|  |
Union Scritours Agacins: envit a mané ite comentars
|
|
"25 agn dla Plata Ladina" sun l Alto Adige
Does plates de edizion straordinara - Na raia de aodanzes, ma al vuel ester ence critiches - La ativité jornalistica é fondamentala per tegní vif l lingaz ladin
La “Plata di Ladins” sun l sfuei Alto Adige é tl complì i 25 agn, ai 21 de fauré él tant inant. Entratant l’edema gniràl enjigné ca na edizion straordinara, fata de does plates che rejonarà demé dla Plata lascian da na pert i avenimenc dl di. Al gnirà lascé lerch a les minonghes di letours, de valgunes autorités. Bonamenter na raia (schira) de aodanzes, ma dessegur ence valch critica, che daidarà mioré forma y contegnù. La Plata jirà dessegur inant, sceben che ala ae debujegn de colaboradours joegn. Enfin a sen àla podù conté sun la colaborazion de idealisć , de volontars, feter al cent per cent agacins, ma chest deventa tres y plu rie, ajache la cualité y l’atualité di articui se damana temp y informazion: doi fatours che costa y che mess vegnì paiés altamo per na pert.
|
Jonta Regionala: la dezijion é tomeda
|
|
La Svp l'ova dlì che Mussner giatassa l assessorat
La Union Autonomista Ladina (Ual) à messù zede a la Svp, la pruma mesité de legislatura a Florian Mussner
 Do plu ores de debates él vegnù lité enier da seira tert la Jonta Regionala. 39 di 59 conseiers prejenc ti à dé l sostegn a Durnwalder desche President dla Jonta Regionala, sie vize é Lorenzo Dellai, President dla provinzia de Trent che se mudarà ju amez legislatura. La Svp à ortié tla Jonta Martha Stocker, capora dles eles tla Svp y i Trentins Adelino Amistadi, chest ultim fej a rode con Luisa Gnecchi, assessoura taliana da Bulsan. Per cie che reverda l grup linguistich ladin à la Ual messù zede a la Svp y jí ite l compromis, desche al se ova bele delinié tles ultimes edemes: mesa la legislatura corirà Florian Mussner (Svp) la enciaria da assessour regional y l'autra mesa Luigi Chiocchetti (Ual). Plulere tourbel l davegnì dla istituzion region che vegn damprovia svuededa.
|
Sut, spo gran ciaut y dedò n invern normal
Les dates dl temp dl 2003 da cialé do tl detai tl Clima-report

Ti prums meisc dl ann 2003 fòvel dret sut y l isté fova fora de mesura ciaut. Da jené enfin a la fin de auril ne àl feter plovù y nevù nia. Chesta suta à samben abù sies conseguenzes tla agricoltura, ence sce la situazion se à spo endò normalisé. L isté é sté, desche te de gran pertes dla Talia y dl’Europa, n isté con temperatures autes da record.
|
Osservatore dl lingaz furlan (OLF)
|
|
Federico Vicario component nuef dl OLF
Al fej ence pert dl comité de redazion dl sfuei "Ladinia", la revista culturala dl Istitut Micurà de Rü - Al à metù adum l vocabular dl idiom de Rigulat, una dles varietés ladines/ciargneles plu originales
La Zonte regjonâl e à nomenât Federico Vicario component dal Comitât Sientific dal Osservatori Regjonâl de lenghe e de culture furlanis, tant che espert designât de Societât Filologjiche Furlane, in sostituzion dal dimissionari Lucio Perès. Udinês, classe 1965, Vicario al è ricercjadôr di Filologjie e Linguistiche romanze li de Facoltât di Lenghis e Leteraduris forestis de Universitât dai Studis di Udin e Vicepresident de Societât Filologjiche Furlane, dulà che al à cuvierzût l’incarghe di Segretari par cetancj agns. Foto: cuertl dl "Vocabolari Riguladot"(autour Federico Vicario), una dles varietés ladines-cjargneles plu originales.
|
Ladinia: la revista dl Istitut Ladin MdR
|
|
La "Ladinia", viere devers foradecà
11 esperc valutarà tl davegní l contegnù dla "Ladinia" - Do les demiscions de Lois Craffonara fòvel demé plu meso de jì inant con n comité
de Umbert Cians
L sfuei cultural anual “Ladinia”, dé fora dal Istitut ladin “Micurà de Ru” de San Martin de Tor (BZ), muda viesta, y da “single” devéntel sen coletif. Endut pò mostré su la revista 27 numers. I prums 25 é gnus a la lum sot a la direzion y l cruze dl dot. Lois Craffonara. I ultims doi, metus adum te n unich volum, reproduj i referac tegnus en gaujion dl Colloquium Retoromanistich 2002 a San Martin.
|
Nominazion dla Consulta Culturala Ladina
|
|
La Consulta Ladina: "Al é gnù fat la lita"
Ala ejaminarà les domandes do contribuc culturai enfin al 2008
La Jonta provinziala de Bulsan à nominé encuei (16.02.2004) i membri dla Consulta Culturala Ladina per la legislatura nueva. L organism à anter l auter la enciaria de dé ju n arat per cie che reverda la assegnazion de contribuc y de sostegns tl setour cultural. La Consulta culturala ladina resta en ciaria enfin al ann 2008 y vegnirà presidenzieda dal assessour provinzial a la Cultura ladina, Florian Mussner. Sun l retrat: Hubert Irsara, un di componenc dla Consulta.
|
25 agn Union Scritours Ladins Agacins: l prum articul
|
|
"Na politica culturala che ciala plu al enier che al doman ruva al folclor"
Per recordé i 25 agn dla Union Scritours Ladins Agacins vegniràl publiché danuef te internet valgugn articui da enlaouta - Chest fova l prum articul sun l foliet Alto Adige publiché ai 21 de fauré dl 1979 enlaouta con l titul "Ester ladin encuei" de Erwin Valentini
Nos on n grum de unions y istituzions che laora per la cultura ladina, ma i fruc ne corespon nia a les fadies. La gauja é, do mie vedei, che al mancia na veduda clera dl problem y souradut n program, n projet per l davegnì. Con d'autres paroles, cie che al nes fala encuei, é idees sun la Ladinia dl 2000, co che ala dess cialé fora y co che an podessa la realisé. Al é dret dessegur rie, tl contest giuridich y sozial de aldidancuei, laoré fora n tel program davia che an mess tegnì cont de n grum de forzes che ne depen nia, o nia demé, dai Ladins. Te n temp olà che la sozieté se muda gonot plu snel che les mentalités, risia vigni programazion dl futur de deventé na utopia; ma miec él coltivé na bela utopia che jì encontra al doman con i uedli scluc. Foto: la RAI ladina a Bulsan.
|
Université de Udin: l retour á enaudé encuei per furlan
|
|
"Udin: la uniche universitât de tiere ladine"
L retour dla université de Udin Furio Furio Honsell, enaudan l ann academich 2004 deura la université tres deplù a tematiches y studes ladins
«O vuei avodâus pocjis peraulis a non dai professôrs, dai students e dal personâl de Universitât di Udin e dal Friûl, par ringraziâ il Friûl di jessinus simpri cussì vissin e par pandi il nestri impen pal rinovament de sô culture»: a son lis peraulis ditis par furlan dal retôr Furio Honsell, (foto) te ceremonie d'inaugurazion dal XXVI an academic dal Ateneu dal Friûl, lunis ai 16 di Fevrâr. Daspò dai salûts par anglês e par sloven, Honsell al à motivât l'ûs dal furlan cu la volontât di fâ rivocâ, «in cheste zornade speciâl, la lenghe locâl tra lis muris de uniche universitât de tiere ladine».
|
Erich Kastlunger: Mareo y Val Badia plura
|
|
Erich dal Medo, pionier dal turism da d'invern, é mort
A la concuista de Plan de Corones: Dl 1967 àl fat su l implant Miara - Al ova condut da l'America ca l prum canon da la neif
 (dc) Al à combatù agn alalongia contra n burt mel che l tichenova, gonot él sté bon da se tré su che an n’essa conesciù puech y nia, ma en chest iade àl messù ti la zede. Erich Kastlunger d’Al Plan, conesciù lonc y lerch desche Erich dal Medo (foto: sonan la chitara), é passé a mioura vita entratant la nuet dai 14 de fauré, puech denant che complì 75 agn. Erich é dessegur una de cheles personalités de maioura emportanza per l’economia de Mareo y enc e dla bassa Val Badia.
|
Laours de Kant te n archif virtual tla rei
|
|
Les opres entieres de Immanuel Kant ciariedes te internet
L filosof prussian, Immanuel Kant (Königsberg 1724-1804) a la miscion: http://www.ikp.uni-bonn.de/kant/
(if) Immanuel Kant é un di filosofs plu conescius y fondamentai dla storia dl pensier ozidental. Sie majer interes fova les problematiches che resulteia da la coscienza umana. Scienziés dla université de Bonn à sen ciarié te internet dutes les operes y les letres dl filosof, mort dant da 200 agn. Tl davegnì ti vegniràl dé ai navigadours ence la poscibelté de azede a les operes originales che gnirà reprodutes per internet con na scanscion di tesc' originai.
|
André Hofer enlaouta y encuei?
|
|
Ala buta, la mesura é plena!
Les oujes vegn aldidancuei compredes - Pensiers soura l aniversar de André Hofer
de Lois Trebo
Vigni ann végnel recordé che André Hofer é ai 20 de fauré dl 1810 vegnù sclopeté a Mantua. Hofer ne ova do Gnissant dl 1809, desche d'autri comandanc de Tirol, nia dé ju les ermes desche l comando franzeis ova lascé placaté. Hofer fova vegnù uzené su da chel fanaticon de capuziner Haspinger da Gsies. Trueps se ova tegnù a chesta clameda, ma die ne nia duc. A chesta fosa à i franzeisc lascé sclopeté demé te Puster 25 persones che ne ova nia olghé. I gragn fova jus a s'ascone.
|
Comunanza Ladina: program 2004
|
|
Les manifestazions tl certl dl ann
Comunanza Ladina y Consulta Ladina colaboreia pro le program de ativités - De mei: mostra de chedri con la union "Rezia"
L Consei dla Comunanza Ladina se à enduné dant da puech per mete ju l program de ativités culturales, de formazion y de aorela curta che an veid dantfora de dejouje via per l ann 2004. L Consei ciala de porté inant emprumadedut les ativités tradizionales, con laprò ence valch manifestazion per ti dé na sburla a la cultura ladina.
|
Comprensore Ladin de Fascia: Servisc Linguistics
|
|
Scrive y adoré l lingaz ladin te contesc' aministratifs
"Projet Bilinguism" - Al rejonarà Consantin Pitsch sun "La pusiziun dal Rumantsch pro Confederaziun e Chantun Grischun" - An vuel fé n laour linguistich endertura - Fascia ti sciampa dant a Gherdeina y Badia
Les encontedes tl cheder "Projet bilinguism" enviedes via dal Comprensore Ladin de Fascia, Servisc Linguistics, va inant ai 25 e 26 de fauré che vegn, tres da les 14,30 tla sala grana dl Comprensore. An vuel con chestes scomenciadives crié sensibelté per l lingaz y la standardisazion linguistica te contesc' aministratifs. L Comprensore Ladin de Fascia despon enscí de n ofize per servisc linguistics che enstradeia la ofizialisazion dl lingaz ladin. Endò n iade veiden che Fascia é la valeda ladina plu daverta y con plu spirit inovatif tles Dolomites che sà ence da cialé soura sie vilin fora.
|
Enrescida: internet scluj plulere loces soziales
|
|
N stude sbaujiareia n mit fauz a revert internet
Persones nia plu soules, sce ales navigheia te internet: chest dij les ultimes archirides scientifiches
(if) L internet ne fej nia strassomié si anuzadours te persones desparidledes y spavies desche an temova y minova. Chest é l resultat de na enrescida internazionala che la UCLA (Center for Communication Policy) à porté a termen deberieda con trueps istituc de archirida. Per ruvé a n resultat tegnent àn intervisté ti ultims 3 agn passa 30.000 persones che viv te 14 statesc dl mond. "L mit che l navigadour de internet se isoleie sozialmenter é vegnù clermenter sbaujiaré", sintetiseia l diretour dl Istitut europeich di media, Jo Groebel, l resultat.
|
Comunaza Ladina a Bulsan: mostra de chedri
|
|
Al vegn chirí 20 artisc´ ladins
Al sará lerch per apresciapuech 60 chedri, 3 per artist - Artisc' de dutes les valedes y furlans pò tó pert
La Comunanza Ladina a Bulsan met a jì dai 14 ai 3 de mei 2004 tl Ciastel Maretsch (foto) a Bulsan na mostra de chedri. L fin é chel de deladé i confins dl’ert ladina y de sostegnì artisc’ joegn. L consei dla Comunanza à dezidù de chirì fora i artisc' enstes o con l aiut y les indicazions dles assoziazions che se dà ju con l’ert.
|
|  |
|