|  |
Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
|
|
Referendum a souramont: sen nia l dret moment
Paolo Frena, ombolt de Col: les rejons de Lamon fova dantaldut finanziares, les nostes dantaldut storiches
Do l caje de Lamon, l pice paisc soura Feltre, che à lité a gran maioranza te n referendum popolar de volei passé con l Trentin, él endò de atualité ence la vedla chestion di trei comuns ladins storics de Fodom, Col y Ampez. Éla ciamò viva la volonté de jì adum a les autres vals ladines delà dai joufs? Él i temps madurs, do chel che é suzedù a Lamon, per se damané n referendum y avei, sce al essa da davagné l “sci”, na prospetiva daverta de passé via a la provinzia de Bulsan?
La majera vueia de n referendum per mudé provinzia encónten a Cortina d'Ampez, tl grem dla Union di Ladins.
|
Ressoluzion dl MP LADINS a revert n daz o la scluta di joufs
|
|
No a la scluta di joufs, no a n daz
Ressoluzion deda pro en gaujion dla reunion generala dl Moviment Politich Ladins ai 26 de november 2005 a Selva
Natura: les stredes di joufs é l meso plu emportant de comunicazion anter les valedes y per la comunité culturala y sozio-ecunomica che viv tl raion entourn l Sela;
- funzion: les stredes di joufs mess resté davertes coche infrastrutures y servisc publics per:
les relazions personales, de familia, de raport interpersonal, de scola y formazion, de laour, de colaorazion culturala y soziala, de svilup dl’economia locala tl raport con les regions entournvia, de sport y de aorelacurta;
-
- Les prescions dla SVP per scluje i joufs entourn l Sela deventa tres maioures, dantaldut a livel comunal. Selva y Corvara é sun l our de dé pro. Sun la foto: l massif podoul da oláche al peia via a steila les valedes ladines, vignuna te na autra direzion.
|
Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
|
|
Tirol ne é nia sinonim de todesch
L faliment dl pre-referendum dl 1991 ta Fodom - Ma chel che conta é la unificazion di ladins
Chel che é suzedù a Lamon à endò descedé ence pro i ladins da Souramont la discuscion soura n referendum per jì con Bulsan. Lois Trebo à a rejon auzé fora la ingiustizia che ti é vegnuda sforzeda su ai ladins da Souramont da pert dl fascism. Chi che passa sourafora a chest fat, dijan che i temps é mudés se ascon do na vertola. An sent ciamò aldidancuei les conseguenzes dles desvalivanzes de sconanza anter ladins. Per chest sonsi dla medema minonga de Lois Trebo canche al dij „Souramont dess avei nosta solidarité, nosta simpatia y al fossa n ben per duc i ladins, sce ala jissa da trè adum la familia ladina eliminan termegn metus dai fascisc’.“
Dl 1991 ova la populazion de Fodom dit a maioranza no te n pre-referendum de tegnì n referendum per jí permez a la Region Trentino-Südtirol y a la provinzia de Bulsan.
|
TV ladina: cheder de Rut Bernardi
|
|
Rut Bernardi te n cheder televisif
Ala à porté l lingaz y la cultura ladina anter nosc vijins, nia demé a Bulsan, ma ence tla Austria
La Rai Tv Ladina mostra en chesta juebia, da la mesa da les nuef da seira, n documentar sun la scritoura Rut Bernardi. Dret conesciuda é Rut Bernardi gnuda ultimamenter anter l publich todesch con si „doi menuc de ladin“ tl radio todesch che à abù dret n gran resson.
Rut Bernardi.
|
L ombolt de Col Santa Lizia peia via
|
|
Paolo Frena à clamé ite i ombolc
Ala gnirà tegnuda a Corvara - Na enconteda daverta - Frena spenj per mete en pe n organ de coordinament y n statut
L Capocomun de Col, Paolo Frena, à clamé ite per en juebia 15 de dezember a Corvara, la pruma senteda dla conferenza di dejedot ombolc dles vals ladines dl Sela. I prums zitadins se abina enscì en via ofiziala do che ti meisc passés ài giaté dai presidenc dles trei provinzies la “benedescion” per mete en pe n organism de coordinament souraprovinzial prevedù da la lege 482/99.
L ombolt de Col, Paolo Frena.
|
La streda dla Val Badia: touta de posizion dla LL
|
|
Streda dla Val Badia: finalmenter tla rei dles stredes derturedes
I laours sun la streda dla Val Badia podessa vegnì completés con valch zirconvalazion
Che i laours va inant con la daurida de n trat de streda nueva é dessegur na bela cossa y nes lascia speré da avei na streda dertureda y comededa entiermenter, ence sce al passará via ciamò valch ann. I laours a San Laurenz, l trat dant Lungega y Punt de Fer é i plu emportanc, ma la opera podessa vegnì completeda con d'autri mioramonc desche con valch zirconvalazion.
Una dles prumes does galeries daurides al trafich chest meis.
|
Referendum per mudé provinzia y region
|
|
La maioranza di zitadins tl comun de Lamon vuel jí con Trent
Na cogola ciauda per l Parlament a Roma
L referendum vegnù tegnù ai 30 de otober 2005 tl pice comun beluneis de Lamon (al é anter Pedavena y Castello Tesino puech dancialà da la Valsugana) à fat levé su bendebot de stuep nia demé tl Venet, ma a livel nazional L fat che la gran maioranza di abitanc de Lamon à dit cler de volei jì pro Trent, vuel dì che ei é stufs da sté tla region Venet, ajache ai é dagnora vegnus tratés mel.
|
Egon Vinatzer: president dla Union di Ladins de Gherdeina
|
|
Egon Vinatzer, animadour de Gherdeina
N vulcan de de bones idees y truepes se àl embasté l am de realisé
Per l terz iade endolauter él vegnù lité Egon Vinatzer da Urtijei president dla Union di Ladins de Gherdeina. Prejent tl Consei dla Union dal 1984 y sie president dal 1995 inant. Al é nasciù l ann 1961, maridé con doi mutons. Publizist dantaldut sun la Usc di Ladins, colaboradour de Radio Gherdeina y animadour de gran pert dles manifestazions culturales ladines y capo-redadour dl Calender de Gherdeina che gnirà prejenté en venders.
Egon Vinatzer, trueps empegns anter laour, familia, Radio Gherdeina y Union di Ladins.
|
Wo eine Mehrheit eine Minderheit assimilieren will
Meine Muttersprache beherrsche ich – so halbwegs. Denn lernen musste ich sie allein, autodidaktisch. In der Schule habe ich meine Sprache nicht gelernt. Wie alle Angehörige der ladinischen Minderheit lernte ich in der Schule die Sprache in einem völlig unzureichenden Ausmaß. Eine Wochenstunde für die Muttersprache war das große Privileg des viel gelobten „Minderheitenschutzes“, das den Ladinern in Südtirol zuteil wurde.
|
Calender de Gherdeina 2006: prejentazion
|
|
N calender saurí da lieje, da colour y davejin da la populazion
I argomenc va dal sport a les stories da zacan y les recordanzes, zeche per duc - President dla ULG é endò Egon Vinatzer
Feter dut l ann laoura la redazion dla ULG per l bon garaté dl Calënder. Ai 9 de dezember da les 18h saràl la prejentazion. L grup “Cater Tonns” sonarà de blotes melodies.
L Calender de Gherdeina 2006.
|
SVP ladina: Pepi Dejaco fej la proposta de sourantó l ladin-badiot a standard
|
|
Ladin-badiot desche standard ne é deguna soluzion
Ma demé n auter tentatif per arozé i liams interladins - Da la SVP ladina podéssen se aspeté n impegn contra l tort fascist
La farsa dla proposta dl ombann dla SVP ladina, Pepi Dejaco, gnuda fora en gaujion dl di dl parti dla SVP tegnù en venders ai 26 de november ´05 a Corvara é clera. Cie che un à miné sciche "provocazion", vegn tout su da d'autri desche proposta per na debatuda a livel politich - davia che dut va ben, al basta che al vae contra l Ladin standard.
Pepi Dejaco, omban ladin dla SVP. Ladin-badiot desche standard.
|
Prejentazion dl vocabular dl ladin-fodom / talian-todesch
|
|
Per tegnì vif l ladin ence tles generazions joenes
L vocabular é vegnù dé fora con l finanziament dla lege 482/99
Al é vegnù prejenté enier domenia, 27.11.2005 tl Salf di Congresc de Reba, l nuef dizionar Fodom – Talián Todësch, metù adum da Sergio Masarei y dé fora dal Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Sun paion à tegnù sie referat Giovanni Mischì, espert de lessich y autour el enstes de medemes publicazons per l idiom ladin-badiot, Nadia Chiocchetti dla Union Generela che à laoré truep laite percie che chest dizionar fodom veide la lum y samben l autour Sergio Masarei che à conté les motivazions che l à spent a n tel laour.
|
Vocabular ladin-fodom: Relazion dl dr. Giovanni Mischì
|
|
Na autra pera da cianton per l ladin
N contribut fondamental per crié na basa de codificazion y unificazion dl lessich a livel interladin
La referenta de comun, Teresa Pezzei, m’à prié da dì n valgunes paroles soura l valour scientifich dl vocabolar de Sergio Masarei. Chel feji gen, davia che i conesce ben l autour y i à enstes fat n pue de esperienza te chest ciamp linguistich.
Dr. Giovanni Mischì.
|
Moviment Politich Ladins: reunion generala a Selva
|
|
Duc a una contra n daz sun i joufs
Lista LADINS ence a una de sostegnì n referendum per cie che reverda n daz sun i joufs dolomitics
La neif y les burtes stredes ne à nia sprigolé la jent che é ruveda da Gherdeina, Badia y Bulsan a la reunion anuala dl M.P. LADINS dan a Sëlva. L vizepresident Trebo Hans y l coordinadour Lois Castlunger à podú saludé na bela cumpeida de prejenc analisan daldò la situazion dl moviment.
|
100 agn Union Ladina: les raijes dla divijion ladina
|
|
La plaia dla divijion di ladins met man sot a l'Austria
Pro les cumpeides dla jent àla raté i ladins feter tres pro i talians
N valgugn toc dla verité vegnuda fora al Convegn de Dispruch ai 10 de november. L convegn à sclut ju les manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina. Bonamenter àn aspeté aposta chest moment per ti dí a l'Austria sun l mus che la colpa prinzipala dla burta storia di ladins é propi sia. Ala conesciova i sentimenc de duc i ladins, de dutes les valedes y empò i àla conscidré talians.
Tl meis de mei dl 1945 à partesans beluneisc straporté deplù gherdeines colaboratours di todesc, 5 de chisc é vegnus copés. Entourn l 80% di gherdeines ova enlaouta opté per l Reich. I "Dableiber", i optanc gherdeines per la Talia, vegniva tichinés tl temp de ocupazion todescia dal 1943 al 1945, n valgugn é enfinami vegnus straportés te ciamps de conzentrament todesc.
|
|  |
|