benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Lista Ladins: Lites europeanes
Politica

 

Nost candidat ladin é Detomas

Lista Ladins dij: litede Detomas sun la lista dl Ulivo!

L’Europa di popui lita sie parlament. Con l slariament dla comunité él ruvé permez na bela cumpeida de mendranzes y al é da s’aspeté n majer impegn comunitar per sia sconanza y aiut. Dassen emportant saràl ester raprejentés en pruma persona. L deputat Bepe Detomas de Poza de Fascia é l unich candidat ladin con poscibeltés concretes da ruvé ite. Tl’Europa giata i ladins demé na lerch, sce ai se prejenteia desche mendranza entiera y unida. L moviment politich LADINS à anter si fins primars l’autonomia y l’unité politica di ladins, laprò àl n bon raport con l’Union autonomista ladina de Fascia, perchel ti dàl creta y sostegn a Bepe Detomas sun la lista dl Ulivo.


metù ite da noeles ai 04 June 2004 da les 17:03:50 (1119 liet)
(liej inant... | 1315 letres | comentars? | ponc: )


Aiut Alpin Dolomites: sajon da d'isté dant porta
Desvalives

 

L Aiut Alpin Dolomites á sen n sie joler

Al se trata de n "EC 135 T2”, n joler con 1600 ciavai, fat sun mesura per l Aiut Alpin Dolomites - La traina con la provinzia da Bulsan: na comiscion de esperc ova aconsié n contribut de 60 euro al menut de jol, la provinzia da Bulsan vuel demé nen dé 50

L'organisazion de elisocours Aiut Alpin Dolomites à n  joler nuef. Ala se trata de n EC 135 T2 dla Eurocopter, n joler a does turbines con complessivamenter 1600 ciavai. Ruvé adalerch é l joler de mei, an à ence bele fat eserzitazions empera. Sen é la daurida dla sajon de prum aiut dant man. L Aiut Alpin à speté dut adum zirca n ann per giaté la mascin: l joler é gnù fat sun mesura per l Aiut Alpin Dolomites. Imatricolé él gnù ti Paisc Todesc y nia tla Talia. Ajache l joler é maiour co l B 3, àl lerch tl abitacul doi feris - n vantaje dantaldut d'invern pro i intervenc sun les pistes. Les sentes te joler pò gnì spostedes a na moda da otimisé la lerch aladò di debujegns. A l'avanguardia é ence i sistems de navigazion y de control dla mascin.


metù ite da noeles ai 03 June 2004 da les 11:12:16 (3840 liet)
(liej inant... | 4873 letres | comentars? | ponc: )


Da la Quotidiana: buna acceptanza dal RG
Grijon

 

Gran maioranza per l Rumantsch Grischun te scola

Con chesta dezijion positiva di ensegnanc ti  végnel aplané l troi te scola al Rumantsch Grischun da meteman dal 2005 desche l Govern dl Cianton Grijon vuel  - Duc a una che al va debujegn per jì con i temps moderns  - Articul sourantout da la "Quotidiana"

L'introducziun dil rumantsch grischun en scola frunta sin buna acceptanza tier la magistraglia dalla Surselva. Quei resorta d'ina retscherca fatga dalla Conferenza generala romontscha dalla Surselva tier 240 persunas d'instrucziun. Varga 180 (75%) han rispundiu, aschia ch'il sondadi astga vegnir consideraus per representativs. Alla damonda davart la tenuta persunala enviers il rg ein 21% dils interrogai dil meini che il rg duei remplazzar plaunsiu ils idioms. Buca meins che 47% beneventan il diever dil rg sco lungatg passiv (leger e capir) e 23% ein d'accord d'introducir activamein il rg sch'el concurrenzescha buc ils idioms. Insumma negina simpatia pil rg han 7,8%.

Cherta dl Grijon con i 5 idioms ladins/rumanc: 1) sursilvan, 2) sutsilvan, 3) surmiran, 4) ladin putér/Engiadina Auta, 5) ladin vallàder/Engiadina Bassa/Val Müstair.


metù ite da noeles ai 29 May 2004 da les 10:25:29 (1511 liet)
(liej inant... | 2347 letres | 1 comentars | ponc: )


Televijion Svizra: Rumantsch Grischun
Grijon

 

Rumantsch Grischun sen sun teletext

La gran maioranza di ensegnanc sursilvans á dit "scí" a l'introduzion dl lingaz scrit unitar tles scoles  

Depierpul che chilò féjen varesc enzescul tl assessorat ladin, ván autró inant, reconescian che i temps s'á mudé y che al vuel ester strategies nueves tla politica linguistica. Dant da 6 agn él gnú fondé l sfuei da vigni dí  "La Quotidiana". L radio trasmet entratant n program plen tl lingaz rumanc de 15 ores. L proscim travert emportant:  l Rumantsch Grischun, paridlabel al Ladin Standard, vegnirá introdut tles scoles rumances con l scomenciament dl ann 2005. Passa le 90% di ensegnanc sursilvans (la valeda dl Rain Anteriour oláche l rumanc á na gran tradizion) á declaré te na enrescida publicheda chisc dis de ester a una y chel sie desche ensegnament atif che ensegnament passif.  Na autra novité él che la televijion Svizra (DRS), che i vedon ence tles valedes ladines y a Bulsan, met da garat per si spetadours da sen inant l teletext per Rumantsch Grischun, plu avisa dal numer 370 inant con "novitads grischunas", "program" y "previstas". L radio rumanc é tamben da audí tres internet con n servisc de noeles tresfora atualisedes.


metù ite da noeles ai 27 May 2004 da les 19:19:39 (1299 liet)
(liej inant... | 2942 letres | comentars? | ponc: )


Esposizions d'ert
Cultura

 

L'artista da Urtijei, Thea Blaas, tla Slovenia

Esposizion "Artisc' zenza confins"  per enaudé l'entreda dla Slovenia tla Union Europea tl Ciastel de Grad Gornja Radgona

En venders, ai 28 de mei, da les 19.00 gnirál daurí a Grad Gornja Radgona tl Ciastel de Oberadkersburg tla Slovenia na mostra particolara endrezeda via per festivé l'entreda dla Slovenia tla Union Europea con 3 artisc'  en raprejentanza di 3 statesc, anter chisc Thea Blaas da Urtijei che raprejenteia l'Italia y chel con instalazions video,  Adolf Pen dla Slovenia con pitures y Thomas Rauch dl'Austria con scultures. Chisc dis fova laours de Thea Blaas da vedei tl Ciastel Marec a Bulsan y ala é una di 6 artisc' cernus da la juria per la Trienala Ladina, mostra d'ert dl Museum Ladin Ciastel de Tor. L'esposizion tl Ciastel de Oberadkersburg  romagn daverta enfin ai 30 de mei.


metù ite da noeles ai 26 May 2004 da les 20:23:52 (1351 liet)
(liej inant... | 2782 letres | comentars? | ponc: )


La Generela: i neo-ladins ne plej nia cis
Cultura

 

L certl ne se à nia sclut

Enconteda a n'Ampez: La Generela va inant con i colocues con raprejentanc dles istituzions de Trent y Belun per arjonje n reconesciment desche organism souraprovinzial

 
de Lorenzo Soratroi
 
Senteda ampezana per l’Union Generela di Ladins dles Dolomites. Enstadì defat, vender 21 de mei, à l president Nani Pellegrini cherdé adum l ofize de presidenza a Cortina per descore, anter les autres robes, ence dla situazion politica desvaliva che i Ladins sot a Belun, Trent y Bulsan viv.
Sun l retrat da manciancia: l president, dr. Nani Pellegrini, dr. Fabio Chiocchetti y Egon Vinatzer, vizepresident.

metù ite da noeles ai 24 May 2004 da les 09:30:02 (1190 liet)
(liej inant... | 3171 letres | comentars? | ponc: )


Badia: zelebrazions a onour dl Sant Ojöp Freinademetz
Cultura

 

Festa diozejana a onour dl Sant Ojöp Freinademetz 

Badia dut en lumes - Na gran fola de passa 7000 pelegrins á tout pert a les festivités a onour dl Sant - N cor de 300 ciantadours y ciantarines á porté dant la messa ladina nueva

 
Encuei (23.05.2004) él sté festa grana a Badia a onour dl Sant Ojöp Freinademetz da Oies (declaré sant en l ann passé ai 5 d'otober a Roma, prum sant ladin tla storia), con messa alalergia conzelebreda dal vescul Wilhelm Egger y 60 prevesc dant a na fola che ne essa nia abú lerch, nience tla gran gliejia de Badia. L temp da soredl y l scenar aisciudil con pres verdienc y i creps ciamò coris de neif fajova da cornisc. 

metù ite da noeles ai 23 May 2004 da les 21:14:52 (1517 liet)
(liej inant... | 3863 letres | comentars? | ponc: )


Noeles.net y internet
Cultura

 

Noeles.net se profileia desche majera fontana de informazion sun i Ladins te Internet

I motors archiridours cribla vigni dí l sit y ajorneia nosta prejenza te internet - vijites n puech da dut l mond - la teila de liams se deslergia ence devers i Grijons y l Friul

L sit Noeles.net se svilupeia bel state desche majer fistidrel de informazions soura i ladins te Internet con milesc de liams d'azes encantourn   . Chest nes confermeia l mairent motor archiridour "Google".

metù ite da noeles ai 22 May 2004 da les 22:51:42 (1644 liet)
(liej inant... | 3315 letres | 1 comentars | ponc: )


Prem: per n'aisciuda ladina
Cultura

 

Al plovan mons. Cristl Moroder l'onoranza "per n'aisciuda ladina"

Anter auter ál metú ju per ladin gherdeina la Bibla di Sandis - Tost vegnirál publiché sia traduzion dla Bibla: l Testament Nuef é enjigné  y al é bele tl laour de fé la traduzion dl Testament Vedl

de Ulrike Frenademez

L' Istitut Ladin “Micurà de Rü” envieia a la festa de sourandeda dla onoranza “Per n'aisciuda ladina” a mons. Cristl Moroder en vender, ai 28 de mei da les 18.00  tla Ciasa dla Cultura a La Ila. Mons. Cristl Moroder à laoré trueps agn alalongia y laora dutaorela con gran lezitenza per l lingaz y la cultura ladina. Te sie temp lede s'àl dé ju con pascion con l lingaz ladin dan sie contribut a projec sun l lingaz ladin de emportanza. Tost gniràl publiché l Nuef Testament y al é tl laour de fé la traduzion dl Vedl Testament tl ladin gherdeina.

metù ite da noeles ai 22 May 2004 da les 21:35:25 (1367 liet)
(liej inant... | 2156 letres | 1 comentars | ponc: )


Conzert de Badiamusica
Manifestazions

 

N conzert a onour dl Sant Ojöp Freinademetz

Cor y orchestra dl dom da Persenon cianta y sona a onour dl Sant, ai 29 de mei tla gliejia de Badia

Badiamusica met a jì en gaujion dla festa a onour de S. Ojöp da Oies l conzert con l cor y l'orchestra dl Dom da Persenon. L conzert sarà en sabeda ai 29 de mei da les 21.00 tla gliejia de Badia. Al sonarà ence Franz Comploi (orghen) y al ciantarà Clara Sattler (sopran), Valeria Gasser (alt), Martin Gruber (tenor) y Gebhard Piccolruaz (bas) sot a la bacheta de Heinrich Walder.


metù ite da noeles ai 21 May 2004 da les 10:22:30 (1215 liet)
(liej inant... | 1972 letres | comentars? | ponc: )


La mancianza de autonomia di Ladins
Politica

 

I ladins tles ciafes dla provinzia

Les prescions di todesc sun la politica, les istituzions y la scola ladina é enormes

de Willeit Carlo
 
Zenza lista Ladins a Bulsan podéssel florì la "fujion" todescia- ladina; lascedeme adoré chesta parola per desmostré a cie resultac tant fauc che l´identificazion clermenter voluda, propagandeda, sforzeda, anter todesc y ladins nes porta.

metù ite da noeles ai 20 May 2004 da les 12:27:09 (1184 liet)
(liej inant... | 3076 letres | 1 comentars | ponc: )


Laudatio per dr. Paul Videsott
Persones

 

La "Venia legendi" a Paul Videsott

L joen romanist ladin se á fat ultimamenter n inom con sies archirides de filologia "Padania scriptologica" - laudatio dl em. prof.univ. Dr. G.A. Plangg 

Tl cheder de na picera festa, con amisc y familiars, ti él vegnú sourandé ai 9 de mei 2004 tl'Université de Dispruch a dr. Paul Videsott la "venia legendi" de filologia romanza. La laudatio (da podei lieje daite) é vegnuda tegnuda dal prof. Guntram Plangg che á recordé les etapes plu emportantes dl neo-professour con chel che al á enstes fat cotant de laours de tueda empera. Con chest travert fej dr. Paul Videsott n auter vare inant. La abilitazion a professour universitar de filologia romanza sporj poscibeltés plu amples de archirida, la facolté de tegní seminars y prelezions, l dert de ejaminé pro ejams de diplom, dert de dé via y ti sté do a laours de diplom, de mioures poscibeltés per candidé do na "catedra" ordinara y e.i. Atualmenter ensegna Paul Videsott a l'université da Dispruch, tegn lezions a l'université de Bulsan a Persenon y en plu colaórel con la facolté de romanistica de Salzburg che fej les enrescides per l'ALD (Atlant Linguistich Dolomites).
 

metù ite da noeles ai 19 May 2004 da les 21:35:08 (2378 liet)
(liej inant... | 7755 letres | 1 comentars | ponc: )


Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
Politica

 

Foradecà se àn bele dadie fat inant, a Bulsan deguna prescia

La lege 482/99 fossa n strument d'utl per corí les loces de sconanza a livel interladin, ma Trent y Bulsan la ignoreia y ne á deguna intenzion de sconé miour i ladins

de Carlo Willeit

Dant da 4 agn à l stat talian fat na lege per sconé 12 mendranzes, anter chestes ence i ladins. Tla sostanza met l stat finanziamenc a desposizion per asseguré y mioré l ensegnament, la formazion, la projetazion linguistica-culturala te scola, tla université y te d'autres istituzions y assoziazions, l’adoranza  ofiziala dl lingaz, l svilup de radio- tv, stampa y editoria. Tl medem temp végnel envié comuns, provinzies y regions a fé l medem con de si scioldi y de chi dal stat. Chesta lege dl stat ne é dessegur nia revoluzionara, cis per les regions autonomes nia, ma ence per chestes y per les provinzies autonomes de Trent y de Bulsan él zenzauter n strument d'utl per integré la sconanza che é bele dantman o per corí loces olache ala mancia, ma al é ben demarevueia che la provinzia ne se arjuma via deguna ocajion per giaté valch finanziament particolar dal stat, y te chest caje, olà che ala va dla sconanza di ladins, ne él deguna prescia y magari renunzieien.

metù ite da noeles ai 19 May 2004 da les 15:38:23 (1347 liet)
(liej inant... | 2505 letres | comentars? | ponc: )


Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
Politica

 

Empruma vuelen damané i ombolc

La provinzia de Bulsan vuel envié da d'auton duc i ombolc dles valedes ladines a na "conferenza"

L president nuef dla Union Generela di Ladins dla Dolomites, Nani Pellegrini à enconté enier l president dla Provinzia Luis Durnwalder deberieda con l assessour ladin Florian Mussner y Heinrich Huber. "Al é  gnù rejoné te n clima saren sun l sostegn a la cultura ladina y ai media ladins", dij l comunicat ofizial dla provinzia. L’idea de ti dé a la Union Generela la competenza de na istituzion con doviers aministratifs ne é endere nia vegnuda  azeteda dal president Durnwalder y dal assessour Mussner.


metù ite da noeles ai 19 May 2004 da les 15:05:57 (1364 liet)
(liej inant... | 4073 letres | 2 comentars | ponc: )


Union Generela: stop a Bulsan
Politica

 

La Generela sun troi: a Trent lum verda, a Bulsan lum cuecena

Degun reconesciment, demé vertoles per sburlé la chestion inant - La Usc di Ladins dess resté "pitla", ensouza y zenza colour politich

Desche encundé se á abiné encuei dantmesdí raprejentanc dla Union Generela di Ladins dles Dolomites (UGL) con Durnwalder tl palaz dla provinzia a Bulsan. Dla delegazion dla Generela fajova pert l president Nanni Pellegrini, Tone Pollam (president dla Union di Ladins de Fascia) y Egon Vinatzer (president dla Union di Ladins de Gherdeina) y da l'autra pert Luis Durnwalder, Florian Mussner y Heinrich Huber (secreter particolar ladin de Durnwalder). Te na pruma declarazion al radio ladin ne á Nanni Pellegrini nia dit cis truep. L tema zentral fova samben l reconesciment dla Generela desche organism de coordinament interladin. Sun chest pont ne él nia da nen fé: al é gnú proé de rejoné, daurian duc i scenars, ma al ne fova nia la volenté de audí da pert di raprejentanc politics dla Svp che se á limité da respone "an vedará". N'autra enconteda ne é perchel nience programeda. L soul aspet positif él che la Svp reconesc la Usc di Ladins ti dan l 4% deplù de contribut, ma a la condizion che ala feje demé cultura, folclor, scrive de manifestazions y ne feje deguna politica y tant demanco comentars politics. Ala dess resté a n livel "pitl". 

metù ite da noeles ai 18 May 2004 da les 21:56:34 (2324 liet)
(liej inant... | 31412 letres | 1 comentars | ponc: )


1679 articui (112 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75 | 76 | 77 | 78 | 79 | 80 | 81 | 82 | 83 | 84 | 85 | 86 | 87 | 88 | 89 | 90 | 91 | 92 | 93 | 94 | 95 | 96 | 97 | 98 | 99 | 100 | 101 | 102 | 103 | 104 | 105 | 106 | 107 | 108 | 109 | 110 | 111 | 112 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.438 seconc