|  |
Istitut Ladin Majon di Fascegn: Danilo Dezulian president
|
|
Con Danilo Dezulian rùvel adalerch n sofl de spirit idealistich
Al ti à bele ortié n envit a duc 3 i assessours a la cultura dles provinzies per arjonje na lignora de normes valives
N om busient, souradut a livel cultural y politich, vegn endò cherdé a dé na man y bonamenter ence na sburla al Istitut cultural "La Majon di Fascegn". Ala se trata de Danilo Dezulian che è gnù metù da la Jonta provinziala de Trent president dl Consei de Istitut. Bele da les prumes intervistes che ti fova vegnudes fates do la nominazion àn podù audì sie spirit combatif, n puech plu prudent. Danilo à endò trat ca la vedla idea dla "Provinzia ladina", ma al ti à metù entournvia na cornisc culturala. A chesta moda ne rejònel nia plu de provinzia politica-ammistrativa, ma de chela culturala. Al conesc i juesc politics, i interesc economics dles provinzies, les minonghes di gherdeines y di badioc che ne fossa mai a una y perchel ne adòrel nia plu la parola "politica' y al se acontenteia de chela "culturala".
|
LADINS: nia plu da dí tles comiscions de emportanza
|
|
"Miec n patron folestier y n fant dl post!"
Dant les lites de gran empromiscions, do les lites degugn plu da spié
de Carlo Willeit
Tl program de govern dla provinzia vegnìvel auzé fora l debujegn de asseguré la raprejentanza ladina tles comiscions. Chest empegn é demé dret y corespon a un di ponc plu volus y batus da la lista LADINS. Sen che tl scomenciament dla legislatura él bele gnù renové nia pueces comiscions emportantes ciala fora la cossa n pue autramenter.
|
Dal Ofize per la Formazion de Bulsan: codejel nuef
|
|
Codejel nuef sun les poscibeltés de formazion do la mesana
Ultim termen per se scrive a les scoles autes, scoles pauriles y laours ciasans é l 31 de merz
(osp) Ai scolés dles scoles mesanes ti réstel demé plu pueces edemes per tò na dezijion sun sie davegnì scolastich. L Ofize Provinzial per la Formazion y Consulenza de laour spartesc fora tles scoles mesanes ladines y todesces n codejel nuef dal titul "Und so geht’s weiter! Aktuelle Ausbildungen nach der Mittelschule“ (samben demé per todesch, i ladins ne esisteia nia tla provinzia dles mendranzes, n.d.r.). Chest codejel dess ester n aiut per i scolés a tò sia dezijion.
La pruma plata dl codejel nuef sun les poscibeltés de formazion do la mesana.
|
Mete en sest n lingaz per i temps de aldidancuei
Ejempl Galizia: co che an ti va permez te d'autres pertes dl mond a la normalisazion linguistica
Dal 1997 opereiel tla Galizia - na provinzia spagnola al nord-ovest, olàche an rejona "gallego" - l “Termigal”, «servicio de terminoloxía galega», ponù ite tai programs de «injenieria linguistica» enviés via da la Jonta regionala galiziana, vuel dì l Govern dla region. L “Termigal” cureia ence cursc de formazion y n servisc de normalisazion terminologica y sia popolarisazion con l travert de porté ite l lingaz "gallego" dlonch.
|
Resson da l'Inghiltera sun l curs de Ladin Standard
|
|
Na persona da foradecà: "I feel LS would be better for a foreign learner"
Ence jent foradecà interesseda a emparé Ladin Standard, miec che n idiom de valeda dij Ben Nichol da London - I reporton sia e-mail che nes à fat plajei
Bon di! I am very interested in learning ladin standard and saw on your website that I could obtain a username and password here. I possess a Gramatica dl ladin standard, published by SPELL, but would appreciate your lessons. Is this possible? My name is Ben Nichol. I am a teacher of English literature and politics here in London, and have a connection with gaelic, one of our minority languages. I have visited your valleys and wish to do it again. I like very much your site. I also possess a course in Gherdeina, but feel LS would be better for a foreign learner.
|
La Provinzia de Udin tla rei ence per furlan
|
|
La coscienza furlana arjonj les istituzions, Udin dantfora
L sit interatif dut per furlan dla provinzia de Udin ju on-line con n grum de informazions
(is) Valch se muev tl Friul do la aproazion dla lege cheder 482/99 ence a livel de aministrazions publiches. Al vegn de gre en gre amplié la lerch al lingaz furlan y tres deplù a livel de istituzions y ofizialmenter: portines aposta, formulars y sits internet per furlan se deslergia anter les aministrazions comunales. L sit dut per furlan dla majera provinzia dl Friul, chela de Udin, arà dessegur de chest vers na funzion de ejempl. Per cie che reverda l lingaz pòn lieje tl sit nia manco che: Il furlan al è une lenghe neolatine dal grup ladin. Tant che lenghe si è formât sù par jù ator dal an Mil e al à mantignût, vie pai secui, une origjinalitât particolâr che lu rint, ancjemò vuê, une vore (dret) diferent dal talian e di chês altris fevelis (faeles) cjacaradis tes tieris confinantis (todesc, sloven e venit). Donca na coscienza scialdi sterscia. La provinzia de Udin é n pue l cuer dl Friul che tenj da la Cergnia al confin con l'Austria enfin a les spones dl Mer Adriatich. En gran pert furlanofones é ence les provinzies de Pordenon y de Gorizia, toutes fora les zités capoluech.
|
Union Ladins Val Badia: enier y encuei
|
|
N sit nuef conta la storia dla Union Ladins Val Badia
Sies personalités y sies ativités te prest mez secul de storia - N grum de publicazions y de iniziatives
(is) Te chisc ultims meisc é juda on-line con n sie sit la "Union Ladins Val Badia", presidenzieda encuei da Werner Pescosta de Badia. Al é na union che á abú y che á dutaorela na gran emportanza tl cheder dles ativités de promozion de lingaz y cultura ladina. Ala á scomencé sies ativités ti agn dl 1950 y á sapú da se renové damprovia. L sit fej na cronistoria scialdi rica y reporta n grum de detais dla vita dla Union y dantaldut dles persones atives laite che merita de vegní recordedes. N grum de personalités ladines dla Val Badia é stedes atives tl Consei dla Union, enscí i pioniers che an veid sun chesta foto: Silvester Erlacher (editour de "Nos Ladins", l prum foliet interladin), Ujöp Pizzinini, Franzl Pizzinini y Stachio Costa.
|
La lege cheder 482/99 y la pratica
|
|
N sofl de speranzes nueves tl Friul
Intervista a dr. William Cisilino, president dl Istitut Ladin Furlan y responsabel dl ofize linguistich dla provinzia de Udin sun la lege cheder 482/99 - Indenité de bilinguism ence per i furlans - Al sarà da audì en gaujion dl Convegn "Les poscibeltés dl ladin" a Bulsan ai 26 de merz
(is) La lege cheder 482/99 ti à dé n sofl de speranzes nueves a les mendranzes te duta la Talia y ai ativists de chestes. Per cie che reverda raions ladins lieia dantaldut l Friul y i ladins tla provinzia de Belun truepes aspetatives a la lege. Per i Ladins dles Dolomites aràla na certa emportanza canche al vegnirà formalisé n organ souraprovinzial con funzion de coordiné ativités culturales interladines, anter l auter p.ej. la promozion de n lingaz scrit unitar. Tl Friul é la legia 482/99 per entratant la soula majera brancia legislativa. Truepes ativités é vegnudes enviedes via per la trapone tla pratica sun dutes les frontes: scola, aministrazion y mass-media con n cert suzés, ence sce aluesc vàl debujegn de normes de atuazion plu avisa, desche p.ej. pro la RAI. I prums fruc aràten de podei cueie ti proscims agn canche l teritore mudarà musa y deventarà dut encantourn plu furlan con tofles y segnalazions bilinghes, furlan tl radio y tla televijion y e.i. I ti on fat en valgunes domandes al responsabel dl ofize per chestions linguistiches furlanes dla provinzia de Udin, dr. William Cisilino, che sarà ence da audí defata a Bulsan en gaujion dl Convegn metù a jí da la Consulta Ladina a Bulsan y da la Comunanza Ladina ai 26 de merz. William Cisilino é ence president dl Istitut Ladin Furlan "Pre Checo Placerean" http://www.istitutladinfurlan.it, che à fat deplù publicazions y che redazioneia l sit www.lenghe.net.
|
Marco Forni rejona ai sozes dl'Accademia dei Lincei
|
|
L vocabular de Gherdeina ruva a Roma
Chest venders prejentazion dant a la "Accademia Nazionale dei Lincei" sun interessament dl prof. univ. Walter Belardi
Chest venders, ai 12 de merz '04, vegnirál prejenté tla "Accademia Nazionale dei Lincei" a Roma l vocabular Todesch-Ladin de Gherdeina de Marco Forni, dé fora dal Istitut Ladin Micurá de Rü. Chesta prejentazion é vegnuda a se l dé per interessament dl prof. univ. Dr. Walter Belardi, bele conesciú tla Ladinia per desvalifs laours linguistics y storics, anter l auter la antologia dla lirica ladina. El dará ence dantfora na curta spliazion dla opera nueva de Marco Forni che prejentará spo enstes ai studenc y ai professours la strutura dl vocabular sie tla verscion de liber che tla verscion informatiseda.
|
"Chela flama mess endò vegnì empieda"
21 de fauré 1979 - 21 de fauré 2004: encuei màncel chel entusiasm che al fova enlaouta
de Umbert Cians
I on volù na outa lascé lerch ai autri, ma al é ence giust lascé audì nosta minonga soura i 25 agn dla "Plata". Da empruma "La Plata por i Ladins" y spo "Plata di Ladins". Les fadies, les veres per la tegnì en pé é stedes n grumon. Gonot àla mudé dì de comparizion: pieda via con l mercui, spo de lunesc, de juebia, per trueps agn de venders y te chisc ultims agn de mertesc. La gauja fova gonot tecnica. 21 de fauré 1979 - 21 de fauré 2004. Conscidran la cossa ann per ann, pérela longia, ma empò éla juda debota. Truep se à entratant mudé, valch él vegnù arjont, ma al mancia encuei souradut l entusiasm di agn 1978-79, i agn dla fondazion dla Comunanza Ladina a Bulsan, cheles sentedes plenes de discuscion y de gran partezipazion.
|
Christoph Perathoner seit gestern Bozner SVP-Bezirksobmann von Stadt und Land
Er ist Rechstanwalt und arbeitet in der Kanzlei von ex-SVP-Obmann Siegfried Brugger - Svp Ladina jubelt
Mit großer Stimmenmehrheit (95,66%) wurde gestern, Freitag, Rechtsanwalt DDr. Christoph Perathoner zum SVP-Bezirksobmann von Bozen Stadt und Land gewählt. Perathoner stammt aus Wolkenstein. Bei der gestrigen Wahl erhielt er im Bezirksauschuss 323 Stimmen. Für die SVP-Ladina ist es ein parteipolitisch historischer Tag. Noch nie seit 1945 war ein Ladiner zum Bezirksobmann der Südtiroler Volkspartei gewählt worden. Perathoner gilt als politisches Nachwuchstalent der Ladiner. Seit mehreren Jahren ist er Bezirksobmannstellvertreter von Bozen Stadt und Land und bekleidet die Ämter des Gebietsobmannes von Gröden und des ladinischen Landesjugendreferent-Stellvertreters der Jungen Generation der SVP. Perathoner ist in der Rechtsanwaltskanzlei von SVP-Obmann Dr. Siegfried Brugger tätig.
|
"Modui, leges y scritures per ladin"
Ai 18 y 19 de merz: tl salf dl Comprensore Ladin de Fascia a Poza
Ai 18 merz che vegn, da les 14,30 se abinarà tla sala grana dl Comprensore Ladin de Fascia l grup de laour "workshop" con argoment "Modui di comuns, leges y scritures". L dì do, ai 19 de merz, rejonarà, tres tl cheder dl "Projet Bilinguism" , on. Giuseppe Detomas (parlamentar ladin a Roma) entournvia la tematica "Prinzips constituzionai y statutars per la defenura dla mendranza ladina."
|
Ordinazion de siour Italo
|
|
Aodanzes a siour Italo, ordiné dìacon
"Con gran plajei onse tout su la noela dla ordinazion a Dìacon de siour Italo Boschetti, conesciù dret ben anter i Ladins a Bulsan y ence foradecà. Per sia festa che sarà ai 13 de merz tla gliejia de Don Bosco a Bulsan y per sie servisc dedò te sia comunité ti sporjonse con simpatia nostes mioures aodanzes y ti asseguron nosta orazion", chest scriv la presidenta dla Consulta Dolores Dariz.
|
Curs de Ladin Standard peia via a Bulsan
Al vegn tout su les iscrizions: 0471 952197 pro Ivan Lezuo
La Comunanza ladina met a jì adum con SPELL per l prum iade a Bulsan n curs de ladin standard per ladins. Con chest vuel la Comunanza daidé pro a la difujion dl lingaz unifiché che à na dopla emportanza: al pò vegnì vedù desche n simbul dla unité ladina y al favoresc la valorisazion dl ladin en general. Foto: Nadia Chiocchetti, esperta de romanistica, tegnirà l curs.
|
Consulta Ladina a Bulsan y Comunanza Ladina
|
|
"Les poscibeltés dl ladin"
Idees per na promozion linguistica - Ai 26 de merz tl Salf dla Université A518, entreda prinzipala a Bulsan
La Consulta Ladina met a jí adum a la Comunanza Ladina a Bulsan ai 26 de merz n convegn dal titul "Les poscibeltés dl Ladin - idees per na promozion linguistica". L program veid dantfora intervenc de Dr. Paul Videsott, Dr.a Elisabeth Jankowski, Dr. Markus Warasin, on. Bepe Detomas, Dr. Wiliam Cisilino y Chasper Pult. Travert dl convegn é la reflescion sun la situazion atuala y i trois sun chi che l Ladin dess jì per garantì sie davegnì. L program tl detai podeise lieje al intern. Foto: cuertl dl envit.
|
|  |
|