|  |
Toponomastica: la soluzion é l compromis
|
|
Toponomastica: la minonga di esperc
I esperc dij: al dess gní metù en pe na comiscion interladina per la toponomastica y gní adoré l ladin standard
N comentar: i organisadours contra entrames les propostes
En juebia passeda a Bulsan al di dla cultura ladina él vegnù rejoné chesta outa de toponomastica ladina. Cie soluzions pa? An à podù audí trei referac enteressanc fac da esperc dla materia. Al à metù man l ex-toponomast dla provinzia, dr. Cristian Kollmann, persoura l tema "toponomastica, ciuna la soluzion per Südtirol?", fajan dantfora n cheder storich dla legislazion fascista enfin al statut de autonomia.
I turisc' essa propi plu gen originalité tla toponomastica y nia chi cheriés dal turism.
|
Toponomastica: la lia per i popui manacés tol posizion
|
|
Toponomastica ladina: la provinzia dess na outa scoé dant sia porta
Sce i esonims todesc vegn adorés ofizialmenter, dess ence i esonims ladins vegnì adorés
La Lia per i popui manacés tol su con plajei la proposta de Durnwalder sun la toponomastica ladina pro l convegn metù a jí dal assessorat encuei (20.10.2005) tl hotel Laurin a Bulsan. Ala ti sà endere incompleta y dantaldut de parvenza, ajache la provinzia enstessa ne adora nia dagnora y sciche al auda i toponims ladins. La lia per i popui manacés preia perchel Durnwalder de se festidié che la toponomastica ladina vegne adoreda dlonch: pro les comunicazions dl trafich, pro laours publics, sun tofles y ti parcs naturai.
Jeuf de Frea (gherdeina), Ju de Frara (badiot) o Jouf de Frera (ladin standard)? Ence fora dles valedes dess i toponims ladins vegnì reconescius.
|
Di cultural ladin a Bulsan sun la toponomastica
|
|
Toponomastica ladina, cie regolamentazion?
Convegn dl assessorat, ai 20 de otober a Bulsan - Comiscion paritetica per la toponomastica zenza n raprejentant ladin
"En juebia ai 20 de otober vegniràl tegnì per l terz iade tl Parkhotel Laurin a Bulsan l "di dla cultura ladina". L travert de chesta scomenciadiva é chel de traté tematiches che toca da davejin l grup de rejoneda ladina y che posse ence enteressé i autri grups linguistics." Enscí l comunicat dl assessorat.
Nia dut cie che vegn scrit sun i toponims corespon a la verité.
|
Lege litala nazionala, n sbarament dl 20%
|
|
La lege litala ti assegureia a la Svp la raprejentanza a Roma
Demé partis che arjonj l 20% dles oujes pò tó pert a la repartizion, na lege a mesura SVP - N lim lital enorm per i ladins
La trica dla SVP é passeda, si "scagns" é al segur. Roma se à desmostré da galantom: degun sbarament lital per mendranzes linguistiches o miec demé per certes tla pratica. A mete su les limitazions per les mendranzes él sté rodunt la SVP che dij da laoré per les mendranzes. A livel regional é l sbarament sen enorm, dl 20%. Berlusconi à mazé tres na lege litala nueva per les lites parlamentares 2006, n sistem proporzional con prems de maioranza y lims litai. Degunes oujes de preferenza plu.
|
Union dl Teater da San Martin
|
|
Coche ala va pro canche al é "Jomelins"
Prumes raprejentazions tl toch nuef en sabeda, ai 22 de otober 2005, tl salf plurivalent
La Union dl Teater da S.Martin de Tor prejenteia en l'edema che vegn n toch nuef dal titul "... Jomelins!" de Hans Lellis metù ju tl ladin da Lydia Zingerle. Regia é de Gottfried Rubatscher. L toch gnirà prejenté sun la paladina nueva a San Martin de Tor tl salf plurivalent.
I joblers dl'Union dl Teater da San Martin.
|
Ladiniatour: do 6 agn revival
|
|
La Ladiniatour fej endò la roda
Do 6 agn de paussa edizion nueva con trei seires de conzert ai 18, ai 19 y ai 20 de otober: una a Poza, una a S. Cristina y una a La Ila
Poza de Fascia, S.Cristina y a La Ila, respetivamenter ai 18, 19 y 20 de otober 2005, é i trei luesc olache la Ladiniatour 2005 fej stazion. Al é passé bele sies agn da l’utima edizion Ladiniatour 99, dutaorela tla recordanza de trueps. L gran enteres per la mujiga moderna ladina à descedé grups nuefs da duta la Ladinia y perchel fòvel temp de fé na edizion nueva.
Egon Vinatzer y Marion Kostner entant i ultims preparatifs dla tourné
|
Lites parlamentares 2006: prelites te Fascia
|
|
Prelites te Fascia per les lites parlamentares 2006
La Union Autonomista Ladina (UAL) sostegn l candidat Romano Prodi dl Ulivo - Bepe Detomas y Luigi Chiocchetti: Ladins tegnon adum, la forza vegn dal grum
 Ai 16 de auril vegnirál tegnù les lites primares (prelites) per designé l candidat premier dla Union che dess ti tó la venta a les lites politiches de chesta aisciuda al zenter-man dreta de Berlusconi. La UAL promuev adum ai raprejentanc dl Ulivo-SVP chestes prelites per sostegnì l candidat Romano Prodi.
La Union Autonomista Ladina cherda i litadours a les prelites. Luigi Chiocchetti y Bepe Detomas ti dà l sostegn a Prodi y vuel arjonje na candidatura ladina.
|
Lites parlamentares 2006 - can n ladin de dert a Roma
|
|
N certl lital ladin regional per les lites parlamentares 2006
Ie ne veide nia ite che la SVP dess avei 6 raprejentanc a Roma y i ladins degugn - Tla provinzia de Bulsan ruva sun l scagn da assessour ladin demé chela persona che la maioranza vuel
de Lois Trebo
Da edemes encà végnel sciampì a Roma anter i partis de maioranza che forma l govern sun na proposta de lege litala nueva. Con chesta volessa Berlusconi salvé sia maioranza da les lites parlamentars che sarà tl 2006. Che chi de man ciancia de Prodi auza la ousc per combate chesta proposta de lege él da capì, ajache aldò di resultac dles ultimes lites provinziales ti la stica l grup de Prodi de cotant a la CdL (Casa delle libertà).
|
Politica comunala te Gherdeina: ejempl Selva y Urtijei
|
|
Coche Ewald Moroder coiona i conseiers de comun
La senteda voluda da la oposizion chérdel ite da les 8.00 da doman y chela dla jonta l dí do a n orar normal da les 16.00, ma zenza l pont volù da la oposizion - La Lista LADINS à encondé na plura a la procura - Ence a Selva comportament anti-democratich
Pro l'ultima senteda de comun te Sëlva à la lista LADINS fat anter l auter la proposta de auzé les indenités per la streda dles rodes y dai ski, de se cruzié dàn n contribut a chi che fej l laour dla restaurazion dles stazions da Daunëi ite te Val y de cialé che duc i conseiers ae la documentazion completa dl comun per podei se enjigné endretura y che i grups dl consei posse ruvé adum te valch salament de comun a rejoné fora anter ei y con i zitadins enteressés chestions plu emportantes che reverda l comun.
L ombolt de Urtijei (Svp) y la lista Urtijei (ex-Verc) ne vuel nia avei sun l orden dl dí la "viabelté sun la streda Tresval" y fej jí a vuet does sentedes dl consei voludes da la oposizion.
|
Esposizion de comics dl artist fascian Manuel Riz
|
|
"Scedola" ruva tl Ciastel de Tor
Chest vender enaudazion da les 18.00 - I comics de Manuel Riz: dessegns fac con fantasia che fej vedei la sozieté con uedl critich
En chest vender, ai 7 de otober, vegniràl daurí da les 6 da seira tl Museum Ladin a San Martin de Tor na mostra de dessegns de "Scedola", l personaje di comics cheriés da Manuel Riz. Te chesta ocajion vegniràl ence prejenté la publicazion con chela che l museum ladin ne vuel nia demé fé conesce l artist, ma ence prejenté chest medium artistich particolar che é chel di comics.
|
N daz sun i joufs entourn l Sela
|
|
N daz sun i joufs: chi che vuel chestes sieves vuel desfé les relazions anter i ladins
I joufs dles Dolomites ne pòn nia mete a la pèr de n Stilfserjoch y de n Timmelsjoch
de Carlo Willeit
Encer l daz via él chiet; al someia na cossa fata fora; n auter ann de beles stazions dl daz y l ann do la vigneta dal dí, da l'edema, dl ann, per duc, ence per i aciasés encer l Sela via. Chi che va vigni di via y ca, chi da les uties y dai emplanc portamont, aministradours y controladours, y valch auter racomané y nia racomané giatará ben sia autorisazion debant.
Messarà tl davegnì i conseiers dla Generela y i ombolc, sce ai vuel se enconté, daurí l tacuin y paié n daz, sce ai vuel jí tla valeda vejina? Mussner vuel mete i contac interladins a paiament.
|
Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
|
|
Fascia y Trent met sia cherta sun meisa
per envié via l organism de coordinament aladò dla lege 482/99 - Nia demé ombolc, ma ence les unions culturales dess ester a la pert
Ester àl na paruda da bonacion y da persona saurida l assessour Mussner, ma canche ala se trata de chestions interladines devéntel dur, l "signour no": no al ladin standard, no al reconesciment dla Generela y i joufs vuelel ence saré ju con pedajes y mete i contac interladins a paiament. Ma les regoles de cooperazion interladina ne dess nia demé vegnì detedes da Bulsan, ence Trent se muev. Jí inant unis deberieda tla prospetiva dla convocazion di ombolc di comuns ladins dles Dolomites (7 trentins, 3 beluneisc y 9 aut-atesins) per mete en pe n organism de coordinament dles iniziatives culturales y linguistiches tl spirit dla lege 482/99. Chest é sté l resultat de na reunion tegnuda enseira a Trent anter les majeres ciaries istituzionales de Trent, dantfora l president dla jonta Lorenzo Dellai, i ombolc de Fascia, l president dla Union Generela, l president dl Istitut Ladin de Fascia Mirella Florian, l deputat Giuseppe Detomas, l funzionar diretif Marco Viola y l consiadour Luigi Chiocchetti.
Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent: "Nos son ence enjignés a dé ju na pert de sovranité provinziala per na majera unité di ladins."
|
Lites de comun a Bulsan: l program dla lista LADINS
|
|
La Lista LADINS ti dà sostegn a Spagnolli
N valgugn ponc fora dl program - Bulsan dess giaté na cialadura plu "ladina" con valch scrites sun edifizes publics
Pro la cumpeida dla jent dl 2001 se ova l 0,71% dla populazion de Bulsan declaré ladina y l 4,37% a livel provinzial. La lista LADINS é dla minonga che Bulsan, desche majer luech dla provinzia de Bulsan y senta aministrativa, dess reconesce i valours storics-culturai, sozio-linguistics y economics dla componenta ladina. I ladins de Bulsan à does animes, chela de zitadin de Bulsan y chela de fé pert dla comunité ladina.
|
La SVP laora contra i interesc di ladins a Bulsan
|
|
Mussner: no a la aministrazion dla Ciasa-Alberch da pert di ladins
Minonghes desvalives sun l conzet de raprejentanza ladina - i Ladins da Bulsan vegn da dutes les valedes y refudeia deplen la parzelisazion "Badia-Gherdeina"
La novela, deda tres chisc dis da deplù sfueis da vignidì, che i ladins de Bulsan à endò metù su sia lista, à mescedé su de vigni sort de opinions, dantaldut chela sun la raprejentanza. Valch "fedeliscim" dij clermenter: i ne on nia debujegn de chesta lista, a nos nes bàstel l assessour Mussner y la Svp. L pensier pòn audì da deplù persones. Éla enscì? Deplù fac desmostra che ala ne é nia enscì.
|
Mostra Vejin tl Zenter Trevi
|
|
Vejin: n viere sun la realté ladina
La mostra é daverta vigni dí tl Zenter Trevi tla str. Kapuziner da les 10.00 a les 12.00 y da les 17.00 a les 19.00
Na bela cumpeida de jent se à fat permez ensnuet a la prejentazion dla mostra Vejin tl Zenter Trevi a Bulsan, anter chisc ence l candidat da ombolt de Bulsan Luigi Spagnolli. Na cornisc musicala dret plajoula che à giaté truep aplaus é vegnuda sporta dal cor di mutons de Al Plan de Mareo acompagné con i orghegn a man da Ludwig Rindler y a la Chitara da Ruth Rungger. La mostra "Vejin" dess endò n iade recordé, dantaldut a Bulsan, che tla provinzia vível ence zitadins ladins, enscí la presidenta dla Consulta Dolores Dariz y la diretoura dl Zenter Multilingual tl zenter Trevi, Rita Pezzei, che à envié via chesta iniziativa. Entratant duta l'edema che vegn vegniràl fat vijites avisedes per classes de scola y da seira tegnù relazions sun tematiches ladines.
Les tofles dla esposizion descriv en curt dutes les tapes: da la romanisazion di Rec a encuei.
|
|  |
|