|  |
Assegnazion dles stieres tla scolina
|
|
32 stieres per maestres y assistentes dles scolines
En lunesc ai 2 de agost tla direzion “Ladinia“ dles scolines ladines, streda Sotria, a Urtijei
 Les enciaries de laour tles scolines ladines che ne é nia bele vegnudes sourandedes tres n trasferiment, gnirà sourandedes en lunesc ai 2 de agost a les maestres y assistentes per l ann de scola 2004/05.
Mutans tla scolina de S. Cristina/Gherdeina.
|
Al Plan de Mareo: 2a preselezion per la MISS ITALIA
|
|
Verena Trolese á davagné de messel
En domenia, ai 1 de aost, seconda preselezion - Gran program de cornisc con roda entourn Plan de Corones denant
 Al Plan ti á dé per la seconda outa l benodú al concurs de beleza plu conesciú encantourn, la selezion de MISS ITALIA. Na pruma defileda sun paion é bele steda ai 17 de messel per la selezion dla Miss Adesc Aut. La proscima, chela veramenter clef, vegnirá tegnuda en domenia che vegn, ai 1 de aost, sun plaza de gliejia d'Al Plan. Te chesta gaujion vegnirál selezioné les does joenes che jirá a la prefinala y a la finala de Miss Italia a Salsomaggiore Terme tl meis de setember 2004. L ann passé ova les vicentines Elisa Martini y Erica Panizzon fat la plu bela paruda. Chesta outa á davagné la selezion provinziala a Al Plan Verena Trolese de Bulsan, chilò sun la foto adum a la presentadessa Sonia Bernardi y al vize-president dl'Assoziazion Turistica d'Al Plan Werner Call.
|
La familia Ploner da Urtijei conzerteia deberieda
Al vegn prié de fé na prenotazion tres telefon Tel. 0474 - 524020
Endoman vender, ai 30 de messel, da les 21.00 sarál da audí tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin de Tor n conzert de mujiga classica con l cuintet dla parentela Ploner da Urtijei. Christian y Günther sonarà les vidoles, la viola Friedemann, l violoncel gnirà soné da Michael y l contrabas da Otto. Anter les composizions musicales podaràn audì dantaldut toc barocs sibe talians che todesc y franzeisc.
|
Ladin Standard: pruma valutazion
|
|
Pruma valutazion dl Ladin Standard scrit
Dal 2002 inant à de plu persones y unions adoré l Ladin Standard desche forma per scrive ladin
Da dezember dl 2002, do l'edizion dl dizionar dl Ladin Standard (LS), à deplù persones, unions culturales y la Consulta dl Comun de Bulsan desche soul ofize publich che met ence ju verbai y deliberes aministratives, sourantout l ladin standard desche forma scrita unificheda dl ladin dles Dolomites. Sen él ruvé l temp per fé na pruma valutazion. L servisc linguistich dl Istitut Ladin de Fascia preia che al ti vegne ortié tres e-mail osservazions per cie che reverda l coretour ortografich y dantaldut i dizionars personalisés.
|
N classich de Shakespeare per ladin y talian
|
|
Enseira premiera de n "some de na nuet d'isté
Les raprejentazions va inant enfin ai 17 de aost tles valedes ladines, a Bornech y a Bulsan
Enseira él pié via la roda de "Some de na nuet d'isté" con la pruma raprejentazion a Al Plan de Mareo. Al se trata de n classich de William Shakespeare, enscené lediamenter te na maniera frescia y moderna con mujighes aldò (funk, rock, blues, chilao), componudes da Alessandro Trebo sot la regia de Benedetta Frigerio e Valentina Kastlugner. I joblers ladins a la pert pro chesta coproduzion ladina-taliana: Christian Pescosta, Erika Castlunger y Bernardetta Nagler.
|
Espedizion K2 2004 - 1954 - 50 agn a recordanza
|
|
Cighesc da la legreza
"I on arjont la piza!", enscí se á lascé adentene enier i arpizadours, Silvio Mondinelli da Brescia y Karl Unterkircher de Gherdeina, entourn mesa les does domesdí. L meina-espedizion Agostino da Polenza ova messú interompe l'espedizion per rejons familiares. Trei cherc d'ora plu tert á ence i autri componenc dla espedizion "K2 2004", Michele Compagnoni, Ugo Giacomelli y Walter Nones arjont sans-enton la piza dl K2 a na auteza de 8.116 m, zenza ossigen per tré l flé.
|
Documentazion storica: l Ciastel Colz a La Ila
|
|
La vita ai temps di ciastiei
I Colz ti ova n senn a mort al Gran Bracun y ai l á copé a Punt da Bos sun Col Maladet dl 1582
Tla vejinanza de Marin a La Ila dàl atira al uedl dl viandant che passa dlongiavia - sun l troi vedl che menova zacan devers Col Maladet - na gran costruzion. Al é l Ciastel Colz, nominé da la jent dl paisc ence Gran Ciasa. Chest colòs gran y pesoch a forma de scatola chedra con murs de ceindla y does tores sta senté sun n laston amesa la bela campagna de Col Pinei. L Ciastel encuei: elegant desche zacan, n hotel y restorant esclusif.
|
Valbadiajazz 2004: ritms de mujiga dai 3 de aost ai 21 de aost
|
|
Seires y nuetes de jazz, blues y boogie
Les seires vegnirà tegnudes te locai te duta l'Alta Badia - N sit web de prejentazion fat a regola d'ert con trueps flashs y efec sonours
Les generazions joenes tl'Alta Badia ne se cruzia nia demé plu de laoré con i sciors, ma ciala da cotant de agn de porté ite cultura nueva y entrategniment tla Val Badia, encadran chestes iniziatives tl ambient turistich desche al vegn fat con l ValbadiaJazz da n valgugn agn sun scomenciadiva dla Union Musicala y Culturala Ladina (UMCL). Dai 3 ai 21 de aost végnel sport te n grum de locai, sun plazes y te salfs dl'Alta Val Badia conzerc jazz da pert de na bela cumpeida de musizisc'. Laprò él ence n duo musical dl post, i ChrisAlide, componú da Christian Pescosta (foto) y da Alessandro Trebo. La plata internet é vegnuda componuda graficamenter da Gustav Willeit, designer da Corvara.
|
Modul nuef: galaria de fotos
|
|
La Ladinia a colours sun noeles.net
Sce I cialeis sen a mandreta él n modul dal inom "Galaria y e-cards" (de coppermine) che é vegnú enjonté chisc dis. Al se trata de n auter ampliament per integré funzions multimediales. L modul pieta la poscibelté de mostré fotos, arconcedes te albums, che pò ence vegní ortiedes desche e-cards. Per vedei coche l modul funzioneia él miec cliché encantourn. Al é ence la poscibelté de valuté les fotos metudes fora tla galaria, n plu dá dant l cumpedadour tant de iadesc che ales é vegnudes cialedes. I albums pò vegní ampliés aladò che an á debujegn. I rengrazion Walter Miribung da La Val che nes á metú a desposizion en valgunes de sies beliscimes fotografies. N uedl atent y sensibel che sá da pié les finezes di colours y i juesc dla lum te fotos de gran belté y magia. Sas dle Nü y Sas dles Diesc entenc da n ultim clip de soredl. Fé n clich sun la foto per jí ite!
|
Rina: n turist che chier fongons ruva pro na crepa de na persona
|
|
Mister: spedic de na crepa umana te bosch
Enier da seira fova la noela ofiziala: en mertesc é n turist talian ruvé ti bosc soura Rina entratant che al jiva a fongons pro spedic de na crepa umana y en valgugn osc sternus te na trogna (siena). Al á atira alarmé i Carabiniers che arata - do les prumes relevazions - che al se trate de na crepa dl cef de n mut de entourn i 10 agn, dessegur mort dant da plu de 10 agn.
|
N comentar al Di dla Unité Ladina ta Fodom
|
|
Demé n fruz de colaborazion culturala ne basta nia
Touta de posizion de Carlo Willeit sun l Dí ta Andrac - A la Generela ti spétel dessegur n post a la per dla conferenza di ombolc
La bela paladina storica y naturala y la bona organisazion se essa merité plu entusiasm y magari ence n puech de plu jent entratant la pert ofiziala. Na platea dorata passiva a scuté su la bela messa, ma i descursc ofiziai dut auter che esprescion de na identité segura y unida. L plu davejin al debujegn di ladins é magari ruvé siour plovan Fonso Clara con sies paroles de invit a mete i coliamenc tres i joufs tla dreta lum y da ti dé a l'unité ladina plu emportanza. Sce n valgugn dis dant ova l president dla republica splighé ben la desferenzia anter na comunité culturala y na comunité veira y propria (sozio politica), jiva fora i descursc de Andrac sun l desmostré l contrar.
|
Union Scritours Ladins Agacins: Carlo Willeit tol posizion
|
|
Mancianza de conformism politich
L assessorat ti á tout do 25 agn l contribut anual a la Union di Scritours Ladins Agacins - La Consulta scouta
A Andrac, pro la festa ladina, àn audí da pert responsabla che la cultura ladina dess se svilupé sot a la direzion istituzionala politica. Cie direzion mo mai? Cultura de stat, de region, de provinzia, de interes y de plajei politich. La storia nes ensegna che la strumentalisazion politica é la ruina dl svilup cultural. Agn alalongia me éi paré en pruma persona contra vigni proa da condizioné politicamenter l'ativité dles lies con valutazions, sce ales podova fé chest o chel, sce una na cossa fova da finanzié y l'autra nia. Dessegur él n cheder te chel che vignun mess sté ite, ma te chest cheder méssel podei se mueve liberamenter con sies idees y si programs y mai no con cie che ti plej demé a la politica de chi che comana.
|
N consei per na bela roda da d'isté
|
|
Olache les lors abitova dant da 80.000 agn
Les lors dles Conturines, l "URSUS LADINICUS", é aldidancuei desmentiedes via, ma al paia la mueia de jì su n iade
D'isté cadrieiel sun i trois y les semenes dles Dolomites milesc de turisc', una na roda él endere dessegur puec y degugn che fej: na vijita al ander dles lors tl Valun dles Avares tles Conturines/Fanes, una dles gran marevueies dles Dolomites. A la fin di agn '80 y tl scomenciament di agn '90 fòvel sté la gran novité che ova fat la roda dl mond. La descuerta ova delot na ona de entusiasm per la paleontologia y la geologia dle s Dolomites. Dedò s'à dut cant endò plan, plan achieté via. Ma nia daldut: les assoziazions turistiches dl'Alta Badia organiseia dutaorela vigni ann escurscions videdes su dal ander misterious che an pò te chestes ocajions ence vijité enfin itensom, olache al é asconù la "Raieta". L Valun dles Avares anter les Conturines.
|
Erehwon prejenteia n teater nuef
|
|
Some de na nuet d'isté
Spetacul teatral y musical per talian y ladin fora de na interpretazion ledia dal medem titul de William Shakespeare - Dai 26 de messel ai 17 d’ aost 2004 tla Val Badia, te Gherdeina, ta Fodom, tla Val de Puster y a Bulsan
Per l isté 2004 se tol dant l’Assoziazion culturala Erehwon de porté inant l ’ativité teatrala metuda man dl 2003 y penseda aposta per l raion dla region Trentin-Sudtirol. L fin é chel de aprofondì y slarié fora l confront anter de plu cultures y da lié la tradizion con la inovazion - sciche al é bele gnù prové fora tl spetacul "I creps sclauris". Chest ann àn tout la dezijion de ne laoré nia sun na liejenda dl post ma sun n gran toch classich dla leteratura teatrala: "L Some de na nuet d’isté" de William Shakespeare, a na maniera da confronté i idioms dl post y sia leteratura culturala con l lingaz y la cultura adorés te n toch de teater reconesciù universalmenter.
Foto touta da n'autra raprejentazion de "Midsummer's night dream/Some de na nuet d'isté"
|
Tant bel che al fova zacan
|
|
Da chesta sajon jìven zacan sun mont
Setours y tiradums se sfadiova via per l dí, da seira se confortòven de jí te tablé tl fen a paussé
Da vedlamenter encà é la fin de messel y de aost dagnora stés i meisc che duc i paurs jiva sun mont y enscí éla steda enfin entourn i agn '60. Spo án metù man de lascé de sié tres deplù pres, samben empruma chi plu da nia, chi sfadiousc y desman, chi dalonc da streda y rie da i jí permez d'invern a se tò l fen. Ciamò dant l'ultima vera, canche al ne fova nia mascins y demé puec ciavai fova l jì a mont n gran laour y joegn y joenes podova se davagné valch spenora (bonaman) da jí setour y tiradum su per chi prés alaut dlongia i biei creps su per cheles pales ertes, sfadiouses y sovenz ju per chi lastons pericolousc y da temei oláche al fova bon adoré i grifs per sté su.
I tablés da mont, n iade plens de vita, aldidancuei arbandonés. Enfin ai agn '60 busiova la vita da zacan ciamò. Desche l florí de soredl, al resta na bela recordanza.
|
|  |
|