|  |
La pruma publicazion dl Istitut Ladin Cesa de Jan
|
|
L Istitut Ladin "Cesa de Jan" prejenteia sia pruma publicazion
Ai 16 de auril, da les 17.00 tl salf dles scoles vedles elementares a La Plie de Fodom - Autoura é Brigitte Rührlinger
L Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan prejentarà sia pruma publicazion de na morona che se clamarà "Ladins da Souramont." Al se trata dla stampa de na tesa de laurea de na studiousa todescia, Brigitte Rührlinger. La joena de Grünau im Almtal ( Auta Austria) s’à laureé te talian a l’université de Salzburg tl 2001 y ala à laoré per mete adum "l Atlant Linguistich dl ladin dolomitan y dialec vejins." La publicazion se clama "Il movimento neo ladino in provincia di Belluno" y coche an pò capì analiseiela sot trueps ponc de veduda, les motivazions soziales y culturales che à porté ti ultims agn ben 36 comuns dla provinzia de Belun a se declaré ladins.
|
Operes d'ert de Morlang tl museum Ladin
|
|
Siour Angel Morlang ti á fat na donazion al museum
N valgunes operes dl Morlang pò sen vegnì amiredes tl Museum - Dl 1958 òvel metú su "Ert por i Ladins"
Grana é steda la comozion da pert dla jent tl moment de ti dé l ultim salut al curat, artist y leterat siour Angel Morlang che é vegnù cherdé te sie regn da Chel Bel Die. Truep ál fat te sia vita y truep él ence vegnù scrit, propi ajache al se à dé ju nia demé coche curat y preve dal 1943 inant, ma ence con la cultura.
|
Seires de informazion per genitours sun la reforma dla scola
|
|
La scola ladina y la reforma scolastica
Les novités plu emportantes: les materies opzionales, l ingleis tla cuarta y cuinta elementara
Ai 4 d’auril 2005 él vegnù metù a jì dal comité provinzial ladin di genitours a Urtijei tla Aula Magna dla Scola Elementara y ai 5 d'auril 2005 tl gran salf dla Scola Mesana a La Ila seires de informazion sun la reforma dla scola per genitours.
|
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
|
|
La Svp arfera i Ladins sun la lege 482/99
N grum de scioldi va enscí perde - Ala se tol a dí ombolc che é raprejentanc di Ladins per cie che reverda la lege 482/99, ma chisc ne se á mai tout la bria de porté la chestion te Consei
na consciderazion de Georg Moroder
Al someia che la provinzia de Bulsan ne vuel nia fé na norma de atuazion per apliché la lege 482/99 che met a disposizion fonds per les mendranzes etniches tla Talia. Con chesta lege podéssen giapé de gran contribuc, i pense chilò per ejempl per engrandì l Museum y la Cesa di Ladins a Urtijei. Coche nos savon vuel la SVP demé i ombolc te chest gremium. Chest và ben ben, sce i ombolc é chilò laite, ma ei messessa mefon avei tant de" bon sens" de respeté ence l Consei de Comun. Ma mai ne se ái tout la bria de damané la minonga dl Consei de Comun sun chisc problems.
Georg Moroder dla lista "LADINS" de Urtijei.
|
Lites comunales a Bulsan: Dolores Dariz sun la lista Margherita
|
|
Dolores Dariz sun la lista "Margherita" desche candidata ladina
La lista "LADINS" toma a Bulsan per gaujes organisatives - Dolores Dariz va sun la lista dl ombolt Salghetti, la "Margherita", desche candidata autonoma
Oramai é la situazion clera y la dezijion é touta: i ladins dl comun da Bulsan ne arà pro chestes lites comunales nia plu sia lista, sciche al é suzedù tles does legislatures da denant, ma ai arà sie raprejentant autonom tla lista “Margherita”, te chela dl ombolt Salghetti. L raprejentant di ladins resta inant Dolores Dariz, numer 4 tla lista Margherita. Ala laora pro la Provinzia y à esperienza.
|
En recordanza al Papa Jan Paul II
|
|
N Papa che se interessova dles mendranzes
L prum che à ence rejoné doi iadesc per ladin
Temp de plura: l Papa Jan Paul II nes à lascé. Al é vegnù clamé plu avisa l “curat dl mond”. Sia diozeja desche vescul fova l mond. An pò dì ch’al à rejoné con duc, che al à enconté feter duc. Al conesciova i lingac, ma souradut volòvel n dialogh nuef. Deguna categoria de persones é vegnuda scluta fora. N Papa artist, jobler, scritour y souradut n om de fede, lié a les tradizions, ai valours fondamentai dl cristianesim, ataché ai documenc dl Conzil Vatican II, ma empò davert per ti fé lerch a Gejù Crist tl mond: “Dauride zenza tema les portes a Gejù Crist”.
Papa Jan Paul II en gaujion de sia vijita a Peralba (Weissenstein) dl 1988, oláche al á rejoné per ladin, dijan dilan a Idie de chesta scinconda.
|
S. Cristina: la Lista LADINS per les veles comunales 2005
|
|
Lista "LADINS" va inant a S. Cristina
An rata de podei mané ite 3-4 conseiers tl Consei de Comun nuef
A S. Cristina te Gherdeina se métel per l terz iade endolauter la lista "LADINS" a la lita. Ala cumpeida chest iade 7 candidac, nia longia, ma empò con 1 n candidat deplú che da les ultimes veles. Tl consei da sen fòvela raprejenteda da 3 conseiers: da Matilde Pezzei Stuffer, da Vincenzo Altobello y da Guglielmo Senoner. Porté ite nen vuelen endò 3, ma an spera chest iade te n cuart conseier. Candidata da ombolt y tamben meinalista é la osta Matilde Pezzei Stuffer.
|
Urtijei: lista LADINS va per l terz iade a les lites
|
|
La Lista LADINS de Urtijei
Per l terz iade a les veles - Prum candidat a la enciaria da ombolt é Adi Demetz
En vender passé á la lista "LADINS" de Urtijei dé ju te Comun sia candidatura per les veles comunales di 8 de mei 2005. Chest iade cumpeidela 13 candidac. Per la enciaria da ombolt sta a la lita Adi Demetz, ence president dla Lista LADINS, Georg Moroder y Ulrica Goller. La lista fova raprejenteda te Consei tla ultima legislatura da Adi Demetz, Raimund Grossrubatscher y Moritz Peristi.
|
Lites de comun: lista Ladins a Selva, candidac y program
|
|
Selva: trei candidac da ombolt
Program dla lista "LADINS" - La Svp ti recorda ai paejans chi che comana a Bulsan
Ai prums de auril á la "Lista Ladins" prejenté tla ustaria de Val si candidac y sie program. Candidat da ombolt é Carlo Willeit. Meinalista é Claudia Bertuolo (dl Aaritz), riesc do végnel Eleonora Senoner Mussner (Lori) y Sabina Willeit, spo Paolo Bellemo, Gianpaolo Bonata, Peter Lardschneider, Dietrich Mussner (de Val), Flavio Mussner, Walter Ploner (de Fuloni), Hugo Senoner (de Dorives) y Ewald Senoner. L scherz con la "lista de paisc" dl ombolt Roland Demetz ne á nia renforzé la posizion di "Ladins", ma ala á sclarí les posizions.
|
Museum Ladin Ciatel de Tor: relazions publiches
|
|
Ence trueps vips storj pro
L diretour dl Museum Ladin Ciastel de Tor, Stefan Planker, dij de ester dret content dla bona colaborazion con i consorzes turistics che ti dá ence valour y peis a la cultura ladina
Enier, juebia ai 31 de merz 2005, à l Museum Ladin abù coche vijitadoura una dles persones dl spetacul plu conesciudes dl moment tla Talia: Michelle Hunziker. Adum a sie compagn y sia muta Aurora é i ghesc' restés per does ores tl museum, desmostran truep interes per la storia y la cultura ladina. L argoment de chel che ai é restés particolarmenter imprescionés é sté chel dla formazion dles Dolomites. Dal moment che l Museum Ladin ti à plajù dassen, se ái declaré de vegnì a San Martin a vijité l museum ciamò n iade entant l’isté.
Michelle Hunziker, deberieda con sie compagn y sia muta Aurora y amesaite l diretour, Stefan Planker.
|
Ciasa alberch a Bulsan: cleves tla man da d'auton
|
|
Ciasa alberch per i Ladins
Per la realisazion dla Ciasa se á dassen batú la consiadessa ladina tl Comun de Bulsan
 En chest auton vegnirál sclut ju i laours de costruzion y de aredament tla "Ciasa alberch" ladina tl raion dla ex-fiera tla streda Roma a Bulsan. Endut sarál a desposizion 32 mini-abitazions con cianton da cujiné per laoranc y studenc ladins che viv, studieia y laora a Bulsan. Per arjonje la realisazion á dassen mené do la "Consulta per i problems Ladins a Bulsan" y dantaldut la lista LADINS. Carlo Willeit á cumpedé adum dut l credit che l grup ladin á a sie ben tl ciamp dl fabriché slesiré. La "Consulta per i problems Ladins tl comun de Bulsan" ova ence abiné adum les domandes per desmostré l gran debujegn. Na gran bela cossa, afité n cuartier a Bulsan é gonot cer y ciarent. Na ciasa dl IPES tl raion dla ex-fiera a Bulsan.
|
Carolina Kostner porta a ciasa da Mosca la medaia de bron
|
|
Carolina Kostner arjonj bron a Mosca
Encuei ti án fat festa a Urtijei - L proscim gran travert: i Juesc Olimpics da d'invern a Turin dl 2006
Endò n iade ésen restés a bocia daverta per la gran bela arjonta de Carolina Kosnter, la medaia de bron ai Campionac dl Mond de jadiné artistich a Mosca dai 14 ai 20 de merz 2005. Pruma é steda: Irina Slutskaya (Russia) y seconda Sasha Cohen (USA). N ann con de bones prestazions da pert de Carolina: chest ann s'ála bele plazé pruma ai Campionac talians y setima ai Campionac Europeics. Carolina Kostner, 18 agn de Urtijei, é chersciuda su con la glacia. Sia oma, Patrizia, fova na jadinadoura artistica aleneda da sia lava, sie pere, Erwin, alenadour de hockey sun glacia y sie fré, Martin, juga a hockey. Encuei ti él vegnú fat gran festa a Urtijei. Ma bele defata messarála jí endò a Oberstdorf ti Paisc Todesc, oláche ala studia y se aleneia per la proscima sajon da jadiné. Nia dret dalonc ne é nience i Juesc Olimpics a Turin dl 2006.
|
MS Office empara Rumanc Grijon
|
|
Microsoft Office rejonarà ence Rumanc Grijon da chest ann inant
La MICROSOFT americana realiseia y finanzieia tl cheder dl "Local Language Program" na interfacia y n program de comedura ortografica per MS-Office per Rumanc Grijon - Download debant da d'auton dl 2005
La Microsoft realiseia tl ram de sie "Local Language Program" adum con la Lia Rumantscha y l Cianton Grijon na interfacia rumancia per i utilisadours per un de si programs plu conescius, l Microsoft Office y laprò n program de comedura ortografica. I aplicatifs vegn svilupés sun la basa dl lingaz de scritura unifiché, l Rumanc Grijon (che corespon al Ladin Standard o Ladin Dolomitan chilò da nos), y sarà a desposizion da d'auton 2005 tla forma de n download debant. Vedei chisc svilups tla Svizra sotrisseia endò n iade tant assurda che la dezijion dl Assessorat Ladin tla provinzia de Bulsan y dla politica SVP é de mete sun na pert y de sofoié ju l Ladin Standard.
|
Televijion Rumancia: mudeda d'orar y ampliament
|
|
L Telesguard passa da 6 menuc a 10 menuc al dí
Dal 29 de merz 2005 inant - Mudazion d'orar: la trasmiscion de atualité vegn trata dant de na ora da les 18.45 a les 17.45 - Repetizions plu tert
Les trasmiscions dla "Televisiun Rumantscha" (RTR) vegn aumentedes. Ales dura plu die y ará dal 29 de merz inant ence orars nuefs sun SF-DRS, l canal svizer che an veid ence tla provinzia de Bulsan. Chest vel dantaldut per la trasmiscion de atualité TELESGUARD che passa da 6 menuc a 10 menuc al dí. Medemamenter nuef, l Telesguard vegn trasmetú da sen inant ence de sabeda. Cie che dá atira a oredla y a uedl, ti cialan y ascutan su les trasmiscions rumances, é l lingaz net che al vegn rejoné tles trasmiscions, a desvalivanza da chilò, resultat de na cotant miour politica linguistica. La senta dla televijion Rumancia a Cuera.
|
Selva: lites comunales 2005 - lista
|
|
I "LADINS" va do sie troi a Selva
Willeit Carlo é l candidat da ombolt - Deguna acordanza con l vedl ombolt di "Ladins" Roland Demetz - Te duc trei i comuns de Gherdeina végnel metú en pé listes "LADINS"
  Enseira án tout la dezijion definitiva de mete en pé a Selva na lista "Ladins" per les lites comunales 2005. Carlo Willeit: "N iade onse bele 11-12 candidac segurs, anter chisc i conseiers da sen Claudia Bertuolo y Flavio Mussner y 2-3 nen ruváral permez". Candidat da ombolt é Carlo Willeit. Sun la domanda ciuldí che an á tout la dezijion de jí do si trois, y de ne sostegní nia l candidat da ombolt Roland Demetz y sia lista de paisc, díjel che "al ne fova nia meso de ruvé anencef, de arjonje na acordanza clera". Ence a S. Cristina végnel metú su na lista "Ladins". Willeit é dla minonga che al é miec se prejenté ence a livel comunal con listes de partí y nia con listes de paisc, davia che la posizion politica resulteia plu clera.
|
|  |
|