|  |
Resson 25 agn Plata Ladina
|
|
"O che te manges chesta jopa o che te restes sun zopa!"
"La tema de dí valch tla provinzia de Bulsan - discurs interladin completamenter aplatì"
de Umbert Cians
I 25 agn dla “Plata per i Ladins” à abù n resson dassen desvalif tl raion dla Ladinia: Trent y Belun à desmostré gran reconescenza y interes, Balsan à scuté via. Deguna touta de posizion, no a livel politich, no a livel cultural. L invit mané fora ai 17 de fauré de lascé audì la minonga positiva o critica en gaujon di 25 agn dla plata à giaté na gran resposta souradut da pert de Fascia, segn che an crei dailò tla cultura ladina, te sie svilup, tla realté interladina y tl bujegn de n lingaz standard da anuzé tla scritura. De Bulsan àn demé audì l pensier de Carlo Willeit, dla Consulta dl Comun da Bulsan y chel dl diretour de chest sfuei Alto Adige. Scenò, assolutamenter nia.
|
Valgunes noeles dal sit
I utilisadours registrés pò se chirì fora tl menù "profil" dl forum sia imaja/avatar
Tost passarà noeles.net a la verscion nueva de phpnuke, vuel dì la 7.0, che permetarà na mioura aministrazion dl contegnù dl sit y che sporj en valgunes funzions d'enjonta. La funzion "chier" é sen vegnuda metuda sun la mandreta. Puec utilisadours se à entopé da cerne ence na sia "imaja". I recordon perchel ciamò n iade che duc i utilisadours registrés ciafia da se chirì fora na imaja, clameda ence "avatar", jan tl forum sot a sie "profil", da ciaté sun la plata prinzipala sunsom.
|
SPELL: la situazion tl 2004
|
|
L projet va inant, ma a flama bassa
L decret anti-LS dl Istitut Ladin y dl assessour Mussner ti à tout, do 15 agn, la ofizialité che jiva de uega - UGL y Istitut de Fascia laora inant con sies equipes - Contribut sourantout dal forum
L projet SPELL ne va nia cis ben. La situazion é plu o manco chesta: bele a la fin dl 2002 podòven vedei che l projet jiva a pe zot. De setember de chel ann ova l consei dl istitut Micurà de Rü aprové dantfora - zenza consulté i autri partners y zenza informé la direzion dl projet - l decret anti LS che fova dapò vegnù aprové de fauré 2003 da la jonta de Bulsan.
|
La Plata Ladina y i liams interladins
|
|
La Plata Ladina y i Ladins tla provinzia de Belun
La Plata Ladina vegn fora sun trei edizions "Corriere delle Alpi - Trentino - Alto Adige" y á perchel daidé da sourvenje de chest vers i confins - Les aodanzes dla Comunanza Ladina a Bulsan
Canche na istituzion coche la Plata ladina complesc 25 agn de vita él dagnora valch da se giaude. Emprumadedut à la Union Scritours Ladins Agacins y sie president siour Berto Videsott abù l merit de ti dé na sburla a la valorisazion dl lingaz ladin, per secont àl tres traté argomenc y problems desvalifs che deida pro a la dialetica y al confront de deplù minonghes. Al à sapù te duc chisc agn da tegnì na linia clera, datrai ence con valch dificolté, auzan l valour dl ladin sie coche lingaz sie coche realté soziala y politica soura i confins fora. La vila de Davedin ta Fodom: ladins gonot aratés perdus.
|
Mendranzes tla Italia: I Ozitans tl Piemont
|
|
I Ozitans vuel jì sun l paion di Juesc Olimpics per se fé conesce
Intervista a Rosella Pellerino - L Ozitan vegn rejoné da entourn 7 milions de persones anter Spagna, Francia y Italia - Tl Piemont, tla Liguria y a Guardia Piemontese tla Calabria rejona 180.000 l ozitan
Chisc dis nes él ruvé adalerch n apel dal Piemont per sostegnì l'iniziativa "Ozitan lingaz ofizial ai Juesc Olimpics da d'invern 2006" che vegnirà tegnus a Turin y te truepes localités ozitanes dles Alpes piemonteises. I on tout chesta ocajion per ti fé valgunes domandes a Rosella Pellerino (foto), responsabla linguistich-culturala dl Espaci Occitan y redadoura dl sfuei mensil "Ousitanio vivo". I Ozitans é na mendranza o miec na comunité linguistich-culturala scialdi grana y arcumpeida 7 milions de ozitanofons anter la Spagna, Francia y Italia. I on lascé l'intervista tla varianta ozitana rejoneda tl Piemont che nes pèr scialdi saurida da entene. Pro les paroles plu ries onse metù permez la coresponenza ladina anter cramples y judapé a la intervista giateise ence valgunes splianzes a revert la dreta pronunzia.
I on liet che ai Juesc Olimpics a Turin dl 2006 se damànen che l ozitan vegne reconesciù desche lingaz ofizial dlongia l talian .... co se stala pa? Las associacions que representon lhi Occitans en Italia an demandat que la lenga e la cultura occitana sien presentas a la manifestacion olimpica, e sien part integranta decò (ence) de la ceremònia d'inauguracion: pròaquò (perchel) lo 5 e lo 6 de març 2004 a Turin se passarèn dui jorns de debats e espectacles dediats a aqueste argument, que volem pas reste pasque (demé) un sumi (some). L'exemple que nos ven dai Catalans es important e cercharèm de far sentir decò la vòtz de lhi occitans dins aqueli (chi) juecs que devarion rapresentar lo monde entier, embe (con) totas las sias pluralitats de lengas e culturas.
|
"Olà sonse pa y olà jonse pa?"
É encuei la comunité ladina plu gaierda, segura y dinamica che enier?
de Erwin Valentini
Dant da 25 agn ovi abù la onour de daurì la “Plata ladins” dl Alto Adige con n articul “Ester ladin incö” (l articul dl 1979 podeise lieje te chest sit: http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=595); te chel articul ovi prové de analisé les condizions sozioculturales dl ester ladin tla sozieté dl 2000. Te chisc ultims agn él suzedù truep y perchel me végnel vueia de cialé endò per capì cie che i on arjont y olà che i jon. La lista dles cosses fates é valgamia longia. Per s’en anadé bàstel ti cialé a les relazions de ativité dles istituzions y assoziazions culturales, a les infrastrutures culturales che é vegnudes metudes su tles valedes ladines y dantaldut a les nueves normatives che renforza l status politich di Ladins. I museums de Tor y de Vich y l istitut cultural de Col Santa Lizia reprejenteia n arichiment sostanzial y visibel dla contreda culturala ladina; les manifestazions y azions interladines sciche Ladiniatour, Euroschool y dantaldut SPELL pò vegnì vedudes sciche l’esprescion de n renforzament dla coscienza unitara dla comunité ladina.
|
"Tres l'unité di Ladins tl uedl"
"Dì che la Union di Scritours Ladins Agacins ne à nia na funzion culturala é na basseza y ingiustizia politica ..."
de Carlo Willeit
25 agn de na union pòn confronté con 50 agn de na persona; tl caje de na union nasciuda y che laora tal forest vel l temp ciamò deplù. La idea de sostegnì l renasciment ladin dai agn 80 con la stampa da vigni dì danter na popolazion plu lergia y ence soura i confins dal raion ladin tradizional fora taca ben adum con la creazion dla Comunanza ladina a Bulsan, ma l'organisazion concreta de chest servisc nuef é opera dla union dai scritours y ciamò denant de sie president Siour Berto Videsott. Ei á ciafé die alalongia l aiut dla Comunanza y ence de d'autres istituzions y persones responsables dla politica y dla sozieté. Ma truep deplù che n pue de aiut logistich ne á degugn ciafié da dé y chel vuel dì che i Agacins á messù se sourantó enstesc n gran laour y trueps costimenc. Chi che miena che i foliec Alto Adige y Dolomiten ae paié dagnora dut cant, se fala dassen. Les Dolomiten á tout su tlaruveda n redadour, ma la plata ladina dal Alto Adige é organiseda dai Agacins che mess corí enstesc nia pueces speises. Chesta forma á ence sia bona pert; entratant che l puere á mantegní sie ideal dal meteman encà scrivan, prejentan i ladins , sie lingaz, sies minonghes y si debujegns, á l plu rich arbandoné en gran pert l lingaz ladin. Foto: Carlo Willeit.
|
Alto Adige - Trentino - Corriere delle Alpi: 25 agn Plata Ladina
|
|
25 agn tres dutes les revendicazions, polemiches y bataies
Na chestion romagn dutaorela daverta, chela dl "Ladin Standard"
de Bepe Detomas
 Al ne suzed nia gonot che an pò festejé n chert de secul per na plata. Dl auter vers ne é la Plata Ladina nia demé na rubrica, nience na urteda edemanala per en valgugn letours che à interesc particolars o che vuel lieje valch curiosité rera. La Plata Ladina à raprejenté y raprejenteia dutaorela n strument d'utl y emportant de informazion, de alfabetisazion y de identificazion dla jent ladina che viv obietivamenter te na situazion particolara: ala é scarzeda endalauter da trei confins politics y aministratifs y encertleda da does de gran comunités nazionales che la manacia demeztroi te sia integrité culturala y linguistica.
Foto: Bepe Detomas.
|
Istitut Ladin Ciasa de Jan
|
|
En sabeda él vegnù tegnù a batum l Istitut Ladin "Ciasa de Jan"
Al é bele da n struf pié via con i laours: cultura, toponomastica, scola - Entratant 142.000 euros tles casses
de Lorenzo Soratroi
En sabeda passeda él nasciù en forma ofiziala tal salf dl Consei de Comun de Col l nuef Istitut Cultural Ladin "Ciasa de Jan". I raprejentanc di comuns de Col, Fodom y Ampez y dles trei unions ladines, sozes fondadours dl Istitut, à firmé dant dal notar l statut enjigné te chisc meisc da na comiscion de esperc. Con l’ocajion él ence vegnù nominé l consei diretif de chel che al fajarà pert Paolo Frena, Capocomun de Col, Sandra Agostini, assesoura a la cultura dl comun de Col, Renato Dall'Acqua raprejentant dl’Union di Ladins de Col, Bruno Dimai vizecapocomun de Ampez, Siro Bigontina, president dl’Union di Ladins de Ampez, Paolo Delmonego, vizecapocomun de Fodom y Nani Pellegrini raprejentant dl’Union di Ladins de Fodom. "N gran event per i trei comuns" à dit Paolo Frena "segn de na gran vueia de jì inant con la valorisazion dla cultura y dl’identité ladina. Foto: i sozes fondadours dl Istitut Ladin "Ciasa de Jan".
|
Consulta Ladina a Bulsan: programazion 2004
|
|
L ann 2004 endò plen de ativités
L'esposizion "Vejin" dutaorela da vedei te internet - Defata n convegn
Tl meis de jené à la Jonta comunala de Bulsan aprovè l program deliberé dal Consei dla Consulta Ladina y á endò metù a desposizion 24.100 €uro per sies ativités. Y cheles ne mancia nia. Al vegnirà metù a jì: n convegn, conzerc de musiga, n teater, na seira con ciantautours y leteratura y an pensa ence de mete jì la mostra soura i ladins "Vejin".
|
25 agns Plata Ladina: une fignestre al di fûr dal nestri Friûl
|
|
"Un puint a traviars la Ladinie europeane"
O vin di jessi agrâts a ducj i colaboradôrs furlans: Renzo Balzan, Agnul Pittana, pre Zannier, Nazzi, Barbin, Mansutti e altris
de Bruno Muzzatti
Lu à dit pre Meni Zannier a propuesit di cheste pagjne ladine comentant i siei dîs agns di vite tal ‘89: "Si sa cemût che a van lis robis. A nàssin dispés di cui che mancul si spietisi e à fàsin, magari in mieç a mil berdeis, le sô strade". Al veve viodût just pre Meni, puest che di strade and à fate ancjmò unevore cheste biade pagjine, rivant cun dute le sô vôs, a voltis discomude, cu le sô orgojose indipendence, a finî il gjubileu dai 25 agns. Nassude come puarte-vôs culturâl de Union Scritours Ladins "Agacins", la Clape che par agnorums e à furnît largje part dai colaboradôrs, "Plata di ladins" si è planc planc daviarte al intîr mont ladin partìnt des lidrîs de antighe gjernazie dolomitane, cirìnt di dismovi gnûf interés viars cheste realtât zuiant la cjarte avonde impuartant de divignince storiche, fasìnt incressi la cognossince dai patrimonis, des usancis e des tradizions di chel popul ch’al vante une tâl antighe riunde. Foto: la basilica de Aquileia con siei conescius mosaics. Con l Friul ne partionse nia demé n aut gré de pertegnuda linguistica, ma ence liams religousc: la cristianisazion dl raion dles Alpes orientales é pieda via da la senta patriarcala de Aquileia.
|
Region Trentino-Sudtirol: la Jonta nueva
|
|
Per i Ladins se deurel na sajon nueva tla Region
La clameda de Zanoner: inteligentsia ladina, inteletuai ladins, reprejentanc dl mond cultural, sozial, zivil y economich dla Ladinia fajedeves inant! Per ne arjumé nia via les ocajions
de Ricardo Zanoner
Enstadì, ai 18 de fauré 2004, él vegnù nominé la Jonta Regionala nueva. De chesta Jonta féjel pert doi raprejentanc dl grup linguistich talian, doi de chel todesch y un de chel ladin. La gran novité é che la presidenza é juda per l prum iade a n raprejentant dl grup linguistich todesch y plu avisa al Sourastant de Südtirol Luis Durnwalder. Chest é demé un di aspec plu significatifs, ajache chesta impostazion nueva mess vegnì encadreda desche na majera acordanza anter les does Provinzies, chela de Trent y chela de Bulsan, olache la Region deventarà na sort de laboratore politich de sperimentazion out a la colaborazion y a la cooperazion. Pervia de chest él gnù prevedù che l govern regional dess tò ite i doi presidenc dles Provinzies, doi Assessours, un dl grup linguistich talian y un dl grup linguistich todesch y n Assessour dl grup linguistich ladin. Foto: la despartizion fascista dla Ladinia dl 1923. La Region Trentino-Sudtirol à de chest vers n valour particolar per i Ladins. Deguna oredla tla provinzia da Bulsan per chesta problematica.
|
"... y che ala vive inant per d'autri 25 agn"
La plata é dagnora steda daverta a vignun, a vigni idea y proposta, a vigni critica giustificheda o nia y ne à mai tajenté nia ...
de Lois Trebo
Nia da creie che al sie bele passé 25 agn da canche la direzion dal Alto Adige ti à metù dant ai Ladins na plata aposta per ei, olà che ai podova scrive articui per ladin, talian o todesch sun si problems. La finamira per arjonje na tel plata fova una, giaté la poscibelté da ti rejoné ados ai talians y ai todesc de nosc problems y chest zenza polams sun la lenga. L foliet AA à sostegnì chest projet per trueps agn y trueps ladins à podù dì la sia sun les chestions ladines. Al desplej che la redazion dal AA ne conzed nia plu che i Ladins posse scrive sun sia plata articui per talian y per todesch desche naouta.
|
Consulta Ladina a Bulsan: 25 agn
|
|
25 agn y dagnora na posizion clera per i ladins
N encorajament da jì inant con la informazion per ladin
Da 25 agn encà informeia la Plata Ladina tl Alto Adige soura i avenimenc che interesseia dantaldut i ladins con noeles fora dla politica, dl sport, dla religion y trueps d’autri argomenc. Tla Plata Ladina giata lerch nia demé i ladins dles Dolomites, ma ence chi dl Friul y di Grijons à la poscibelté da lascé audì sia ousc. La Plata Ladina à dagnora abù na posizion clera per i ladins y de critica costrutiva per i avenimenc che nes reverda.
|
Union di Ladins de Fascia: aodanzes
|
|
Al é vegnù arjont n bel travert
N bel dilan a siour Berto Videsott per 25 agn de entusiasm y de fadies
de Antone Pollam
N chert de secul tla vita de na persona, enscì sciche tla vita de n foliet é n bon toch de streda, n cedeann cis emportant. Al é na rejon de sodesfazion per l travert arjont y la ocajion de n bilanz: co éla pa vegnuda spenuda chesta lerch che la zaita “ALTO ADIGE / IL TRENTINO” nes à sport te duc chisc agn? Do mia minonga él sté, al é y i spere che al sie ence tl davegnì, na plata di ladins, na picera ousc che se enjonta a la USC che vegn fora edema do edema y che deida – adum con i autri mass-media Radio y Televijion – tegnì adum i ladins che viv entournvia i creps dl Sela, tl ream de Re Laurin. Anter i monc sclauris endorés dadoman y da seira dal encianteisem dla enrosadura. Foto: Antone Pollam (mandreta) adum a Hilda Pizzinini, presidenta onorara dla Union Generala di Ladins dles Dolomites, en gaujion de na manifestazion.
|
|  |
|