|  |
Comun de Bulsan: veles nueves ai 7 de november 2005
|
|
Per valei zeche mess i Ladins a Bulsan mete su na sia lista
- Les ultimes lites de comun desmostra che da sté sun la lista Margherita o SVP ne se paia nia, an va sot
Tl comun de Bulsan messarán endò jí ai 7 de november a lité per avei na jonta nueva. Do la burta esperienza fata con la Margherita, ma ence con la SVP y i DS él cler che i ladins de Bulsan mess mete su sia lista per se reconesce miec y dantaldut per emparé endò a tegní adum. Al vuel ester n partí de abineda, na lista che tole ite duc canc, daverta a vigni esprescion a livel linguistich, de partí y etnich. Con l spidiciament ne rúven propi inió.
|
N portal ladin nuef: ValBadia-online
|
|
Na plaza virtuala nueva sun internet: Valbadia-Online
- L Gader-Snauzer nen sá dagnora una deplù - L sit é interatif y pieta n grum de informazions
-
 „ValbadiaOnline“ é n portal internet nuef, da puech crié da la Cassa Raiffeisen Val Badia, che volessa en fé adenfora na plataforma emportanta per duc chi dla Val Badia y ence da foradecà che navigheia gen te internet. Sun iniziativa de n valgugn funzionars y dla direzion dla Cassa Raiffeisen Val Badia él vegnù svilupé idees sun co che chest portal podessa cialé fora. Do truep laour y deplú proes, él sauté fora chest sit, che é sen on-line. L Gader-Snauzer meina vigni di valch coienaria.
|
Certes unions tla Val de Non reclama ladinité
|
|
Florian Mussner benedesc l "ladin-noneis"
- Te sia enciaria desche Assessour Regional a les mendranzes ál tout pert a la prejentazion dla "Grammatica Ladino-Nonesa" y contradij les posizions fascianes te chesta chestion
-
- de Riccardo Zanoner
I volesse scomencé via chest mie articul con chest titul cassoura che é praticamenter cie che i trentins à entenù, sorauldut aldò de cie che al é vegnù scrit sun i sfueis enstadì, do che l assessour ladin dla Region, Florian Mussner, à tout pert a la prejentazion dla gramatica noneisa-ladina, ence drucheda con l deidament finanziar dla Region Trentin-Südtirol.
|
Touta de posizion dl president dla Generela
|
|
"Ie ne é mai dit valch de tel"
- Costa: i ponc programatics dla Generela
Cun referimënt ala tuta de posiziun dl comité de redaziun dla plata di ladins tl foliet Alto Adige da en mertesc di 21 de jügn: Ciamò n iade danfora: iö ne à mai dit che i esponënc dla Lista Ladins y chi che crëi tla identité ladina é talebans! Tan de iadesc mëssi pa le sotrissé? Iö n’à nia dit chësc y porchël ne vëighi nia ite ciodì che la polemica pois gnì tizada inant cun n pressupost de valch che ne n’é nia stè. Sce i à tut sö l’inciaria da presidënt dla Generela, spo, ajache i crëii ti valurs dla Generela, che é chi da ciarè cun impëgn dl lingaz ladin y dla cultura ladina.
-
|
Comentar: La chestion 'Taleban' sfogateia endò su
|
|
"N angel custode jissa valch iade ence debujegn canche an deura bocia"
- Plata Ladina: desplajei per i fac suzedus, ma la jent mess vegní informeda de certes minonghes - Envit a mete plu averda te chestions tant zities
-
La chestion dl "taleban", leveda su te na intervista a la Tageszeitung da pert president dla UGL, ne se achieta nia via. Ala rondenirà ciamò n pez encantourn. Massa grieva la titulazion, massa trueps i ofenus. Michil Costa ti á ence mané a la redazion dla Plata Ladina sun l Alto Adige na touta de posizion, ma con n valgunes desferenzes envers a chela sun la Tageszeitung y tla USC: da una na pert splíghel i fac suzedus y da l'autra pert atizeiel la chestion con ti tré sen dant a la Plata Ladina de "chirí vigni vertola per desfé".
- Les esternazions angeliches de Costa.
|
Michil Costa preia perdonanza
|
|
Michil Costa: "I preie perdonanza"
- Costa: "Ie ne rate nò me, nò membri dla lista LADINS talebans o fondamentalisc'"
-
La parola "taleban" é tomeda y Costa Michil preia sen perdonanza. Encuei (17.06) á la Tageszeitung publiché la retifica a sia intervista de en sabeda (11.06) sun l medem foliet. Michil Costa: "Per me él emportant de sclarí che ie ne é fat deguna corelazion anter la cultura ladina, la lista LADINS y i talebans, l contrar, ie ti sé gré a duc chi che á laoré con gran pascion, volontaramenter y zenza sconé bries per la gauja ladina. Sce valch Ladin se á sentí ofenú da mies paroles tla intervista, sonsi enjigné da prié perdonanza. I ladins y l lingaz ladin me sta a cuer y mia enciaria desche president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites é per me na onour y na oblianza."
|
Zenter scolastich a Urtijei
|
|
Scoles a Urtijei: ITC y scola profescionala sot un n tet
La scola nueva de 28.000 metri cubics sarà fineda per l'aisciuda 2008
L Istitut Tecnich Comerzial (ITC) “Raetia” y la Scola d’Ert Profescionala Provinziala dess giaté deberieda lerch te n frabicat soul sun la spersa dl ITC. A chesta conclujion é vegnus a una enier, ai 14 de jugn, l assessour provinzial per i laours publics, Florian Mussner, l diretour de departiment Josef March, l’assessoura comunala de Urtijei Elisabeth Baur, i diretours de scola Otto Moling y Julius Senoner, l Intendent per les Scoles Ladines Roland Verra y l diretour de partizion Alexander Prinoth. I laours da fabriché dess vegní metus man tl scomenciament de jugn dl 2006.
|
Caje Michil Costa, president dla Union Generela
|
|
Willeit a Michil Costa: "Nos damanon na spligazion y scuses ofiziales"
Na gran daudanza per la Union Generela y na ofenuda dl Moviment Ladins y de duc I Ladins
Ai 11 de jugn à l president dla Union Generela, Michil Costa, dessegné te na intervista a la Tageszeitung na comunanza ladina che é chilò per se ralegré de sies montes, de sia spiritualité, de si afars y per jí fora per l mond a se daurí, a vedei, a emparé i ne sà nia cie. Do valch domandes tres plu curiouses dl jornalist sauta Michil Costa fora de n saren via sun l Moviment LADINS, i paradlan con i talebans, n moviment islamich che à governé gran pert dl Afganistan dal 1996 al 2001, copan y martorjan a inom de na vera santa. O che Costa ne sà nia cie che i talebans é o che al ne sà nia cie che i LADINS é.
Dal Sassicaia a la parola pesocia de "Taleban", la persona de mond Michil Costa. I LADINS s'aspeta spligazions y scuses ofiziales denant che cialé plu inant al fat dassen desplajoul.
|
Coretours y adatadours morfologics per scrive saurí ladin
|
|
Input: varianta de val ----> output: Ladin Standard
I Istituc Ladins é tl laoré fora massaries linguistiches nueves: coretours ortografics y adatadours morfologics, ence verscions Open-Source
Chisc dis él vegnú fora la verscion nueva di coretours ortografics dl Ladin Standard y dl Ladin fascian per Microsoft Office. Sen ésen ence tl laour de elaboré les verscions di coretours ortografics dl fascian, gherdeina, dl badiot y dl ladin standard te na verscion Open Source y l adatadour morfologich dl ladin fascian. Al se trata de massaries linguistiches scialdi d'utl per la comedura automatica, pensedes per les scoles, les aministrazions y i apascionés. Ma chest ne é nia dut: tost sarál dant man ence n adatadour morfologich per passé automaticamenter, entratant che an digiteia n test te na varieté de val, al Ladin Standard.
|
La letra de demiscions de Erwin Valentini dal Ofize Linguistich dla UGL
|
|
Erwin Valentini lascia la direzion dl Ofize Linguistich dla Generela
-
Chesta é la letra che ti fova bele vegnuda maneda de auril 2005 al President dla Generela - La terminologia "taleban" de Michil Costa é inazetabla

Chesta letra essa perdret messù resté te casseta. I ti ove empermetù al president dla Union Generela, Michil Costa, de ne ti dé nia publizité a mies demiscions da diretour dl Ofize linguistich per ne atizé nia polemiches y strumentalsazions. Ma entant é mia dezijion vegnuda comenteda ence sun La Usc y les rejons per cheles che i é dé les demiscions é ciamò dutes empé ; l dejenteres per les idees per cheles che i me é batù à raijes sotes ence tla Generela. Y i ne pò nia plu scuté chiet canche l president dla Generela, union panladina apartitica, ti dà dl « taleban » a n moviment politich che se à batù con forza per i derc di ladins, ma scouta chiet canche d’autri tol posizion contra l’unité linguistica y culturala dla Ladinia. Contra la politica dl scuté via y de sotmiscion ai potenc éi bele protesté te n auter articul, che perauter ne é nia vegnù publiché da La Usc. Te na tel organisazion ne me senti nia plu da ciasa y i volesse l lascé alsavei.
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Information y di Media dla Comiscion Europeica. Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.
|
Interes per savei deplù sun i ladins tles scoles todesces y talianes
|
|
L majer interes án per "Liejendes y conties ladines"
- Da na enrescida metuda a jí dal Istitut Pedagogich Ladin tles scoles todesces y talianes resulteiel truep interes de savei deplù sun i Ladins
Al suzed for plu sovenz che scoles de rejoneda todescia o taliana damana do material de informazion sun la storia, sun cultura, sun usanzes y sun la rejoneda ladina. Acioche al vegne ence laoré dl dret vers, à l IPL fat dantfora na enrescida tles scoles mesanes de rejoneda todescia y taliana. Dr. Theo Rifesser, diretour dl Istitut Pedagogich Ladin. L IPL laorará fora n conzet y metará a desposizion mesi didatics per talian y todesch.
|
En sabeda tla Tageszeitung - paroles grieves dl president nuef dla Generela
|
|
Michil Costa ti dá dl "Taleban" ai litadours dla lista LADINS
- Na bomba splundra sotissoura la Union Generela - Propi na bona preparazion ai 100 agn Union Ladina
L parados ne podessa nia ester majer: Michil Costa, president dla Union Generela, pò sen ti toché la man a Erich Demetz y a valch esponent dla Svp de Gherdeina, duc dla medema minonga che i litadours di Ladins é "talebans", la seta islamica di "puriscisms" dla religion che copova y martorjova tl Afganistan ti agn '90, sinonim de fondamentalism totalitar, de terorism y de represcion inumana. Michil Costa á fat chestes declarazions te na intervista fata da Florian Kronbichler sun l foliet "Die Tageszeitung" vegnuda fora en sabeda. Michil Costa: "Ie ne vue nia ester n taleban".
|
Comuns: gran coalizion Lista Zivica-SVP ence a Selva
|
|
Roland Demetz á stort la SVP
La Lista Zivica con ombolt y 2 assessours y a la SVP doi assessours chiris fora da Demetz enstes - Defora Diego Bernardi, Christoph Perathoner y Andrea Mussner, i plu lités dla SVP
En mertesc seira á l consei de comun de Selva aprové la jonta nueva y la declarazion programatica prejenteda dal ombolt Roland Demetz: na gran coalizion. Depierpul che a Urtijei él sté la Lista Zivica che s'á stort a la SVP, él sté a Selva la SVP che á messú se storje a la Lista Zivica de Roland Demetz, zenza fóssel sté la poscibelté de jí a lité da nuef. Selva sot Meisules/Sela.
|
Di di Media Ladins: relazions y discuscions sen sun video
|
|
Al "Dì di media ladins", Ladin standard dlonch desche argoment
- Dutes les relazions dl Di di media ladins da vedei sen tres internet sun l sit dla Region
-
-
Les relazions y i reladours dl Convegn sun i media a Cianacei pò sen vegní vedus y audis tres internet sun l sit dla Region Trentino-Südtirol, Provinzia Autonoma de Trent, Servisc per la valorisazion dles mendranzes linguistiches. Florian Mussner, conseier y assessour ladin tla provinzia de Bulsan, á porté dant duta sia contrarieté y chela dla SVP devers n lingaz scrit unifiché, depierpul che Luigi Chiocchetti, conseier tla provinzia de Trent y duc i autri á sotlinié l'importanza de n pont de referiment linguistich souralocal, na forma saurida da entene da duc i Ladins, na vedla ghiranza y aodanza tl mond di media ladins. Da man ciancia: l conseier Lugi Chiocchetti, l assessour Mussner y l Intendent dles scoles fascian Bernard.
|
Chestions de lingaz: gramatica ladina
|
|
Les finezes dl scrive ladin
- É l "n" pro n valgugn n partitif o l articul indeterminé? - Sourantout dal forum "Chestions de Ladin Standard"
de Erwin Valentini
N letour se damana sce l ‘n’ dant valgugn é n pronom partitif "en/nen" o n "articul". La resposta de n auter letour é steda chesta: «Ie dijesse che "n" dant "valgugn" ne pò nia ester n articul, végnel pu ence adoré dant l plural "n valgunes", sce al se trata veramenter de "en-nen" partitif messéssen endere scrive "en valgugn, en valgunes" o ence nia, sce l partitif á trei formes n, en, nen?». La chestion é zenz’auter enteressanta y merita perchel na analisa n puech plu ampla.
|
|  |
|