|  |
Spetacul natural a Lungiarü: i creps che va cialá
|
|
Splundrons da Crep da les Dodesc
Ega, neif y glacia comporta chisc fenomens, datrai te de gran dimenscions desche enier a Lungiarü
 N pedron de dimenscions enormes s'á destaché enier dal parei de Crep da les Dodesc tl grup dl Puez che ciala devers la Val da Lungiarü. L pedron ova la grandeza de na ciasa y é splundré sun i glereis dessot se fruzian su te milesc de toc. Dut l dí fòvel da audí n splundrament y n graciament fora per la val. Al jiva su mindicé n stuep desche al se descedassa na ativité vulcanica. N spetacul che an ne veid nia lere te de tel gran dimenscions. Dant da en valgunes edemes fòvel tomé ju na picera tor, la Trephor, tl grup dles Cinch Tores dl Naerou te Ampez.
|
La SVP: la lege litala y i Ladins
|
|
SVP: n limen lital é clermenter anti-minoritar
Les does mesures: cie che an se ghira da Roma, ne vuelen a Bulsan nia lascé valei per la mendranza ladina - Lege litala de Südtirol dl 1998 declareda anticostituzionala
A Roma ródel chisc dis - sun proposta dl'UDC, partí de govern - na debata entourn a la reintroduzion dl sistem proporzional per la lita dl Parlament talian. Sun la chestion á encuei ence tout posizion Siegfried Brugger, parlamentar dla SVP a Roma, y an ne pò che resté a bocia daverta, sce an met a confront l comportament dl partí devers i Ladins tla medema chestion: na proa dla fauzité dla politica de partí. Brugger: "la reintroduzion dl sistem de lita proporzional é na prospetiva dret interessanta per Südtirol, nia demé dal pont de veduda dla majera democrazia, ma en particolar per la SVP desche partí de abineda. Ie l'é dagnora dit y ghiré".
|
Noeles.net amplieia sie rai medial
Modul nuef: mini-mp3-player - defata ence la poscibelté de vedei valch filmat - empiede i amplificadours!
Sun la manciancia sot l cheder di "ultims messajes" podeise sen vedei n cheder nuef, n mini mp3-player che uega per dé tres files sonours desche cianties o ence intervistes o poesies. L proscim vare sará chel de integré tamben n video-player per podei dé tres valch pice filmat. Entratant n iade vegnirál fat en valgunes proes per testé la funzionalité: 2 mp3 rock-pop de test y en valgunes cianties dl ciantautour furlan/ciargnel Lino Straulino.
|
Dal Ofize chestions linguistiches: does verscions ladines dl Statut de autonomia
|
|
L Statut nuef d’autonomia, sen ence ti idioms gherdeina y badiot
L assessour Mussner y la provinzia da Bulsan met sen tla pratica la esclujion dl Ladin Standard con l'edizion de does verscions dl Statut de autonomia -Ti ultims agn fòvel gnú publiché does edizions tl Standard
L assessour Mussner, la provinzia de Bulsan y l Istitut Ladin met sen tla pratica la esclujion dl Ladin Standard da l'ofizialité en basa a la deliberazion n. 210 di 27 de jené 2003. Na deliberazion sostegnuda con n arat positif dl Istitut Cultural Ladin Micurá de Rü che ti à dé a chesta maniera n bel sclaf al projet SPELL che el enstes sostegniva, do l mote per paruda, ma nia per convinzion. Willeit Carlo ova, te sia enciaria desche vize-president dla Region enlaouta, lascé stampé does verscions dl medem statut tl ladin standard, la pruma dl 1996 y la seconda dl 2002. N segn cler che an ne vuel nia reconesce n laour costoul fat, ma l ascone via l plu debota che ala va, sceben che an les à tout desche basa y che mudé se múdel ben dret puech.
|
I ultims Convegns: poscibeltés dl Ladin y lingaz de mendranza pro manifestazions
|
|
La Ladinia dess se vistí con sie guant ladin, sie lingaz
Tl turism: an miena de messei mete dlonch tofles todesces y talianes: l ejempl di Grijons dij che ala pò ence ester autramenter, miec - La Ladinia, la tera di creps sclauris, se ascon tres ciamò demassa tla ombria dles provinzies de Bulsan, Belun y Trent, condut che ala á n gran potenzial economich da valorisé deberieda
Cie reazion onse pa nos, sce i jon sun les costes dla Croazia o envalgó d'auter y i vedon dlonch scrites per todesch o talian o "Hier spricht man Deutsch", menus scric te n grum de lingac, tipics de trueps luesc turistics, dantaldut ju de moda: n pue l spiso y istintivamenter méten averda de ne se giaté nia na bela engianeda. La medema situazion y l medem problem onse tles valedes ladines, oláche an miena ciamò tres de ester "in", metan scrites todesces y talianes che ne á a desvalivanza de scrites per ladin degun valour turistich en plu. Nia endlonch ne se astílen enscí. Foto touta dal sit dl Superski Dolomiti: demé fé reclam con n bel motif pauril é massa puech.
|
L Naerou: sun les pizes plu conesciudes d'Ampez
|
|
Desche i pioniers ampezans á descorí sies pizes
Jí a crep ne fova nia una dles carateristiches dla jent ladina tles Dolomites - empermò dant da 100-70 agn án ence metú man da arpizé, dantfora i Ampezans, i plu ardis
Chest iade vuei recordé n dì nadalin … de na via sun la Tor Granda de Naerou, una dles plu conesciudes t'Ampez. Al é belavisa setanta agn ca, ai 16 de messel (lui) dl 1934 (donca, nia de agost dl 1933, cemuet che an giata scrit te n valgugn libri) che Bepe Deo á giaté fora la "Direta Dimai" sun l parei sud-est dla Zima Sud dla Tor, a man ciancia dla sfenadura oláche al fova ju su doi agn denant. Foto: arpizeda anter les sfesses dles Cinch Tores dl Naerou, un di grups dolomitics plu conescius.
|
Costituzion Europeica: mendranzes demé recordedes apresciapuech
|
|
Costituzion europeica: cie delujion per les mendranzes!
I Catalans tla Spagna se damana reconesciment ence a livel european - Una dles prumes plures costituzionales podessa vegní da Barcelona
 Degun reconesciment di lingac minoritars tla Costituzion europeica. La prospetiva che i lingac zenza stat ne sie nia vegnus conscidrés endertura tla Cherta Costituzionala á enzafoté su i Catalans tla Spagna. La soula picera mudazion che é vegnuda fata é chesta: la Cherta costituzionala podará ence vegní traslateda te d'autri lingac, sce chisc á n status de ofizialité te pert o te dut l raion di singui stac comunitars. L cef de Govern dla Spagna Zapatero se ova ghiré l'ofizialisazion dl Catalan, dl Basch y dl Gallego a livel europeich desche lingac ofiziai dla Spagna.
|
Con l Ladin Standard ciálen inant
|
|
Ladin Standard: Comunanza Ladina a Bulsan dantfora
Curs de LS sclut ju a Bulsan - La Comunanza se aoda che tres de plu persones, ence a livel politich veide ite la nezessité y ti dae l sostegn
Do che l curs de ladin standard metù a jì da la Comunanza ladina a Bulsan adum con la Union Generela é ruvé, podonse cialé endò a chel che é vegnù fat y che i partezipanc á podù emparé y fé n valgunes reflescions. Endut àl tout pert 9 persones, ladines y nia ladines. Dilan a la competenza dla maestra Nadia Chiocchetti él sté meso ruvé ite tles carateristiches plu significatives dl lingaz pian via da la fonetica y da la formazion dles paroles enfin a la morfologia y a la sintassa. Dret interessantes é stedes les paridledes anter i singui idioms dles valedes ladines, olà che al é desferenzies y somianzes tla pronunzia y tla sintassa. Enscì él sté meso conesce miec ence les autres variantes. Una na lezion con intervistes y ejempli pratics é vegnuda touta su da Anna Mazzel dla Radio ladina.
Enzacotant de partezipanc al curs de Ladin Standard a Bulsan.
|
Ciamò sun les lites: n comentar da Fodom
|
|
"Ladins: campions da se dé la sapa sun i piesc"
Les oujes ladines spedicedes su che ales ne ti uega a degugn empede unides
Pici, despartis anter ei y te d'ei enstesc. Chesta é la fotografia che vegn fora di ladins do les lites di 12 y 13 de jugn. Sce an analiseia l resultat tles valedes ladines veiden gonot che la ousc ti é vegnuda deda a candidac scialdi dalonc dai ladins o che conesc puech i problems de chesta popolazion y che podessa ence porté a livel european sia ousc. L caje de oujes dedes per efet mediatich, che vuel dì endrezedes a candidac che dantvia ne s'à nia fat conesce y apriejé tla politica, ma per merit dla televijion. Per ne descore nia de cheles oujes dedes a chi candidac che ne ciafiará mai da se senté tl Parlament Europeich, percie che ai á bele ados na enciaria politica nazionala nia compatibla. Al é l caje dl President dl Consei di Ministri Berlusconi. El meso che i ladins se feje tré da la “sirena” de chisc inoms che à demé l efet de tré oujes desche i leresc les sita y ai ne se conzentreia depierpul nia sun cheles persones damprò a d'ei, sibe dal pont de veduda teritorial che etnich?
La despartizion teritoriala peisa dassen y chel negativamenter.
|
Trent: esposizion dai 18 de jugn ai 7 de november '04
|
|
"Veriers, prinzesc y eroes"
Na esposizion che conta la storia de nosc raions da les prumes fusties ai temps dles invajions barbariches
Tl Ciastel dl Buonconsiglio a Trent él gnú daurí dantenier la esposizion "Veriers, prinzesc y eroes" che interesseia dessegur ence i Ladins ajache ala conta la storia de nosc raions da vedlamenter encá: da les prumes fusties dla persona dant da 30.000 mile agn enfin a les invajions barbariches. I esponac respiedla l’esibizion dla forza, dl domine y dl luxus de na elite che comanova enlaouta. I esponac archeologics vegn dal ampl raion che se desten anter les gran planures assoulcedes a sud dal flum Po y a nord dal Danube con anterite les Alpes desche liam natural anter l mond europeich dl nord y chel mediteran. I esponac é vegnus coius adum da de plu museums y colezions y vegn prejentés per l prum iade deberieda alistés a na moda che ai fej revive la storia. Al é da vedei na ampla cerna de ermes rafinedes, de belijies costoules, de oles y de d'autri simbui particolars dla aristocrazia de chi temps. I ne podon nia nes desmentié che gran pert di raions sun la manciancia dl flum Isarch (Lijon - Eores - Funes - Cudon - Ciastel - Souc - Fié - Tiers - Neva Ladina) fova ladins enfin al 13-15eisem secul y aluesc plu die, l Venuost enfin al 18eisem secul.
Raprejentazion de n verier (retich?).
|
Union Europeica: da enseira na Costituzion
|
|
L'Europa á sen na sia Costituzion
Anter doi agn mess la Costituzion Europeica vegní ratificheda dai 25 stac membri - Nuef: President dla Union Europeica y Minister per Afars Esteriours -Les mendranzes tla Union Europeica spera de avei plu brances per vegní reconesciudes endertura
Enseira, venders, entourn les 21.30 án arjont l compromis anter i 25 statesc dla Union Europeica (UE) sun la Costituzion a Bruxelles tl Belje. Ala dess vegní sotescrita ofizialmenter da d'auton a Roma y spo méssela vegní ratificheda da duc i statesc dla UE anter 2 agn. Dant da 6 meisc fova l sboz de Costituzion ciamò vegnú refusé da la Polonia y da la Spagna. Per arjonje finalmenter n compromis él vegnú fat cotant de mudazions. Tres la Costituzion ciafia la Union Europeica da tó dezijions ence tl davegní, do che con i prums de mei de en chesta outa éla vegnuda deslargeda a 25 statesc con encer 450 milions de abitanc. Les organisazions dles mendranzes tla Union spera che la Costituzion reconesce y scone ence miec les comunités de mendranza y les straverde da les grovies manipolazions a livel local.
Sun la foto: l ex-President franzeis, Giscard d'Estaing. El fova vegnú enciarié da elaboré adum con na comiscion y te tratatives con i stac la Costituzion Europeica y el l'á porteda a termen. Enseira coronazion de sies bries.
|
Seminar a La Ila: l lingaz ladin y sia proiezion devers foradecá
|
|
An mess fé l prum vare y avei l coraje
I operadours turistics ladins fossa desponus a ti dé plu lerch al ladin pro manifestazions desche la Copa dl Mond y la Maratona dles Dolomites
(g.m.) Sun scomenciadiva dla UGLD végnel tegnì chisc dis (dai 16 ai 18 de jugn) tla Ladinia n convegn internazional per les mendranzes zenza „Kin-State“ (stat-pertegnuda). Sot al moto „Proiezion dl lingaz minoritar fora tl mond“ él prevedú de plu relazions y meises torones con l fin de ejaminé chestions y aspec relatifs a l'adoranza dl lingaz de mendranza. L seminar à metù man enier da doman tla Ciasa dla Cultura a La Ila, olache de plu personalités dl mond politich y aministratif à portè ai ghesc' l salut de benodù.
Foto: Michil Costa, president dla Maratona dles Dolomites y ostier dl Hotel La Perla a Corvara desmostra sensibelté y vuel mudé colour. Ladins dagnora dut embacolés via ti colours blanch y cuecen de "Südtirol", zenza n minim de sia sia identité nience pro manifestazions de livel? I colours ladins vert-blanch-blé veiden tres plu d'inrer.
|
Lia Rumantscha: posiziun davart il RG en scola
|
|
Il Rumantsch Grischun duai vegnir introducí usché svelt sco pussaivel en scola
La Lia Rumantscha concretiseia sia posizion devers l Rumantsch Grischun, l lingaz unitar scrit: plu adora che al é meso te scola - articul sourantout da la "Quotidiana"
(mc) Suenter differentas petiziuns e proclamaziuns en connex cun l'introducziun dal rumantsch grischun en scola han suprastanza e cussegl da la LR concretisà lur pusiziun per mauns da la Gruppa rumantscha dal cussegl grond che sa raduna oz a Cuira. La LR tegna quint da las menziuns giustifitgadas partenent dumondas anc nunschliadas en connex cun l'integraziun dal rg en scola. Ella conferma dentant la decisiun prida senza cuntervuschs a la delegada da 2002 a Casti tenor la quala il rg duai vegnir introducì uschè svelt sco pussaivel, dentant fitg bain preparà en scola. Sibe l Cianton Grijon (blason dessoura) che les majeres union culturales vuel introduje l Rumantsch Grischun (RG) te scola dal 2005 inant. Al vegn bele adoré desche lingaz ofizial scrit a livel ciantonal da zacotant de agn (http://www.gr.ch/rumantsch/index.cfm ).
|
Internet: empede l telefon Skype
|
|
Telefoné tres internet debant
Cherdedes debant soura dut l mond con dret na bona cualité vocala - N pér de oredlés y n microfon
Tres les linges internet vála sen ence da telefoné zenza problems y debant: da paisc a paisc, da continent, a continet, soura dut l mond, zenza priesc d'enjonta, ma demé tres l computer a ciasa. Chest él sen meso te na cualité mai arjonta enfin a ciamò tres l program dal inom "Skype" che an pò dejciarié ju debant da internet. N pér de oredlés con microfon dant, cialé do tl liber dal telefon eletronich, sce l auter utilisadour é on-line, cherdeda y l contat vegn fat. La cualité vocala supereia con linges a d'auta deboteza, les enscidites linges adsl, ence l telefon normal. L software é scempl da adoré y auto-instalant.
|
L curs de Ladin Standard on-line va inant
Al vegn ence tout su iscrizions nueves - Saurí dal computer de ciasa enfora
Al curs de Ladin Standard on-line metú a jí en l ann passé á tout pert cheles 20 persones. Chesta aisciuda á la Comunanza a Ladina a Bulsan organisé n curs con entourn 10 partezipanc. L interes pér de ester bendebot gran. Al vegn lascé alsavei che te n valgugn dis peia via la seconda pert dl curs de Ladin Standard metú a jí da noeles.net y che al vegn ence tout su iscrizions nueves.
|
|  |
|