|  |
“Cufer de ladin” de Daria Valentin
|
|
Curs da emparé ladin pian via dal talian
N’autra bela publicazion dl Istitut Ladin „Micurà de Rü“ dantman.
L ladin desche lingaz de mendranza y per sies particolarités à da dagnora encà descedé la curiosité dla jent foradecà. Ciamò encuei él tres deplù persones che desmostra interes per l lingaz y à enchinamai vueia da l emparé. Bele da n pez encà végnel tegnì cursc de ladin per nia ladins che vegn frecuentés y apriejés da bendebot trueps. Al vegn ence tres damané do vocabolars o libri per conesce miec l lingaz. Baudi fòvel die alalongia puech material dantman per emparé l ladin.
|
Sostegn a les unions culturales
|
|
La scomenciadiva „Kulturpass“ va inant ence tl 2005
49 organisazions culturales te dut Südtirol lascia do l 50% sun l priesc dles chertes d’entreda
Les repartizions a la cultura dla Provinzia lascia al savei che la scomenciadiva „Kulturpass“ va inant ence tl ann 2005. En chest iade ne méssel nia plu gnì fat na domanda aposta per giaté l „Kulturpass“ nuef. Chest ti gnirà mené tl meis de merz 2005 a vigni union che à l dert de l avei. Al vel dal 1 d’auril 2005 inant, per doi agn alalongia. L „Kulturpass“ atual vel ciamò enfin ai 31 de merz 2005.
|
Esposizion tl Museum Ladin Ciastel de Tor: Rinaldo Cigolla
|
|
Les mascres dl artist Rinaldo Cigolla tl Museum Ladin
Enaudazion dla mostra en juebia, ai 20 de jené da les 18.00 da seira
"Dal Carnescé a la vita" é l titul dla pruma esposizion che é da vedei defata ti salamenc dl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin. Ala se trata de na esposizion de laours dl artist fascian Rinaldo Cigolla da Cianacei, n artist conesciù lonc y lerch dantadut per sie laour da amiré tl lech de Careza olache la figura “Ondina” sparesc canche l lech é plen y che se fej vedei canche l spiedl dl'ega arsesc. Sies prumes ispirazions artistiches à l artist abù te sia tera ladina scomencian a ziplé tl legn sfrutan les vetes naturales che ti à sovenz daidé formé y evidenzié l’anatomia dl corp. Cigolla laora ence con l bron. Un di plu conescius y majers designers de nost secul, Ettore Sottsass, scriv enscí de Cigolla: “Il profumo del legno tagliato pare non basti a Cigolla, la sua fragilità, la sua leggerezza, la sua provvisorietà non riescono più a concorrere con l’eternità del bronzo”. La realisazion dl model te ceira o te mauta per la realisazion dl bron, ti dá chela ledeza a la fantasia che l artist adora. La vueia de sperimenté materiai nuefs é for grana y tl 1999 veidel Carrara y sie mermul y enscí scoméncel ence a laoré con chest material.
|
15eisem festival dla neif a Al Plan de Mareo
|
|
Neif y glacia deventa scultures
A vigni scuadra ti spétel n del de neif glaceda de 3 m x 3 m, endut 27 m cubics - Partezipazion internazionala
Da 15 agn encá végnel tegní a Al Plan de Mareo l concurs internazional de scultures tla neif, enscí ence eniann en l'edema che vegn dal lunesc, ai 17 al mercui, ai 19 de jené 2005 deslanch la streda de paisc che se stramudará te na galeria d'ert alalergia, tant die che l soredl ne ti la sticará nia al ferdon. Ti ultims agn fòvel sté freit assé da abramí les scultures te neif enfin al scomenciament de merz. La jent pò cialé pro y ence dé ju sia ousc.
|
Termins per contribuc y per la scola, referac
|
|
Iscrizions a les scoles enfin a la fin de jené
Pedagogia di mutons: referac te Gherdeina y tla Val Badia - Sostegn a la cultura: domandes anter i 31 de jené 2005
I termins per se scrive ite a les scoles é vedus dantfora da does deliberazions dla Jonta provinziala y plu avisa da la deliberazion nr. 5161 di 29 de dezember 2000 y da la deliberazion nr. 3634 di 13 d’otober 2003. Te chest’ultima él prevedù les iscrizions a les scoles elementares: per i mutons y les mutans che peia via a scola y che complesc i sies agn enchin ai 31 d’agost 2005 é l termin d'iscrizion ai 31 de jené 2005. Al pò ence vegnì scrit ite i mutons y les mutans che complesc i sies agn anter i 30 d’auril dl prum ann de scola. Per les scoles mesanes é l termin ai 28 de fauré 2005 y per les scoles autes ai 31 de merz 2005.
|
La lege 482: an s'entardiveia
|
|
Lege 482/99: Bulsan se lascia dassen dlaorela
Adum a la Svp ladina aspétela plu gen che la coscienza ladina muere plan, plan
I meton man l ann nuef cialan samben n puech dantfora ai avenimenc che pò interessé nia demé i ladins de Bulsan, ma ence chi de Trent y de Belun. I ladins de Bulsan y Trent à sia sconanza, taiés fora da la fortuna é chi de Belun. Ma da 5 agn encà él na lege de stat, la 482/’99, na sort de norma de atuazion dl art. 6 dla Costituzion taliana sun la sconanza dles mendranzes linguistiches tla Talia. Al vegn prevedù derc fondamentai: chel de podei adoré l lingaz dla oma ti raporc con l’aministrazion publica, l dert che al vegne ensegné te scola l lingaz dla mendranza con laprò la cultura dla mendranza, l dert a n organ de stampa y a trasmiscions al radio y a la televijion. Valgunes mendranzes tla Talia à bele chestes poscibeltés, ma les autres nia.
|
Al bastassa puech per se entene miec: rejoné deplù deberieda
|
|
Strameses de peton anter les vals ladines
La despartizion fascista à trat souces dret sotes anter i ladins: la politica dla Svp ladina fej desche an messessa se paré contra i ladins da souramont
Dutalann végnel baudié che i ladins é sun l ciamp politich truep massa puech atifs, cis can che ala se trata da defene sie grup etnich. Al é ben veir, vigni valeda ciala demé a sia meisa amez stua y ne s'anadà nia che al mancia tla medema stua les autres meises, vigni valeda ciala demé a sie taier. An ascouta su plu gen l gran vejin empede sie pice vejin, davia che chel empermet da vegní plu pascius. La desfidenza defront al auter é grana, é segn de egoism y de puecia creta tla bona volonté dal vejin ladin. An fej desche an messessa se paré contra i autri ladins deplú che contra i gran vejins che manacia da for la sostanza, la identité ladina, l souravive dla comunité ladina. Ence lies culturales mostra massa puecia vueia da laoré adum, da jì per les medemes semenes y da passé via l piagn enfin tla autra val. Al é ben empaca veir: la despartida fascista à trat na gran souc anter les vals ladines y i ladins scouta chiec; nosta jent azeta chest amez sie os dal spinel fora, ala se desmostra desche na stramesa de peton.
|
Lista LADINS: La Consulta Ladina promuev clientelism
|
|
La Consulta Ladina: demanco a les unions y deplú al clientelism
Provinzia y assessorat vuel sourantó ativités dles Unions y avisé la cultura dal aut - Les unions vegn "gleichgeschaltet"
La gran richeza culturala dla provinzia é la gran cumpeida, la varieté y cualité dles unions culturales, végnel dagnora dit con bona rejon. Ma sce chestes lies metessa man da soné demé plu sun tact, aldò di contribuc y dles direzions y dles valutazions che la politica ti dá, ti jissa la richeza ben tost a fin. Les unions culturales ladines à abú la gran fortuna da avei n pue plu de autonomia propi con i contribuc publics che ales à giaté. Sen auden rejonan de tó ju i „contribuc a sprinza" y da lascé tó pert la consulta, chel vuel dí la provinzia a l'ativité dles unions.
|
L davegnì di Ladins - na analisa de Lois Trebo
|
|
Pro dut messéssen audí does ciampanes
I Ladins adora na politica interladina che deida tegnì adum duc i ladins - vignun é cherdé a dé sie contribut per l ben de sia jent ladina
L'adunanza generala dla Union Generala di Ladins dles Dolomites ne é nia passeda via zenza audì ence ciampanes sfoledes. Chest é dagnora n segn che jent se fej pensiers sun l destin dla lia interladina. Olà che dut va bel lize, vuel dì che al ti é unfat a la gran pert, coche les cosses se brodola; an i confideia dut a chi sunsom che sa da rejoné y da cueie ju i autri. La gran pert é contenta, sce les finanzes ne bruj nia, i autri problems vegn ignorés o che an i lascia te valch casseta vegnì da mufa. Pro dut messéssen podei audì does ciampanes, ales sona miour che una soula.
|
Reunion generala dla Generela
|
|
Les ciampanes sona endò
La Generela ará tost la posizion de n Secreter General - Nani Pellegrini podessa lascé defata l'enciaria da president, valch "steila nueva" se fej inant
La Generala á tegnì i dis passés a Urtijei sia assemblea generala per traté dantaldut l bilanz dl ann de transizion dal setember 2003 a chel dl 2004. Na senteda per audì dai responsabli cie che al é vegnù fat en concret, ma ence per dé na ocajion de discuscion daverta. En valgunes persones che fej pert dl staff diretif, s’ova desmostré melcontentes y volova n sclariment tres na discuscion publica. Da manciancia: Egon Vinatzer (ULG), Nani Pellegrini (president) y Fabio Chiocchetti.
|
Pensiers soura l'assemblea dla Generela
|
|
La ladinité é carateriseda da ambiguité
N cheder scialdi fosch dla situazion atuala dla Union - Trent á depierpul bele reconesciú la Generela con na lege provinziala, n segn de respet
Pro l’assemblea dla Union Generela ai 22 de dezember él vegnú descrit n cheder scialdi fosch dla situazion atuala dla Union. Al mancia l personal y i joegn, an sta dant a ostacui de natura politica, i finanziamenc ne é nia vigni ann segurés. Souraprò à la Generela, do mia minonga, da se confronté con n auter, rie problem: chel dl debel sentiment de unité di ladins. Sce i todesc dl Südtirol à da se paré contra les ingiustizies o da se cruzié dles chestions de sia mendranza, se séntei dantaldut todesc, soura les desferenzies anter les valedes (puster, venuost, lont...) fora. Tles valedes ladines endere é la ladinité carateriseda da ambiguité: al vegn sotrissé truep de plu la desvalivanza anter ladins de Südtirol y ladins de Trent o di trei comuns tla provinzia de Belun. Ladins todesc contra ladins talians. Al é does realtés da tegnì despartides.
|
Na fotografia fej la roda dl mond
Na gigantografia dl Aiut Alpin Dolomites pro la maioura fiera dla fotografia dl mond: la Photokina a Köln, ma ence tla Corea y a Madrid.
L'Aiut Alpin Dolomites à abù sia prejenza chest ann a la fiera dla fotografia plu importanta dl mond: La Photokina a Köln dai 28 de setember ai 3 de otober, fiera che vegn fata vigni doi agn y che veid l'atenzion de n grumon de interessés anter amatours y professionisc' fotografics. La firma Durst da Persenon à metù fora a la Photokina na gigantografia dl Aiut Alpin Dolomites. La stampa da les mesures de 1 m x 1,4 m é vegnuda fata sun viere plexi con inkjet, na tecnologia svilupeda da la Durst.
|
Union Generela di Ladins dles Dolomites devers l renovament
|
|
N ann de transizion per la Generela
En mercui, ai 22 de dezember, da les 15.00 assemblea generala a Urtijei - 2005 Ann giubilar, la Generela complesc 100 agn - Al vegnirá ence prejenté l Statut Nuef
En mercui ai 22 de dezember, do n ann de laour sot a la Presidenza de Nani Pellegrini, se abina la Union Generela di Ladins dles Dolomites a sia assemblea generala. Te chesta senteda che vegnirá tegnida a Urtijei tla “Cësa di ladins” da les 5.00 domesdì, portarà dant l President la relazion sun l’ativité dejouta te chest ann 2004, deberieda con l Consei y l Ofize de Presidenza: al se trata de n “ann de transizion”, ajache giust dant da n ann ti ova sourandé l’assemblea a chisc organs n mandat a termin, con l fin de laoré fora na proposta de reorganisazion y de renovament dla Union a na moda da podei jì encontra al davegnì con forza y snait. Da manciancia: l president dla Union di Ladins de Gherdeina Egon Vinatzer, l president dla Union di Ladins de Fascia, Antone Pollam, l president dla Generela Nani Pellegrini y la presidenta onorara Hilda Pizzinini.
|
Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
|
|
"Zacan metaronse ence l ladin standard sun meisa"
La Generela cuer n setour important con l'edizion dla Usc di Ladins - Chest déssen ti reconesce
Enstadì, plu avisa en juebia ai 9 de dezember, a Müstair tla Svizra Rumancia, se àl abiné, desche bele dit ti articui da denant, na delegazion di raprejentanc dl mond politich y cultural dles istituzions rumances con na delegazion de raprejentanc di Ladins dles Dolomites. La scontreda é pieda via con la volonté de mete a jì raporc plu strenc de colaborazion anter mendranza ladina y ladina-grijona; na realté scialdi vejina y dret medema dal pont de veduda linguistich y cultural. Al fossa d'utl, él vegnù dit, de ruvé a mete a jì scomenciadives y projec adum te ciamps desvalifs, tamben a livel cultural, di mass media, dles scoles, desche ence dles organisazions soziales y ziviles. Al é vegnù rejoné ence dl lingaz standard, ma per l moment él vegnù dit de l lascé da na pert, ajache la discuscion é daverta sibe per i ladins che per i ladins-grijons. Aboncont él na tematica daverta che vegnirà trateda plu inant. L vizepresident dla Region Luigi Chiocchetti.
|
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira - Co la veid pa Bulsan?
|
|
Mussner y Chiocchetti deberieda a Müstair
Al dess vegní laoré fora n prum program de laour interladin
En juebia, ai 9 de dezember 2004, à l assessour ladin Florian Mussner enconté reprejentanc dles istituzions di Grijons dla Svizra a Müstair. Te chesta ocajion à i partezipanc rejoné dla poscibelté de na colaborazion tl ciamp dla cultura. Ence l Vizepresident dl Consei Regional Luigi Chiocchetti, l diretour dl ofize a la cultura dla Provinzia de Trent Marco Viola y l President dla Union Generala di Ladins dles Dolomites Nani Pellegrini, á tout pert a chesta enconteda.
|
|  |
|