|  |
Il Fogolâr Furlan di Bolzan al vul meti adun un librut
|
|
Il glemuç de nestre vite
La presince furlane in province di Bolzan: racuei i ricuarts e lis testemoneancis
La mostre "Culturali" inmaneade anpassât alì dal Centri Trevi e à sburtât il president dal Fogolâr, Lirussi, e i membris dal Diret|îf a proponi a duç i furlans residents in provincie, socis o mancul dal Fogolâr, di ripensâ e racuei la lôr "piçule storie", i ricuarts, lis testemoneancis, lis fotografìis plui significativis che a puedin interessâ la presince furlane in provincie di Bolzan.
|
Enrescida-internet: al busia dut entourn spies y spions
|
|
Programs spions ruva adascondon te nosc computers
90% de duc i computers coliés a internet é bonamenter infetés con programs spions / spyware - Cie ciàfien pa da fé?
(if) L provider american Earthlink y Webroot Software à publiché dacurt per l prum iade na enrescida sun i programs spions dantman te nosc computers. Tl ultim cuartal 2003 ài controlé n milion de computers y ei à registré y analisé passa 29 milions de programs spions, la enscidita "spyware", afustieda endlonch. De chisc fova zirca 23 milions „adware-cookies“, végnel sclarí tl comunicat.
|
Liton deberieda Detomas desche raprejentant ladin!
Duta la comunité ladina: da les Dolomites al Friul, donde mo n ejempl de colaborazion!
Anter les ultimes gran novités ruvedes adalerch él souradut chela che ence Bepe Detomas, parlamentar fascian, é gnù cherdé a sté sun lista dla "Margherita"' pro les lites europeanes; ai ladins se pietel sen l'ocajion de podei avei n parlamentar europeich, sce ai se embastarà l'am de se organisé endertura y de fé n bon iade naouta si interesc. La "Margherita" fej pert dl "Ulivo” tamben coche la Svp. Na ocajion per se bate n bon iade duc canc adum, de fé n iade na politica per duta la mendranza ladina. Duta la comunité interladina, duc i ladins dles Dolomites y dl Friul pò desmostré de colaboré, d'avei n fin soul: garantì l suzes lital europeich a n candidat ladin: Bepe Detomas. Les poscibeltés é concretes - sce i savon da tegnì adum y da cialé soura les singules valedes, les singules provinzies y regions fora.
|
Dal Ofize parcs naturai: ciases davertes
|
|
Les ciases di parcs é endò davertes
Poscibelté da aprofondì sies conescenzes - ai pici mutons ti végnel ofrì triparies y juesc
Les ciases di parcs naturai de Al Plan de Mareo, Toblach y Türesc é da encuei inant davertes al publich. L gran mond dla natura di parcs naturai pò vegnì esploré tl pice. Ai vijitadours che é al prum contat con i parcs ti dà chestes strutures na pruma vidleda de cie che ai encontarà defora tla natura. Esperc à la poscibelté da aprofondì sies conescenzes y ai pici mutons ti végnel ofrì triparies y juesc.
|
Tres plu sciors dai paisc dl Benelux
|
|
N invern da record: 14% plu sciors sun les pistes dl Adesc Aut
I sciors talians fej fora la majera pert: 648 000 talians, dedò i todesc con 473.000 mile aruvedes
Dret content se à mostré te chesta sajon l ram turistich a revert les zifres dl turism da d'invern che é judes bendebot suvers, + 14%, anter chisc spizes pro i sciors che vegn adalerch dal Benelux. L assessour al turism, Thomas Widmann, é dla minonga che chisc resultac desmostra che an se à astilé dret a se daurì a marcés nuefs te chi che al é da abiné l davegnì turistich. Colfosch, streda devers Frera. La neif ne á nia mancé chesta outa.
|
I contribuc dla provinzia de Bulsan
|
|
La Consulta, la politica y i contribuc
Sce la ativité culturala vegn rateda emportanta, spo déssen garantì na promozion de fonz con laoré fora criteres nuefs che vel per deplù agn - Cie fej pa la Consulta Ladina? - La cultura di "pesc´"
de Lois Trebo
Na ousc critica defront a la politica culturala de Südtirol é chela de Klaus Runer, n paur da les spergles dlongia Bulsan. Al à truep da fé con i teatri y sa cie che al vuel dì, messei vigni ann speté a bot manera, sce y tant de contribuc che na union giata. Te trueps comuns é la cultura al ultim post. Oms politics arata che an n'adore nia cultura, depierpul depen l souravive de na popolazion rodunt da la cultura. Vigni lia depen con les finanzes da la provinzia y perchel ne vuel degugn se brujé i deic, an vuel resté neutrai. Nos son deventés na sozieté de petleri, dij Runer. Vigni ann végnel damané do contribuc a Bulsan; n gran pert stal tant prous che l damanadour é sté, sce al n'à mine via per l ann dessené valch politicon de partì. Deguna lege ne garantesc l dert de promozion, de contribut, vigni ann végnel tout les dezijions danuef. La promozion taca adum con la bona volonté y perchel é i damanadours de contribuc oportunisc’, ai mess l ester sce ai vuel giaté valch deplù.
|
Consulta Ladina a Bulsan: Belsy & die Ladiner
|
|
"Belsy & Die Ladiner" deberieda a conzert
Ai 22 de mei tl Salf dl Auditorium J. Haydn a Bulsan - Prevenuda dles chertes
La Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan endrezeia n conzert con "Belsy & Die Ladiner", conescius musicanc de Gherdeina, y orela curta con Rudy y Felix per en sabeda ai 22 de mei 2004 da les 20.30 tl Auditorium J. Haydn, Streda Dante 1 a Bulsan.
Prevenuda dles chertes pro les casses dl Nuef Teater Comunal de plaza Verdi 40, Bulsan dal lunesc al vender da les 16.00 a les 19.00 al priesc de €uro 7,00. L’entreda é debant per mutons y mutans enchina ai 12 agn. Dessoura: die Ladiner, dessot Belsy, muta indiana adoteda da genitours ladins.
|
Region Trentin-Adesc Aut: pension dles ciasarines
|
|
La pension dles ciasarines
Eles ciasarines che vuel paié ite de sia bona per la pension per arjonje i agn ghirés, pò damané enfin ai 30 de auril n aiut a la Region
La sovenzion é de 1.187,68 Euro tl caje che entratant l ann 2003 él vegnù paié ite almanco 2.375,36 Euro per la pension. Te d’autri caji é la sovenzion en relazion mendra. Anter les autres condizions per giaté la sovenzion végnel la aciasanza da trei agn te n comun dla Region Trent – Adesc Aut, ativité da ciasarina che vuel dí cialé do si mutons o sun zachei de familia che à debujegn de guern, deguna assegurazion soziala y l ester de majera eté.
|
Cursc y ejam da meinacreps
|
|
Cursc elementars per meinacreps
Proa de amiscion ai cursc elementars per aspiranc meinacreps
Chi che vuel tò pert ai cursc elementars per la formazion a aspiranc meinacreps mess sostegnì na proa pratica per l'amiscion. La cerna é veduda dantfora dai 4 enchin ai 6 de jugn 2004. Al se trata de desmostrazions pratiches dles competenzes di candidac te materies dl jí a crep, dl jí sun glacia y de schi alpinism. I aspiranc meinacreps messarà entratant la selezion ence prejenté na relazion sun sies ativités alpinistiches desfiledes ti ultims trei agn. Les domandes pò vegnì dedes ju tl ofize provinzial per l marketing turistich/comerzial y alpinism. L termin per l'iscrizion a la selezion é davert enchin ai 14 de mei 2004. D'autres informazions pòn giaté pro l ofize (tel. 0471.413727)
|
Politica Ladina: cie él pa vegnù arjont?
|
|
La Generela se meritassa n gran reconesciment
Durnwalder ova dant les lites envié duc i ombolc te sia "Cianeva" a Laimburg, do les lites dut chiet endò
de Lois Trebo
Sce an conscidreia la politica che vegn fata dai ladins, spo pòn ben dì che zeche se muev, ma an mess se damané, olache an é ruvés te 5 agn, sce al é gnù arjont valch y per chi. I ladins dla provinzia da Bulsan y da Trent à podù se mete sun l ciapel de pices plumes. Sie raprejentant ladin é gnù cherdé a fé l assessour. N secont raprejentant ladin essa l dert da gnì vizepresident dal Consei Regional y Provinzial. La enciaria da president podessa n ladin demé sourantò, sce i talians o i todesc s'en desdijessa de chest post; che ai feje na tel cossa, pò i ladins dessegur se somié. Miscion arjonta: dant les lites enviova Durnwalder i ombolc ladins tla Cianeva dal Vin a Laimburg. Ala ti é garateda da mené tres Mussner, adoran la cherdeda da foradecà desche sautadour. Dedò ne àl cherdé plu degugn da foradecà.
|
Les alergies al stuep dla flour
|
|
Aisciuda, temp plen de stuep dla flour tl'aria
Chi che patesc l'alergia sà cie gran desturbs che al comporta - I anti-istaminics vegn dal prum de merz 2004 paiés da la Cassa Malatia - Medié adorassé per prevegnì astma
Per conesce les gaujes de na alergia al stuep dla flour val debujegn de conesce les plantes y si temps de impolinazion. Truepes plantes se deslergia, davia che ales ne à nia de gran ciofs per tré adalerch eves y insec, tres de gran cuantités de stuep dla flour che vegn straportedes dal vent te n rai enfin a 400 km. Dantaldut dai legns da fueia desche dai bedois, dai alnis, da les nojeres y e.i. peiel via nioles de stuep dla flour da d'aisciuda, meisc temus dai alergics. Al vegn ence desconsié de mangé produc che contegn stuep dla flour, desche la miel. I desturbs: dut l dì stranidlé, brujour ai uedli y se mocé.
|
Scì dla provinzia al fabricat nuef per l Istitut Cultural Ladin
|
|
Senta nueva per l Istitut Ladin Micurà de Rü
La Ciasa nueva dess vegnì costruida te Pré de Nicl - La chestion dl terac nia daldut sclarida
Con la dezijion dla Jonta Provinziala da en lunesc ésen ruvés n vare plu damprò a la realisazion de n fabricat nuef per l Istitut cultural ladin "Micurà de Rü" a San Martin de Tor. La ciasa y i salfs olache l'Istitut cultural é atualmenter albergé é de proprieté dl Comun da San Martin che essa debujegn de chesta lerch per ofizes comunai y scolastics. Endut él vegnù conzedù na souraspersa de 4.940 metri cubics (m3) per la senta nueva, sclut ite l archif y i salfs per l servisc de formazion. Do l'aprovazion dl plan volumetrich pòl sen vegnì sourandé l'enciaria de projetazion. L costiment preventivé ruva a 2.353.000 €, zenza araté ite les speises dl terac. La Ciasa vegnirà costruida te Pre de Nicl demé valgugn cenc metri dancialà da la senta vedla. L terac é de proprieté de Paula Bioc-Gasser, raprejentanta dla SVP tla Val Badia. La Ciasa dess vegnì trata su tl pre lede a mandreta dla gliejia.
|
La clef per daurì 20.000 gens
|
|
La cherta di gens sen te internet
Passa 20.000 di zirca 30.000 gens umans é vegnus publichés tla rei - l prum vare per svilupé medejines nueves
(if) N team internazional de archiridours à metù adum na cherta con les majeres funzions di gens umans. La cherta é vegnuda realiseda da 152 archiridours de 40 istituzions. Chest consorz à analisé sistematicamenter i gens y i produc de gens. La banca datesc lascia vedei per l prum iade l coliament anter chestes does sortes de analises. An à dantman enscì na rei globala con les relazions anter i gens/genmos, les desvalives proteines y sies funzions biologiches. Chisc datesc pò vegnì anuzés tres internet da duc i interessés, samben dantdaldut da pert di scienziés di gens umans.
|
Ladinia: vera anter les valedes
|
|
Les priorités de Mussner: la mendranza todescia tla provinzia de Trent
Florian Mussner fej vijita ai Mocheni y ai Zimbresc - Al fossa bel, sce al essa la medema prescia per i ladins, ma de chest vers chiet assolut
Teniade végnel a lum i mocheni y i zimbresc, mendranza de sclata todescia tla provinzia de Trent. Florian Mussner é al moment ence assessour regional per les mendranzes linguistiches y sie prum at te chest vers é steda la vijita ai ombolc di paisc mocheni y zimbresc. Al é dessegur sie dovei emparé a i conesce y audí dretamenter da ei i majeri problems. Al vegn endò dit, desche bele plu iadesc, che al é priorités da respeté. Recordondenes endere che mendranza linguistica é ence i fascians con si problems. Ma persoura chisc nience na parola. Fascians fej rima con talians y chest sona mel a les oredles de Mussner che s'à bele baudié publicamenter che sie colegh Chiocchetti rejona massa talian. Bele cotant de meisc dant les lites dl 2003 fòvel vegnù rejoné, sun proposta de Durnwalder, de mete su n comité interladin per crié na colaborazion concreta anter dutes les valedes entourn l Sela via. Erwin Valentini, entusiast dla proposta, ova envié a le mete su ciamò dant les lites, ajache dedò fòssel vegnù dut cant desmentié via. Al à abù rejon. Degugn ne rejona plu.
|
Scluje i joufs entourn l Sela: Fodom dij nò
|
|
Ejempl Maratona dles Dolomites: laudeda tla Val Badia, desprijeda ta Fodom
I Fodoms à dit nò a scluje i joufs per manifestazions ziclistiches soura i joufs entourn l Sela desche raprejentanc de Badia y de Gherdeina volessa
de Lorenzo Soratroi
"La rejon n'é mai duta da una na pert" dij n vedl dit. Enscì éla ence tla chestion dla contrarieté di ostiers de Reba de saré i joufs ai 8 de messel. An ne pò nia nié che sun la discuscion entratant la reunion de enstadì con i raprejentanc de Badia, Fascia y Gherdeina, ael pesé y nia puech, la chestion tres daverta dla Maratona dles Dolomites. Da canche al’é nasciuda é chesta manifestazion tres vegnuda veduda ta Fodom desche na imposizion, n sfrutament (ence dla pazienza dla jent) zenza degun tournacont. I Fodoms é stufs de messei soporté manifestazions dles autres valedes che ruva te sie teritore, zenza nen avei valch dancialà.
|
|  |
|