|  |
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
|
|
Sen onse la poscibelté de ti dé n cheder istituzional a la Ladinia!
Paolo Frena: Ai colegs entourn l Sela damani desponibelté y colaborazion per formalisé te curt temp n organism souraprovinzial y -regional
La data dla convocazion di dejedot ombolc dla Ladinia storica vegn tres plu dlongia y da Souramont mana Paolo Frena, ombolt de Col, ciamò n iade n apel al assessour Mussner y a duc i colegs de creie dassen te chesta oportunité deda da la lege 482/99. Con la speranza che la politica ne ae nia la souraventa. "La convinzion che al toche prové de jì per chesta streda" dij Frena, "vegn dal fat che per massa trueps agn ne á chestes comunités nia abù la poscibelté de se confronté sun chestions de emportanza de nosta storia, cultura y economia. Do la despartizion teritoriala te trei provinzies, él vegnù mancia cheles relazions istituzionales fondamentales per la souravivenza dla cultura ladina.
|
Maria Pedevilla y Ivan Senoner liej dant da sies conties
Enconteda con autours ladins ai 18 de november a La Ila y ai 25 de november a Urtijei
Maria Pedevilla dla Val Badia y Ivan Senoner de Gherdeina che é vegnus premiés per sies conties pro la pruma edizion dl concurs leterar “Autours ladins scriv ...” à la poscibelté de porté dant sies stories scrites per ladin a n majer publich. Les does conties é reportedes tl liber “Autours ladins scriv ...” dé fora per chesta ocajion. Pedevilla y Senoner liejarà dant sies conties en juebia ai 18 de november 2004 da les 20.00 tla biblioteca dla Ciasa de cultura a La Ila.
|
La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99
|
|
L articul 3 fotografeia la situazion di Ladins y pieta soluzions
"Sce na comunité de mendranza viv despartida soura deplú provinzies o regions, pòl vegní istituí organisms de coordinament y de proposta ... " - La Region Trentino-Südtirol essa bele dadie podú fé deplú - Sen él la lege 482/99 che sburla
La lege statala n. 482 dl 1999 sun la sconanza dles mendranzes linguistiches é steda, do da 50 agn, na pruma atuazion dl art. 6 dla Costituzion taliana. Ala se trata de na lege dadie speteda tl ordinament statal do che al fova vegnú fat n grum de propostes. Ala preveid mesures fondamentales desche: l dert de adoranza dl lingaz tles relazions con la aministrazion publica, l ensegnament dl lingaz y dla cultura tles scoles, sostegns finanziars per l'editoria y la difujion de programs che adora n lingaz de mendranza. La lege é vegnuda penseda y calibreda per mendranzes che ne á mai giaudú de n sistem de sconanza, ma chest ne ti tol nia meric a la lege che veid dantfora en valgugn ponc inovatifs y plu avanzés de chi prevedus enfin a sen ence per mendranzes bele sconedes da statuc provinziai y regionai te en valgunes regions a d'autonomia speziala.
L parlamentar fascian Bepe Detomas.
|
Enduneda di ombolc - Intervista a Luis Durnwalder
|
|
Te trei edemes la Enduneda di ombolc
Intervista al President dla Jonta Luis Durnwalder: "I drec raprejentanc di Ladins é do mia minonga i ombolc"
de Mateo Taibon
La convocazion dla Enduneda di ombolc dla Ladinia fova vegnuda encundeda per otober. Can vegnirála pa a se l dé? Luis Durnwalder: Ala vegnirá tegnuda devers la fin de november-scomenciament de dezember. La data avisa mess ciamò vegní fisseda, ma dessegur anter les proscimes trei edemes. Ciunes sará pa les tematiches che la Enduneda tratará? I volessan rejoné di problems generai che reverda i Ladins, dantaldut ti setours dla cultura, dla economia y dl sozial. I volessan ejaminé cie mesures che é poscibles per mioré la sconanza. Pro l Preside dl Consei di Ministri esisteiel n ofize che se dá ju con les mendranzes linguistiches y eventualmenter végnel ence conzedù sostegns finanziars. Sen messonse naouta definí chi che raprejenteia ofizialmenter la mendranza ladina, do mia veduda i ombolc.
|
Dai Fats e de culture des tieris Ladins
|
|
Lois Craffonara tal ciastel de Ermis de Colorêt
Articul souranout dal mensil "Ladins dal Friûl"
Lois Craffonara in cunvigne tal cjscjel dal innomenât poet furlan Ermis di Colorêt. Chest al è sucedût ai 9 di utubar stât intant dal incuintri interladin che si è davuelt justeapont tal cjscjel di Colorêt di Montalban, vuê sede de Comunitât dai Cuei dal Friûl disore. Organizât par cure de Comunitât dai Cuei e dal Circul Culturâl Laurenzian di Buje, oltri che cul patrocini de Provincie e da l'Universitât di Udin, de Societât Filologjiche e da l'Union Scritôrs Furlans, l'incuintri ch'al veve par tem "La Culture Ladine", si è zovât come reladôrs di Renzo Balzan, scritôr e diretôr-redatôr dal sfuei "Ladins dal Friûl", dal dr. Zuan Frau da l'Universitât di Udin, e naturalmentri dal dr. Lois Craffonara, ch'al à vût cussì ancje l'ocasion di presentâ al numarôs e cualificât public la sô antologjìe interladine "Flus" (Flus Leterares dl Grijun y dl Friûl).
|
Colaborazion interprovinziala y interregionala
|
|
L "No" a l'Alemagna y "scí" a la colaborazion tl ciamp cultural y dl trafich
Enconteda anter i presidenc Durnwalder (Bulsan) y Reolon (Belun) con i asssessours Larese Filon y Piol - Al é ence vegnú rejoné dl Comité di Ombolc - La pruma enduneda dova ester bele d'otober, dutaorela nia cherdés ite
L President Luis Durnwalder y sie colegh dla Provinzia de Belun Reolon, acompagné da l’assessoura Daniela Larese Filon (colaborazion soura i confins y mendranzes linguistiches) y dal assessour Quinto Piol (trafich y trasporc) s’à declaré a una de ne volei nia crié na arteria autostredala nueva tres les Alpes, ma de volei mioré i coliamenc de trafich anter les does Provinzies. Trames les pertes à perchel refudé clermenter l’Alemagna. Ala va endere debujegn de mioré l coliament anter Toblach y Cortina. Fajan referiment a la discuscion con l Minister Lunardi à Durnwalder dit: “Dal moment che les stredes statales é da sen inant competenza dla Provinzia nes réstel nia d’auter da fé che tò tla man la situazion y de mioré la gestion. I on perchel l’intenzion da s’enconté con la Provinzia de Trent, con la Region Venet y con l’Anas per vedei cie intervenc che fossa nezesciars. Emplù nes tolonse dant de porté a termen l troi dles rodes anter Toblach y Cortina”. Al our él ence vegnú rejoné dla enconteda di ombolc ladins dles trei provinzies.
Da man dreta: l President dla Provinzia de Belun Sergio Reolon, l President dla Provinzia de Bulsan Luis Durnwalder, l’Assessoura Daniela Larese Filon y l Assessour Quinto Piol (foto:osp/Pertl)
|
An ponta sun l'informazion, te Ladin standard
Desche lingaz ofizial végnel adoré l Ladin Standard per la pruma enrescida dl Istitut anter la jent
L Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" ponta sun l'informazion: do avei endrezé via n seminar sun l ladin te scola y n curs de ladin per dependenc di ofizes publics, métel a jì entratant chest meis de november n'operazion promozionala per l svilup dla comunicazion ladina. Tl numer de La Usc di Ladins de en sabeda che vegn, vegniràl mané fora a dutes les families di paisc de Col, Fodom y Ampez n sfuei de prejentazion dl Istitut oláche an podarà lieje n'intervista ai Capicomuns de Col, de Fodom y de Ampez sun l svilup dla cultura ladina y sun la scomenciadiva nueva dl istitut, sun la strutura, l' organisazion y sun i programs che al à en ment de fé chest ent nuef de cultura ladina. La "Cesa de Jan" a Col de Santa Lizia.
|
Scola y plurilinguism t'Europa: la scola ladina tl contest internazional
|
|
Convegn “Scola y plurilinguism te Europa": n confront critich con la scola ladina
L plurilinguism dess ester “funzional y nia normatif”
En sabeda, ai 6 de november, él vegnù sclut ju tla Facolté dles Scienzes dla Formazion a Persenon dla Université Ledia da Bulsan l convegn "Scola y plurilinguism te Europa - La scola ladina te n contest internazional". 15 espertes y esperc da duta l'Europa à prejenté modiei de scola y de educazion te deplù lingac, per podei avei enscì n confront atual y critich con la scola paritetica dles valedes ladines de Südtirol. I resultac dl convegn vegnirà publichés, l obietif é chel de dé fora n manual soura l plurilinguism en general y soura l'ensegnament plurilinguistich en particolar. L convegn à sotlinié che gran pert dles teories soura l bi- y l plurilinguism ne se lascia nia mete en pratica 1 a 1.
|
L pest “Walther von der Vogelweide”
|
|
Apriejé l pest a Rut Bernardi
La cultura todescia se desmostra daverta
Na bona rondenida à abù la sourandeda dl pest “Walther von der Vogelweide” a la scritoura Rut Bernardi. La pruma prova é gnuda dal grumon de jent che à tout pert a la manifestazion y spo l rondenì ti mass-media, souraldut tl radio Sender-Bozen tres l “Morgetelefon” y l “Magazin” dant les 13:00. L mond dla cultura todescia à abù tres Rut Bernardi enstessa na bona informazion sun la situazion leterara y linguistica ladina.
|
Publicazions nueves: les mudazions te Ampez da do la Vera
|
|
Les bries de Ampez per s'uní ai Ladins
N liber nuef de Manuela Zorzi fej na cronistoria da do la Vera encá - La vueia de vegní "con Südtirol" y sia ambivalenza
La Union di Ladins d'Ampez à dé fora da puech n bel liber entitolé "Storia di un’utopia. Dal primo conflitto mondiale al referendum mancato del 92, come è cambiata la Comunità Ladina d’Ampezzo. Sogni e reali possibilità si mescolano in un futuro di possibile riunificazione." Al é na tesa de laurea de na joena, Manuela Zorzi, nasciuda a Padova tl 1972, laureeda te soziologia che viv da n valgugn agn a Cortina olàche ala laora desche enfermiera.
|
Enrescida sun la mujiga popolara dla Val Badia
Metuda adum tl liber "Oláche al rondenesc" da Barbara Kostner y Paolo Vinati y deda fora dal Istitut Ladin
Na publicazion nueva che raprejenteia na documentazion d'utl per la cultura ladina é dantman. Al é l liber con CD “Olache al rondenesc” de Barbara Kostner y de Paolo Vinati. Ala se trata de na racoiuda y analisa de cianties y de mujighes tradizionales dla Val Badia. I doi autours dl liber à studié etnomusicologia al Dams de Bologna y à bele fat n valgunes archirides sun l cianté tradizional.
|
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
|
|
Dantaldut él da se damané, sce al va debujegn
Al é plu lies y istituzions che se à fat trueps meric y no demé la Generela - L Ladin Standard sarà una dles prumes chestions da pié ite
Co Ves imagineise pa chest consei di ombolc? Dantaldut él da se damané sce al va debujegn de n tel consei. Sce sci, spo él da me enfora dessegur na bona iniziativa, ajache chest consei messarà tò ence dezijions politiches y perchel él dret che chi che tol ite na tel stiera ae na legitimazion da pert dla jent.
Bruno Senoner, ombolt de S. Cristina/Gherdeina.
|
Dal Ofize Parcs Naturai dla Provinzia de Bulsan
|
|
Plates internet sun i parcs naturai Senes-Fanes-Braies y Puez-Odles
N viade virtual ti parcs con spligazion de sies strutures
I doi parcs naturai Fanes-Senes-Braies y Puez-Odles á sen ence plates ladines te internet. Ales ti dà ai vijitadours dutes les informazions soura la geologia, i biotops, les jites acompagnedes y e.i.
|
Laours de restaurazion tl museum nazional de Kabul
|
|
L artist Hans Rindler d'Al Plan a Kabul
Co éla pa ruveda tant inant? Co laora pa n restauradour? Co ti dìjen pa a "ciauc" per persian modern?
De november 2003 à la Sozieté Austro-Afgana enciarié - sun consei dl Prof. Dr. Max Klimburg, n etnologh dret conesciù - l artist Hans Rindler d'Al Plan de Mareo de fé n stude soura la fatibelté de n restaur de deplù statues dl museum nazional de Kabul, che é gnudes devastedes dal regim di Talibans. De mei 2004 à spo Hans Rindler sourantout l'enciaria de restauré 14 scultures de legn dl Nuristan. Sayed M. Raheen, l minister dla cultura dl Afganistan, s'à declaré dret content con l laour fat dal artist marou.
|
Dal 2005 inant vegn l rumanc standard ensegné tles scoles
|
|
www.rumantsch-grischun.ch
L Govern dl Cianton Grijon darà fora dal 2005 inant i libri da scola demé plu per rumanc standard - Projec pionier y standard
Do l'adozion dl standard desche lingaz aministratif dl Cianton Grijon y dla Confederazion végnel dé con l ann de scola 2005/2006 endò n vare emportant inant con l'introduzion dl standard scrit te scola. Te na pruma fasa déssel vegnì ensegné tl cheder de projec pioniers ti raions che à bele dé da entene sie interes y al plu tert dl 2007 déssel vegnì ensegné te dutes les scoles rumances desche standard scrit. Propi chisc dis à l Govern dl Cianton prejenté sie plan. L fin é chel dé publiché demé plu libri da scola te rumanc grijon y arjonje enscí na majera coejion di ladins tl Cianton Grijon empede mantegnì inant n spediciament te 5 idioms. Desche bele raporté plu outes é la maioranza di maestri y dles maestres per l'introduzion, sce al vegn fat d'en gré via y aldò de n projet cler y benfondé. Ideadour dl Rumanc Standard (o Rumanc Grijon) fova l medem dl Ladin Standard, l prof. univ. Heinrich Schmid.
|
|  |
|