|  |
Convegn: Poscibeltés dl ladin - Meisa arduonda davomezdí
|
|
Il Ladin Standard scu schanza per s'unir
Fabio Chiocchetti: apel ad unir las forzas - Leander Moroder: il num Ladin Standard n'é betg ideal, ma la discussiun davart il diever dal LS é scu la discussiun davart la schlatta dals anghels
da Barbla Etter
Durant la segunda part dal congress han differents exponents ladins explitgà lur vistas davart la situaziun e las perspectivas da la lingua ladina. Il tenor general è che ils ladins sa ston unir pli fitg en il futur. Il ladin standard fiss ina bun’entschatta sch’el vegniss applitgà consequentamain.
Chasper Pult, in dals relaturs che ha discurrì sin il "marketing linguistic".
|
Convegn a Bulsan: Les poscibeltés dl ladin - 26 de merz 2004
|
|
Con l lingaz dla oma ne empàren nia demé a rejoné, ma a sentì y a conesce l mond
Les archirides dla linguistica sun les relazions anter lingaz, sentiment y vijion dl mond - Reladessa la dr. Elisabeth Jankowski dla université de Verona
Na relazion dassen interessanta chela dla prof.ra Dr.a Elisabeth Jankowski dla Université da Verona dal titul: "Valours y simbui dla rejoneda dla oma". En curt podéssen poester dì miec: "La mistica dla oma". L lingaz dla oma ne ensegna nia demé a rejoné, ma a sentì, a reconesce les vibrazions dla oma. L lingaz dla oma ne pòn nia emparé desche i autri lingac, al comporta ence na vita emozionala. An ne pò nia l clamé l prum lingaz, y spo végnel l secont, l terz y e.i. I autri lingac é dut valch de auter.
|
Convegn a Bulsan: Les poscibeltés dl ladin - 26 de merz 2004
|
|
Promozion dl lingaz a 360 grés
Pruma pert: dr. Paul Videsott, dr. Elisabeth Jankowski y dr. William Cisilino à daurì l certl di referac - Roland Verra: ladins grijons, dolomitans y furlans dess se prejenté unis a livel european - Dutes les bries à demé n sens, sce an encadreia la problematica tla veduda dla Unité Ladina
La pruma pert dl Convegn "Poscibeltés dl ladin, idees per na promozion linguistica" encuei a Bulsan, organisé da la Consulta y Comunanza Ladina, se á sclut ju dant da puech. L Convegn é vegnù moderé dal Intendent dr. Roland Verra. Reladours da duc i raions ladins: dolomitans, rumanc-grijons y furlans. L dr. Videsott Paul, dozent a l'université da Dispruch y filologh de romanistica, à fat na relazion dret interessanta sun l svilup dl ladin tla storia a revert formes y fonetica, adoran la picia storia dla "volp che volessa ti tò l ciajuel dal bech al corf". Dr. Paul Videsott, dozent a l'université da Dispruch y una dles mairentes autorités linguistiches ladines aldidancuei, dij: "Al vuel ester n standard ladin scrit per che l lingaz ladin souravive".
|
Viabelté: Streda dla Val Badia
|
|
L pont de „Cor“ a Picolin gnirà fat nuef
En lunesc, ai 29 de merz, gniràl metù man i prums laours - Empruma deviazion provisoria - L plan veid dantfora ence does architedes dl bus
La deviazion provisoria a manciancia dl pont (desche an veid dal dessegn) é 80 metri longia y assegureia la viabelté te entramesdoes les direzions entratant i 140 dis de laour prevedus. L pont vedl fat su tl ann 1921 ne podova, te sies condizions, nia plu garantì la segureza al cogol de mesi motorisés che transieia lassoura, mesanamenter 5.000 al di. L pont atual é13 m lonch y 5,25 m lerch. Do la conclujion di laours saràl demé plu 10,5 m lonch con dlongia n marciapè de 1,5 m che conduj inant enfin a la ostaria “Posta” a Picolin. Foto: L plan dla deviazion provisoria.
|
Program 2004 Museum Ladin Ciastel de Tor
|
|
"Trienala Ladina", ert ladina
Entratant resserveda a Badia y Gherdeina - Adenjonta gniràl fat esposizions sun la "Scola de ert de Selva", sun "La sauderina Catarina Lanz" y "Guanc da zacan"
L diretour dl museum Stefan Planker y l president Heinrich Huber à prejenté enier (24.03) les majeres novités a Bulsan. Una dles atrazions dess ester la pruma edizion dla mostra culturala "Trienala Ladina". Dlongia na raia de esposizions y de conferenzes vuel l Museum Ladin a San Martin de Tor enscí envié via na scomenciadiva nueva clameda "Trienala Ladina", na selezion de operes de cinch artisc´ ladins. Chisc cinch inoms gnirà cernus da na juria metuda adum da personalités dl ciamp dla ert. Ametus a la cerna é entratant n iade demé laours de artisc' de Gherdeina y de Badia y de dut l Adesc Aut che se sent ladins. L termen per mané ite na descrizion di laours y dles ativités artistiches con curiculum é le 15 de mei 2004. Pro la proscima edizion dla "Trienala Ladina", te trei agn, vuelen spo deslargé la partezipazion a dutes les valedes ladines dles Dolomites, i Grijons y l Friul.
|
Diretour nuef tla Repartizion scola y cultura ladina
|
|
Alexander Prinoth sourantol les competenzes
Al fova sté diretour dla scola auta "Raetia" de Urtijei
Alexander Prinoth de Urtijei sourantolarà dal prum de auril 2004 l'enciaria da diretour de repartizion scola y cultura ladina, do che l post fova gnù lede per pensionament de dr. Alfred Irsara. Alexander Prinoth (nasciù dl 1955) à fat la scola auta per l comerz a Urtijei y l stude de dert a l’université de Florenza. Dal 1980 enfin al 1983 àl laoré tla presidenza dla Jonta Provinziala. Prinoth à venciù l concurs publich y é, enier lunesc, vegnù nominé dal Govern Provinzial diretour de repartizion nuef.
|
Union Generala di Ladins: provinzia de Belun
|
|
L president Nani Pellegrini se damana n reconesciment ofizial dla Generela
Chest en basa a la lege cheder nazionala 482/99 che veid dantfora organisms de liam souraprovinziai per comunités de mendranza despartides
de Lorenzo Soratroi
“Na politica che ne ciala nia inant enred puech”, chest é l comentar de Nanni Pellegrini, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, puec meisc dant les lites provinziales beluneises, per cie che reverda la politica per les mendranzes porteda inant da l'aministrazion dla provinzia de Belun con a cef De Bona. “Al é vegnù scrit truep tla stampa”, va inant Nani, “ma degugn se à mai damané, sce la Provinzia à fat valch per i trei comuns storics ladins, do che ai é vegnus reconescius enfinamai dal Consei Provinzial enstes desche tai”. Pellegrini recorda che la lege cheder sun les mendranzes 482/99 ti dà a les provinzies la facolté de individué la comunité olà che la mendranza é storicamenter enraijeda. Chesta azion à porté a avei ben 35 comuns che s’à declaré de mendranza ladina, ma baudi la unica cossa che gran pert vuel é i finanziamenc.
|
En venders, ai 26 de merz, Convegn a Bulsan
|
|
"Les poscibeltés dl ladin, idees per na promozion linguistica"
I ultims Convegns tegnus a Bulsan desmostra che al ne sauta fora nia - Paroles al vent?
L dr. Franz Pahl, canche al fova president dl Consei regional òvel envié via cotant de scomenciadives a vantaje di Ladins. Recordon l Convegn persoura i ladins ai 22.11.2002, deberieda con la Svp ladina, tl Salf dl Consei Provinzial dal titul "Mendranza tla mendranza" con la finamira de rejoné dl lingaz y dla situazion politica dla mendranza dal cianton scientifich. Trueps i esperc da l'Europa. Tl medem ann, tres sun scomenciadiva dl President dla Region, la enconteda con i raprejentanc politics y culturai di Grijons souradut per analisé i liams poscibli con i Grijons y traté l problem de na poscibla "agentura d'informazion" anter i ladins dles Dolomites y chi di Grijons. L'enconteda gniva tegnuda de messel tl salf dl zenter pastoral a Bulsan olàche al é ence vegnù conscidré la proposta de dé fora la Usc di Ladins trei iadesc a l'edema per podei tò pert a la rei d'informazion di foliec da vigni dì. Na proposta al moment imposcibla sie per mangora de finanziamenc che ence per mancianza de na équipe de jornalisc' aladò. Ma ence d'autres propostes a livel plu bas é tomedes tl vuet. Dr. Paul Videosott: un di reladours.
|
Union Teater La Val: satirica de Ephraim Kishon
|
|
"L atestat de matrimone"
Premiera en sabeda, ai 27 de merz tl salf "Domene Moling" a La Val, da les 20.30 - La rejia é tles mans de Bernardetta Nagler con assistenza de Matteo Rubatscher, la traduzion é gnuda fata da Lydia Zingerle
En curt la tramadura: Ella (Virginia Vallazza) y Daniel Brozowsky (Helmut Deiaco) é maridés da 25 agn. Sia muta Vicky (Esther Moling) vuel maridé Robert (Hansi Rubatscher), l chef calcoladour dl ofize de statistica, ma la oma de Robert vuel empruma avei l atestat de matrimone di genitours de Vicky. Chest document pèrel che ne sie nia plu da giaté y Ella y Daniel n’é nia plu tant segurs de ester ben jus te comun a lascé zertifiché sia union. Enscì ròmpel fora n conflit, an pensa a la separazion. Ma spo él ciamò Tomy (Raimund Frenner), l laorant de comun ...
|
Visualisazion dl lingaz ladin
|
|
L respet per la jent y sie lingaz veiden ence da les tofles
Valgugn ejempli fotografics coche la provinzia da Bulsan ne respeteia nia l dert de visualisazion dl lingaz ladin tles valedes ladines - Al se à acuaté ite l burt viz dla "plata ladina" desche fueia de fighe - Ence tla provinzia de Bulsan jìssel debujegn n osservatore linguistich
Segnalazion dla pista da paslonch sun Börz: la jent dl luech adora l ladin.
Da foradecà végnel gonot vedù la provinzia de Bulsan desche model per l convive de mendranzes, ma éla pa enscì? Per cie che reverda l respet dl lingaz ladin naouta no, na situazion che deguna autra mendranza se lasciassa pité da na autra mendranza, chela ladina da chela todescia te chest caje. Depierpul che tles valedes ladines él trueps privac, ostiers, artejans y e.i. che adora l ladin pro sies scrites publiches, fej la provinzia de Bulsan, desche aministrazion publica, y ciamò piec les comunités de val, puech y nia. L soul festide pér de ester che - do che l stat à dé ju sies competenzes per les stredes - de mete dantcà l todesch desche prum lingaz, l ladin slisora sovenz dovia o ne vegn daldut nia respeté y chest tles valedes ladines. I on ence prové do da enrescì olàche al vegn tout chestes dezijions, ma gonot ùrten propi la resposta, "pu i Ladins sa pu sie talian che todesch". Al ne é nia na desmentianza, ma volù enscí. Enscì suzédel sun les tofles de cantiers provinziai, desche Lois Trebo ova bele baudié, sun les tofles di parcs naturai y sun n pue dutes les segnalazions. La unica linia clera dla aministrazion é l todesch dantcà, l ladin vegn dant can ben, can nia y chest l plu sovenz. An mess plan plan se damané con cie rejon che la provinzia da Bulsan vuel tegnì inant ciamò na toponomastica todescia ite per les valedes ladines - nia demé davia che chest ne vel nia per chela ladina te luesc todesc foradecà - ma ence davia che chela todescia ne à deguna valuta pratica plu. Entratant fej feter duc i luesc ladins reclam turistich demé plu con verscions ladines, ultim ejempl Al Plan che é passé a la verscion turistica ladina, tamben San Martin de Tor y duc i luesc dl'Alta Badia olàche les verscions todesces ne à de chest vers mai abù deguna emportanza. Pro Corvara àn con dert lascé tomé ence ofizialmenter la dizion "Kurfar".

Tofla dl Parch Natural Fanes-Senes-Braies a Pederü/Mareo. L festide dla aministrazion provinziala: todesch dantfora. Te na localité ladina audissa l ladin dantcà. Dutes les splianzes demé per todesch-talian.
|
Gran laut a Lois Craffonara per sie laour
|
|
Les "Flus Leterares" de Lois Craffonara dret apriejedes tl Friul
Dal Friul n grum de laudes y apriejament per la antologia - Articul sourantout da la "Patrie dal Friul"
Il «tierç milenari di presince lenghistiche e poetiche dai Ladins in Europe» e ator pal mont si è vierzût cuntun lavôr «stragrant e sfadiôs» di Lois Craffonara, saludât cun agrât e amirazion di Domeni Zannier (spie "Friuli nel mondo", Novembar "2003"), dal mensîl "Ladins dal Friûl" (Lui "2003") e di altris di lôr in Furlanie. Tal mês di Avrîl, difat, al sarà un an di cuant che il professôr di La Pli de Marou (Longega) al à dât fûr la sô antologjie "Flus" (rosis), un volum di 460 pagjinis cu la traduzion di 360 lirichis furlanis e grisonesis «col guant ladin dla Val Badia». L cuertl de "Flus" leterares.
|
Endoman Sant Ojep: Dì dl pere, tata, pá
|
|
Peresc tres plu vedli
La mesaria é de 34 agn - Passa 5.000 peresc tira su si mutons zenza oma
Endoman, ai 19 de merz, végnel festejé Sant Ojep. Chest dì é dediché te trueps statesc europeics, en maioranza catolics, a la festa dl pere. L inom “Ojep, Josef, Giuseppe“ vegn dant 7.673 iadesc tles listes di inoms de ei tla provinzia de Bulsan. Al é l inom plu deslargé tla provinzia de Bulsan y bonamenter ence autrò: 33 sun 1000 ei se clama Ojep te dutes sies variantes Sepl/Jep/Jepele y e.i. Di 5.208 mutons nascius entratant l ann 2002 tl Adesc Aut ova 347 n pere da foradecà y anter chisc ova l 73,8% tramidoi genitours da foradecà.
|
Comentar: joufs sarés per pericul da levines
|
|
Tres l Superski soura joufs y valedes
ma pistes y joufs sarés da rie temp y trueps sciors a mez troi - A chi che va encantourn con i lifc soura les Dolomites messéssel ence ti vegní garantí de podei arciasé
de Carlo Willeit
Endò n iade à n grum schiadours messù fé na raida cotant longia per ruvé zeruch te hotel: da Fodom fora a Badia enfin a Bornech y inant a Persenon enfin Cluses y spo finalmenter a Selva. Soura 2 ores de viade y apresciapuech 200 euro per l taxi, dessenés y stanc laprò. Da canche al é l Superski suzédel tres endò de chestes "aventures". I implanc portamont à si orars y i joufs vegn sarés tl caje de pericul da levines. Con chest crei i aministradours de avei ademplí sia responsabelté. Ma ala ne é nia enscí.
|
Istitut Ladin: Curs de Ladin
|
|
Ladin de Gherdeina, gramatica y ortografia
Ultims dis de iscrizion per cursc de ladin
L curs dl Ladin de Gherdeina per prinzipianc é de dodesc lezions y jirà inant dal 13 de auril enchin ai 21 de mei 2004 tla Scola d’Ert a Urtijei. Les encontedes vegn tegnides de mertesc y de vender da les ot a mesa les diesc da seira, dantaldut tl idiom de gherdeina. I argomenc dl curs é chi da vigni di, portés dant a na maniera da emparé les conescenzes fondamentales y la dreta pronunzia dla rejoneda a na moda che i partezipanc pò rejoné anter ei. Emplù vuelen arjonje che i partezipanc pò ence entene i media ladins, sciche l radio, la televijion y les zaites. L curs vegn tegnì da Erica Senoner. Interessés pò se lascé anoté su enchin ai 8 de auril 2004. Dal 24 de merz enchin l 26 de mei 2004 vegniràl tla biblioteca ”Oswald von Wolkenstein” de Selva tegnì n curs per chi che sà bele n puech da rejoné.
|
Urtijei: projet Ciasa per i studenc
|
|
Finalmenter n sotet per studenc y ensegnanc a Urtijei
16 ciamenes doples y 5 singules y na mensa per 66 persones - L projet à giaté l bensté da la Comiscion tecnica dla Provinzia.
(osp) A Urtijei vuel la Provinzia de Bulsan fé su n alberch per i studenc tla streda Sotria, dlongia la Scola d’Ert. L projet dla ciasa veid dantfora 16 ciamenes doples per studenc y cinch ciamenes singules per ensegnanc che dess giaté lerch dal prum al terz partiment. Basite vuelen enjigné ite na mensa per 66 persones y sotera ite na garaje con 15 lueges. L projet definitif con na speisa preventiveda de 4,4 milions de euro é vegnù dé pro da la Comiscion tecnica provinziala de Bulsan.
|
|  |
|