|  |
Friul: truepa delujion per l sboz dl statut nuef
|
|
Furlans ence tl statut nuef tla mesa-ombria
L Comité 482/99 ti á ortié na letra de protesta a duc i conseiers regionai
 Tl Friul cuejel l senn y la delujion dles Unions unides tl Comité 482/99 do l'aproazion dl sboz dl statut nuef da pert dl Consei dla Region Friul-Venezia-Giulia en chest meis de fauré. A l'elaborazion dl statut ova les unions lié empruma truepes aodanzes y speranzes y ova fat n grum de propostes dantfora. Dut parova da se ouje al miour dl 2003, encandenò resta dantaldut i furlans inant tla mesa-ombria legala. Ma zeche se muevel empò per merit dla lege statala.
|
Letra daverta al assessour Mussner: massa dinés al ert
|
|
"Ert moderna ladina" o cultura dal aut
I fruc dl concurs dal aut crieia plulere delujions ti vijitadours - la soula ousc che lauda é l Ofize stampa dla provinzia
de Umbert Cians
Stimé assessour Mussner, se mené picé di artisc’ é n bon sentiment, ma pertene che vigni novité sie ert, y ert da mostré publicamenter con i scioldi dl “Lond”, chest va n puech soura la compascion normala fora. Da tres él gnù dit che na bona pert de cie che an miena ert é n “nescio quid”, y tl caje dla mostra tla galaria Prisma de Bulsan se tratova propi, aldò di vijitadours, de na cossa nia da capì. “Flus d’aisciuda”, les operes d’ert di artisc’ ladins joegn pér propi seces, menedes entourn dal vent. Chesta l’imprescion ch’an à abù vijitan la mostra “videodigital” tla galaria d’ert Prisma de Bulsan. La mostra dess raprejenté l prum pest de promozion di joegn artisc’ ladins organisé dal assessorat a la cultura ladina. Cater, cinch fotos animedes, metudes en moviment da aparac eletronics.
|
La jent da San Ciascian cherda Thomas Pescollderungg
Les prelites encunda a Badia en valgunes novités
Tl comun de Badia á la frazion de San Ciascian metú a jí desche pruma frazion prelites enier domenia. Tradizionalmenter vá chi da San Ciascian deberieda sun na lista de paisc y nia de partí. I resultac veid dantfora Thomas Pescollderungg de Costadedoi, atif te truepes unions dl paisc y bele assessour tla jonta da sen. Dovia atira i aconsiadours da sen da San Ciascian tl consei Raffaele Declara, Salvester Vittur y l vize-ombolt Paul Rudiferia.
|
Giovanni Mischí giata la majera creta da les prelites
Ence a Lungiarü se enjígnen ca a les lites comunales 2005
Enier domenia (27.02.05) él ence vegnú tegní tl paisc da Lungiarü, 592 abitanc, tl comun de San Martin de Tor les prelites. An á volú enrescí la volenté di litadours, vedan dantfora bonamenter la costituzion de na lista de paisc che abine adum les persones che á giaté la majera creta, jian soura les seides de partí fora. Dantfora veiden n inom bele scialdi conesciú a livel comunal y ence provinzial, Giovanni Mischi. Per el él a poura nia na sburla per se dé ju inant con la politica y chela comunala en particolar, do che pro les lites provinziales dl 2003 sun la lista “Ladins” òvel messú glotí na antia desfata litala. Lungiarü mana 5-6 raprejentanc tl Consei de comun de San Martin de Tor.
|
Union Generela: Lardschneider prum diretour
|
|
David Lardschneider é l prum diretour dla Generela
Chisc dis s'á abiné l Consei diretif dla Generela per sourandé les enciaries - Concurs dla Union Generela y dla Maratona dles Dolomites
David Lardschneider é l prum diretour dla Generela, na enciaria veduda dantfora aldò dl statut nuef. Lardschneider ne é nia n mus nuef, ma bele da agn emplié dla Generela desche redadour tl ofize dla Usc di Ladins de Gherdeina. Te sia pruma senteda á l Consei Diretif dla Generela ence nominé i doi vize-presidenc: ala se trata dl fascian Riccardo Zanoner y dl'ampezana Elsa Zardini, che formeia adum al president l Ofize de Presidenza. Lardschneider sourantol na enciaria zitia: al diretour ti tóchel de elaboré n plan de laour y les strategies de politica culturala dla Generela. I temps ne é nia sauris.
|
I Ladins met man da colonisé l "planet internet"
Tres la rei végnel pité informazions, servisc y aorela curta - Aluesc ence forums - Sic istituzionai desche la Comunité de val y l ospedal sbaufeia l ladin
I ladins met man da colonisé l "planet" internet. Tres deplú unions, mo ence impreises sent l debujegn de se prejenté y de ester interatifs sun internet, mostran sies ativités tres test y fotos. I sitesc da la Val Badia é metus ju naturalmenter tl lingaz ladin canche l rai de interes é dantaldut local. Te Gherdeina se múdela. Chilò é les plates internet scialdi bilinghes o trilinghes, datrai demé per todesch, ma ales deventa plu "ladines" envers a denant. A pert en valgunes ezezions pòn vedei che i privac vá dantfora, depierpul che les istituzions zotoreia do.
|
Selva: lites comunales 2005
|
|
Roland Demetz vuel jí tla terza legislatura
Selva é un di puec comuns te Südtirol che ne á nia n ombolt declaré Svp
Tl comun de Selva giata les listes de comun contures cleres. Al sará does listes y doi candidac da ombolt: na lista de paisc y na lista Svp. Dant en valgugn dis á l grup Svp nominé Diego Bernardi, 42 agn, impresar y manejadour dla scola de schi dl luech sciche candidat-ombolt. El dess bate Roland Demetz tla "garejeda" per la enciaria da ombolt. Roland Demetz ultim vuel endere arjonje la enciaria con na lista de paisc y nia plu con na lista "Ladins" coche da les ultimes lites comunales. La Svp é tl enjigné na lista con trueps candidac, ma nience l ombolt en ciaria ne é sté chiet. Roland Demetz é sté bon de tré da sia pert valch esponent Svp de jonta, enscí l assessour Heinrich Senoner. L obmann Christoph Perathoner ti á manacé la esclujion dal partí, sce chest essa da suzede. Selva, l paisc sot Meisules, é un di gragn comuns dla Ladinia con passa 2.500 abitanc y gran potenzial economich-turistich.
|
Bulsan: tofles che spliga l monument dla Vitoria
|
|
Na tofla spliga l monument a la "Vitoria"
Enier él vegnú destopé ofizialmenter les tofles che dess storizisé l monument dla "Vitoria" a Bulsan, ence per ladin (standard)
"Chest monument é vegnú metú su entratant l regim fascist per zelebré la vitoria dla Talia tla Pruma Vera Mondiala. Ala á amarscé l destacament dl Tirol y la separazion dla populazion de chesta tera da sia patria austriaca. La zité de Bulsan, ledia y democratica, condaneia les despartizions y les descriminazions dl passé y vigni forma de nazionalism, se tolan dant de promueve con spirit europeich la cultura dla pesc y dla fradaia. 1926-1928 / 2004". Per cie che reverda l ladin, él da noté che l test é te ladin standard.
|
Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc
|
|
L ciuldí dla definizion "Ladinia brixino-tiroleisa"
Hans Goebl y Paul Videsott: La denominazion é nasciuda ti agn '90 per gauja dl debujegn tres plu gran de tegní endalauter la Ladinia dl Sela da autri raions che á metú man de se clamé ence "ladins"
Con chest articul volessa i sotescric respone a n valgunes interpretazions faledes che an à podù lieje ultimamenter sun la "Plata Ladina" y sun "Noeles.net" y che reverda la denominazion scientifica "Ladinia brixino-tiroleisa" (che é ence l titul dla cherta geografica publicheda tla ultima "Ladinia"):
|
Col de Santa Lizia: Istitut Ladin Cesa de Jan
|
|
Durnwalder: n luech per mete projec concrec sun meisa
Durwalder: gran laut per i Ladins da Souramont - Al fej la proposta de mete a jí encontedes anuales ta Col per mete projec concrec sun meisa - Reolon: i Ladins di 18 comuns selans con Ampez dess se mete adum y formé n consorz
Per un n dì, Col de Santa Lizia é deventé l embracion politich y cultural dla Ladinia storica dl Sela. En domenia él ruvé, sot al Poure, duc trei i presidenc dles provinzies de Belun, de Trent y de Bulsan (foto: Reolon, Durnwalder y Dellai) per enaudé o miec batié, i locai nuefs dla Cesa de Jan olàche l Istitut Cultural Ladin di trei comuns de Fodom, Col y Ampez giatará alberch. En dì da segné a grassin sun l calender storich de chestes trei comunités, che do agn de laour, de discuscions y de dezijions nia saurides, é ruvedes a porté a termen n projet per la conservazion y la valorisazion dla cultura ladina. Y chest en plena autonomia y sun na streda desferenta da duta la neo–ladinité tla provinzia de Belun, che essa depierpul volù omogeneisé y deleghé secui de storia y de tradizion. A Col á ence lerch la bandiera ladina te ocajions ofiziales.
|
Enaudazion dl Istitut Ladin Cesa de Jan a Col Santa Lizia
|
|
"I Ladins dl Sela mess se costituí istituzionalmenter"
Enier, 20 de fauré 2005, él vegnú daurí ofizialmenter a Col de Santa Lizia l Istitut Ladin "Cesa de Jan" - Les paroles dl ombolt Paolo Frena
Na gaujion de festa per les trei comunités ladines ex-asburgiches tla provinzia de Belun per cheles che al se concretiseia encuei finalmenter n some, n some che é deventé realté per merit dla generosité y dla desponibelté di comuns de Ampez y de Fodom, che á sostegnú zenza pesimé la picera comunité de Col a na vida che ala deventassa senta de chest Istitut Ladin dret important.
|
Lites comunales 2005: Mareo
|
|
L resultat dles prelites ne scusa nia cis
Al ti mancia a la Svp si raprejentanc dantcá, an ne vuel perchel nia plu se tegní al resultat
Te duta la provinzia sóflel oramai n aier de lites comunales che vegnirá tegnudes ai 8 de mei. Per enrescí dantfora la minonga di litadours sun la composizion de na lista de paisc, án tegní tl comun de Mareo prelites che dá bele valch indicazion clera ciugn che podessa ester i aconsiadours nuefs te Consei. En valgugn inoms ti fej endere festide al grup Svp dl paisc. Bele dant da valch edema fòvel gnú publiché i resultac dles prelites. Endut podova la jent chirí fora 4 inoms. L 42 % di litadours á tout pert. Te Mareo ne candideia nia plu l ombolt dr. Albert Palfrader.
|
Lites comunales 2005: La Lista Urtijei se prejenteia
|
|
La "Lista Urtijei" se met a la lita
Enier ála prejenté sie program - Respet dles regoles democratiches y dl zitadin
Enier s'á prejenté publicamenter na nueva lista zivica che candidará pro les veles comunales a Urtijei de chest ann da d'aisciuda. Si colours é l ghel y l brum dl blason de comun con n ciavalier stilisé dl patron de Urtijei, San Durich, con souravia la scrita a grassin "Lista Urtijei" y sotvia per talian y todesch "Bürgerliste - Lista Civica", a desmostrazion de dester daverta a duc i grups linguistics. L'iniziativa é pieda via da Tobias Delago, Martina Goller, Monika Kelder, Leo Moroder, Dieter Demetz y Alessandro Andriolo y d'autri nen ruvarál laprò sun lista, en gran pert persones joenes a sia pruma esperienza litala, ma con vueia de porté ite y inant sies idees te comun.
|
Conzert de mujiga ladina a Bulsan
|
|
"Acajo" y "Jean Daniel Granruaz & Band"
Conzert de mujiga moderna ladina: en mercui, ai 9 de merz tl Carambolage a Bulsan, da les 21.00 inant
La Consulta per i problems ladins tl Comun de Bulsan envieia al conzert con l grup "Acajo" y "Jean Daniel Granruaz & Band" che vegnirá tegnú tla pice teater Carambolage tla via Argentieri/Silbergasse a Bulsan, ai 9 de merz 2005 da les 21.00 inant. I "Acajo" é bele valgamia conescius per sia longia ativité musicala. Chi ne se recorda pa nia i temps dl "Ladiniatour". "Jean Daniel Granruaz & Band" da la Val Badia depierpul á abú sies prumes raprejentazions ti ultims agn. Al cianta sibe per ladin che ingleis. La seira pieta na ocajion per conesce les ativités y i talenc tl ciamp musical ladin. Te Gherdeina y tla Val Badia él truepa busia musicala con truepa vueia de sperimenté anter i joegn. Foto: Jean Daniel Granruaz.
|
Les enciaries nueves tla Generela
|
|
La Generela se organiseia: Ofize de presidenza, Consei diretif y diretour
Tres chesta reorganisazion vuelen ester plu efetifs y organisés miec per les endesfides dl davegní - Intendenzes y Istituc Ladins pò ortié si raprejentanc tl Consei diretif
L statut nuef dé pro en sabeda, ai 12 de fauré, y paciré dant dal notar, comporta bendebot de restruturazion tla vita dla Union. N valgugn organs y enciaries nueves al intern dla Generela dess la fé plu gaierda y plu efetiva: dlongia i organs y les enciaries tradizionales, l'Assemblea, l Consei diretif, l President y i revisours di conc, veid l statuf nuef dantfora 2 vize-presidenc, n Ofize de Presidenza y l'enciaria de n diretour.
L president nuef dla Generela, Michil Costa.
|
|  |
|