|  |
Urtijei: scì al alberch per studenc
|
|
L alberch per studenc "Assudei" vegn sen realisé
- Lerch per 32 studenc y studentes, na mensa per 70 persones y locai desvalifs - La infrastrutura costa 3,5 milions de euro
L projet per la ciasa-alberch nueva per studenc a Urtijei é sen tla fasa d’esecuzion. L alberch “Assudei” vegnirá fat su tla streda Sotria, a nord-vest dl areal dla scola d’ert, dla scola per l comerz y dla scola mesana.
L model dl alberch per studenc y sia luegia a Urtijei.
|
N canal nuef per la tv rumancia
|
|
In agen chanal per la tv rumantscha
"El dess novs impuls, fiss ina sfida, nus avain las persunas"
de Bernard Cathomas
La Televisiun Rumantscha (TvR) emetta sias emissiuns sin il chanal da la Svizra tudestga SF DRS. In agen chanal manca. Duvrass la Svizra rumantscha in agen chanal da televisiun? U stain nus meglier en il program e sin las undas da la Svizra tudestga? Dapi in temp discurrin nus talas dumondas.
La senta dla Televijion y dl Radio Rumantsch a Cuera/Chur.
|
Jonta de comun: Touta de posizion dla Lista LADINS de Urtijei
|
|
Coche la SVP de Urtijei á trapolé
- Les tratatives fintes anter SVP y Lista LADINS - De nuet mudé partner - Auter che valours cristians y tiroleisc
I volon ti fé alsavei a la jent de Gherdeina coche nos son vegnus trapolés da la SVP per la formazion dla jonta a Urtijei: 1) do che la SVP nes ova tl prum pité demé un n assessour, onse dit che i ne podovan nia azeté chesta condizion, pona nes él vegnú pité doi assessours, paroles dl ombolt Moroder Ewald: "Con chestes condizions podonse ben vive".
|
La formazion dles jontes te Gherdeina
|
|
Truep interes personal do les jontes nueves
A Urtijei él vegnú marciadé al mender priesc - Tl comun de Selva se á l ombolt destaché do 10 agn da la lista LADINS
de Carlo Willeit
„L'economia é la fondamenta dla sozieté“- chest titul dla declarazion programatica de Selva carateriseia ben la direzion dla politica comunala tl davegní, ma al ne é nia bon de ascone la gran incoerenza, l oportunism politich y l interes personal che é do les jontes nueves via. Iniò ne corespon les jontes fates y da fé a la volenté di litadours y iniò ne vegn metudes en pratica les beles empermetudes de laoré adum con duc per l ben de duc. Foto: Carlo Willeit / Ladins.
|
Urtijei: SVP y lista zivica te jonta
|
|
-
- Gran coalizion a Urtijei: SVP-Lista Zivica
-
- Les tratatives con la lista LADINS fova ruvedes a conclujion - Lista LADINS: la SVP ne é nia steda senziera
En vender seira á l ombolt nuef de Urtijei, Ewald Moroder, metú ofizialmenter les chertes sun meisa, fajan la declarazion programatica y i inoms di assessours. La SVP é juda ite na coalizion con la Lista Zivica, defora resta la lista LADINS con chela che la SVP ova tamben sclut ju tratatives de coalizion con na acordanza che dessova vegní firmeda en mercui da mesdí da les 14.00. La Lista Zivica, savan dles tratatives y dl resultat, á arbassé sun chela sies ghiranzes (da 3 assessours a 2,5, pona a 2), per jí con si esponenc te jonta. Les chertes é vegnudes mescededes da nuef; n "juech paze" comenteia l conseier di Ladins Georg Moroder.
|
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
|
|
Evoluzion de n lingaz: dal latin al ladin
Dret n gran pericul per l lingaz ladin é l isolazionism de valeda - Relazion dl prof.univ. dr. Paul Videsott da desçiarié ju
La storia dl ladin é na storia de spidiciament y de retrata. Dal latin vulgar, tres l gallo-roman y l retoroman tl sens lerch, enfin al ladin dolomitan de encuei, é i trac carateristics di singui idioms vegnus tres maiours, ma l raion de chisc idioms y dl ladin (da "latin") en general tres mender. Sce chest isolazionism de valeda và enscí inant, zessa i idioms tant dancialà che an messarà tost i conscidré "mini-lingac" per sie cont. Una dles relazions plu enteressantes al Convegn sun "Les poscibeltés dl ladin", metú a jí da la Consulta Ladina dl Comun de Bulsan dl 2004, é steda chela dl prof.univ. dr. Paul Videsott che á recostruí tres l ejempl dla storia de Esop "dla volp y dl corf" l svilup dal latin al ladin.
|
Festa de benefizenza sun Mont de Pana, n gran suzes
|
|
"Se tripé, fajan dl ben"
- Passa 2000 persones á tout pert al Dí de cultura, sport y mujiga a fins de ben - "Vigni centejim metú ite tles scatoles daidará a salvé vites"
Monte Pana - 29 de mei 2005 n suzes. Passa 2.000 persones à giaudù n bel di de mujiga, de cultura, de sport y de sensibelté. Dut alalergia te na contreda de marevueia. Adele Moroder la prejentadoura. Anter la jent truepes autorités dla politica, dla scola y dl sport.
Egon Vinatzer y Manuela Piazza, president y vize presidenta dla U.L.G. premieia i prums trei classifichés de vigni catergoria.
|
La Val: n clavier a coda nuef per abelí les festes de paisc
|
|
N clavier per l paisc de La Val
Al é vegnú enaudé con la partezipazion de n grum de musizisc' dl paisc
En domenia, ai 22 de mei à l Consei dles Unions da La Val envié via la festa de enaudazion dl clavier a coda nuef. Entratant la bela festa él vegnù pité n program musical dret rich y al é vegnù rengrazié ofizialmenter duc chi che à daidé corì les speises de chest investiment. Deplù grups de ciantarins y de musizisć à porté dant cianties o toc strumentai. L scomenciament à fat l cor de gliejia da La Val con anter l’auter la ciantia « Terdeca », componuda dal compaejan Franz Comploi do n test popolar. Siour Iaco Ploner à spo benedì l clavier y ti à aodé truepa legreza y truepes de beles ores a chi che adora chest strument ence per soné a gloria y laut a Die. Elisabeth y André Schuen acompagnés al clavier da Franz Comploi.
|
Comentar de Fabio Chiocchetti: convegnenza y verité
|
|
I media ladins messessa dantaldut dí la verité!
- Empede scuté via dut cant per ne ti fé nia n desplajei ai potenc - Per dovei de cronaca y amour dla verité - Comentar al articul "I media portadours dl lingaz", USC, n. 20, pl. 4 - Di di media ladins a Cianacei 2005
de Fabio Chiocchetti
Bernard Cathomas – dij l articolist – à splighé bel avisa la situazion di media ti Grijons, olache “él doi esperc linguistics (sic) che chier paroles y les forma per dutes les esigenzes”. Perdret, chest é l “Post da Rumantsch Grischun”, metù en pe da la Lia Rumantscha, bele canche Cathomas fova Secreter General de chela organisazion, per svilupé inant l lingaz unifiché y enjigné les massaries linguistiches y tecniches che an adora tla sozieté moderna (“Pledari Grond”, terminologia moderna, suporc informatics), massaries che vegn adoredes bele da agn ence dai jornalisć “Tles valedes ladines – dij inant l articolist – onse deplù istituc che pò vegnì contatés per paroles y neologisms, demé che al volessa ester n zenter sciche tla Svizera, n zenter che chiere soluzions tles chestions dl lingaz y forma ence les paroles tl standard”. Foto: Fabio Chiocchetti.
|
Comentar sun la situazion grieva di ladins foradecà
|
|
"La resserva indiana" di Ladins tles valedes
Oramai destinés da les leges a deventé talians o todesc, sce ai và foradecà
L resultat arjont dai candidac ladins pro les lites tl comun da Bulsan lascia vedei ite cler che la comunité ladina tla zité de Bulsan va encontra a n "genozide". I trei candidac: Dariz Dolores (Margherita -122 oujes), Thomas Demetz (DS - 49 oujes) y Gerd Miribung (SVP - 45 oujes) giata apeina duc trei adum 216 oujes. Dant da 15 agn ova giaté Bonifaz Willeit plu de 700 oujes. Al é valch che ne va nia.
|
Mareo: la jonta de comun en pé
|
|
L ombolt Fortunato Ferdigg á fat sia lita per la jonta
Erlacher Stachio é ju fora a vuet pro la formazion - La lista "Deboriada" và tla oposizion
Do les lites comunales di 8 de mei, él sen vegnù per i ombolc lités l'ora da mete adum la jonta, i assessours che se cruziarà ti proscims cin agn di setours desvalifs dla vita comunala. Ence te Mareo ésen oramai ruvés a na dezijion. En vender, ai 27 de mei da les 16.00 s'à enconté per l prum iade les persones litedes dant da puech manco de n meis.
|
Die Rechtfertigung, n teater per todesch de Iaco Rigo
|
|
"Die Rechtfertigung", n vedl om y sies ex-femenes
Prum teater todesch dl autour ladin Iaco Rigo - Premiera en mercui, ai 8 de jugn 2005 tl Teater dla Zité a Bornech
Cie ti ródel pa tl cef a n el vedl che s'en anadá do na vita profescionala plena de suzes, che sies ex-femenes, sies "eles", l chier? "La giustificazion" é n toch dramatich y tl medem temp strenf y fora de uega. Les trei ex-femenes vegn te Ciasa de paussa a vijité sie "ex-om", oramai vedl. An volessa miné che da vegní vedli devénten plu madurs y calms, ma al suzed avisa l contrar: an se fej da volei creve, meina vera y al suzed enfinamai n tentatif de omizide. Chesta é en curt la tramadura dl toch scrit dal autour ladin Iaco Rigo, sie prum teater per todesch che al á scrit aposta en l ann passé da d'auton per la raprejentazion tl Teater dla Zité a Bornech.
|
Relazion dl conseier ladin Luigi Chiocchetti
|
|
La informazion per ladin va ciamò inant a "soglot"
Relazion dl conseier ladin Lugi Chiocchetti en gaujion di Dis di media ladins a Cianacei
"Dis di media ladins a Cianacei, dai 19 ai 21 de mei 2005": Do mia minonga se trátel de na scontreda de gran valuta ajache ala é vegnuda metuda a jí do n moment de reflescion entratant l meis de dezember dl ann passé con raprejentanc ladins y rumanc per vedei de mete a jí na ocajion de confront y de colaborazion con l fin de arvejiné ladins y rumanc y con l obietif de se conesce miec y prové de mete a jí adum azions coordinedes.
L conseier ladin Luigi Chiocchetti.
|
Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 - 21 de mei 2005
|
|
Vigni maioranza vuel che la mendranza reste picera
Y che al sie divijions anter ela - Cathomas nes dà valgunes regoles per anuzé deplù l lingaz y fé cresce la coscienza dla mendranza che ti desplej a la maioranza
Persona fina, sceria, che te dà la man s’la rian n puech y con na odleda anter l freit y l ciaut. Na persona che vuel souraldut “aufbauen”, realisé, fé varesc inant ence anter n grumon de dificoltés, tegnian tres dant ai uedli l travert. Chesta en curt la personalité de Bernard Cathomas che à tout pert al convegn di jornalisć ladins dolomitans a Cianacei da en juebia domesdì inant enfin a en sabeda da mesdì. Bernard Cathomas, diretour dl radio y dla televijion rumancia ti Grijons.
|
Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?
|
|
Na verité che và demé ben canche al é comot é fauza te sies fondamentes
Les idees dl assessour F. Mussner é fauzes y á implicazions grieves per la Ladinia
N comentar de Erwin Valentini
L seminar de Cianacei sun i media ladins volova ester na ocajion per descore di problems dla comunicazion y informazion per ladin y per i ladins y i raprejentanc dla politica ne podova samben nia resté demez. Da cie che an à podù audì y lieje (ciala en particolar l articul publiché sun noeles.net ai 22 de mei, l'informazion se ghira ...) à F. Mussner endò n iade nuzé l’ocajion per dì de no al ladin scrit unifiché, che el y siei compagns dla SVP ladina seghita a definì y refudé sciche na "Kunstsprache".
|
|  |
|