|  |
Convegn di media ladins a Cianacei, 19 - 21 de mei 2005
|
|
L'informazion se ghira encuei tres plu organisazion y profescionalité
Bernard Cathomas: defata program radiofonich de 24 ores ti Grijons - L assessour Mussner á endò n iade anuzé la ocajion per dí de nò a la "Kunstsprache" ladin standard/ladin dolomitan
Na enduneda garateda chela dl seminar di jornalisc´ dl raion ladin: Bulsan, Trent y Belun con la prejenza de n raprejentant di Grijons, na personalité conesciuda, Bernhard Cathomas, atualmenter diretour dl radio y dla televijion rumancia. Na enconteda voluda y organiseda dal "Servisc per la promozion dles mendranzes linguistiches" locales dla provinzia autonoma de Trent. Coordinadour dla iniziativa Mario Viola.
|
Lizé scientifich La Ila: na tragedia greca per scluje ju l ann de scola
|
|
Prometeus: l om corajous che ti à robé l fuech ai Dis
La tragedia vegnirà jobleneda dai studenc dla 4. classa dl lizé scientifich da La Ila sot a la regia de Simon Kostner - Raprejentazions en juebia, ai 26 de mei y en sabeda, ai 28 de mei, da les 20.30 tla Ciasa dla Cultura a La Ila
de Daria Valentin
Sun scomenciadiva dl regist Simon Kostner, en colaborazion con l ensegnant de leteratura Carlo Suani, él vegnù enjigné ca entratant l ann de scola che é tl laour de jì a piz na opera teatrala classica dl tragediograf grech Eschilus (525-456 dant Crist), che vegnirà porteda dant da la cuarta classa dl Lizeum linguistich da La Ila. Ala se trata de na tragedia scrita entourn l ann 470 dant Crist y ambienteda ai confins dl mond conesciù tl'antichité. L toch conta dl mit de Prometeus che ti à robé l fuech a les divinités y ti l à dé ai umans per mené inant l progres dla zivilté.
Prometeus: Zeus l ciastieia y l lieia con ciadeines. N variuel (valtoi) ti beca fora vigni dí l fié.
|
ALS: L Atlant Linguistich Ladin che rejona
|
|
L Atlant che rejona ladin
L Atlant Linguistich Ladin Sonour (ALS) dal 2005 te internet - I sons dl lingaz
L Atlant Linguistich Ladin Sonour (ALS) é n projet porté inant da la Université de Salzburg, ram romanistica, sot a la direzion dl prof. univ. Hans Goebl tl cheder dl ALD I. y II. (Atlant Linguistich Ladin y di dialec vejins) che cuei adum dac linguistics dla Ladinia (paroles, morfologia, sintassa y e.i.). Al á la funzion de sporje na ecuivalenza acustica a les trascrizions fonetiches che an giata sun les chertes dl ALD-I. Dal 2005 encà é l ALS da giaté, dlongia na verscion DVD (con de maiours prestazions) ence te na verscion sun internet (plu scempla tla documentazion).
|
Gherdeina: conzert de benefizenza sun Mont de Pana
|
|
Festa a fins de ben ciantan y raitan a ciaval
En domenia, ai 29 de mei, sun Mont de Pana - Unions organisadesses: scola da rait "Monte Pana", Union di Ladins de Gherdeina y scola da rait de "Vich de Fascia"
La scola de jì a ciaval “Monte Pana” y la Union di Ladins de Gherdeina (U.L.G) con la colaborazion de: Sporthotel Monte Pana y “scola da rait Vich de Fascia” met a jí na festa de benefizienza sun Mont de Pana a S. Cristina con mujiga, cultura y aorela curta y raprejentazions a ciaval ence a fin terapeutich. Anter l’auter vegniràl premié i vencidours dl concurs «Nostes tradizions – nosta identité»: dessegns, poejies y grafiches, dés ju da les scoles de Gherdeina. I organisadours dl event d.m.c.: Evi Riffesser, Klaus Malsiner y Egon Vinatzer, president dla Union di Ladins de Gherdeina, a ciaval.
|
Les lites comunales te Mareo: n comentar
|
|
Les lites comunales te Mareo: reclam fora de mesura
L sourastant dl HGV/Union di Ostiers de Al Plan se à astilé dret da volei creve con sies letres defamentes
N comentar de Pablo Palfrader
Te Mareo é les lites comunales dantadut stedes caraterisedes da n gran numer de listes, endut 5, con n total de 74 candidac. Grana é steda la propaganda che à arjont n livel da definì feter fora de mesura, almanco per na lita comunala. Chest é da atribuì en pert ai ben 3 candidac da ombolt, Ferdigg Fortunato, Erlacher Stachio y Ploner Felix, y en pert al paisc d’Al Plan, olache al se prejentova eniann 2 listes de paisc, la lista “Al Plan” y la lista “Deboriada Sozial – Economia – Jogn”. Pablo Palfrader de Fordì.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: Tras(se) Nord-sud
|
|
Projet cultural „Tras(se) Nord-Sud“
Kunstmyst y EPL: mostres y manifestazions culturales anter la Val Badia y la Val de Türesc
Tres n engiame dess la cultura y l’ert dla Val Badia y dla Val de Türesc se ruvé plu dlongia. Les unions culturales „EPL“ dla Val Badia y „KUNSTMYST“ dla Val de Türesc é tl laour de mete a jì deberieda n projet cultural dal inom „Tras(se) Nord-Sud“. L projet vegnirà prejenté en vender, ai 20 de mei 2005, da les 18.00 tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin.
Raprejentanc de Kunstmyst y dl EPL, cansom a mandreta l president Iaco Rigo.
|
Conzert a Oies/Badia: Cianté adum unesc!
|
|
L cor "Cantus iuvenis" da Viena con dirighent ladin
Al tegn conzert tla gliejia dl pater O. Freinademetz a Oies/Badia en sabeda, 21 de mei, da les 20.00, cianties sacrales y cianties popolares - Dirighent é André Comploi de Al Plan de Mareo
Viena / Oies: L cor “cantus iuvenis” da Viena envieia en sabeda ai 21 de mei a na seira de melodies sot al moto: “Singen macht Freu(n)de / Cianté adum unesc”. Per chesta gaujion él vegnú chirì fora la gliejia dl “Sant Ojöp Freinademetz” su Oies a Badia. L cor “cantus iuvenis” che é dagnora sté aciasé a Viena, fej pert dl "Südtiroler Sängerbund", che à envié l cor a cianté entratant n conzert a Bornech da la festa "Ann di Cors 2005". L cor é vegnú fondé l’aisciuda dl 2003 da André Comploi, 23 agn, d’Al Plan che é ence l dirighent dl cor. Atualmenter stúdiel Scienza dla musiga, Scienza dl Teater tla université da Viena, desche ence Musiga Sacra tl conservatore dla diozeja a Viena.
|
Media Ladins: la minonga de n letour
|
|
Nia demé cronaca, i media mess ence comenté y splighé
Media ladins: an ne pò nia ester politicamenter neutrai canche ala se trata de debujegns fondamentai
L Servisc per la valorisazion dles mendranzes dla provinzia de Trent met a jì a Cianacei n "Seminar di jornalisć ladins" dediché a les chestions y ai problems dla informazion per ladin. Ti titui dles comunicazions végnel rejoné tamben de media "per ladin" che de media "ladins"; se tràtel de esprescions sinonimiches o de cosses desferentes, de bisineles zenza emportanza o de cosses de sostanza?
Erwin Valentini.
|
Manifest Ladinia 2005: la firma de Veronika Schmid-Bruppacher
Tla Svizra é l lingaz ladin scrit unifiché n suzes
Anter i firmatars dl Manifest Ladinia 2005 él sen ence Veronika Schmid-Bruppacher, la vedua de Heinrich Schmid, l ideadour dles diretives dl lingaz scrit unifiché ladin, ladin standard o ladin dolomitan, passé a miour vita l ann 1999. Ala l fej dessegur ence a recordanza de sie om che se á enteressé per l destin dl ladin, sourantolan ciamò te si vedli dis na enciaria che ne é nia steda saurida da porté a termen. Sia femena dr. Veronika Schmid-Bruppacher l acompagnova dagnora entratant si viadesc tles Dolomites.
|
Documentazion: la sentenza costituzionala dl 1998
|
|
La Court Costituzionala: n sbarament lital violeia les rejons di Ladins!
Documentazion: la sentenza costituzionala che á anulé la lege litala tla provinzia de Bulsan
Temps de lites, na ocajion da recordé la lege litala dl 1998, porteda inant da la Svp con l sostegn di Verc y d'autri partis che é vegnuda declareda anti-costituzionala con sentenza n. 356/98, davia che ala violeia les rejons di Ladins. Con chesta sentenza ti á la Court Costituzionala dé dret a Carlo Willeit, enlaouta raprejentant ladin tl Consei, che n sbarament lital violeia les rejons di ladins y l statut de autonomia. La lege litala é vegnuda anuleda. Tl liber "Minderheit in der Minderheit", laudé da la Svp, daviache al reporta n cheder giuridich ampl dles desposizions de lege, ruvan a la definizion "Erfolgsmodell", máncel endere propi vigni referiment a chesta sentenza, sceben che al é na lege de livel costituzional. Sibe Roland Riz che Siegfried Brugger, esponenc Svp, trami giurisc' y reladours, ne la nomineia nia te sies relazions. An la ascon via, savan ciuldí. La Svp enjigna ca na proposta de lege litala nueva. La sentenza vegn reporteda per entier.
|
Ladins anter contenteza y melcontent
|
|
L'aodanza di LADINS: bon laour a les aministrazions nueves
Adi Demetz: emportantes é les mudazions ti comuns dla Val Badia
Te un n luech éla juda ben, tl auter n pue manco. Enscí à arjont tl majer comun ladin, a Urtijei, la lista LADINS n mandat en plu y valiveia adum con la lista zivica la forza dl SVP. A Selva à i LADINS tegní sia posizion te na situazion dastramp ria, daldò che sie ombolt - per diesc agn a la longia - y na lingia de candidac y conseiers Ladins ne à nia plu fat pera, ma metú su na lista zivica. A Santa Cristina à i LADINS mantegní plu o manco les oujes da dant, ma perdú n conseier.
Adi Demetz, president dl Moviment Politich LADINS.
|
Les novités dles veles: plu democrazia
|
|
Plu democrazia ti comuns che dant 5 agn
Svp de Urtijei perd -12,2 % - La Svp de Selva perd -7,3% dles oujes - La Lista LADINS se mantegn te Gherdeina - Dolores Dariz ne ruva nia ite a Bulsan
La lita é fata, i conseis de comun é lités. Les novités dantfora: la Svp de Urtijei ne pò nia plu governé da soula, ma ala mess jí ite na coalizion con i "Ladins" (4 scagns) o la "Lista Zivica" (6 scagns). L ombolt, Ewald Moroder ne á nia arjont la maioranza, ma l 43,6% dles oujes. Tomé tres é l candidat da ombolt dla SVP a Selva, Diego Bernardi (demé 27%), condut l reclam, les prescions y l sostegn da la zentrala a Bulsan. A Corvara perd l candidat dla Svp, Robert Rottonara, tl confront con Franz Pedratscher. Do rata ben se bat la lista LADINS a Urtijei, oláche ala davagna permez 1 n scagn y a Selva oláche do l scherz con l ombolt Roland Demetz rúvela empò ite con 3 conseiers. Deguna lista ne á a Selva la maioranza assoluta tl Consei. Chela de Roland Demetz (chest iade lista de paisc empede lista LADINS) perd 2 scagns y mess jí ite na coalizion per conduje inant l'aministrazion comunala.
|
Na consciderazion al memorandum dles Unions Culturales
|
|
"L memorandum a la Retoura Franceschini ti dá na vijion fauza"
Ciuldí scouten pa via certes cosses? Per ejempl 20 agn de laour pro l SPELL o i Ladins da souramont
Tl memorandum che les Unions di ladins dla Val Badia y de Gherdeina y la Union Maestri Ladins ti à sourandé a les autorités academiches dl’Université de Bulsan pòn lieje chesta declarazion de marevueia: « Al é ben bele vegnù fat zeche (con la publicazion de vocabolars y glossars spezifics, tres l ampliament dl vocabolar elementar), ma al ne é dutaorela nia dant man n conzet interladin de "elaborazion", "de planificazion" y de "normazion", vuel dì l lingaz scrit unifiché." Féjen finta de ne savei nia o se ài ence ei conformé a la dezijion dla provinzia de Bulsan de ne (re)conesce nia l ladin scrit unitar y de se cruzié demé de "sie" ladin, chel de Sudtirol?
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Information y di Media dla Comiscion Europeica.
|
Lista LADINS de Urtijei: an ciala con fidenza al 8 de mei
|
|
N salf plen a d'audí les propostes dla Lista LADINS per Urtijei
"Sce chest suzes se traduj te stimes, podonse speré te 4 conseiers", rata i esponenc dla lista
Enier, mercui ai 4 de mei, él sté la seira de informazion per les veles da en domenia, ai 8 de mei, dla lista LADINS de Urtijei. Al se à abiné ca. 250 persones tla Aula Magna dla scola elementara de Urtijei. Do na blota introduzion musicala de 3 pitli mutons con chitara, flaut de travers y armonica (mutons dl candidat Hansi Demetz), ésen passés a la prejentazion de duc i candidac y dl program per Urtijei. La seira é steda "en grandiscim suzes, i podon veiramenter ester contenc", chest sentiment á abú i candidac dla lista (sun la foto).
|
Co che n media de pert laora
N ejempl de coche an sá da la entorje dant les lites, l sit "stol.it"
L sit “stol.it” dl'Athesia reporta con data dl 8 de auril, la notizia che Gerd Miribung é candidat ladin dla SVP a Bulsan. „In Bozen wollen und sollen die Ladiner die Politik nicht nur von außen betrachten, sondern sie aktiv mitgestalten“, schreibt Miribung. Als seine Anliegen bezeichnet er eine stärkere Förderung der ladinischen Kultur und der Entwicklungschancen der Ladiner in Bozen." Samben deguna parola dl fat che an à abù enfin a sen n raprejentant ladin tl Consei de comun y deguna parola sun l fat che an à a Bulsan n’ativité culturala respetabla metuda en pé da la Consulta y da la esponenta dla lista “Ladins” Dolores Dariz.
|
|  |
|