|  |
Convegn a Selva: i comuns ladins pensa a sie davegnì - II pert
|
|
Bulsan dassen scluta, Trent dassen davert
Lorenzo Dellai: l lingaz é la oma de vigni politica a ben di ladins
Do la ousc di esperc audionse chela di politics. Desche prum á rejoné Florian Mussner. N salut curt per ladin y spo él ju ite atira sun la storizité di ladins dijan cler che i ladins dl Comelich auda pro i Furlans, zenza tò en conscidrazion y almanco desfarenzié la comunité de La Rocia. Con puecia convinzion àl recordè Fodom, Col y Ampez, olache dal cianton dla sconanza dla cultura ladina él ciamò vegnù fat puech y laudan i ladins de Trent che te chisc ultims agn á fat truep te chest vers ál volù i envié a se mueve, a realisé valch de plu. Da man ciancia: Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent y Luis Durnwalder, president dla jonta de Bulsan.
|
Comun de Urtijei: senteda de comun a vuet
|
|
I conseiers dla SVP y dla Lista Urtijei deserteia la senteda de comun
Al orden dl dí fòvel la projetazion de na zirconvalazion nueva sot chela de Tresval che ne ti scusa nia a la lista Ladins
Enier, ai 9 de setember, é la senteda de comun de Urtijei juda a vuet, al manciova la maioranza. Demé i 3 conseiers dla Lista Ladins che se ova damané la senteda, l ombolt y sie vize, se à prejenté. Duc i autri é restés demez, “sclut ite i assessours che giata n bel assegn de 1.500 euro nec al meis”, desche la lista osserveia.
Adi Demetz, conseier de comun dla lista Ladins a Urtijei.
|
Lites de comun a Bulsan: dantaldut unité
|
|
Les trei unions dla zité cherda a l'unité per les lites de comun
En juebia, ai 15 de setember da les 18.30 tl Rainerum, entreda str. di Capuzineri, enconteda generala di ladins a Bulsan
La presidenta dla Consulta per i problems di ladins tl comun da Bulsan, Dolores Dariz, l president dla Comunanza ladina a Bulsan, Ivan Lezuo, y l president dla Union scritours ladins “Agacìns” (con scagn a Bulsan), Berto Videsott, é dassen sperdus de coche ala va inant la storia dla Ciasa-alberch per studenc y lauranc ladins. La Ciasa é fata, ma ala manacia de ne toché nia plu ai ladins, tantes é les clausoles y condizions metudes souraldut da la Provinzia.
|
Convegn a Selva: i comuns ladins pensa a sie davegnì
|
|
"Al vuel ester plu creta tla identité ladina"
Trei publicazions fej n cheder dla Ladinia tres na lignora de intervistes
N convegn rich de material y d’informazions chel tegnù en mertesc te Sëlva de Gherdeina y organisé da la Jonta de Bulsan deberieda con chela de Trent y de Belun. Al convegn fòvel prejent sibe Durnwalder che Dellai ma ence l assessour dla Region Venet Oscar De Bona. Enteressant l tema dl convegn: “I comuns ladins pensa a sie davegnì” y indiretamenter a sia identité, profescionalité y svilup. La meisa di reladours y dles autorités.
|
Comunanza Ladina a Bulsan: viade da d'auton
|
|
Viade tla Engiadina Auta y tla Val Müstair
Sabeda ai 24 y domenia ai 25 de setember 2005: prenotazions pro l president Ivan Lezuo
Chest ann à la Comunanza Ladina fat fora de organisé n viade cultural de doi dis tla Svizra per jì a vijité i raions romanc-ladins dl’ Engiadina Auta y dla Val Müstair y l paisc extradoganal de Livigno.
L convent (claustra) de Son Gion a Müstair, declaré monument mondial da l'UNESCO.
|
Bulsan: raprejentanza politica te comun
|
|
Enconteda per mete endò en pe na lista ladina a Bulsan
per les lites de comun ai 6 de november 2005
En doman da les 18.00 saràl la pruma cherdeda di candidac ladins pro les lites de comun da Bulsan, che vegnirà tegnudes ai 6 de november. Persones nueves che à vedù ite l bujegn de dé na man a salvé cie che al é ciamò meso de podei salvé a livel de lista “Ladins”, che é nasciuda a Bulsan y che à madurì tant de scomenciadives y de propostes per l mond politich ladin. Les ultimes lites comunales a Bulsan é stedes feter per duc i partis na sort de faliment, ma souradut per i ladins.
La Ciasa de comun a Bulsan.
|
Joufs a paiament: an met man con l Timmelsjoch y l Stilfserjoch
|
|
Passé soura i joufs: tl davegní a paiament
N grup de laour metù en pe da la provinzia de Bulsan studieia sen les modalités - Naouta Timmelsjoch (2509 m) y Stilfserjoch (2756 m), spo Jouf de Frera (2121 m), Jouf dl Sela (2213 m) y Ciaulonch (1875 m)
La delibera dla Jonta Provinziala de volei mete man de tré ite n daz dal 2006 inant per furné soura i joufs dl Timmelsjoch y dl Stilfserjoch à fat levé su chisc dis na ona de protestes che vegn portedes dant ti ultims dis ti foliec y tla televijion.
La stazion dl daz sun la cleva austriaca dl jouf dl Timmelsjoch, 10 Euro per ruvé sunsom, bonamenter 12 euro tl davegnì per ruvé tl Passeiertal.
|
Aiut Alpin Dolomites: President nuef
|
|
Karl Unterkircher é l president nuef dl Aiut Alpin Dolomites
15 scuadres é sen assoziedes al Aiut Alpin Dolomites soura i confins provinziai fora
L Aiut Alpin Dolomites à n president nuef tla persona de Karl Unterkircher de Sëlva che ti tol ju l'enciaria a Willy Costamoling. Conesciù é Unterkicher per avei arjont l ann passé l Mount Everest zenza ossigen.
|
I conseiers nuefs dl Istitut Ladin Micurà de Rü
|
|
L Consei nuef dl Istitut Ladin Micurà de Rü
Provinzia, unions culturales y comuns à fat i inoms - La jonta provinziala à fat la lita
La Jonta provinziala à nominé dantenier (29.08.2005) l Consei nuef dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü", tegnan cont dles propostes dles assoziazions culturales de Gherdeina y dla Val Badia. La pruma enconteda dl Consei d'Istitut nuef vegnirà tegnuda en sabeda, ai 17 de setember 2005 a San Martin de Tor.
|
Consulta Ladina a Bulsan: Ciasa Alberch
|
|
32 mini-abitazions per ladins a Bulsan
Les domandes pò vegnì dedes ju da endoman inant, 1 de setember - Informazions pro la Consulta Ladina de Bulsan o pro l IPES
La Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan lascia al savei che dal prum de setember 2005 pò duc i interessés fé domanda al IPES (Istitut per l’Edilizia Soziala) per n pice cuartier.
Al se trata de cuartiers per una persona y ence per does persones, en dut per 16 laoranc y per 16 studenc ladins che vegn da les valedes a Bulsan per laoré o studié.
I cuartiers é tla str. Roma, zona ex-fiera. Ai é ence mobiliés.
|
Sfuei dl Servisc per la sconanza dles mendranzes de Trent
|
|
“Les mendranzes en azion”, dé fora l prum numer
Informazions sun les mesures de sostegn a les mendranzes a Trent
La Provinzia autonoma de Trent à dé fora chisc dis l prum numer de n sfuei cultural nuef dal titul: “Minoranze in azione” y sotcà “L’esercizio quotidiano dell’identità”. Ala se trata, végnel dit, dla “prima pubblicazione di una collana edita dalla Provincia autonoma di Trento ai fini della tutela e della promozione delle comunità di lingua minoritaria del Trentino”.
|
Prum resson dal IV Colloquium Retoromanistich
|
|
L luminous y scur de San Denêl tl Friul
L miour resultat é chel che al vegne rejoné, che an s’enconta y che an empare a se conesce
L IV Colloquium retoromanistich a San Denêl tl Friul à dé zenzauter n’autra sburla a la conescenza interladina tres na lingia de referac che à ence toché i raporc i vedli y nuefs anter i trei grups de ladins: furlans, dolomitans y rumanc. Almanco a livel de scienza ésen tres y plu a una che l raport linguistich à sie fondament. Souraldut dalonc é ciamò i raporc a livel politich, ma ence a chel pratich de colaborazion.
Sun plaza a San Denel/San Daniele da seira.
|
Cesa di Ladins: la streda mess ciamò vegní splaneda
|
|
La volonté é dant man, ma nia i scioldi
L president dla Union di Ladins de Gherdeina à enconté i trei ombolc dla valeda
Coche empermetù dal ombolt de Urtijei,Ewald Moroder, él vegnù metù a jì sun sia proposta na enconteda anter l president dla Union di Ladins de Gherdeina (ULG) y i trei ombolc dla valeda, Ewald Moroder, Bruno Senoner y Roland Demetz, per rejoné sun la chestion dla Cësa di Ladins che someia de ne avei deguna fin.
Da man ciancia: Egon Vinatzer y i trei ombolc de Gherdeina, Ewald Moroder, Roland Demetz y Bruno Senoner.
|
A la chirida dla identité
|
|
La dreta cultura é l’identité de na mendranza
A Trent va les cosses autramenter che a Bulsan
N conzet vegn vigni tant a la lum tla seconda publicazion prejenteda en gaujon dla festa te Ampez: “Alla ricerca dell’unità perduta”, scrita da De Grandi Cristina. Al se trata dl liam politich che na Union a carater general, desche la Generala, mess assolutamenter tegnì en conscidrazion. Na tel Union ne pò nia demé se bate per la cultura, ma ala mess ence dialoghé y aconsié i oms dla politica che à l dovei de garantì la basa, les condizions per l svilup dla cultura de na mendranza.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: sun l Troi Paian anter mit y realté
|
|
L Troi Paian, anter misters y storia
Endoman, da les 18.00 daurida dla esposizion tl Ciastel de Tor - Les enrescides é vegnudes fates da Herwig Prinoth y da Stefan Planker
L "Troi Paian" evocheia temps passés y plens de misters. Chi jiva pa sun chest troi? Cie vegnìvel pa mené? Ciuldì jível pa tant alauta ite, schivan i luesc abités? Da olá vegn pa l inom? Do plu agn de archirides él sen dant man i resultac dla enrescida: endoman, vender ai 19 de aost, végnel daurí da les 18.00 tl museum ladin a San Martin de Tor na esposizion che sclaresc les funzions dl troi y olá che al conduj.
Na moneida romana dl temp dl emperadour Gordianus III (238-244 do C.) giateda tl raion de Gherdeina.
|
|  |
|