a Col Santa Lizia
da La Union Ladins da La Rocia

Al someia che plan plan devéntel realté cie che nosta Union de La Rocia perdicova da plu de 20 agn, denant con l grup de jent avisé da la maestra Irma y dedò dal diretif nuef dl’assoziazion. I recordon che i Ladins é reconescius a Roma al pèr de dutes les autres realtés linguistiches nia talianes y sceben che i ne son zenz’auter nia a livel de reconesciment de nosc jormans te Südtirol o tl Trentin, él vegnù fat de gran varesc inant y d'autri nen podaràn dessegur fé. I pareis dla Marmoleda da sud. La Rocia anter i neo-Ladins de Belun y i Ladins dl Sela.
|
Conseis per n manejament endretura dles sceibes otiches
|
|
Co manejé endretura CDs y DVDs?
An dess mete via i discs suvers te n ambient sut, scur y relativamenter freit
(if) L "National Institute of Standards and Technology"(NIST) à publiché sun sie sit - http://www.nist.gov/ - n stude dret interessant sun l'archiviazion di discs otics. Te na brosciura de 50 plates aconsieia i archiridours l dret manejament de CDs y DVDs. Tl stude, endrezé dantaldut a bibliotecars y archivars, ti ésen jus do a deplù chestions desche: ciugn efec à pa les emprontes di deic sun la souraspersa? Cie fazion à pa les scrites y les etichetes de coridura? Cales é pa les temperatures ideales? Te cie luegia y co déssen pa stiblé i discs?
|
Academia Europeica Bulsan: L'Irlanda dl Nord y l prozes de pesc
|
|
“La Irlanda dl nord y l prozes de pesc"
Prejentazion dl liber con l prof. Antony Alcock, University of Ulster, UK, dot. Davide Bianchi, Università Insubria de Como y prof. Giovanni Poggeschi, EURAC, en juebia, ai 29 de jené, da les 17.00 tla EURAC.
Antony Alcock, irlandeis dl Nord, é da diejenes de agn n espert conesciù y chirì te tematiches che reverda les mendranzes y rejiaries (stritaries) etniches. Al é bonamenter l prum tl raion anglosasson che à analisé a fonz l’Autonomia tla Provinzia de Bulsan. L majer peis te si studes fej fora l conflit che veid sia patria scarzeda anter protestanc y catolics. En colaborazion con Giovanni Poggeschi, archiridour pro la EURAC de Bulsan y de d'autri politologs, à Alcock realisé n stude intitulé “Peace Process through constitutional arrangements in Northern Ireland” che é vegnù publiché tla morona de “I sfueis dla EURAC".
|
Jonta Regionala: touta de posizion dl onorevul Bepe Detomas
|
|
Per i Ladins él miec na "Region Nueva" y nia na region doia voluda da la Svp
L President dl Govern sudtiroleis Durnwalder se ghira per Mussner la enciaria da assessour regional ladin per mesa la legislatura - La UAL dij nò: miec l ladin dl Trentin per l'entiera legislatura per arjonje na "Region nueva"! Chi la sticarà pa?
de Bepe Detomas/secreter politich dla Union Autonomista Ladina (UAL)
Les declarazions dl president Durnwalder che se ghira na stafeta a mesité de legislatura per cie che reverda la enciaria dl assessour ladin tla Jonta Regionala (mez l temp al aconsiadour ladin lité tla provinzia de Trent y mez al aconsiadour ladin lité tla provinzia de Bulsan), à debujegn de zacotantes reflescions critiches.
L onorevul Bepe Detomas vuel per i Ladins na Region nueva y nia na Region doia, perchel él contrar a les declarazions de Durnwalder.
|
Friul: an chier do soluzions
|
|
Ladins dal Friul sen da giaté a la miscion nueva
L Friul é dessegur l raion ladin con les majeres poscibeltés y potenzialités - Les istituzions se tol plan plan soura la valorisazion dl lingaz - Catalunya é l ejempl
L sit "Ladins dal Friul", manejé da la lia "CjargneCulture" é sen da giaté a na miscion nueva. Al se trata de n sfuei mensil che vegn ence mané fora en forma de papier y che reporta articui y novités, dantaldut dl Friul, ma ence les majeres da les Dolomites y dal Grijon. L Friul con si passa 700.000 furlanofons raprejenteia dessegur la soula entité ladina, bele demé per la cumpeida y la unité teritoriala regionala, che à de gran poscibeltés de arjonje n bon status de sconanza y de promozion dl lingaz con prospetives de na ampla normalisazion, sce an perduj de ruvé do. Con la lege 482/99 àn fat varesc inant (scola y aministrazions publiches, defata dess tré do la RAI) y l interes pér atualmenter de ester aut y chel te dutes trei les provinzies: Udin, Gorizia y Pordenon. Demé sce la populazion sà da scrive y da lieje sie lingaz podaràl vegnì derzé fora valch al miour. I furlanofons detegn ciamò - aldò dles enrescides - la maioranza tla Region. An se tol la Catalunya desche ejempl.
|
Yahoo! per catalan complesc 2 agn
|
|
Ester o nia ester: "La prejenza di lingac de mendranza te internet tres plu importanta"
Catalans y galegs tla Spagna fej varesc da gigant tl internet, depierpul che i Ladins resta endò - Ai arà demé na poscibelté se metan adum con furlans y grijons de arjonje deplù lerch - L spidiciament te idioms y sotidioms de paisc ne à assolutamenter degun davegnì - Na tel politica vuel desdruje i ladins
Yahoo! per catalan (http://www.ct.yahoo.com), la verscion tl lingaz catalan de Yahoo!, à complì doi agn. Defat, anter la fin dl 2001 y l scomenciament dl 2002, ova i governs dla Catalogna , dles Ijoles Baleares y de Andorra sotescrit n acord con la Yahoo! Iberia per enjigné ite l’edizion per catalan dl motor de archirida californian. L catalan é enscì deventé l 15eisem lingaz de chest portal che preveid perauter ence n servisc de noeles ajornedes vigni ora.
|
Da l’archirida clinica dla neurologia
|
|
L dormì promuev la creativité
Al é vegnù confermé che feter l 60% dles persones che à tout pert al esperiment ruva plu temporifs a na soluzion, sce ai à dormì per n valgunes ores puech denant.
(if) Scienziés dla Université de Lübeck y de Köln à per l prum iade podù pié do proes esperimentales che l dormì alesireia cotant la creativité. Ullrich Wagner dla Université de Lübeck y si colegs à encuei publiché i resultac esperimentai tla edizion atuala dl foliet scientifich "Nature" (edizion 427, 22. de jené 2004,a plata. 352).
|
A record dles vitimes dl nazism: ai 27 de jené 2004
|
|
Dlonch tl'Italia y tl'Europa végnel recordé les vitimes dl nazism te dutes les scoles
Sun http://www.evidenceincamera.co.uk pòn vedei do 50 agn les prumes fotografies aeres dl terour nazist
En mertesc, ai 27 de jené, da les 11.59 tegnirà milions de mutans y de mutons tla Talia y te duta l´Europa n menut de chiet y de reflescion a record dles vitimes dl nazism. "Nos duc che vivon tla pesc, liberté y giustizia desson tegnì en ment les vitimes dl rejim nazist“ scriv i trei assessours a la scola y cultura todescia, taliana y ladina, respetivamenter Otto Saurer, Luisa Gnecchi y Florian Mussner che sostegn l'iniziativa.
|
Azessours al computer: l marcé pro enjigns LCD
|
|
Monitors a cristai licuids à sen la souraventa
Tres majera la domanda do monitors a cristai licuids (LCD) - Ai adora puecia lerch y sporj de mioures imajes
(if) A livel mondial él vegnù venù entratant l ann passé monitors a cristai licuids per n valour complessif de passa 35,7 miliards de dolars. La perzentuala de chersciuda fej fora do i archiridours de marcé feter l 28%. Chest aument vegn splighé con la majera domanda do monitors a cristai licuids per personal-computers, notebooks, ma ence per televijions con n monitor LCD. I trei produtours de LCD sudcoreans LG.Philips LCD, Samsung y BOE Hydis Technology à adum souravarié l ann passé per l prum iade l lim de 10 milards de dolars. LG.Philips LCD, l mairent produtour a livel mondial, à arjont da soul n rode de afars de 5,12 miliards de dolars con monitors LCD de grandezes soura i 10 polesc. En chesta outa se aspéten n auter aument dl 32% a ben 42 miliards de dolars.
|
|  |
|