|  |
Les graduatories per la scola ladina tla provinzia de Bulsan
|
|
Les graduatories per enciaries de ensegnament 2004/2005
Les graduatories provisories vegnirà publichedes ai 15 de messel 2004
Interessés che vuel vegnì inseris tles graduatories dla scola ladina mess emprumadedut avei i recuisic per l scialin de scola sun chel che ai vuel ensegné. Ensegnanc che é bele tles graduatories definitives pò dé dant tla domanda te cie direzion (luech de scola) che ai jissa plu gen a d'ensegné. Aladò di ponc che ai arjonj tles graduatories definitives passarài spo tles graduatories dla singula direzion en basa a chela che al vegnirá dé via les enciaries. D'autri ensegnanc che à fat l ejam per ensegné o che á l stude aladò pò damané do na stiera de suplenza. Personal dla Intendenza Ladina.
|
Mussner vuel demé informazion folcloristica
Sce an ne á nia n cert colour politich tla provinzia de Bulsan ne végnel dé degun contribut
Dessot végnel dit che tl Trentin-Südtirol ne pò unions reconesciudes nia pié do i contribuc prevedus da la lege statala 482/99 per edizions, organs de stampa, radio y televijion a livel privat, davia che an messessa naouta crié na norma de atuazion ai statuc de autonomia. Enscí ésen dant da na engianeda dopla: valch lia che laora dassen y che s'enfida da clamé les cosses con sie dret inom vegn scluta fora dai contribuc provinziai, davia che ala ne ti fej nia propaganda al assessour a la cultura.
|
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
|
|
La Generela se enconta con Durnwalder
La provinzia de Trent desponuda a reconesce la Generela desche organ interladin de coordinament y de proposta, la provinzia de Bulsan pa?
 Endoman (18.05.2004) se encontarà a Bulsan l president dla Generela inj. Nani Pellegrini y si colaboradours con l president dla Jonta provinziala dr. Luis Durnwalder. Al tolarà pert a la senteda ence l assessour Florian Mussner. Argoment fondamental: conesce l pensier de Durnwalder y de Mussner sun cie che reverda l reconesciment dla Generela desche organism de coordinament interladin y de proposta. Dant da diesc dis s'ova enconté la medema delegazion dla Generela con la jonta de Trent, con Lorenzo Dellai, con l aconsiadour regional Luigi Chiocchetti y d'autri esponenc politics. Trent á bele dé pro al reconesciment dla Generela y perchel é l dialogh sté dassen costrutif. A Bulsan sará l clima dessegur autramenter, bonamenter plu freit.
|
Lites comunales tla provinzia de Belun
|
|
Ladins empontedeves!
An mess assulcé adertora la cadria per fé na politica endertura
de Lois trebo
Desche an à podù lieje y audì fora dai foliec saràl ai prums de jugn per i ladins da Souramont les lites de comun, na cossa de na gran emportanza per na mendranza al pericul da gnì ciuceda su da si vejins talians. Rodunt i conseis de comun, adum con l ombolt, à na gran parola da dì nia demé dl bilanz dl comun y di laours publics che mess gnì fac, ma l comun dejouj ence la politica per la popolazion ladina. Duc sa te cie situazion che i ladins da Souramont é: la viesta ladina smaresc tres deplù y paroles talianes trafon dlonch tl lingaz ladin. A chesta fosa manacia la identité ladina da vegnì plu debla y sotila, spo vegnìssel pu a mancé cheles forzes che na popolazion adora da se emponté contra les aces da foradecà. Tal foliet ladin da en sabeda éi liet che al sarà te Fodom demé na lista soula per les lites de comun y che na pert à bele sciolé les claucheres desche da dì - la politica de comun me sgricia, ala ne me interesseia nia, fajede cie che i voleis! Chest volessa dì, lascé piché les ales y lascé i autri fé cie che ai vuel. Tant de listes che Fodom met su, chel é sie cont, ma a nos autri ladins ne pòl nia nes n'ester unfat, de cie vers che l comun Fodom , Col y Ampez oujarà la politica.
|
La Val Venuost y sia arpejon ladina/retoromana
|
|
"L rondení de temps passés"
Tla Val Venuost rejónen aldidancuei todesch, ma dlonch úrten l passé ladin/retoroman, i toponims rejona dutaorela chest lingaz
"Quadres, Maletes, Astrals, Plavina, Cristanes, Plangrand, Plandalais, Fasses, Plambel, Pra Lombart, Planatsch, Sponda, Planvert, Valdapetsch, Foppa, Ganal, Sesvenna, Spinei". Lascian rondení dantfora l son de en valgugn toponims venostans de clera derivazion ladina-romana, che nes sona ence a nos dret familiars, él ai 14 de mei vegnú metú en ona sun l Sender Bozen n program dret interessant con trueps detais storics dal titul "Auf den Spuren des Rätoromanischen im Vinschgau" (Les fusties retoromanes tl Venuost) dl storich y fotograf Sebastian Marseiler. L film é vegnú fat sun enciaria dl museum Venostan y dla RAI todescia. Desche al é saurí da vedei da la toponomastica s'á l lingaz retoroman o ladin mantegní enfin al 18-19eisem secul te chesta valeda che se desten da Maran enfin al pas dal Raisc, conesciuda aldidancuei per sies gran desteises de pomés. Sce an la tol avisa, ne é l ladin enfin aldidancuei nia svaní daldut. Tla Val Müstair, na val laterala dl Venuost che peia via da Gluorn/Glurns, végnel dutaorela rejoné ladin-retoroman che corespon dessegur plu o manco a chel che an rejonova zacan te dut l raion venostan, ne él pu degun confin geografich danterite. N cheder de Gluorn/Glurns.
|
Le Friul y la lege 482/99: ala deida finanzié desvalifs projec
|
|
"Miedis in prume linie ... pal furlan"
La lege 482/99 met man a brancé - I prums dinés met man da regore te desvalifs projec - articul sourantout da www.lenghe.net
Pai infermîrs forescj savê fevelâ un pôc di furlan al vûl dî jentrâ miôr tal ambient di lavôr e concuistâ la fiducie dai malâts, pai miedis al vûl dî metisi plui in contat cui pazients, insumis scurtâ lis distancis. Chestis lis mutivazions plui fuartis par sburtâ un progjet par inserî la lenghe furlane intai ospedâi e intai ambulatoris regjonâi. Un contribût di 208.550 euros su la fonde de legjislazion pe tutele des lenghis minoritariis al coventarà ae Ass dal Friûl di Mieç par realizâ une gnove cartelonistiche, cors di formazions par miedis e logopediscj, une cunvigne, guidis pai servizis a pro de salût mentâl e pe sigurece sul lavôr e altri ancjemò.
|
Museum Ladin: Di internazional di museums
|
|
"Les tradizions desche arpejon culturala viva"
Dí dla Porta Daverta te duc i museums dl Adesc Aut - Entreda debant ence tl Museum Ladin tl Ciastel de Tor en domenia, ai 16 de mei
"Les tradizions desche arpejon culturala viva" ("intangible cultural heritage"). Chesta é la devisa proclameda dal Consei Internazional di Museums en gaujion dla giorneda internazionala di museums ai 16 de mei 2004. Tla maioura pert di museums roda dut entourn a reperts archeologics, patuc o colezions che vegn studiés, enrescis, emprestés, esponus, fotografés, dessegnés y cataloghisés. L museum vegn enscí gonot vedú desche sinonim de valch che se conzentreia sun l esponat: na bela statua, n cheder, n repert archeologich o n coret, ma nia dlonch n'éla enscì y chest vuel l Dí Internazional fé conesce. Di dla Porta Daverta, en domenia ai 16 de mei ence tl Museum Ladin a San Martin de Tor, na bona ocajion per ti fé na vijita.
|
Dal museum Natura de Bulsan: prejentazion nueva
|
|
L stuep dla flour y les miels
Endoman, juebia ai 13 de mei da les 18.00, prejentazion soura les miels tl Museum Natura a Bulsan - Poscibelté de ciarcé les desvalives sortes de miel
"Lo spettro pollinico dei mieli dell'Alto Adige", chest é l titul dla publicazion nueva dl Laboratore Biologich (agentura per la sconanza dl ambient) che vegnirà prejenteda endoman juebia, ai 13 de mei da les 18.00, tla senta dl Museum Natura a Bulsan, str. Binder 1. L liber descriv les enrescides de na archirida baseda sun l'analisa microscopica dl stuep dla flour per ester datant da fé controles segures sun l'origin y la provegnenza dla miel y de dé n marcl d.o.c.
|
Sostegn da Souramont a la candidatura de Detomas
|
|
"Ester raprejentés en pruma persona a livel europeich"
Sostegn a Bepe Detomas dla Union Autonomista Ladina - Con l deslargiament dla Union Europeica ciata ence les mendranzes n majer peis
La candidatura dl on. Bepe Detomas a les lites per l Parlament Europeich ne pò che vegní veduda con gran plajei ence da la popolazion ladina che viv decà dai joufs. Con l deslargiament a est dla Comunité Europeica deventa la chestion dles mendranzes tl vedl continent majera dant ai uedli dles istituzions de Bruxelles. Enscí à ence i Ladins, desche popolazion de mendranza plu vedla dles Dolomites, debujegn de avei n raprejentant che ciale soura ai derc y a les oportunités de svilup che vegn dal parlament europeich. Na candidatura che pò avei n valour en plu propi per i ladins da Souramont, olache la raprejentanza ofiziala ne esist a degun livel, no provinzial no regional.
|
Barcelona: Dialogh dles cultures
|
|
L forum mondial dla cultura 2004 a Barcelona
L re Juan Carlos à daurì la mega-manifestazion tla capitala dla Catalugna

Envian a la giustizia y a la solidarité à l re de Spagna Juan Carlos declaré enier daurì l forum mondial dla cultura a Barcelona tla Spagna. Dant da 3500 enviés, anter chisc l premier spagnol José Luis Rodríguez Zapatero, se àl aodé n "mond solidar". I organisadours dl forum arata che al ruve adalerch entourn 5 milions de vijitadours.
|
Na strutura de referiment nueva per i neo-ladins tl Beluneis
|
|
I neo-Ladins tl Beluneis á sen n sie Istitut
Ti ultims meisc él nasciú doi Istituc Ladins nuefs tla provinzia de Belun: chel di "neo-Ladins" y chel di "Ladins storics" - Dantenier enaudazion a Borcia de Ciadoura
de Ernesto Majoni/diretour
A la fin fova dut enjigné y i on propi abù gran plajei de vedei la jent che é ruveda a Borcia de Ciadoura ai 8 de mei domesdí per batié l Istitut Cultural dles Comunités di Ladins storics dles Dolomites de Belun. Con nos fòvel i Capicomuns d’Ampez, San Vido, Borcia, Vodo, l Vize Capocomun d’Ampez, truepa jent de Auronzo, dl Comelich, da Oltreclusa, Selva y dai paisc entourn Egort, da Zoldo y da Zopè. Trueps fova vistis da festa, al fova standardes, la Musiga de Borcia y truepa vueia de sté adum te chesta ocajion emportanta: l batum dla Ciasa dla cultura ladina de duta nosta Provinzia.
|
Lege 482/99 - La Generala se muev
|
|
Enconteda con les autorités dla provinzia de Trent
L Consei dla Generela se muev per arjonje l reconesciment desche organism de coordinament y de proposta desche vedù dantfora da la lege nazionala 482/99
de Lorenzo Soratroi
La Generala se muev per giaté l reconesciment da les Provinzies. L prum vare é sté chel de se enconté con les majeres autorités de Trent, en vender ai 7 de mei. Dut l Ofize de Presidenza dla Generala, con l president Nani Pellegrini, l Vize president Egon Vinatzer y la aconsiadour Fabio Chiocchetti, à abù n’enconteda con l president dla Provinzia Lorenzo Dellai, l president dl Consei Provinzial, Mario Magnani y con l Vizepresident dl Consei Regional dla Region Trentin-Südtirol, Luigi Chiocchetti. Desche dit, argoment prinzipal dla discuscion é sté l reconesciment dla Generala desche “organism de coordinament y de proposta souraprovinzial”. N vare prevedù da la lege 482/99 che al art.3, coma 3 dij: ”can che les mendranzes é despartides su sun deplù Provinzies o Regions, pò chestes mete en pé organisms de coordinament y de proposta che i enc locai à facolté de reconesce." La Generala à bele per sia conzezion dutes chestes carateristiches. L president dla Generela Nani Pellegrini y l president dla jonta trentina Lorenzo Dellai con tles mans la gramatica y l dizionar dl ladin standard che ti é vegnus sourandés te chesta gaujion.
|
Lites europeanes di 12 - 13 de jugn 2004
|
|
Ladins tegnide adum, la forza vegn dal grum!
Per la pruma outa n candidat ladin con poscibeltés concretes - Apel dla Union Autonomista Ladina a duc i Ladins da les Dolomites al Friul de sostegní l candidat ladin Bepe Detomas en gaujion dles proscimes lites europeanes
L’Union Autonomista Ladina à tout su con gran plajei la conferma che l deputat ladin Bepe Detomas sarà candidat a les litazions europeanes di 12 e 13 de jugn sun la Lista per Prodi "UNITI NELL'ULIVO". La volonté sterscia dla Margherita dl Trentin de porté dant n raprejentant ladin, y plu avisa l secreter politich dl moviment, é segn de prestije y rejon de orgoi per l’Union Autonomista Ladina, per la Val de Fascia, per duc i ladins. Bepe Detomas pò ester nost raprejentant, sce duc i Ladins tegn adum.
|
Esposizion de artisc' ladins tl Ciastel Marec/Bulsan
|
|
Ert ladina a Bulsan prejenteda da 20 pitours
Enaudazion en vender, ai 14 de mei da les 18.00 tl Ciastel Marec a Bulsan
La Comunanza Ladina a Bulsan y la Consulta per i problems ladins envieia a la daurida dl'esposizion de chedri de pitours da la Ladinia che vegnirà tegnuda en vender ai 14 de mei da les 18.00 te ciastel Maretsch a Bulsan. Al vegnirà prejenté te chesta ocajion 20 artisc' da les valedes entourn Sela, da la Val de Non y de Sol y dal Friul, artisc' joegn y manco joegn che deida a promueve l'ert ence soura i confins dla Ladinia. "Contourns", cheder de Albert Mellauner, un di esponidours.
|
Museum Natura a Bulsan: l mond di pavei
|
|
I pavei y si colours zintesc
Esposizion tl Museum Natura a Bulsan deura en lunesc, ai 10 de mei

En lunesc, ai 10 de mei végnel daurí da les 18.00 tla senta dl Museum Natura tla str. Binder 1 a Bulsan na esposizion che al paia la mueia vedei: l mond di pavei y si colours. Chisc insec ne plej nia demé per merit de si colours zintesc, ma dantaldut ence per les truepes sortes. Tla mostra sarál da vedei dutes les sortes de pavei deslargedes tl'Europa y enscí ence te

nosc raions. Tl museum laórel l biologh ladin, Vito Zingerle che se á festidié de mete ju les plates internet dl museum ence per ladin.
|
|  |
|