|  |
Learntec: n gran marcé per emparé on-line
|
|
Emparé on-line é na realté te truepes impreises
Ence noeles.net conduj inant n curs con 20 scolés sun la basa de n sistem per emparé on-line, chi che vuel pò dutaorela se cialé ju les 12 lezions de Ladin Standard
(if) L emplei dles tecnologies nueves dla comunicazion y dla informazion per emparé on-line amplieia sie rai. Enscì él feter meses les impreises todesces che se á bele enjigné ite sistems de e-learning, à dit l responsabel scientifich dla Learntec 2004, Uwe Beck, en gaujion dla daurida dla fiera internazionala tl setour dles tecnologies per la formazion en mertesc ai 10 de fauré a Karlsruhe.
|
L «Fi» bluder anter i bludri
Deguna revanche, ma n puech de respet
de Berto Videsott
La statua dl “Fi perdù” dl artist Lois Anvidalfarei é ruveda a Bologna, n bon iade te sie dret post. Ajache te de plu foliec él gnù rejoné de “revanche”, volessa la redazion mete laprò sie pensier, do che ala s’à batù per chel che la statua vegnissa touta demez dal ourt publich, olà che ala fova vegnuda metuda sun consei de Karl Spitaler.
|
N comentar: Magnago ejempl dal cianton uman-politich
|
|
Magnago à abù tla Svp ladina de sclec aconsiadours
La figura de Magnago conscidreda te sia personalité y te sie laour sozial. Plu iadesc s’òvel baudié dla puecia coscienza d’identité di Ladins
de Umbert Cians
I dis passés él gnù recordé y festejé i 90 agn de Silvius Magnago, l gran protagonist dla storia de Südtirol. Dessegur na gran personalité tamben dal pont de oduda uman che da chel politich-sozial. Da joen saudé te vera, y apeina maridé, òvel messù se lascé taié na giama. Trueps te sia condizion essa fat da chel moment inant l invalid y basta, ma el no. Con l’aiut de sia femena (morta da puech) che é atira juda sun l post per ti sté dlongia te n moment de gran soferanza, s’òvel tegní su y é ju inant con gran dignité y coraje. N ejempl che dà forza y orientament a trueps che volessa la dé su, lascé ester. Te chisc ultims agn òvel rejoné truep a les persones de temp, a cheles che viv tles Ciases de paussa, dijan plu gonot: “Ence sce i tomeis y i cogoleis ju per les sciales, provede a vigni moda de fé da soui, de ves auzé su zenza cherdé aiut, provede de resté tresfora autonoms”.
|
Filmfestival Alta Badia 2004: dut l program
|
|
40 films d'autour te n'edema
La scomenciadiva é pieda via da n clap de joegn badioc amatours dl film y mira de deventé na urteda anuala - Dai 26 de fauré ai 3 de merz 2004 tl salf dla Ciasa polifunzionala a La Ila - Na bona ocajion per se giaude na seira autramenter
de Elmar Burchia/La ILa
La industria de films fajarà defata ence "n'edema blancia" tl'Alta Badia y plu avisa tla nueva Ciasa polifunzionala a La Ila con la pruma edizion dl "FrameFilmFest Alta Badia 04". Entratant l'edema dai 26 de fauré ai 3 de merz 2004 él vedù dantfora na panoramica de passa 40 films che é gnus prejentés en l ann passé en gaujion dla 60eisema Mostra dl Lido tla sezion ofiziala, te chela "Controcorrente" y "Corti" y na deseina de films curc dl renomé MilanoFilm Festival. Per promueve l film d'autour gniràl ence prejenté vigni dì zacotant de films de rejissours de renom desche Stanley Kubrick, Lars von Trier, Shynia Tsukamoto.
|
Curs de spezialisazion tl setour sozial
|
|
Curs per emparé a guerné jent atempeda
Tecniches de guern ai amalés, medejina y pratica te 100 ores
L curs per emparé a secodì persones tl ciamp sozial é de 100 ores. Te 32 ores vegniràl ensegné tecniches de guern ai amalés, te d'autres 32 ores conescenzes emportantes tl ciamp dla medejina y spo él ciamò vedù dantfora 36 ores per fé pratica. Chest curs é pensé per assistenc soziai y chi che ti fej l guern a jent atempeda, che à arjont l diplom de jugn 1999 y che giatassa enscì na cualifica d'enjonta. L primar vedl dl labor de analisa dl ospedal de Bulsan, Umberto Gaspa y l infermier Roberto Bergo tegn l curs.
|
Communicaziun a las medias da la Lia Rumantscha
|
|
Vincent Augustin uss al timun da la Lia Rumantscha
Avertura da la perioda d'uffizi 2004-06 - En il center: las strategias per il futur - co agir politicamain per avair succes - Rumantsch Grischun en scola - Effizienza e dinamica
En la seduta da constituziun ed installaziun metta Vincent Augustin (foto) l'incumbensa primara da la LR en il center - mantegnair e promover la lingua e la cultura rumantscha e stgaffir identitad. La suprastanza da la LR sa cumpona da 5 commembers/-ras, d'in president e da 4 represchentantAs da las uniuns regiunalas. Tenor tschentaments sa constituescha ella sezza cun excepziun dal president che vegn elegì directamain da la radunanza da delegads e delegadas. Sco vicepresident per la proxima perioda d'uffizi vegn elegì Martin Cantieni (Renania). AssessurAs èn: Men Janett / Uniun dals Grischs, Luzia Plaz-Sonder / Uniun Rumantscha da Surmeir ed Erwin Vincenz / Romania.
|
Olàche al é truepa lum, él ence valch ombria
|
|
Magnago, promotour dl recurs a la Court Costituzionala per scoles porì todesces
Na venerazion fora de mesura da pert dla Svp Ladina per la persona de Magnago, perdret nia giustificheda dai fac storics - N senn mat al ladin te scola empede ester promotours politics
de dr. Mateo Taibon
An veid chisc dis (Magnago à complì i 90 agn encuei) na venerazion fora de mesura, oramai na santificazion politica dla persona de Silvius Magnago, che é sté per i agn dezijifs president dla provinzia. I laudamenc ne tegn nia cont de fac importanc dla storia de chisc agn, fac che é frut de intoleranza etnica che à caraterisé la politica de Südtirol. Tla presidenza de Magnago toma l tentatif dla SVP da mete su tles valedes ladines scoles porì todesces.
|
Conzert Cianties y balades ladines
|
|
La patria, i creps, i colours dles sajons, i amours
Fonso Willeit, Susy Rottonara y Erika Ploner acompagnés al clavier da Ulrich Willeit y Max Ploner endò dant al publich
de Ulrike Frenademez

Do la premiera de "Cianties y balades ladines" de november 2003 tl Salf Mercantil a Bulsan, sun iniziativa dla Consulta Ladina a Bulsan, che é sté n dret suzes, vegn sen l conzert ence porté ite tles valedes ladines. L Istitut "Micurà de Rü" se à tout soura la organisazion y envieia chest fin d'edema, ai 8 de fauré da les 17.00 tla Ciasa J.B. Runcher a Badia y ai 15 de fauré, tres da les 17.00, tl'Aula Magna dla scola elementara de Urtijei.
Sun l retrat da manciancia: Ulrich Willeit, Max Ploner, Erika Mussner, Susi Rottonara, Fonso Willeit y Olga Moling, viadedò Lois Ellecosta en gaujion dla premiera de november 2003 tl salf Mercantil a Bulsan.
|
Abilitazion dl doz.univ. dot. Paul Videsott
|
|
Paul Videsott é sen Dozent universitar!
Ai 30 de jené 2004 àl arjont l titul de “Dozent dla Filologia Romanica” con n stude pioneristich: "Analises scriptologiches y scriptometriches de tesc' per talian dal nord vedl, da empruma encà enfin al 1525"
(dc) La gran sodesfazion podòven ti lieje tla musa te chel che al s’en vegniva fora dal salf dles reunions “University of New Orleans” dla Université da Dispruch. Paul Videsott, romanist tl istitut de competenza dal atené tiroleis ova mefodret giaté la nomina a dozent universitar. Con chest gran travert arjonj la cariera academica dl joen d'Al Plan de Mareo per l moment l pont plu aut. Cie che al à arjont enchin a sen à carater ejemplar y se merita da vegnì conté su.
|
Ladin Standard: dutaorela paussa de reflescion
|
|
Al jola na letra, ma degugn ne la veid
Istituc universitars de Romanistica dl´Austria aconsieia de jí inant con l Ladin Standard y a ruvé la "paussa de reflescion"
de Umbert Cians
Na novela che essa dessegur fat plajei a duc, vegn dutaorela scuteda via per ne ofene mine i anti Ladin Standard. I istituc de Romanistica dl´Austria s’enteresseia al davegnì de nost lingaz y envieia tres na letra les istituzions enteressedes a la cossa a sbloché la “paussa de reflescion” y a jí inant con l laour dl LS. Les persones cherdedes su per avei informazions nes dij: “I ne sé propi nia de nia”.
|
Comprensore Ladin de Fascia: projet bilinguism
|
|
Prinzips costituzionai y statutars a sostegn dla mendranza ladina
Tl cheder dl "Projet bilinguism" vegniràl ence metù en pé n grup de laour "workshop" - Prums varesc con l ladin standard tla aministrazion te Fascia
Ai 9 de fauré che vegn, da les 14,30, te sala grana dl Comprensore Ladin de Fascia tl paisc de Poza, vegniràl tegnù n referat tl cheder dl "Projet Bilinguism" dal on. Giuseppe Detomas (parlamentar ladin a Roma) che rejonarà entournvia l argoment "Prinzips contituzionai y statutars per la defenura dla mendranza ladina." Atira do vegniràl tegnù la pruma enconteda dl grup de laour "workshop". La senta dl Comprensore Ladin de Fascia a Poza.
|
Toponomastica: la vera per i inoms
|
|
"Canche l jouf de Frera deventa Grödnerjoch y Börz Passo delle Erbe"
L prontuar de Ettore Tolomei te internet "Cie scandal"? - Tl Grijon Ladin ne él nia suzedù valch de tel, demé chilò onse n tel stravic - La provinzia se permet de mete tofles todesces dlonch tla Ladinia, ma ne respeteia iniò foradecà i toponims ladins
Al giudesc dl Tribunal da Bulsan, Edoardo Mori, conesciù per sies azions particolares, ti en él endò tomé ite una dles sies. Al se à tout la bria de mete on-line l prontuar di toponims dl Adesc Aut de Ettore Tolomei. Al se trata de passa 16.000 inoms ordinés alfabeticamenter. Chesta iniziativa á atira descedé reazions indignedes da pert dl foliet Dolomiten, de valgugn politics dla Svp y dla man dreta todescia che á scraié chisc dis: "Cie scandal!" Ma ne él pa nia truepa ipocrisia viadedò, dantaldut sce an ciala coche an se astila con i toponims ladins? Sun la foto: l jouf de Börz.
|
La posta refudam é n gran scecadoi
|
|
Scomenciadiva internazionala per tegní su i flums de posta refudam (spam)
36 aministrazions de 26 statesc informeia sen impreises soura i sistems de posta eletronica daverc y vuel aridlé i canai dla posta-refudam
(if) La "Federal Trade Commission (FTC)" americana envieia, adum a d'autres aministrazions similares de ben 36 statesc: organisazions, providers y impreises, de scluje si sistems de ortiament de posta eletronica ("relay / proxy-server") enfin a sen empontaut daverc. A chesta maniera déssel vegnì smendrì i flums de emails refudam. Les aministrazions à identifiché milesc y milesc de servers empontassú daverc. A chestes impreises ti àn mané letres con l envit de aridlé l ortiament zenza miscion originara. Te chest stàl l problem: servers incumpedés azeta emails da sistems nia autentifichés y les mana inant ai destinatars zenza fé n control.
|
Isolde Kostner giata endò sbunf
|
|
Isi Kostner endò anter les mioures
Tles ultimes edemes àla endò recuperé sia vedla forma y la segurté che an adora
Isi Kostner de Urtijei/Gherdeina, ti ultims agn la steila dla scuadra taliana con 49 deventes te Copa dl Mond, does outes declareda sportista dl ann, ova abù dassen da patì do n inzident sun pista en l ann passé a Lake Louise y à fat ert da se remete. Ala à duré codie che ala fossa endò en plena forma. Te chesta sajon de gares de Copa dl Mond, desfortuna do desfortuna. Encandenò se àla out enier: Isolde Kostner à arjont l second post a Haus tl'Austria, do la todescia Maria Riesch y dant la austriaca Renate Goetschl y encuei l prum post tla desceisa.
|
Union Scritours Ladins Agacins
|
|
Eniann "25 agn Union Scritours Ladins Agacins"
Dl 1979 é pieda via l'ativité dla Union con les prumes publicazions jornalistiches - Ala à tres laoré te na vijion interladina
La Union Scritours Ladins Agacins complesc chesta outa, plu avisa tl meis de fauré, i 25 agn de ativité jornalistica. Enlaouta òven metù man con prums articui tl foliet Alto Adige y sun l Dolomiten, n pice cianton empruma, che é vegnù amplié enfin a ruvé a does plates a l'edema per valgugn agn sun l sfuei Alto Adige. Na ativité dedicheda deplen a tematiches ladines: politica, lingaz, cultura y opinion. Duc chi che à scrit per sfueis sà che l laour de jornalism y dl scrive laours leterars é dut auter che saurì, sfadious, ghirent, pernanche al souravarieia la scempla cronica y l articul de ocajion. Jornalism y scrive ne é nia demé descrizion, ma ence ti cialé a les cosses dovia, fé critiches, mete a confront y dè stimui. Chest à la Union, dantfora sie president, siour Berto Videsott, dagnora cialé de fé. Ence, sce chesta outa - per l prum iade - ne ti él nia gnù paié fora (sceben conzedù) l contribut de 5000 € dal assessorat a la cultura ladina, à la Union empò endò mané ite la domanda per ti la sotmete a la Consulta. I reporton al intern l program de ativité per l ann 2004.
|
|  |
|