|  |
Université de Bulsan/Persenon, sezion ladina
|
|
L ensegnament dl ladin a l'université
Enier á doi studenc sclut ju l ejam de laurea con 110 y lauda: Bruno Senoner con n laour sun "l'alfabetisazion tles scoles de Gherdeina" y Edith Senoner con "l ensegnament dla storia locala tles scoles elementares"

Al articul sun les lezions dl prof. Paul Videsott pro la Université de Persenon publiché sibe sun Noeles.net (13.03.2005) che tl foliet ”Alto Adige” él da enjonté che al ne é samben nia les soules ativités a ben dl lingaz ladin dla sezion ladina, desche l diretour de repartizion dr. Theodor Rifesser nes spliga. Dlongia l prof. Videsott ensegna tl secont semester ence l prof. Hans Goebl dl'université da Salzburg (con n volum dl ALD/Atlant linguistich Ladin tles mans) che ti sporj a chi dl prum y secont ann na panoramica ampla sun l svilup dla rejoneda ladina pian via dai Romans y ruvan enchin a nosc temps. Enier él sté dí de ejam a l'université, doi candidac, Bruno Senoner y Edith Senoner de Santa Cristina, á sclut ju con 110 y lauda.
|
Comentar a les lites comunales y la lege 482/99
|
|
I ombolc dess declaré sies intenzions sun la lege 482/99, zenza ne ései nia legitimés
Aladò dla Svp é demé i ombolc lités democraticamenter i raprejentanc autorisés da crié n comité interladin aldò dles desposizions dla lege nazionala 482/99 - I candidac da ombolt aud perchel sen dant les lites de declaré sia posizion ofizialmenter
Al é i ultims dis per prejenté les listes di candidac da ombolt y di aconsiadours. Ala se trata de chirì fora i miours aministradours di dinés publics y con la majera sensibelté per i problems soziai dla comunité. La jent se aoda aministradours a chi che an pò ti jì permez te vigni moment zenza poura y con la speranza de giaté n aiut, n consei senzier y nia de pert. La politica à sia importanza, ma la "polis" (comunité) é valch soura la democrazia. La democrazia é souradut frut dl juech di partis, entratant che la "polis" defen i confins dla comunité, sia strutura legala, si derc zivics, sia autonomia, sia etnia. De chest vers fálela ciamò sterch pro i ladins: unis da la natura ("polis"), ma despartis da la politica.
La lege 482/99 veid dantfora la poscibelté de mete su organisms de coordinament reconescius istituzionalmenter, sce mendranzes é spedicedes sun deplù provinzies o regions. La lege alogheia ence finanziamenc per projec.
|
Seminar da Pasca dla FUEN/YEN sun l Renon
|
|
Les oujes dles mendranzes
Marevueia tant sclet che l'Austria trata sies mendranzes: slovens y croats - Mateo Taibon: la situazion di Ladins tla provinzia de Bulsan ne é nia chela dla propaganda de partí
"Partezipazion", l ester alapert pro i prozesc democratics dles comunités de mendranza, stova al zenter dla discuscion enseira en gaujion dla enconteda da Pasca dla FUEN/sezion joegn YEN che va inant per duta l'edema enfin ai 25 de merz con passa 100 joegn y joenes de 27 comunités de mendranza dl'Europa tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon: ladins, rumanc, ozitans, frisons, todesc da la Russia, Danimarca y Slovachia, ungareisc da la Romania y d'autri. Raprejentanta ladina é Anita Huber da Tintal/Val Badia.
|
Seminar da Pasca dla FUEV/sezion YEN
|
|
Ester alapert y nia al our
Endoman domenia, ai 20 de merz, végnel daurí la Enconteda da Pasca di joegn tla FUEN tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon - Discuscion al podium da seira anter l auter con Mateo Taibon
Encuei sabeda rúvel adalerch tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon joegn y joenes de 27 organisazions de comunités de mendranza dl'Europa a la "Enconteda da Pasca" dla FUEN (Union federala dles nazionalités de mendranza dl'Europa), sezion joegn organisedes tla YEN (Youth of European nationalities). L tema dla enconteda de eniann é l aspet dla "partezipazion/dl ester alapert" dles mendranzes. Endoman, domenia, vegn l'enconteda enaudeda ofizialmenter en prejenza de deplù autorités politiches, anter chestes l president dla provinzia Luis Durnwalder, Romedi Arquint (president dla FUEN y deputé rumanc tl Cianton Grijon), Martha Stocker (vizepresidenta dla FUEN) y dl assessour ladin Florian Mussner. Raprejentanta di ladins tla Yen é Anita Huber dla Val Badia. En doman da seira, da les 20.00, végnel metú a jí na discuscion al podium daverta a duc con alapert desvalifs esponenc de mendranzes, anter chisc Mateo Taibon, cef-redadour dla revista "Pogrom" dla Lia per i popui manacés.
|
Consulta Ladina dl Comun de Bulsan
|
|
Na lingia de manifestazions enfin a la fin dl ann
De mei conzert con Sabina Willeit, de otober esposizion "Vejin", de november teater
La Consulta Ladina dl Comun de Bulsan organiseia vigni ann na lignora de manifestazions per i Ladins aciasés tla zité y ence de sensibilisazion envers i convejins talians y todesc. Chest ann á sies ativités culturales bele metù man con n conzert de mujiga moderna con i grups "Acajo" y Jean Daniel Granruaz tl salf dla Carambolage ai 9 de merz (ciala fotos tla galeria), dant a n salf toch y plen de jent. Ala jirà defata inant con na seira de leteratura ladina che veid alapert Brunamaria Dal Lago Veneri, Ingrid Runggaldier, Maria Pedevilla y Marta Rungger ai 13 de auril, da les 20.30 tl "Circolo Cittadino" tla Streda Grappoli/Weintraubengasse, 2. De mei conzert classich con la ciantarina Sabine Willeit.
|
La confrontazion linguistica pò ester na massaria d'utl
I prums resultac de na gramatica contrastiva é sun meisa - Autours i professours dr. Heidi Siller Runggaldier, dr. Horst Sitta y dr. Peter Gallmann
de dr. Giovanni Mischí
Olache scolés y studenc vegn tla realté da vigni dì confrontés con deplù lingac, él da osservé ch'ai é dassen tentés da emparé l lingaz forest (chilò da nos dantaldut l todesch y l talian) sun la basa dles regoles dl lingaz dla oma, dl ladin. Te chest prozes végnel per gauja de desvalivanzes struturales sovenz a se crié interferenzes, da cheles ch'al resulteia spo les tipologies de fai plu desvalives.
I trei autours dla gramatica contrastiva, prof. Heidi Siller-Runggaldier (Université da Dispruch), prof. Horst Sitta (Université de Turic/Zurich) y prof. Peter Gallmann (Université de Jena) en ocajion dla prejentazion di prums elaborac.
|
Dolomites: Monument natural Mondial dla UNESCO
|
|
Dolomites sot a sconanza UNESCO, miec o piec?
Per l'economia conta demé la cumpeida di patins che passa tres i implanc portamont
de Umbert Cians
I dis y les edemes passedes él vegnú rejoné truep dla proposta de fé domanda a l'UNESCO che les Dolomites vegne reconesciudes desche patrimone natural mondial. L argoment é vegnù traté con tematiches y azentuazions desvalives ti convegns de Luserna, Vich de Fascia y a Palù. Dlonch gran entusiasm per la cossa, sceben che al sie ti ultims dis vegnú a la lum ence valch tema sun les regoles. Sciche an à podù audì da na intervista a Durnwalder reverda la chestion l patrimome natural y nia chel cultural. Na prezisazion dassen importanta, davia che al vuel dì che l lingaz original-minoritar, chel dla oma, deventa secondar. Ladins a fé da cheder con l guant da zacan a paiament.
|
I Ladins sot Belun essa debujegn de n sie raprejentant politich
Ma chesta chestion é ciamò tles steiles - n problem avei does sortes de ladins, chi storics y i neo-ladins
L problem de na raprejentanza ladina tles istituzions vegn fora con puntualité vigni iade can che an dess lité i raprejentanc che se sentarà sun i scagns de Provinzia, Region o Parlament. Sot Belun o Aunejia ésen ben ciamò dalonc ence dal pensé de mete ite valch norma tla lege litala che ti garantesce a les mendranzes n scagn de dert tl govern local. I problems dles mendranzes ti scusa ai politics demé tla campagna litala, per se emplenì la bocia de argomentazions “nueves”. Pensé a n raprejentant ofizial di ladins decà dai joufs fossa ben l dopl plu rie. Olà l tò? Anter i neo-ladins, che ne vegnissa spo nia reconesciù dai ladins storics? O al contrar anter i trei comuns, che vegnissa spo contesté da duc chi autri? L president dla provinzia de Belun Sergio Reolon.
|
Lezions de ladin a l'Université de Persenon
|
|
Soziolinguistica dl Ladin a livel universitar
Les lezions vegn tegnides dal prof.univ. Dr. Paul Videsott, una na lezion a l'edema enfin a jugn - Ence nia-studenc pò tó pert
Tla facolté dles scienzes dla formazion dl'Université de Bulsan te sia sezion a Persenon peiel via en venders, ai 18 de merz 2005, l curs de ladin de chest ann tl cheder dl ensegnament universitar dles scienzes dla formazion. L professour dr. Paul Videsott dl'université da Dispruch vegn a traté te 13 lezions les chestions soziolinguistiches plu importantes dl raion retoroman (pian via da la situazion di Ladins dles Dolomites) desche l'adoranza dl lingaz te n contest privat, tl'aministrazion publica, te gliejia y e.i. Al vegnirá ence analisé la problematica dla normazion y dla standardisazion dl ladin che é lieda diretamenter a l'adoranza dl lingaz a livel scrit. Ai cursc pò tó pert ence nia-studenc interessés.
|
Statut: piec ne podòvela nia jí
La Region respon a les obiezions dl Comité 482/99
 Piec ne podòvela nia jí con la rescritura dl statut de autonomia dla Region Friul-Venezia-Giulia. Les normes statutares per cie che reverda la promozion de lingaz y de cultura furlana, desche te na mendra mesura per chela slovena, se tegn dassen al general, al nia-oblient y ne scriv dant degun dovei o obietifs da arjonje, tant demanco veid l statut dantfora valga sort de parité de derc y na doura dl lingaz al medem livel. Ai 9 de merz ti á la Presidenza dla Region responú al comité 482/99 che ti ova trat dant a la Region de ester con sie sboz de statut enfinamai plu endò dla Costituzion Taliana y dla lege 482/99 sun les comunités de mendranza dl stat. Ma la chestion ne se ruva nia chilò. L statut é n sboz y nia deplú enfin a ciamò. Foto: Alessandro Tesini ti á responú al Comité 482/99.
|
Consulta Ladina dl Comun de Bulsan: conzert di Acajo y Jandaniel & Band
|
|
N salf toch y plen per i Acajo y Jean Daniel & band
N stil musical internazional pò jí dret ben a una con l lingaz ladin - Bela la prejentazion de Rut Bernardi
L resson é sté dret bon; tant gran ne se l'essa nience i organisadours aspeté: l pice teater "Carambolage" a Bulsan fova plen, toch y plen enseira (09.03.05). Truep publich ladin da Bulsan y da les valedes ju, ma ence publich nia ladin é vegnú per l conzert de mujiga moderna ladina. Empruma á soné y cianté i Acajo, grup che dret trueps conesc nia demé tla Ladinia, ma ence tla provinzia y soura fora. Dedò à soné y cianté l grup Jean Daniel Granruaz & band. Ala se tratova de does direzions desvalives. Rock-pop con valch influenza jazz i Acajo, y jazz dl plu autentich, ma con influsc musicai desvalifs, dal pop al flamenco enchin al bossa nova per ruvé al rock, mo tres con la predominanza dl jazz.
|
Reforma dla scola: an peia via tl ann de scola 2005/2006
|
|
L ingleis ruva tles elementares
Les ores de ensegnament vegn partides ite te materies basiches, materies opzionales oblientes y materies opzionales
La "scola ladina" se deura con l ann de scola 2005/2006 a la reforma scolastica. Ai 7 de merz 2005 à la Jonta provinziala deliberé desche la reforma dla scola dess vegní concretiseda. Ence tles scoles ladines vegnirál sperimenté l ensegnament individualisé con materies basiches, materies opzionales oblientes y materies opzionales, l sostegn individualisé tl emparé tres n tutour y ence l portfolio desche strument de valutazion.
|
San Martin de Tor: prelites
|
|
Pepi Dejaco arjonj l majer consens a San Martin
Te dutes trei les frazions dl comun de San Martin án tegní prelites - Sen peiel via la formazion dles listes  Enier, domenia 6 de merz 2005, án tegní ence a San Martin de Tor y a Antermeia les prelites, do che a Lungiarü les òven tegní en domenia passeda. A Antermeia á tout pert en 40% di litadours, a San Martin é la percentuala de partezipazion steda maioritara con l 60%. A San Martin á l ombolt en ciaria, Pepi Dejaco, con 203 oujes, abiné adum la majera creta. Antermeia y San Martin metará bonamenter en pé na lista de paisc. A Lungiarü podéssel garaté does listes, ajache les desvalivanzes politiches é majeres.
|
ASIS: enrescida scientifica
|
|
Les rejonedes dl'Italia dl Nord te n database on-line
Al vegn enrescí les desvalivanzes tla sintassa de duc i dialec talians dl'Italia setentrionala, dl ladin y furlan
L projet ASIS (Atlant Sintatich dla Italia dl Nord) é n program de archirida linguistica metú en pé da l'Université de Padova con l fin de registré y de analisé les variazions sintatiches di dialec talians tla Italia dl Nord. La banca dac é on-line y daverta a duc. Desche al é usanza tla facolté de romanistica de Padova ne vegn l ladin y l furlan nia vedus desche sistems linguistics a pert dai dialec talians, ma tl tiesciú dialetal nordtalian. An i definesc "arcaics", ametan indiretamenter che al se trata empò de varietés loghedes al our y conferman enscí sia desvalivanza.
|
La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
|
|
La Rocia, la Ladinia desmentieda
La Rocia fajova pert n iade dl vescovat da Persenon - I prums colonisadours é vegnus dal nord, desche an veid saurí dal lingaz, bonamenter dant l ann 1000
L articul "L ciuldì dla Ladinia brixino-tiroleisa" vegnù fora sun la Plata di Ladins dl Corriere delle Alpi ai prums de merz, me dà l'oportunité de descore n iade dla situazion dl Comun de La Rocia, ciapé enanterite la realté di ladins dl Sela y chela de duc chi nuefs ladins, nascius desche i foncs te chisc ultims agn tla Provinzia de Belun. La prezisazion che i autours dl articul, Hans Goebl y Paul Videsott, á fat sotentene che l inom brixino-tiroleisa é vegnú adorè demé per identifiché les realtés dl Sela da chisc neo-ladins, che te puech temp é nascius y cherscius con l intent y la vueia de arjonje l medem livel de importanza de chi che adencontra, da ben cent agn, combat na batalia per sie reconesciment.
|
|  |
|