|  |
Fascia: does listes ladines en concorenza
|
|
La UAL sun www.movimentual.it
Chest iade mess la UAL se mesuré te Fascia con na lista ladina concorenta "Lista Fassa"
Ence te Fascia végnel metù a jì chisc dis n grum de manifestazions politiches sibe da pert dla UAL (Union Autonomista Ladina) lieda al zenter-ciancia con Lorenzo Dellai che da pert dla lista "Fassa" (con Gino Fontana a cef) lieda al zenter mandreta de Sergio Divina. Sen à la UAL ence sia prejenza te internet a la miscion www.movimentual.it olàche al vegn splighé tl detai program y prejenté duc i candidac.
|
Consei de comun de Urtijei: no a la mozion sun la doura dl lingaz ladin
|
|
Les comunicazions de scola: a Urtijei se féjen ert da reconesce l ladin
La direzion didatica de Urtijei ne se tegn nia al trilinguism, ma met dantaldut l todesch dantcà - Mozion di Ladins te consei
Denant che pié via a scola à la direzion scolastica de Urtijei mané fora deplù comunicazions, ma dagnora demé bilinghes, per todesch y talian, condut che al se trata de na scola "dles valedes ladines" che é perauter - sciche istituzion publica - ence tegnuda al trilinguism desche vedù dantfora da la lege n. 574/88, art. 32 y dal statut de autonomia che à istituì la "scola di luesc ladins". A Urtijei ne él nia la pruma outa che chest suzed. I conseiers dla lista Ladins te comun à perchel porté ite te consei na mozion per spenje ofizialmenter la direzion didatica da adoré y respeté dlongia l todesch y l talian ence l ladin. La mozion é vegnuda trateda te consei de comun ai 24 de setember. Ma ciala medré: la maioranza dl consei se à destanzié da la mozion, ence l diretour dl Istitut ladin Micurà de Ru y assessour comunal Leander Moroder con de vigni sort de vertoles. L consei de comun y la Intendenza ladina se lava les mans.
|
Lites provinziales 2008: LADINS DOLOMITES
|
|
"Tegnon adum! per mané n raprejentant a Bulsan
I Ladins ne dess nia dagnora messei petlé, ma con LADINS DOLOMITES podei ghiré tla politica
"TEGNON ADUM", chest l slogan de LADINS DOLOMITES per chestes lites provinziales 2008. Enseira él vegnù tegnù a Bulsan la seconda enconteda publica fora dles valedes ladines. Trueps é stés i temesc portés tant y debatus. Ala ne sarà nia saurida, ma al và debujegn che i ladins mete dut sie peis tla politica per ne resté nia petleri eterns sciche Pepi Dejaco à dit y chi pò pa rejoné con na majera autorité che el che à vedù les pratiches politiches dla Svp dal daitefora.
COMENTAR
Dassen bona la imprescion sun la lista dl moviment „Ladins Dolomites” che se à prejenté enseira a Bulsan tla Ciasa Kolping. Propi n bel grup de joegn y de chisc à la maiour pert n titul universitar, ma souraldut n spirit de militanza per la mendranza ladina. Propi degun fanatism, ma idees y cotant de volonté de dé sie contribut a daidé mudé l “status” di ladins. |
|
LADINS DOLOMITES damana do l consens
|
|
LADINS DOLOMITES, met man fora de "ciasa"
Les reunions politiches publiches à metù man a Vahrn/Persenon en juebia passeda - Te vigni paisc tles valedes una na reunion tl meis de otober
En juebia passeda à LADINS DOLOMITES metù man a Vahrn dlongia Persenon con na lignola de encontedes publiches che à metù man fora dla Ladinia y che jirà inant endoman a Bulsan, da les 20.30 tl salf Kolping, a Cluses y a Maran ti proscims dis y spo de en gre via te vigni paisc dla Val Badia y de Gherdeina con does de gran manifestazions conclusives a Badia y a Urtijei puec dis dant les lites. La cumpeida de oujes de consens che LADINS DOLOMITES pò cueie adum fora dles valedes ne é nia da sotsciazé per n suzes lital. Per arjonje n mandat de rest vàl debujegn de abiné adum almanco cheles 5.000 oujes. Vigni centené de oujes abinedes tles zités de Sudtirol, Bulsan, Persenon, Bornech y Maran, olàche al viv tradizionalmenter valch cenc de ladins, é perchel dassen emportant. Tles valedes ladines de Badia y Gherdeina él aladò dles ultimes lites entourn a 12.000 litadours.
|
Prejentazion de LADINS DOLOMITES a Santa Cristina encuei
|
|
LADINS DOLOMITES: prejentazion amez i colours ladins
I ladins é sotraprejentés tl consei da Bulsan, i numeri ne ment nia y an ne i pò nia loghené
En sabeda ai 6 de setember s’à i candidac dla lista Ladins Dolomites prejenté ufizialmenter sun Mont de Pana a Santa Cristina/Gherdeina. La natura con si colours, l vert di pres, l blanch dles Dolomites y l brum dl ciel, à fat da culissa a n moment che i podon zenzauter definì storich. I candidac de piza Ica Goller y Pepi Dejaco à rejoné di ponc plu emportanc dl program y à sotrissé les rejons dl liam dles listes Jent Ladina Dolomites y Ladins. Al é n liam che simboliseia la volonté de unité y de laoré deberieda per l ben di ladins y de Südtirol. Ladins Dolomites é na lista interladina con reprejentanc da dutes les valedes entourn al Sela, na lista ladina tl cuer y tl'anima.
|
Lites 2008: volonté de unité di ladins
|
|
Pro les lites, dijon cler: nos volon la unificazion per ester n popul
Nos son dant a n gran aveniment - Les lites: na ocajion che i ne podon nia nes enjomé via!
Al é massa chiet. Al mancia puech plu de n meis a les lites regionales dl 26 de otober. An ne conesc nia ciamò la lista de duc i candidac, ence sce al é bele vegnù comuniché da pert de LADINS Dolomites n program de diesc ponc. N vare bendebot gran él empò suzedù: la Lista Ladins é steda bona de se mete a una con autri ladins per renforzé sia posizion y garatan na lista nueva: Ladins Dolomites. L inom nuef dij cler che an va tl vers de na Ladinia unida, cis do l bel resultat dl referendum de i Souramont. La speranza é chela che al tome demez la distinzion anter ladins todesc y ladins talians y che an feje n bon iade tré dant la unité di ladins. Pro chestes lites de otober ne conta nia tant l program economich, ma dantaldut la volonté, l messaje politich.
|
UAL-JLD - enconteda a Cianacei
|
|
En mercui a Cianacei: programs y idees per unì i ladins
Chest mercui da les 18.00 enconteda moviment "Jent Ladina Dolomites" con la UAL
En chest mercui, ai 3 de setember, da les sies da seira, te Ciasa de Comun da Cianacei, vegniràl tegnù na reunion de "Jent Ladina Dolomites", organism politich pan-ladin refondé a Corvara ai 28 de auril en chesta outa, sun les pedies dl moviment metù su do la seconda Vera mondiala da Sisto Ghedina, Sisto de Bigontina y Guido Jori Rocia, protagonist dla manifestazion storica che ai 14 de messel dl 1946 à abiné adum 3000 ladins sun l Jouf de Sela per revendiché unité y destin comun per duc i Ladins dles Dolomites.
|
Les aspirazions de Zent Ladina Dolomites: unité di ladins pro Sudtirol
|
|
Zent Ladina Dolomites: y Jent Ladina Dolomites encuei
Al é da se aodé che l destin dl terz tentatif, „Jent Ladina Dolomites / Ladins Dolomites“, vegne demé influenzé da la volonté di Ladins enstesc
de Paul Videsott
L'université de Bulsan Repartizion Ladina chier 1 COLABORADOUR/ESSA SCIENTIFICH/A per n projet de corpus y de vocabolar ladin. L post é da atira per un n ann y pò vegnì arlongé. Al vegn damané na bona conescenza dl ladin y souraldut la pazienza y la volonté da laoré con material bibliografich y de archif. Al vegn pité n laour interessant te n ambient academich. Les domandes con n curriculum vitae é da dé ju per i 19 de setember 2008 a: Prof. Paul Videsott - Repartizion Ladina - Facolté de Scienzes dla Formazion / Fakultät für Bildungswissenschaften Bahnhofsstraße 16 39042 BRIXEN/Persenon Informazions plu avisa él da ciafé pro l prof. Paul Videsott, mail: paul.videsott@unibz.it; tel.: 0472 014801
| Doi documenc d’archif nes dà informazions nueves y emportantes sun la fondazion dl moviment politich ladin „Zent Ladina Dolomites“ de jugn dl 1946 sun Jouf de Frera y sun sie raport con la SVP. Dilan al dr. Toni Sotriffer (Urtijei/Bulsan), fi de Tone Sotriffer sen. („Tone da Pedetliva“, un di fondadours de „Zent Ladina Dolomites“ dl 1946), onse ciafé tles mans doi documenc d’archif dl 1946, che descriv tl menù coche l moviment politich ladin „Zent Ladina Dolomites“ é nasciù y cal che fova sie raport con l partit de maioranza SVP. L prum document é l protocol dla senteda costitutiva de „Zent Ladina Dolomites“ ai 15 de jugn 1946 sun Jouf de Frera, l secont é na cherta dla direzion raionala dla SVP de Puster ai membri ladins dla SVP, olache al vegn descrit y valuté dal pont de veduda „sudtiroleis“ la nasciuda y l laour de „Zent Ladina Dolomites“.
|
Roberto Maroni: Ie son con vos
|
|
Maroni a Bigontina: "le son da vosta pert"
L Minister ai Interns, Roberto Maroni (Lega Nord), à clermenter dit de ester da la pert di Ladins tla chestion dl referendum da souramont
Dant a 2 dis se à abiné na picera delegazion ladina con a cef Siro Bigontina (comité de Anpezo) con l Minister ai Interns, Roberto Maroni. Bigontina à podù rejoné plu de 1 na ora empera. Desche Siro Bigontina à dit fova l minister dret informé sun la chestion dla tripartizion fascista di ladins y sun l referendum de otober dl 2007.
Roberto Maroni y Siro Bigontina en gaujion de sia enconteda dant doi dis.
|
Volksliedersammlung Gartner: 4200 cianties popolares
|
|
N tesaur: les cianties popolares coiudes adum da Gartner
Prejentazion en mertesc y mercui dla "Regoeta Gartner" a Trent y a Vich de 3 volums - Antonella Ruggiero ciantarà ai 14 de setember a Cianacei y ai 15 a Trent "Cianta Vilotis"
En mertesc, ai 9 de setember, végnel prejenté la "Regoeta Gartner": n tesaur retroé de cianties populares ladines, toutes da la abineda de cianties "Volksliedsammlung Gartner (1904-2008)" con la partezipazion dla ciantarina Antonella Ruggiero: da les 11, tla sala Rosa tl palaz dla Region a Trent y l di do, en mercui, ai 10 de setember, da les 17.30, tl museo ladin de Fascia a Vich. Al se trata de na abineda de entourn a 4200 cianties popolares (tesc' y incipit), con zirca 740 trascrizions musicales, partida su te trei volums, na arpejon de valuta y de gran enteres etnomusicologich. La "Volksliedsammlung" dova deventé na opera monumentala. Ala é vegnuda scomenceda dl 1904 da Theodor Gartner (glotologh y ladinist dla Université de Dispruch) tl cheder dla enrescida metuda a jì dal Minister per la Cultura austriach te dutes les regions dl Imper Asburgich da enlaouta. L jì cialà dla Gran Vera dl 1914 amarsceia endere sia fin.
|
Politica ladina: devers les lites 2008
|
|
Mussner: la invenzion de Durnwalder
La Svp ladina che se enconta encuei sun l jouf de Frera depenj na situazion dut bona y bela y n assessour che à fat ben sie laour - La realté é endere autramenter
La desferenzia ne podessa nia ester plu scraienta: da una na pert onse n candidat ladin sun la lista dla Svp, un soul metù al secont post, atira do Durnwalder. Da l'autra pert onse la lista Ladins Dolomites con entourn a 30 candidac. Al é cler che na lista ladina é na soluzion plu democratica che un n soul candidat metù dal aut ju. Sciche duc sà, él sté Durnwalder che à chirì fora enlaouta dl 2001 Florian Mussner desche assessour cherdé da foradecà, belunfat cie che la Svp ladina se empensova enlaouta. "El é mia invenzion" à dit y dij Durnwalder dagnora endò con n cert plajei de sia creazion Mussner.
|
Lites provinziales 2008: Ladins Dolomites tost enjignés
|
|
LADINS DOLOMITES: la lista dles candidates y di candidac é sen enjigneda
Prejentazion ofiziala en sabeda, ai 6 de setember, tla ostaria Cendevaves sun Mont de Pana/Santa Cristina, da les 11.00
L diretif jont de "Ladins Dolomites" laora bele da edemes per enjigné ca la lista per les lites provinziales de chest auton. Sen ésen finalmenter ruvés pro i ultims detais. Al sarà na lista plena de 34-35 persones lassoura, anter chestes 10 eles y 24-25 ei, 11 laureés de vigni sort, da primars de ospedal a enjiniers. Laprò él ence na laureeda de lingaz todesch.
|
Wilhelm Egger: n vescul democratich, ascort y valent
|
|
Can pa endò n vescul tant amich di ladins?
 
Tant grana é steda la sperduda y la mueia per la mort dl vescul Wilhelm Egger che al me parova imposcibel de creie y de messei scrive valch sun sia personalité. Na persona dassen sensibla ti confronc di grups etnics prejenc tla region. N studious de Bibla che sentiva l debujegn de giustizia y dl tratament unfat de duc i zitadins. Con l vescul Egger é vegnus i ladins reconescius desche grup etnich desvalif da chel todesch y talian.
L vescul Wilhelm Egger deberieda al Papa en gaujion de sia vijita chest ann.
|
L vescul Wilhelm Egger ne é nia plu
|
|
L vescul Wilhelm Egger ne é nia plu anter nos
 
L vescul dla diozeja de Bulsan-Persenon Wilhelm Egger é mort en sabeda seira da les 19.20 per gauja de n bot al cuer. Ajache l vescul ne vegniva nia a ceina é la cuega juda a l chirì y l à ciafé da nescia te bagn. Al é atira vegnù clamé l mede de emergenza che à prové na reanimazion, ma debant. La novela dla mort, con apeina 68 agn, à desconcé dassen tla provinzia y sourafora. En domenia à les ciampanes dl dom da Persenon soné 10 menuc alalongia per dé tres la burta novela. Endoman mertesc végnel tegnù tl dom de Bulsan n requiem per l vescul y dedò vegniràl condut a Persenon tl seminar di prevesc olàche al vegnirà tegnù corones y vedlé enfin a en juebia, ai 21 de aost, da les 12.00 canche al vegnirà tegnù les funzions de sepoltura y dedò sepolì tla navada a man ciancia dl dom.
L vescul Wilhelm Egger ova tout pert a deplù cursc de ladin y à sostegnì la liturgia ladina.
|
Bandiera ladina: tl Beluneis la tòlei ca desche al fossa la sia
|
|
Bandiera ladina: i neo-ladins la tol ca sciche ala fossa sia
Teresa Pezzei, conseiera de comun de Fodom y conseiera dl Istitut Cesa de Jan, fej la proposta de mudé ju la bandiera ladina
Na stritaria vedla meina endò flames ta souramont: i neo-ladins de Belun tol ca la bandiera ladina desche sia, sceben che ai ne à storicamenter nia da fé empera. Al é na blota falsificazion storica. La bandiera ladina é nasciuda ai 5 de mei dl 1920 sun jouf de Frera pro na enconteda de raprejentanc de dutes 5 les valedes ladines (Fodom, Ampez, Fascia, Badia y Gherdeina) pro chela che ai se damanova da la Talia l reconesciment desche grup etnich. L'assessoura dl comun de Fodom y conseiera dl istitut ladin Cesa de Jan a Col, Teresa Pezzei, fej sen la proposta de mete l simbol dla eguia tiroleisa deberieda con n simbol diozeja de Persenon sun la bandiera, valch che i neo-ladins tl Beluneis ne sourantolarà dessegur nia, per se tegnì ben despartis y dancialà da chisc.
|
|  |
|