|  |
Ladin standard: plu saurì da scrive y da capì da duc
|
|
Rejoneda dl'ava y lingaz unifiché
I gran vantajes dl ladin standard: al é plu saurí da scrive y pò vegnì liet y capì saurì da duc i ladins
de Erwin Valentini
-
“La soula poscibelté che nost lingaz à de souravive é de tò ca l ladin dolomitan, che ne é nia n lingaz artifizial ma n lingaz d’unité. N lingaz che ne vuel nia ti tò l’identité ai idioms ma che i renforzeia”. Con chestes paroles se prova l president dla Union Generela di Ladins de convence i letours de “La Usc” (5 de agost 2005) a adoré l ladin standard (LS), refudan la minonga che al se trate de n “lingaz artifizial” y donca na sort de mostro pericolous y da sgricé.
|
Union Generela di Ladins: Costa criticheia Durnwalder
|
|
Costa: an ne mess nia speté i ombolc
Da mete en pe n organism de coordinament aldò dla lege 482/99 soura les provinzies fora pòn pié via atira - La Generela à la esperienza y les massaries
Tl notiziar dla RAI todescia da encuei dadoman (Morgenmagazin) à Michil Costa, president dla Union Generela, critiché l president Durnwalder che ne vuel nia reconesce la Generela y che vuel la scluje fora dal organism souraprovinzial y regional aldò dla lege nazionala 482/99.
|
Politica provinziala: la Svp tegn alaut la tripartizion ladina
|
|
Les vertoles entortes de Durnwalder
... y dla SVP - La Union Generela di Ladins ne à net nia de "privat", ma é de ben publich desche pueces autres
Luis Durnwalder, president dla provinzia, à te sia conferenza stampa da d'isté a Falzes – rejoné ence di ladins. Dit àl de ester inant contra l reconesciment dla Union Generela tl cheder dla lege 482/99. Durnwalder à nominé la Union Generela (UG) “privata”; ma chest ne é daldut nia veir. L’Union Generela di Ladins dles Dolomites é na assoziazion culturala de ben publich. Chilò n’él pa nia de “privat”. Durnwalder dess mo nominé n’assoziazion todescia tant zentreda sun l ben publich dl lingaz y dla cultura!
|
La Via Alpina dal Mer Mediteran al Mer Adriatich
|
|
Per 5.000 km sun la Via Alpina
Un di doi itinerars conduj ence tres les Dolomites y atraverseia Fascia y Fodom
 La Via Alpina é l prum itinerar organisé che lieia adum a mez-certl i 8 paisc che confineia tles Alpes da les spones dl Mer Mediteran a Monaco enfin al Mer Adriatich tla Slovenia. Al se trata de 5000 km de semenes amarscedes che vegn sen publizisedes sot al inom de "Via Alpina".
|
Radio Rumanc: coche l radio amplieia sie repertore musical
|
|
L Radio Rumanc promuev l pop ladin
Al deida con sostegn profescional per arjonje produzions de aut livel musical - Radio y televijion rumancia sporj ence n servisc ampl de informazion on-line
L Radio Rumantsch à envié via de fauré de chest ann la scomenciadiva TOP POP Rumantsch con la pruma ciantia "Sorry baby - Quei vul dir perstgisa" (Chest vuel dí perdona) dla ciantadessa sursilvana Susanna Sabbadini. La seconda ciantia é dl grup Bulais, trames da audí on-line.
L grup "Bulais" da l'Engiadina.
- Mias s-charpas

- Quei vul dir perstgisa

|
I joufs ladins: Mussner vuel mete su les stanges
|
|
I joufs dolomitans lieia dantaldut les valedes
L plan dla Svp ne tegn net nia cont che i joufs é les vies prinzipales anter les valedes ladines - Contac interladins a paiament tl davegní? - Deguna union ne à protesté enfin a sen
Saré ju i joufs dolomitans al trafich lede y tré ite na sort de daz per passé, chest é l plan dl assessour Mussner che ruva tres endò sun la stampa. El se imagineia enfinamai che les prumes stanges posse vegnì metudes su dl 2007.
L davegní dl trafich anter les valedes ladines, dant vigni jouf na stazion dl daz con stanges dant?
|
N comentar: Colloquium Retoromanistich
|
|
LoisCraffonara scriv "
Dr. Lois Craffonara: "I à lit sön noeles.net, mo i ne savô nia de nia"
L dr. Lois Craffonara nes à fat avei chesta touta de posizion sun l "IV Colloquium Retoromanistich" che vegnirà tegnù a la fin dl meis de aost a San Denêl tl Friûl. Sie inom figureia anter i reladours, ma el enstes ne é nia gnù contaté enfin a do la publicazion dl program sun noeles.net. Se trátel de na desmentianza dla organisazion tl Friûl o plulere de valch istituzion ladina dl post che ne à nia volù ti dé inant l envit?
de Lois Craffonara
Söl program dl Colloquium Retoromanistich (S. Denêl / Friûl, 26-28 d'aóst), publiché te noeles di 26 de messè, lîi mî inom y le titul de chëra che dess ester mia contribuziun: Presentaziun dl liber „Flus leterares“. Iö ne fajarà degöna presentaziun por chëstes rajuns: "
|
Valbadiajazz: roda de conzerc aost 2005
|
|
Ritms de jazz y blues viventarà les seires aostanes
14 grups se barata ju te 14 conzerc de jazz, blues, soul, funk enfin al pop
Dodoman domenia, ai 1 de aost, peia endò via la lignora de conzerc de Valbadiajazz te deplù bars, sun plaza y te tavernes dl'Alta Badia. Al sarà da audí jazz, blues, funk enfin al rock pop melodich porté dant da 14 grups, tanc é ence i conzerc che va inant enfin ai 19 de aost.
Helga Plankensteiner Quartett, jazz-funk.
|
Stieres ledies tl ann de scola 2005/2006
|
|
Al vegn partí su les stieres ledies da ensegné
Ai 11 de agost 2005 da les 9.00 inant végneles assegnedes tla Intendenza ladina
L’Intendenza ladina lascia al savei che l termin per scluje ju i contrac de laour nia a termen (rode) y per l’assegnazion di posć ledesc sun la basa di concursc y dla graduatoria permanenta toma ai 11 de aost 2005 da les 9.00 inant tla Intendenza Ladina, Bindergasse 29, a Bulsan.
|
Union Scritours Ladins Agacins renunzieia al contribut provinzial, na coienaria
|
|
La Union Scritours Ladins Agacins ti à mané zeruch l contribut
y ne azeteia nia la coienaria dla Consulta Ladina y dl assessour
Do doi agn de protestes dla Union Scritours Ladins Agacins (USLA) y ence de valch autra union ti à la Consulta Ladina conzedù chest ann n contribut de 1.000 euro a la Union, se damanan na faturazion che cuere 16.800 euro de speises per podei l pié do. Chest vuel dí che al ne fova nia la volenté de ti dé n contribut, ma de ti tó la poscibelté de dí che ala ne à nia giaté n contribut. Messei corí 16 iadesc l contribut con fatures é fora de vigni mesura. Sun chesta ti à la Union atira mané zeruch l prepaiament de 800 euro, ne azetan nia na tel coienaria.
|
Fieste Ladina y IV Colloquium Retoromanistich: program
|
|
IV Colloquium Retoromanistich y Fieste Ladine a San Denêl tl Friul
Dai 26 ai 28 de aost: banc de informazion dl Istitut Ladin "Majon di Fascegn", dla Assoziazion Turistica de Gherdeina y dla Union Generela - Rumanc, ladins y furlans fej festa deberieda
L IV Colloquium Retoromanistich vegnirà metù a jì chest ann tl cheder de 3 dis de festa dal inom "Fieste ladine" dai 26 ai 28 de aost 2005 a San Daniele/San Denêl tl Friul. Envié envieia la zité de San Denêl, la Societât Filologjiche Furlane y la université de Udin.
Sun plaza a San Denel/San Daniele da seira.
- Letura aconsieda:
Graziadio I. Ascoli: "130 agn Saggi Ladini"
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
|
La revista nueva dla Academia Europea - tema: l islam
|
|
Union Europea, islam y la Turchia
L ultim numer de "Academia", la revista dla EURAC de Bulsan, trata dles relazions anter la Union Europea y l islam - An pò ence la desçiarié ju
La parola terorism lieien encuei feter automaticamenter a islam, nia empermò da canche al é suzedù i ultims atentac tla metropolitana de Londra. Les pilores dles esplojions, de jent teroriseda a Londra, les mesures de majera segurté te stazions, sun metropolitanes y l fat che an scomencia endò a fé controi ai confins nes fej zaco tema. L pericul che nes manacia é l fondamentalism islamich, díjen.
|
Chest suzédel canche al ne é nia na raprejentanza politica autonoma
Tl mete ju la lege ne él nia plu vegnù tegní cont dla mendranza ladina - La colpa é dla politica SVP
Degugn ne dubiteia che les mendranzes linguistiches sie subiec giuridics de gran emportanza tl sistem autonomistich dla provinzia de Bulsan y dla region Trentin Südtirol. Zenza chestes figures perdessa l’autonomia con l bi-y trilinguism, con l proporz, con les competenzes primares particolares sia fondamenta. Les prumes che à da respeté y sconé les mendranzes é ben la provinzia y la region enstesses che toca da fé les leges, cis cheles plu emportantes, aladò dles poscibeltés y di debujegns dles comunites de mendranza. Carlo Willeit.
|
Convenzion provinzia de Trent - Union Generela
|
|
Trent deida la Union Generela
Enier da seira él vegnù firmé a Trent la convenzion trienala Union Generela-provinzia de Trent - Sostegn a la USC - Trent reconesc ence l ladin standard
 La provinzia de Trent varieia inant con sostegnì les comunités de mendranza. Enier da seira él vegnù sotescrit a Trent la convenzion anter la Provinzia Autonoma de Trent y la Union Generela di Ladins dles Dolomites, editoura de La Usc di Ladins, slarieda con passa 4.000 copies tl raion dles Dolomites. A chest organ de stampa ti végnel dé l majer peis per tegnì adum y conduje adum la comunité ladina.
|
Anpezo - 100 agn Union Ladina: prejentazion de NOSTA JENT
|
|
NOSTA JENT, persones y personalités ladines
L liber é metú ju per ladin con dovia les traduzions per todesch y talian
Les paroles de prejentazion de Nadia Chiocchetti
Bon di y giulan de avei tout pert a chesta festa cis emportanta per la Union Generela (ai 17 de messel '05 a Anpezo). I son dret contenc de prejenté chest liber ajache al é vegnù scomencé dant da n valgugn agn y zacan l onse tles mans.
L cuertl dantcà dl liber.
Letura aconsieda:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
|
|  |
|