|  |
Scomenciadiva: Per plu Democrazia
|
|
Durnwalder: referendum popular ben, ma nia massa alalesiera
I raprejentanc dla Scomenciadiva "per plu democrazia" vuel na lege referendara con manies lerges: pueces oujes per pié via y ence sun deliberes dla jonta
L president dla Provinzia Luis Durnwalder se à enconté con Stephan Lausch y en valgugn d'autri raprejentanc dla “Scomenciadiva per plu Democrazia" per rejoné dla proposta de lege sun les poscibeltés de formes referendares. La proposta de lege prejenteda da la “Scomenciadiva per plu Democrazia” veid dantfora na picera cumpeida de sotescrizions per envié via n referendum y le votum dess valei ence tl caje che al ne vegn nia arjont l quorum dl 50% di litadours scric ite tles listes litales.
|
Provinzia de Belun: dant les lites
|
|
Ciadoura, l Agordin, l Zoldan y l Comele se à declaré ladins
Tla provinzia de Belun se à 39 comuns declaré ladins, vuel dì gran pert dla provinzia a nord de Belun, ma demé 3 fej pert dla "Ladinia storica" dl Sela
de Lorenzo Soratroi
La provinzia de Belun reclameia spezifizité a la Region, ma tl medem temp éla sourda a chel che i trei comuns ladins de Fodom, Col y Ampez se damana. Chesta é la situazion politica sen doi meisc dant les lites per l renovament dl Consei Provinzial. N comportament incongruent che ne pò nia sciampé al giudize di ladins de chestes trei comunités. La bataia per l’autonomia dl’aministrazion De Bona é passeda emprumadedut tres l deslargiament autoritar y inmotivé dla ladinité y dla Ladinia storica dles Dolomites.
|
Streda dla Val Badia: endò scluta
|
|
Les desferenzies de temperatura fej jì cialà l crep sen d'aisciuda
Ala restarà scluta enfin a la fin de auril - I laours jirà endere empò inant
I tecnics provinziai y i raprejentanc dla firma che comeda la streda nueva dla Val Badia à valuté enier deberieda la situazion de segureza. De gran dificoltés vegn atualmenter gaujedes da les condizions dl temp. N clap de encer 20 esperc é tl analisé la crepadura do streda ite. Entratant les festes de Pasca restarà la streda perchel sareda, bonamenter enfin ai 24 de auril. I laours ne vegn endere nia sospenus. Foto: ruvijes met tres endò en pericul streda y transiament.
|
Economia: Stude da comerzialist Verginer
|
|
An se prejenteia ence per ladin (standard)
En l ann passé à l stude da comerzialist Verginer daurì na senta nueva tl Loewe-Centrum a Varn dlongia Persenon - Sit internet nuef: an adora ence l ladin standard per se prejenté deforavia - Sun l sit pòn lieje do les ultimes novités dl ciamp economich-aziendal
N sit internet fat desch'al auda é deventé na cherta da vijita per vigni impreisa, stude o istituzion. La valuta cresc, sce al à tamben n valour pratich-informatif, arjonjan n rai plu ampl poscibel. Chisc dis él ju on-line l sit dl stude da comerzialist Verginer Business Consulting. L stude, con senta prinzipala a Al Plan de Mareo, é vegnù fondé dl 1984 dal raj. Verginer Pasquale. Al se à afermé damprovia dilan a sia competenza madorida tl ciamp dla consulenza economich-aziendala, dla contabelté y te dutes les pratiches burocratiches (contrac, zescions, arpejons y e.i). L stude é chersciù y à amplié ti ultims agn si servisc tant inant che an à vaghé n saut a livel provinzial y souraprovinzial, metan en pé en l ann passé na senta destacheda tl Loewe-Centrum a Varn, damprò da Persenon, na posizion davejin a les majeres vies de comunicazion. Novité dlongiavia: la firma se prejenteia ence per ladin y plu avisa per ladin standard. Endò n iade végnel desmostré che la jent ne à degun problem empera, tant demanco na firma che vuel arjonje con sie messaje y sia oferta dut l raion ladin da la Val Badia a Gherdeina y sourafora.
|
La relazion de Bepe Detomas
|
|
I fascians é i unics ladins a d'avei na raprejentanza politica autonoma
Depierpul ésen tla provinzia de Bulsan jus endaour - "L Staut de Autonomia é agaié pro ai bujegns di Todesc y Talians, i Ladins conta ben puech tla provinzia de Bulsan" dij l on. Bepe Detomas - Ejempl: TAR
La relazion de Bepe Detomas al Convegn de Bulsan é steda plena de referimenc storics, n viade tres les normes giuridiches revardentes la mendranza ladina de Bulsan y de Trent: la sconanza di Ladins tres l Statut de autonomia dal 1948 inant. Chest Statut, frut dl tratat de Paris 1946, che ne reconesc nia i ladins, á porvé de fé avalei per i ladins valch un di criters internazionai dl tratat. Valch cossa é garateda per Ia provinzia de Bulsan, ma nia per Trent. L'art. 87 dl Statut 48 dij: "É garantito l'insegnamento del ladino nelle scuole elementari delle località ove esso è parlato. Le province e i comuni devono altresi rispettare Ia toponomastica, la cultura e le tradizioni". Enceben che al sie scrit "Province" (plural) ne suzédel nia a Trent. "L'ordinanza del ministero della P.I." met su bele dI 1948 "la scuola ladina paritetica" per les vals de Badia y de Gherdeina. Nia a Trent, condut che a livel de sconanza costituzionala fova l Statut l medem per trames les provinzies. Foto: l raion ladin partì sun does Regions y trei provinzies, piec ne podéssel nia ester. Vigni valeda va do sie troi. Demé la Union Generela ciala de tegnì en pé na unité.
|
Marketing linguistich: relazion de Chasper Pult
|
|
Pult: "Cie che é pice mess ester plu bel!"
N marketing finalisé al lingaz dess ester per les assoziazions dl turism n dovei primar
Dla relazion tegnida da Chasper Pult pro l Convegn da Bulsan fòssel cotant de cosses da auzé fora, ma i provon de dé l'idea, de vedei ite l pensier che deida Pult a ester tres tant interessant y entusiasmé dl mond rumanc. Pult à reconesciù publicamenter a Bulsan che el é n europeist, un de chi che volessa la Svizra tla UE. Chest deida capì sie gran engajament per fé utilisé l rumanc tl marketing. La comunité rumancia é picera ti confronc dles autres trei comunités svizres. Cie che é pice mess ester bel per ester bon de se fé cialé: sce i autri mostra sun n pom, mess l pice altamo mostré n bel per fé gola.
|
Na letra dl President dla Comunanza Ladina a Bulsan
|
|
"A chestes istituzions messonse ti dí n dret bel dilan"
Ivan Lezuo fej en valgunes constatazions entourn l Convegn "Poscibeltés dl ladin", dantaldut a revert i Ladins da Souramont
Al convegn soura les poscibeltés dl svilup dl lingaz ladin tegnù ai 26 de merz à l intendent a la scola ladina Roland Verra dit valch de dret emportant: i ladins dles Dolomites, i grijons y i furlans à da chirì na colaborazion sterscia per podei endrezé fora siei fins te vigni livel dla vita soziala y culturala. La Union Generela di ladins dles Dolomites desmostra da plu de cincanta agn encà che chesta colaborazion anter i ladins dles cinch valedes é steda na condizion fondamentala per l davegnì dla mendranza. La Generela à dagnora cialé de tegnì adum les cinch unions ladines.
|
N resson dal Friul: 25 agn Union Scritours Ladins Agacins
|
|
La pagjine e conte i fats plui significants dal Grison a la Furlanie
Articul sourantout da http://www.ladinsdalfriul.org/ - edizion de auril dl mensil Ladins dal Friul
Tal mês di fevrâr di zà fa vincjecinc agns, sore il dut par mert di Berto Videsott, e nasseve e si meteve adun l'Union Scritours Ladins "Agacins", ative in principalitât tal cjamp des colaborazions zornalistichis cun articui publicâts, in lenghe ladine sui zonâi dal Sud Tirôl "L'Alto Adige" (di lenghe italiane) e "Dolomiten" (di lenghe todescje). Cheste colaborazion e cuistarà continuitât e concretece sore il dut su "L'Alto Adige" cu la publicazion setemanâl di une "Plata Ladina" (Pagjine Ladine).
|
Les ghiranzes dles Unions Culturales dla Val Badia
|
|
Les priorités: facolté de ladinistica, plu ores tl radio y tla tv, foliet ladin da vigni di ......
Colocues con l assessour Mussner - Union di Ladins Val Badia y Union Maestri Ladins prejenteia sie catalogh de priorités - Mussner vuel na discuscion de basa sun la scola ladina
I raprejentanc dles unions culturales souracomunales de maioura emportanza dla Val Badia se à enconté en l’edema passeda con l assessour Florian Mussner. Les priorités culturales dess vegní conzentredes tl proscim temp sun na senta nueva per les unions souracomunales, deplù temp de trasmiscion tl radio y tla televijon ladina, la comiscion per la formazion di ensegnanc ladins, la senta destacheda dl Istitut Pedagogich Ladin tla Val Badia y la discuscion de basa sun la scola ladina. Foto: la Université de Bulsan, dutes les unions culturales se damana na catedra de ladin a l'université, la provinzia arfera.
|
Ciastel de Tor: laours dla scola d´Ert de Selva
|
|
La Scola d'Ert de Selva va te museum
Encuei, 2 d'auril 2004, da les 6 da seira, gniràl enaudé ti locai dl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin de Tor la mostra dedicheda a la storia dla Scola d'Ert de Selva.
L'ocajion é chela dla scluta dla scola de jugn dl 2003 do ben 95 agn y do avei vedù passan tres sies aules fora na gran cumpeida de studenc, ensegnanc y deplù diretours. Zacotanc de chisc é gnus artisc' de renom, zipladours o pitours che à lascé endò fusties emportantes. Chi che à ensegné o fat l diretour, laorova ence depierpul desche zipladour o pitour.
Foto: trueps artisc' ladins à fat la scola d'ert a Selva, enscì ence Gilbert Prousch da San Martin de Tor, conesciù desche duo d'ert: Gilbert & George. Al viv a Londra.
|
Comiscion per l’integrazion scolastica
|
|
Tres deplù mutons con handicaps te scola
Chesta situazion se ghira sliazions nueves - I ensegnanc de sostegn vegn plan, plan desmetus
En venders, ai 26 de merz s’à abiné la comiscion per l’integrazion di mutons handicapés tla senta dla direzion raionala a San Linert per afronté con l assessour competent la situazion y i problems dl’integrazion tles scoles elementares y mesanes dl’Alta Val Badia. Dla comiscion féjel pert: Rubatscher Veronica, Vittur Daniela, Pitscheider Rita, Clara Elisabeth, Vittur Gabriella, Ferdigg Waltraud, Pizzinini Bruno, Hofer Sabine, Prucker Margit y Dapoz Verena. A l'enconteda à ence tout pert la aconsiadessa per l’integrazion te scola Sabine Hofer.
|
Intervista: Barbla Etter respon
|
|
"Ins pudess profitar dapli dals vischins"
Intervista a Barbla Etter da Madulain/Engiadina Auta, studenta de romanistica a l'université de Fribourg y atualmenter per n semester a l'université de Bulsan
Barbla Etter, 26 agn, vegn da l'Engiadina Auta, plu avisa dal paisc de Madulain. Ala studieia a l'université de Fribourg romanistica y storia. Dal prum de merz éla per un n semester a Bulsan, olà che ala tol pert ai cursc de storia, de ladin y de talian. Ala é colaboradoura ocajionala dla "Quotidiana" y fej traduzions tl Rumanc Grijun per cont dla Confederazion Helvetica, p.ej. la plata ofiziala dla Confederazion enstessa http://www.ch.ch/urn:ch:rm:ch:ch:01 (n bel ejempl de aplicazion ofiziala) olàche vigni zitadin po se informé sun chestions aministratives. Sie obietif profescional é atualmenter chel de jornalista. I la on enconteda al Convegn "Poscibeltés dl ladin: idees per na promozion linguistica", de chel che ala à ence scrit n articul per la Plata Ladina y per nost sit.
|
Convegn a Bulsan: Les poscibeltés dl ladin - 26 de merz 2004
|
|
I erôrs di no fâ inte promozion de lenghe, mai jessi un alibi!
Articul sourantout da www.lenghe.net - Bepe Detomas: lis discriminazions a son cetantis - Bisugne svualâ adalt, fintremai a Bruxelles
I erôrs di no fâ inte promozion de lenghe minoritarie? "Mai dâ la idee di un alibi!", al à visât Chasper Pult, "par esempli no meti un titul par romanç a di un test dut par todesc: si cree la sensazion di debolece". Altre propueste: "No meti traduzions perfetis plurilengâls tes didascaliis di museus, une lenghe no à di tradusi chê altre, miôr dî la stesse robe in maniere dal dut divierse". E sui cartei stradâi no si scjampe: i caratars a àn di vê la stesse grandece par dutis lis lenghis dopradis.

"Tgi che sa Rumantsch sa dapli" (Chi che sa rumanc sa deplù), enscí fej la televijion Rumancia reclam. Per promueve n lingaz vuelel ence ester na strategia de marketing da pert dles istituzions de dovei, enscí Chasper Pult.
|
Joufs entourn l Sela: ostiers scetics
|
|
Saré i joufs selans fossa n gran dann
N ostier sun Pordou dij la sia: l paiament de na transiadura ne vegn nia veduda desche na soluzion - An dess prové empruma d'autres stredes per smendrí l trafich
de Lorenzo Soratroi
I ostiers sun i joufs entourn l Sela se fej audí do l “summit”di raprejentanc dles provinzies de Bulsan, Trent y Belum sun la chestion dl trafich che sofoia les stredes da mont. Da Pordou végnel la ousc de Danilo Dezulian contrara a l’idea de fè paié na transiadura ai autisc´ che vuel ruvé sun i joufs selans. Aladò dl impresar fascian podessa chest avei fazions pesoces sun l’entiera economia turistica dles Dolomites. “Na transiadura lesiera”, dij Dezulian, “scecassa demé l scior y ne condujessa a deguna soluzion." A fé paié sech endere risiàssen de descontenté chi che paiassa empò y ence chi che ne paiassa nia o ne essa nia l muet. Chest essa l efet de insciautrì l scior de ne vegnì nia plu tles Dolomites. Aladò de Dezulian é l scior usé, a tort o a rejon, a conscidré les monts y i joufs desche n ben da podei adoré debant. Ti l fé paié zenza na dreta motivazion o zenza ofrì valch de alternatif, podessa conduje a reazions negatives. Foto: l jouf de Frera; les stredes soura i joufs á ence na gran emportanza per i contac anter les valedes ladines, ence perchel ne pòn nia les scluje.
|
Assistenza universitara: contribuc de viade
|
|
Contribut de viade per studenc
Les speises de viade a ciasa vegn retudes en pert - proscima tomanza ai 30 de auril 2004
Vigni student che ademplesc i criters ghirés pò fé domanda do n contribut pauscial per speises de viade referides al ann de scola 2003/04. Les condizions é chestes: l "davagn netto" familiar ne pò nia souravarié 23.500 euro dl 2002, an mess passé almanco 150 dis tl luech de stude y furné via per l ann almanco cinch iadesc a ciasa y zeruch. I resultac scolastics ne vegn nia aratés. Les speises per doi viadesc a ciasa y derevers vegn curides al 100% y per i autri trei viadesc al 50% y corespon al priesc de na cherta dla ferata de seconda classa. La speisa mess almanco arjonje 103 euro per vegnì ametuda.
|
|  |
|