|  |
Université de Bulsan/Persenon: i prums varesc devers na catedra de ladinistica
|
|
Al é vegnú cherdé adum i interessés
Ai 2 de mei él tomé l termin per dé ju les domandes - Theo Rifesser rejona de does seves: la formazion di maestri y l'archirida scientifica - Catedra con doi professours
Entratant é n prum vare devers na "catedra de ladinistica" a l'Université de Bulsan vegnú dé con la escrizion de na cherdeda de interessés a l'enciaria. L termen per dé ju les domandes é ence bele tomé ai 2 de mei 2005. Sen scomencia la prozedura de enciaria di professours che á dé ju sia domanda. Al vegnirá metú su na comiscion che giudicheia les domandes y che fajará n colocue con i interessés. "Chest durará dessegur en valgugn meisc", dij l responabel ladin tl'université dr. Theo Rifesser. Al se trata de n vare fondamental per avei na prejenza ladina fissa a Persenon y nia demé termeneda a en valgugn cursc.
|
Université de Bulsan/Persenon: memorandum dles Unions
|
|
N memorandum per la Retoura dla Université
Cie che les Unions se aoda da la Retoura Rita Franceschini: nia demé cursc de ensegnament dl ladin per maestri/maestres, ma ence laour de archirida scientifica
La istituzion de na catedra de "ladinistica" a l'Université de Bulsan/Persenon, facolté de scienzes dl'educazion, ruva plu damprň. Al scomenciament de auril se á na delegazion dles Unions culturales dla Val Badia y de Gehrdeina enduné con la retoura nueva dla Université de Bulsan/Persenon, prof.univ. Rita Franceschini y ti á sourandé n memorandum che ti sclaresc cie che an se aoda y cie che al fova bele vegnů empermetů ti agn denant ai Ladins tla strutura universitara sudtiroleisa. A l'enduneda á ence tout pert dr. Theo Rifesser, responsabel dla repartizion ladina. Da man ciancia: dr. Toni Sotriffer, dr. Giovanni Mischí, dr. Theo Rifesser, la Retoura Rita Franceschini, dr. Lois Trebo, dr. Rut Bernardi, dovia dr. Claudia Canins y dr. Otto Moling.
|
Lites comunales 2005: na proposta per mudé la lege
|
|
Cie pericul fóssel pa da mete su plu candidac a d'ombolt?
Na consciderazion de Georg Moroder, candidat a ombolt a Urtijei dla lista LADINS - Proposta de mudé ju la lege regionala
Per les veles di 8 de mei de chest ann án podů constaté con plajei che la SVP á empň te trueps comuns de Südtirol metů su plu de un n candidat a ombolt, enscí él a Pruca 19, a Toblach 19, a Terlan 5, ta S.Cristina 2 y te trueps d'autri comuns ái abů tant de spirit democratich de nen mete su de plů che 1. A Urtijei á la SVP demé metů su 1 n candidat. L litadour dla SVP ne á a chesta maniera nia la poscibelté de podei chirí fora anter deplů.
Georg Moroder, candidat dla lista LADINS a Urtijei.
|
Bulsan: prejentazion di ac dl Convegn - Les poscibeltés dl Ladin
|
|
"Verba volant, scripta manent"
- Scandalousa la posizion dla SVP dl 1988: ala ne volova nia che l lingaz ladin deventassa lingaz ofizial ti comuns ladins
 Enseira á la Consulta per i Problems Ladins prejenté a Bulsan l codejel con i referac tegnus en gaujion dl Convegn metú a jí en l ann passé dal titul "Les poscibeltés dl Ladin - Idees per na promozion linguistica". Les paroles dites te chela ocajion dai reladours é sen vegnudes metudes fosch sun blanch te n codejel: "Scripta manent."
L ombolt de Bulsan Giovanni Salghetti Driolli á paroles de lauda per la conseiera Dolores Dariz (a m.c.), la familia Schuen de La Val sona y cianta (a m.d.).
|
Cherta d'identité defata ence per ladin
|
|
Ence sun les chertes d'identité dejunis?
Fascia va con l bon ejempl dantfora y adorarŕ l Ladin Standard - Svp ladina contra - La ultima parola ti speta al stat
Bepe Detomas, deputat ladin fascian y member dla Comiscion 12, ŕ ghiré y ŕ finalmenter arjont la disposizion che reverda la "cherta d'identité" per ladin. Les chertes d'identité dedes fora dai comuns ladins dess ester trilinghes tla provinzia de Bulsan y bilinghes tla provinzia de Trent. L legisladour rejona de "lingaz ladin", ma la politica Svp vuel tegně su la tripartizion ence pro la cherta d'identité di Ladins.
|
Lege litala: la Svp se enjigna a porté dant na proposta nueva
|
|
A vedei, sce la SVP va contra na sentenza costituzionala
Do les lites comunales vuel la SVP endň mete al orden dl dí l dessegn de lege litala per les lites provinziales 2008
La FF-Südtiroler Illustrierte (n. 17/2005) á dé la noela: pernanche les lites comunales é do l spinel vuel la SVP, per la terza outa, tré fora de ciazuela l dessegn de sia lege litala. Sce l Consei Provinzial la dá pro, déssela sostituí chela regionala che veid dantfora - aladň dl statut de autonomia - n sistem proporzional de partizion di scagns tl Consei Provinzial de Bulsan. La intenzion é chela de introduje na lege litala con mecanisms che ti segureie a la maioranza (te chest caje la Svp) samben deplů scagns y lerch tl Consei. Ma al é sen bendebot de rampin: na sentenza dla autorité giudiziara plu auta dl Stat, na sentenza dla Court Costituzionala che la lista LADINS se á pluré decá dl 1998, dij che n sbarament lital é contra les rejons di ladins y contra l statut de autonomia.
|
Université: na catedra de ladinistica
|
|
Prums varesc devers na catedra de ladinistica
- Per enjigné ca miec i maestri a sie ert - projet de ensegnament plurilingh tles valedes ladines
L’Université de Bulsan dess se dé ju deplů con i debujegns dl grup linguistich ladin. L assessour ladin Florian Mussner ŕ rejoné con l president dl’Université Friedrich Schmidl y con l raprejentant ladin tl'université y diretour dl IPL (Istitut Pedagogich Ladin), Theodor Riffesser, sun l'istituzion de na catedra de ladinistica tla Facolté de Scienzes dla Formazion a Persenon. Sun meisa ence n projet de archirida per l ensegnament plurilingh tles scolines y tles scoles ladines.
|
Lites comunales te Mareo: lista DEBORIADA
|
|
"DEBORIADA" volonse n mudament
Stachio Erlacher conduj a les lites comunales n bel clap de 15 candidac
L reclam lital per les lites comunales vegn eniann plu y plu porté ence te internet. Desche en valgunes d'autres listes ti comuns ladins, á la lista "Deboriada" enjigné ite n sie sit per dé tres sie program, si candidac y sia impostazion. A a Plan de Mareo él chest iade does listes de paisc "Al Plan" y "Deboriada" che se fej concorenza. I candidac de "Deboriada" s'ŕ abiné encer sie candidat da ombolt Stachio Erlacher con trueps d'agn de esperienza tl'aministrazion comunala, conesciů per sia impostazion soziala, tres enjigné a protesté contra les ingiustizies. N candidat scialdi sterch, al ova giaté da les prelites a Al Plan la majera cumpeida de preferenzes (201 oujes). Stachio Erlacher: "Sce" i davagne la lita da ombolt ti diji dilan a duc chi che me ŕ sostegně. I provarŕ da laoré do mia coscienza y con onesté.
Liam a: www.deboriada.net
|
Union di Ladins de Gherdeina - www.ulg.it
|
|
Dutes les informazions sun la Union tla rei
- Egon Vinatzer, president dla ULG: "Nosta speranza é che la plata jude a fé conesce ciamň deplů les ativités dla Union".
Da sen inant pňn se informé da vigni ora sun l’ativité dejouta y preveduda da la Union di Ladins de Gherdeina (ULG), al cleca jě te internet sun les plates www.ulg.it. N laour de coordinazion scialdi rie, ma realisé scialdi ben dai tecnics/grafics. La plata internet pieta te trei rejonedes na vijion clera, scempla y scialdi informativa sun l’ativité, sun la storia, sun i prinzips, sun l laour y i fins y dantaldut sun l impegn cultural dla Union di Ladins de Gherdeina.
L team dl Internet Service Markus Rabanser, Luca Prinoth y Andreas Oberhauser - Dant ca da m.c.: Ewelyn Demetz con l president dla U.L.G Egon Vinatzer
|
Lites comunales: n gran problem dlonch
|
|
L comun pň fé n grum per arferé ju l vene fora de terac y de ciases
Degugn ne perduj plu con l ritm che n turism souramené a porté ite
L temp da zumpré adum les listes per les lites de comun é passé y duc pň vedei chi che sta sun lista, ma ence chi che n’ŕ nia volů se mete a desposizion dla comunité, scemia che ai ova giaté cotant de oujes da les prelites. Les gaujes sarŕ deplů, vignun porta sia responsabelté, demé che dedň él per puech da brontolé ju per l comun, sce an n’ŕ enstesc nia volů se dé ca per la comunité. Al é veir: aluesc é la lista tomeda fora megra. Chest desmostra che chel paisc se tira sotfora canche ala va da sté ite per daidé la comunité, per i fé n servisc. "Vigni paisc giata chi oms y cheles eles de comun che al se merita", végnel dit y enscě sarŕla pa spo.
|
Cialan devers les lites comunales
|
|
"Cialé di drec debujegns y nia di majeri interesc de partí"
Na consciderazion de Paolo Bellemo, candidat di LADINS a Sëlva
Cialan dl vers dles veles che vegnirá tegnudes defata, veiden les gran problematiches che vigni luech ŕ tla provinzia de Bulsan. Les situazions é desferentes y enscě ence les minonghes y i debujegns dla populazion.
- Paolo Bellemo, ost a Sëlva.
|
II. Vera Mondiala - 60 agn da la liberazion
|
|
60 agn da la Seconda Vera Mondiala
60 agn da la liberazion - Ence les valedes ladines é vegnudes trates ite: empruma con les opzions, spo con cherdé ite saudés - I doi obietours ladins: Merch Dapunt sclopeté a Schlanders y Vijo Alfreider brujé vif a Buchenwald
L "Drittes Reich" Todesch sot a Hitler á scomencé de setember dl 1939 con les ermes y terour a trapone ti fac sies ambizions: ruvé a d'ester na potenza mondiala y venje permez "Lebensraum" tl Ost dl'Europa per la "raza" todescia. Te chest plan fňvel sclut ite la sterminazion y/o la sclavisazion de popui entiers, classifichés da la ideologia nazista desche "Untermenschen". "Endlösung" y "Endsieg" fova les paroles clef de na matité che ne reconesciova plu deguna regola umana y morala, jian rodunt devers l'autodesdruzion. La 2. Vera Mondiala á scomencé de setember dl 1939 con la baujia dl assaut a la Polonia y á duré enfin a mei dl 1945 con la capitulazion totala dla Germania. Ala ti á costé la vita a soura 55 milions de persones anter saudés y zivils. Ti ciamps de conzentrament todesc él vegnú copé sistematicamenter 6 milions de judiers, cenc de milesc perjoniers politics, zingaindri. Ence les valedes y la jent ladina é vegnus trac ite te chisc fac de vera, empruma con les opzions dl 1939 y dedň con la vera. Foto: l ciamp de conzentrament nazist a Bulsan, str. Resia, atira do la vera.
|
I dinés publics a sostegn dla cultura
|
|
120 domandes é vegnudes ejaminedes
Consulta: ala á partí su entourn 720.000 euro
L'edema passeda s'á la Consulta Ladina abiné does outes a Corvara per jí tres les 120 domandes do n contribut provinzial de persones y de unions che laora tl ciamp cultural. Al é vegnů juté fora dinés per l'amonta de 720.000 euro. A vuet é ence eniann juda fora la "Union Scritours Ladins Agacins", sceben che ala ova prejenté sia domanda.
La pluevia de dinés ne toma nia dlonch unfat.
|
Cie che i autri scriv: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
|
|
L'arpejon de Benito: la tripartizion
Cie che i autri scriv: articul sourantout da POGROM 2/2005 - Faschistisches Unrecht bleibt aufrecht - Das Problem ist Südtirol ...
de Mateo Taibon
Aufgrund des Minderheitenschutzgesetzes aus dem Jahr 1999, das zwar gröbere Lücken aufweist, aber dennoch einige wichtige Instrumente für die Umsetzung von Minderheitenrechten aufzuweisen hat, ergeben sich für die Sprachgemeinschaften Italiens längst ersehnte Möglichkeiten der Förderung. So wird der Unterricht der Muttersprache in den Schulen ermöglicht, Kultur- und Sprachförderung allgemein oder – von den Mehrheiten oft unterschätzt – die offizielle Anerkennung der Ortsnamen. Vorgesehen sind auch Formen der grenzüberschreitenden Zusammenarbeit bei Minderheiten, die auf mehrere Provinzen verteilt sind, wie dies bei den Ladinern der Dolomiten der Fall ist.
Mateo Taibon, redadour dla revista "Pogrom" dla Lia per popui manacés.
|
Enconteda anter Union Generela di Ladins dles Dolomites y Durnwalder
|
|
Michil Costa enconta Luis Durnwalder
Durnwalder: no a la ghiranza de tré ite la Generela te n organism de coordinament soura-provinzial
Enier juebia, ai 21 d’auril 2005, ŕ l president nuef dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, Michil Costa (a m.d.), enconté a Bulsan l President dla Provinzia Luis Durnwalder (a m.c.). Al é vegnů rejoné dantaldut dla ghiranza dla Union Generela de vegní reconesciuda y/o de vegní touta ite tl organism de coordinament souraprovinzial/regional aladň dla lege statala n. 482/99, plu inant dla promozion dla cultura ladina en general y di mass-media ladins en particolar.
|
|  |
|