|  |
Relazion dl dr. Mischi Georg en ocajion di 100 Union Ladin
|
|
Die Ladiner: eine Geschichte der Spaltung
Referat tegnù dal dr. Georg Mischí de Selva en gaujion di 100 agn Union Ladina a Dispruch
Wenn man die Geschichte der DolomitenLadiner betrachtet, kommt man unweigerlich zu einer Frage und zu einer Feststellung: einmal zur Frage nach einer Nationalität der Ladiner bzw. zur Frage nach einem Unrechtsbewusstsein der Ladiner und zum zweiten zur Feststellung, dass die Geschichte der Ladiner eine Geschichte der Teilung und Spaltung ist.
|
Reunion generala dla Moviment Politich Ladins
|
|
I LADINS dij no a la scluta di joufs dolomitics
En chesta sabeda reunion generala a Selva, da les 15.00 tla sala de calonia
La reunion generala dl moviment politich LADINS, en sabeda, ai 26, da les 15 te calonia de Selva, à dui temesc zentrai sun l program: la scluta o l daz sun i joufs dolomitics y l sistem nuef da lité l parlament talian en auter ann da d'aisciuda.
|
Union di Ladins de Gherdeina: consei nuef
|
|
L Consei nuef dla Union di Ladins de Gherdeina
Vinatzer: "nost fin primar é chel de dé inant a nosc mutons y nevous la sensibelté per nosta rejoneda y nosta cultura"
En vender ai 18 de november 2005, da les 8 da seira él vegnù tegnù la reunion generala con vela dl consei nuef dla Union di Ladins de Gherdeina. Tres na desmostrazion con power-point él sté meso de mostré ai trueps prejenc na ativité sozioculturala scialdi rica de contegnus emportanc. Mujiga, leteratura, storia, rejoneda y n grum de manifestazions populares. Al é ence vegnù rejoné dla restruturazion dla Cësa di Ladins.
Egon Vinatzer, l president, entant sia relazion.
|
Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
|
|
Nost fin mess ester chel dla unité ladina
Propostes y aodanzes ai 18 ombolc di comuns ladins y a dutes les istituzions y forzes politiches, culturales y economiches ladines
La Comunanza Ladina a Bulsan veid tla enconteda di ombolc ladins dles cinch valedes na bona scomenciadiva che conferma y sotrisseia i liams storics, culturai y linguistics anter les cinch valedes ladines, che dess daidé pro, adum con les lies y les istituzions ladines, crié sinergies y na mioura colaborazion interladina. La Comunanza se augureia te chest contest che les desvalivanzes anter ladins vegne eliminedes per ruvé a na plena y definitiva parité.
Ivan Lezuo, l president.
|
Union di Ladins de La Rocia: Consei nuef y programs
|
|
Les enciaries nueves tla Union
I volon porté inant nosta volenté de fé pert dla Generela y sostegnì les ativités dl Istitut Ladin "Cesa de Jan" a Col
Ai prums de november passé él vegnù metù a jì les lites per voté l nuef consei diretif dla Union di Ladins de La Rocia. I doi scagns de Laste y de La Rocia à funzionè per cater ores da les diesc da doman enfin mesdì y da les trei enfin a les cinch, granmarcé al laour de cater joenes che dedò à ence cumpedé fora les schedes.
La Union di Ladins de La Rocia tl Beluneis (Rocca Pietore), paisc conesciù do la Marmolada, vuel vegnì a fé pert di Ladins dl Sela y dla Union Generela, sun l retrat con la bandiera ladina.
|
100 agn Union Ladina: festa a Dispruch
|
|
La festa é passeda, sen méssen laoré
Discuscion con oms politics entourn meisa - Deiaco (SVP) se aoda che l comité di ombolc se enconte almanco un n iade al meis - Willeit (LADINS): ai ladins ti màncel na identité politica
En juebia domesdì ai 10 de november 05 él sté a Dispruch gran festa per i Ladins. Al é vegnù recordé te deplù referac i 100 agn dla nasciuda dla “Union Ladina” fora Dispruch. Discuscions à mostré su les vedudes desvalives sun l davegnì y la posizion dla Generela.
|
Referat dl dr. Lois Trebo en gaujion di 100 agn Union Ladina
|
|
"Reichen die Schutzmaßnahmen für die Ladiner? Meine Antwort ist ein klares Nein"
100 Union Ladina a Dispruch - referat tegnù da dr. Lois Trebo
Vortrag von Dr. Lois Trebo aus Badia/Abtei anläßlich der Feier „ 100 Jahre Uniun Generela di Ladins dla Dolomites“ im Festsaal des Tiroler Landhauses in Desproch / Innsbruck am 10. November 2005.
Dr. Lois Trebo
|
Touta de posizion dla lista LADINS sun les lites comunales
|
|
Mueia per l sclet resultat lital
An spera che l bon raport con l ombolt nuef de Bulsan Luigi Spagnolli vae inant
Al é dassen da avei la mueia che i Ladins ne fej nia plu pert dl Consei de comun de Bulsan do 15 agn de prejenza y de bon laour. La lita de n ladin sun la lista di Verc é na picera consolazion conscidran la cualité dla persona de Helmut Moroder, ma la desferenza anter na lista ladina y n ladin de na autra lista é grana.
|
Lites comunales 2005 a Bulsan: lista LADINS ne ruva nia ite
|
|
Al ne é nia sté meso de ouje plata
N capitul se scluj - La Consulta per i problems ladins sen metuda en discuscion
Al ne é nia plu sté meso de ouje plata do les lites de chesta aisciuda. La lista LADINS a Bulsan ne ti l'à nia fata con 169 oujes de lista; piec ciamò la cumpeida de oujes se à ciamò n iade feter smesé do les ultimes lites comunales dl 2000. 15 agn de prejenza tl Consei de Comun de Bulsan va enscì a fin. A nia ne à jové ti recordé ai litadours con cenc de letres les arjontes dla lista: la Consulta per i problems ladins y la Ciasa Alberch y e.i.
Do 15 agn degun raprejentant plu.
|
Dispruch: 100 agn Union Ladina
|
|
Referac y na meisa torona con raprejentanc politics
La Generela recorda en juebia, ai 10 de november, i 100 agn dla Union Ladina a Dispruch
La "kermesse" dles manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina ruva sen a Dispruch, la senta dla nascenza dla Union. L depliant dl program veid dantfora 4 referac persoura i ladins, sia storia y sia coscienza y dantaldut n cogol de autorités politiches che tolarà pert. Cie mienen pa de arjonje? L bel aveniment dla Union, frut di joegn é destiné a morì, toma encuei tla gran unfataria.
Dispruch con l flum Inn. Da chesta zité él pié via dl 1905 la pruma union ladina.
|
Bulsan: capoluech dla provinzia
|
|
Bulsan dess ti dè deplù lerch ai ladins
Jent che vegn a sté y a vive a Bulsan dess podei tegnì pro sia identité ence soura les generazions
Chisc dis àn podù lieje les statistiches revardantes la prejenza di extracomunitars chilò te Südtirol. L slogan: "Al é plu extracomunitars che ladins" é oramai na realté. Dut adum é i extracomunitars passa 22.000.
|
Devers les lites comunales a Bulsan
|
|
Miec ester raprejentés per podei dì la sia
Devers les lites comunales ai 6 de november 2005: Seira con i candidac dla lista LADINS, Luigi Spagnolli, Bepe Detomas y Carlo Willeit a Bulsan
"Tles ultimes 3 legislatures onse arjont truep: na consulta per i problems ladins con personal a temp plen, sostegns a les assoziazions ladines a Bulsan y dantaldut la Ciasa Alberch per i ladins da les valedes che vegn a Bulsan a studié y a laoré. Zenza na raprejentanza ladina tl Consei fóssel dret rie, sce nia imposcibel porté inant ghiranzes a ben di ladins" à dit Dolores Dariz enseira en ocajion dla reunion litala en previjion dles lites comunales tla zité de Bulsan ai 6 de november.
Dolores Dariz y Walter Enrich entratant la prejentazion dl program dla lista.
|
Fascia: restaur dla Pleif de Sen Jan a Vich
|
|
Gliejia de Sen Jan: al va debujegn de 1 n milion de euro per l restaur
N laour lonch y zite de ressanament - An spera sun l aiut dla populazion per corì la gran speisa
La Pleif de Sen Jan a Vich, gliejia-mere di fascians vedla de beleche mile agn, à gran debujegn de restaurs. Souradut de renforzament statich, de renové l cuert de scianoles, de tó fora l tume da les fondamentes, de mudé l implant de sciaudament y eletrich y de restaurs di afrescs daite y defora. I souraluesc di tecnics dla Provinzia à confermé l debujegn dl intervent de ressanament, de conservazion y de valorisazion dl maiour monument storich y religious dla Val.
|
Veles comunales a Bulsan ai 6 de november 2005
|
|
Raprejentanza te consei de comun a Bulsan: n moment zite
En juebia, ai 27 de otober 2005, da les 20.00 prejentazion dla lista tl salf dl Rainerum
Al vegn comuniché che l comité per les lites comunales de Bulsan met a jí per en juebia seira, ai 27 de otober 2005, da les 20.00 inant tl Rainerum na seira ladina con poscibelté de parché: entreda di auti da Via Cappuccini. Al ciantarà l trio Göma da San Martin. Anter na ciantia y l'autra podaràn audi valch pensier y en valgunes racomanazions dai candidac dla lista ladins per les lites de comun. Na ocajion per avei n contat diret con ei y conesce y souradut per i encorajé y ti damané n consei.
L cuartet Göma, l pice jouf con viadedò Pütia.
|
|  |
|