|  |
Cesa di Ladins a Urtijei: 1 n milion de euro é assegurés
|
|
Egon Vinatzer: denant che pié via, messonse seguré l finanziament
L ombolt de Urtijei, Ewald Moroder y l assessour Florian Mussner a una de sostegnì l projet - Ewald Moroder cherdarà ite tost duc trei i ombolc dla valeda
Sun proposta dl ombolt de Urtijëi Ewald Moroder se à enconté encuei dantmesdì (20.07.05) l president dla Union di Ladins de Gherdëina (ULG), Egon Vinatzer con l assessour provinzial Florian Mussner, l ombolt enstes y Alex Moroder, seva dla ULG, per porté inant l caje "Cësa di Ladins".
Da manciancia: Alex Moroder, Egon Vinatzer (president dla ULG), Ewald Moroder (ombolt) y Florian Mussner (assessour provinzial) se ciala ju l projet.
|
Lege 482/99 - Trent meina do - Bulsan arfera
|
|
Trent ti sporj la man a Fodom y a Anpezo
Dellai: l comité di ombolc y valch auter organism pòn y méssen envié via, i ombolc ne mess nia avei na autorisazion dles provinzies per pié via
Na delegazion dla Consulta ladina dla Provinzia de Belun con a cef l president Siro Bigontina Titoto se à enconté ai 14 de messel 2005 tl Palaz dla Provinzia autonoma de Trent con l president dla Provinzia autonoma de Trent Lorenzo Dellai.
|
100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion
|
|
Les 11 teses per na politica linguistica scluj l liber y deura l davegní
L codejel informatif "100 agn Union Ladina" vegn acompagné da 16 de gran tofles che deida visualisé la storia
L codejel “100 agn union di ladins” visualiseia a na maniera scempla la storia dla union di ladins dal 1905 inant y ti dà dantaldut lerch al spirit che la à animeda: la afermazion y la revendicazion dla unité linguistica, culturala y soziala di ladins dles Dolomites.
16 tofles visualiseia la storia dla Union Ladina.
|
100 agn Union Ladina: la storia dla Union Ladina y dla Union Generela di Ladins
|
|
Tres y demé da la pert di ladins
La autoura dr. Cristina De Grandi à fat na archirida tl particolar con lieje documenc y verbai, valuté articui y damanan fora testemonesc che à fat storia dla Generela
L liber de Cristina De Grandi: "Union Generela di Ladins dles Dolomites - i ladini alla ricerca dell'unità perduta" é vegnù fora tl dret moment. Te chisc meisc végnel sclarí coche ala dess jí inant con mete en pe n organism de coordinament interladin aldò dla lege 482/99. La Generela se damana legitimamenter de rejoné pera.
I cuertli dles trei publicazions prejentedes a n'Anpezo.
|
100 agn Union Ladina - Anpezo: Inn anpezan
|
|
Per l prum iade l inn anpezan
Na descrizion dla "Perla dles Dolomites" - L vize-ombolt Bruno Dimai: "Viva i Ladins, zenza confins!"
Entratant la festa a Ampez àn audì per l prum iade l inn ampezan che descriv l paisc che vegn sovenz ence clamé giustamenter "La perla dles Dolomites". Al se merita de vegnì publiché:
Anpezo, el nos paes da dute conosù tra prade, bosche e crodes te sos stà ben betù.
Canche el soroio el scanpa s’inpiza cà e là ra nostra bela crodes: restes incantà. El jal senpre de sguaita par duta ra sò s¸ente; có sona el cianpanon dute in Anpezo el sente. Somea ch’el dighe in s¸iro: “Tornà a me ciatà!” Un bel “Sanin dapò” de zerto el ve dirà...
L cor de Anpezo cianta l inn.
|
100 agn Union Ladina - Anpezo: Di dla Unité Ladina
|
|
Da Anpezo: "Can pa endò adum!"
- ... Sun l jouf dl Sela dl 1996 "Ladins inant adum!", dl 2005 "Can pa?" - La jent ladina se damana unité
L aniversar storich di Ladins é vegnú tegnì dantenier, domenia, te Ampez. Valgamia jent, de bones raprejentanzes dles valedes, ma al manciova i drec raprejentanc: i politics. Les soules autorités politiches prejentes: l consiadour de Trent, Luigi Chiocchetti, y l vizeombolt de Ampez Bruno Dimai y i ombolc Paolo Frena de Col y chel de Badia Ugo Dorigo. Da Bulsan y da Belun degugn.
Da man ciancia: l president dla Generela, Michil Costa, Nadia Chiocchetti, Cristina De Grandi, Siegfried Irsara y Elsa Zardini.
|
Comun de Urtijei: lista LADINS se damana l respet dles desposizions sun l lingaz
|
|
I tecnics y i polizisc' de comun mess savei da rejoné ence ladin
- La Lista LADINS de Urtijei se à damané che al vegne respeté la lege 574/88 sun la doura dl lingaz
La mozion dla lista LADINS de ghiré da la provinzia de Bulsan che ala mane tla comiscion urbanistica n tecnich che sae ence ladin é vegnuda deda pro a l'unanimité dai conseiers dl comun de Urtijei. L art. 32 dl DPR 574/88 veid dantfora che i ladins à l dert de rejoné sie lingaz ti organs colegiai ti comuns ladins.
L conseier di LADINS te comun, Georg Moroder.
|
100 agn Union Ladina: les paroles dl ombolt de Col Paolo Frena
|
|
"I son segur che i resultac nes darà rejon!"
- L ombolt de Col: "I ladins dl Sela aspeta con fidenza che les istituzions vae dantfora con l bon ejempl"
Te chest moment storich particolar per duta la jent entourn l Sela sonse cherdés, do 100 agn de revendicazions politiches, soziales y culturales, a nes fé pensiers sun i gran temesc dla chestion ladina. I ladins dl Sela fajova pert enfin al ann 1918 dl Imper austro-ungarich y bele dl 1905 òvei revendiché na sia autonomia, de ester n grup etnich per sie cont, desvalif dai todesc y dai talians entournvia. Cent agn dedò s'á n grum de cosses mudé, ma do mia minonga él ciamò lerch per refé, sce an varieia inant deberieda con impegn politich-istituzional y cultural. Con paroles scemples vuei dí che degun enciamp ne é massa aut, sce al é la volonté. Al basta ruvé a na acordanza anter les istituzions sun scialins desvalifs per crié cheles fondamentes stersces y de bona cualité che al vuel ester. Paolo Frena, ombolt de Col S. Lizia.
|
100 agn Union Ladina: les 11 teses per na politica linguistica interladina
|
|
Al vuel ester na vijion y na strategia per i 100 agn che à da vegnì
- L gran merit dla Union Ladina da Dispruch é sté propi chel de semené idees per l davegnì
de Erwin Valentini
L consei dla UGL à aprové ai 6 de agost dl 2004 les “11 teses per na politica linguistica interladina” sciche manifest ofizial dla Union Generela di Ladins. Chest document porta dant, en forma de teses, i prinzips y i obietifs de na strategia linguistica che tol ite tamben la spezifizité y i bujegns di idioms de valeda che la funzion dl lingaz scrit unifiché, o ladin standard, tl cheder de n program linguistich organich per duta la Ladinia.
"Chi che ne á nia stima de sie lingaz, ne ti vuel nience ben a sia tera", scrita sun n manifest a Alghero tla Sardegna che envieia a tó pert a n curs de lingaz catalan.
|
100 agn Union Ladina: marcia sun la strada de La Vëna
|
|
140 partezipanc sun troi per la unité ladina
- Enconteda di ombolc: Florian Mussner ne fej net nia - Paola Frena piarà via
La marcia sun la “Strada de la Vena”, ta Col y ta Fodom, à envié via les manifestazions per i 100 agn Union Ladina. Desche i 140 partezipanc a la jita sun i 13 km da les mineores dl Fursil al ciastel d’Andrac, ence i ladins dles cinch vals dl Sela é piés via sun n troi de encontedes che se ruvarà simbolicameter da d’auton a Dispruch. Na manifestazion con n gran valour simbolich chela de en domenia passeda che essa da descore al pensier y a la sensibelté dla jent ladina che à tout pert o che à ence demé cialé pro, plu de truepes paroles dites fora massa sovenz ti descursc ofiziai. La cronaca de chesta giorneda defat é puera de chest vers. Paroles é vegnudes dites dant da pié via ja Col, bel sot a la Cesa de Jan, senta dl istitut cultural di trei comuns. I 140 partezipanc peia via a Col.
|
100 agn Union Ladina: pruma manifestazion
|
|
La marcia sun la "Strada de la Vëna"
- en domenia ai 10 de messel da Col Santa Lizia al Ciastel de Andrac - Mostra "Fodom dal aut"
La marcia sun la "Strada de la Vëna" é la pruma manifestazion metuda a jì en ocajion di festejamenc di 100 agn dla union di ladins. La "Strada de la Vëna" fova la vedla streda sun chela che al vegniva mené l fer che i minadours ciavova fora dles mineores dl Fursil, sot al mont Poure. Chest fer, dret apriejé ti agn de maiour produzion entourn ai secui XV y XVI, vegniva porté ti fourns dl Ciastel d'Andrac y tles vals entournvia olàche al deventova adenfora ermes venudes sot a la merscia dl agnel, simbol dl Vescul de Persenon. N troi storich, dant a n valgugn agn derturé dai verdabosc, adum a les vedles entredes dles mineores.
Ruina dl Ciastel de Andrac
|
Provinzia Autonoma de Trent: sostegn plen a la USC y al Ladin Standard
|
|
La provinzia de Trent reconesc la Generela y l Ladin Standard
- Trent ti reconesc a la USC na gran valuta tl ciamp dla informazion ladina - la provinzia de TN sostegn l projet SPELL y à ofizialisé l Ladin Standard
En venders, ai 10 de jugn 2005, á la jonta provinziala dla provinzia de Trent dé pro la convenzion anter la Provinzia Autonoma de Trent y l’Union Generela di Ladins dles Dolomites per envié via iniziatives de comunicazion y de promozion dla mendranza linguistica ladina aldò dl art. 6-bis, coma 2, letra b) dla L.P. 30 aost 1999, n. 4. Al se trata de na mesura bendebot emportanta y che sarà de gran porteda per duta la comunité ladina enciaseda entourn l Sela.
L Conseier dla UAL, Luigi Chiocchetti.
|
N comentar: 100 agn Union Ladina
|
|
Duc contenc con n program da festa, ma les revendicazions tira a la curta
- Demé balé y cianté é massa puech, al vuel ester l spirit revendicatif dl 1905 y dl 1946
Ti dan na odleda n pue plu avisa al program dles manifestazions en gaujion di 100 dla Union Ladina veiden che ala se trata dantadut de festes y per na bona pert é chest ence giust. An fej festa di 100 agn y an prova de mete adum cosses desche marces, mostres, dis gastronomics, de mujiga y de bai popolars, de teatri, de festes d'auton y ence n pelegrinaje a Peralba/Weissenstein. Dut cosses che deida pro a crié l clima festal y indiretamenter l sentiment de unité anter les valedes, de partezipazion al medem grup etnich. La lingia de manifestazions va dantaldut veduda te chest vers y da chest cianton enfora va l program ben. Al é endretura.
|
Union Generela di Ladins dles Dolomites: program di 100 agn
|
|
"100 agn Union Ladina", l program
- Chisc dis él vegnú metú adum l program di "100 agn Union Ladina" - L barat de presidenza à comporté n entardivament
-
Tert, ma sen él n prum program di "100 agn Union Ladina" sun meisa. Nia dutes les dates é ciamò fisses. Vigni Union di Ladins de valeda porta pro con valch manifestazion. Ales met man en la domenia che vegn con la marcia sun l Troi da la Vena da Col al Ciastel de Andrac ta Fodom y va spo inant en domenia, ai 17 de messel, a n'Ampez con la prejentazion de trei publicazions: "Persones y personalités ladines", "Union Generela di Ladins dla Dolomites. Alla ricerca dell'unità perduta" de Cristina De Grandi, n liber che conta tl detai la storia dla Generela y i personajes che l'à fata, y de n codejel de informazion. Chest codejel vegnirà partí fora pro dutes les manifestazions. Al contegn n ressumé storich, les revendicazions dla Generela, les scomenciadives enviedes via y les 11 teses per na politica linguistica interladina.
|
Na scomenciadiva: nosc mutons nen conta sovenz de vigni colour
|
|
Chesta fossa da scrive su!
- Dutes les marevueies y matades che nosc mutons nes conta - Envit ai genitours de fé pera - Al vegnirá dé fora na picera publicazion
-
Tant de iadesc ves él pa bele suzedù che vosc mutons ves à fat na domanda o na osservazion o ves á dé na resposta che vos ne ves aspetovais nia? Valch che ves à fat dassen rì, o che ves à lascè zenza paroles. Y i eis dit anter vos: "Chesta fossa da scrive su!". An sá che i mutons à na fantasia fora de mesura y veid les cosses dla vita dagnora da n auter pont de veduda che i gragn.
|
|  |
|