|  |
Recordanzes a André Hofer
|
|
André Hofer, n combatent che volova tegnì dut a la vedla
André Hofer, aldidancuei superé? Al ova combatù contra reformes che ne fossa nia stedes mel
Vigni ann végnel recordé ai 20 de fauré n toch dla storia de Tirol che ti à fat onour a nosc antenac, davia che ai à prové da se paré contra l nemí che ova dl 1805 tout ite Tirol. Chet nemí fova l re de Bayern. Chest ova porté te Tirol n grum de reformes modernes tl ciamp dla scola, dla magistratura, la liberté de religion, la destouta di privilegs nobiliars. A la gliejia ti fòvel gnù tout feter dut: truepes festes de gliejia fova gnudes toutes ju, l jí con crousc y l soné al temp fova gnù proibì, les Madovines sburledes a da doman. A chesta fosa fova la gliejia, ma ence la popolazion contra l re de Bayern. La revolta dla jent de Tirol fova gnuda organiseda per percuré demez i saudés de Bayern. Chi de Napolion fova permó gnus adalerch can che chi de Bayern i ova cherdé en aiut contra Tirol.
|
Lites parlamentares: la SVP met su Paula Bioc
|
|
Paula Bioc sun lista per les parlamentares
Bioc: "Die SVP sollte uns ernst nehmen, sonst gehen wir"
Die SVP-Ladina freut sich über die Bestellung von Paola Bioc Gasser als Kandidatin für den 5. Platz auf der SVP-Liste für die Abgeordnetenkammer. „Ich betrachte dieses Ergebnis als äußerst erfreulich und als eine Stärkung der ladinischen Volksgruppe durch die SVP im Lande“, stellt Bürgermeister Pepi Dejaco in Vertretung der Ladiner in der SVP fest. Paula Bioc Gasser habe in den letzten Jahren pragmatische Sichtweise, Geradlinigkeit und ein großes Maß an Professionalität an den Tag gelegt. Die Aufgabe, die vor ihr liege, sei sicher nicht einfach, aber sie werde die Herausforderung in ihrer sachlichen Art gut meistern“, meint Parteiobmannstellvertreter Pepi Dejaco weiter. Foto: Paula Bioc.
|
A recordanza de Simonin Maza
|
|
A recordanza de Simonin Maza: da chel ciuch cresciaràl plantines nueves y vita nueva
Te nience n ann à l moviment ladin de Fascia perdù trei oms ”simbul”: n pionier, Danilo Dezulian dal Garber, n poet, Luciano Jellici del Garber, y en ultima n maester, Simonin Chiocchetti del Maza. Chi che resta, nia demé chi de ciasa ma duc canc nosautri, nes sention orfegn, soui, con l vuet daite, beleche zenza paroles.
|
A recordanza de Simonin Maza
|
|
Te recorde maester Simonin
Te recorde maester Simonin dut l’an viventar strade e piaze
scoitar per rejonar
scriver per contar
ensegnar no per comanar ma per convinzion e gran estro de dar
|
Aa-gar, l ciaciadour solitar - projet multidisciplinar
|
|
DVD nuef: Aa-gar, l ciaciadour solitar
Prejentazion en juebia, ai 16 de fauré, tla sala "L. Heilmann" dl Museo Ladin de Fascia
L DVD porta a compliment idealmenter n projet multidisciplinar sun la Preistoria, nasciù en colaborazion con la Scola Primara de Moena dl 2003, che à vedù dant la realisazion dl liber dal valif titul tout fora y adaté da la contia per mutons de Mauro Neri, do la creazion de n spetacul con les musighes de Emilio Galante per mete al luster l’espressivité dla conteja y dles figures realisedes dai bec.
Foto: ciaciadour paleolitich.
Scrin dl Museo Ladin/Istitut Ladin de Fascia
|
SVP Groeden gegen Ladin Standard
|
|
SVP Groeden: Propaganda statt Politik
Ja zu den ladinischen Talsprachen, nein zum Ladin Standard - GfbV: Ladin Standard Bedingung fuer das Ueberleben - SVP stemmt sich dagegen
Der SVP-Gebietsausschuss von Gröden hat sich Ende Jänner in seiner letzten Sitzung ausführlich mit dem Thema "Ladinische Sprache" beschäftigt. Die Diskussion drehte sich um das vereinheitlichte Gadertaler Ladinisch, das Grödnerische und um das "Ladin Standard", die ladinische Kunstsprache.
Gebietsobfrau Baur: Ladin Standard ist eine Kunstsprache. |
Kommentar: Es ist schon fast eine Realsatire, wie die SVP Gröden stur und pathetisch gegen die ladinische Schriftsprache Ladin standard wettert. Dabei wird immer die gleiche Litanei wiederholt, das Ladin Standard sei eine Kunstsprache. Um diese Propaganda zu verbreiten, bedient sich die SVP eigenartigerweise nicht der ladinischen, sondern der deutschen Sprache. Sie bedient sich damit einer Sprachform, die – laut eigener Logik – eine Kunstsprache ist und demzufolge verboten gehört und beweist gleichzeitig, was sie von der ladinischen Sprach hält - nämlich nichts. |
Documentazion: n protocol dla Svp Groeden
|
Université de Bulsan / Istitut Ladin: deguna lerch per l ladin standard
|
|
Enconteda retoura dla université y Consei dl Istitut MdR
Deguna parola sun l ladin standard - Al resta demé per fé bleita- De concret ne él dutaorela feter nia, dut mess empermó se svilupé
Valch sofl nuef, n vent che vegn da lassù ju y no da lavia ca. Chest à volù dì la enconteda dla retoura dla Université da Bulsan, Rita Franceschini, con l Consei dl Istitut cultural ladin "Micurà de Rü" (MdR) en vender domesdì, ai trei de fauré, tla senta dl Istitut. L tema é sté chel dla colaborazion anter Université, souraldut la filiala de Persenon, y l Istitut. Daverta y interesseda la retoura.
|
Union di Ladins de Gherdeina: quiz/stomat
|
|
Quiz da stomé per conesce miec la Ladinia
Les plates internet dla Union di Ladins de Gherdeina plej dassen ence foradecà
Les plates internet dla Union di Ladins de Gherdeina (UGL) é atives da auril dl 2005 y à entant dut chest temp arjont n gran enteressament y na bela cumpeida de vijitadours ence a livel internazional. Dessegur él sté na bona dezijion de publiché duc i scric tles trei rejonedes ; ladin-gherdeina, todesch y talian. Na lerch scialdi emportanta ti él vegnù dediché a les fotografies ne lascian nia demez na descrizion acorta. Les plates atuales dla ULG vegn puntualmenter atualisedes tres informazions y d’autres novités sun l’ativité y sun l laour dla Lia.
Da m.c. Luca Prinoth Internetservice, Egon Vinatzer ULG y Markus Rabanser Internet S. entant la preparazion dl quiz.
|
I joufs, l stuep fin y l numer set
chestes é les paroles dl ann che respiedla a cie che i grups linguistics ti à dé l majer peis o che ti à fat plu festide entratant l ann 2005 - sensibeltés desvalives
Ai prums de jené é ence i südtiroleisc y les südtiroleises vegnus cherdés su a dé ju sia preferenza sun la parola dl ann todescia, taliana y ladina. I organisadours dl’iniziativa, l Zenter Linguistich dl Südtiroler Kulturinstitut, l Istitut de Comunicazion Spezialistica y Plurilinguism dl’Eurac y l Zenter d’Archirida linguistica dl'Université Ledia de Bulsan à coiù adum 504 preferenzes y 286 paroles dl ann. L resultat che é gnú prejenté ai 26 de jené entratant la conferenza stampa depen da les preferenzes manedes ite y da les dezijions toutes da na juria metuda adum da 9 espertes y esperc dles istituzions che à tout pert a l’iniziativa.
|
I ombolc ladins sun la streda dl oportunism y conformism
dla tripartizion te trei provinzies, dla despartizion te doi stac y a la fin dla dedruta dla mendranza ladina - Chest é cie che oramai duc i ombolc de Badia y de Gherdeina à firmé
n comentar de Mateo Taibon
Ence trueps ombolc ladins à sotescrit la petizion di scizeri per che la Austria feje n referiment al dert de autodeterminazion de Südtirol en gaujion dla novelazion dla Costituzion. Zenza damané i conseis de comun, y chesta é demé la debleza democratica. I ombolc á firmé sciche ombolc – sciche tai ései elenchés – zenza chela consultazion che vigni democrazia se damana. Chest basta per evidenzié che an é sun la streda faleda, che l troi dla petizion é stort. Fossa chesta la democrazia dl davegnì giust y tl respet di derc de duc? Dessegur nia! L argoment é chel dla prescia. Vertoles.
-
|
Enconteda anter ICL y raprejentanc istituzionai y politics
|
|
L Istitut Ladin ti met dant 6 domandes a la comunité
Ales dess daidé clarì ciunes che dess ester les priorités ti agn da gnì tles ativités dl Istitut
L envit de se senté pro meisa a discuscion y a consei, envié fora dal Istitut Cultural (ICL) Ladin ai raprejentanc istituzionai y politics de Fascia, é gnù tout su positivamenter da feter duc i comuns, dal Comprensore ladin, da la APT, da raprejentanc de scola, dal on. Bepe Detomas, dal conseier provinzial Luigi Chiocchetti y dal funzionar dl servisc per la promozion dles mendranzes dot. Marco Viola.
La Tor de Poza. Ti ultims agn àn derturé su n grum de ciases vedles tla val che se prejenteia demarevueia plajoula.
|
Ciarencia: na situazion nia da creie
|
|
"Tla Ciarencia àn sen l messia"
Depierpul che an drama ite groviamenter sun la mendranza slovena tl'Austria, fej rodé l President dl Parlament Andreas Kohl na petizion ti comuns de Südtirol per mete ite na passaja tla Costituzion austriaca che feje referiment a les mendranzes todescia y ladina te Südtirol
L chef di sozialdemocrac dl'Austria, Alfred Gusenbauer, ova dejout polemiches con n'esternaziun sun Jörg Haider, estremist nazionalist che é Landeshauptmann dla Ciarencia. Haider é demé plu lede, enscì Gusenbauer, ajache an à tl'Austria la psichiatria daverta. Les critiches é stedes dret dures - da pert dal BZÖ, l partì de Haider, y ence da pert dla ÖVP, partì che forma con l BZÖ la coalizion de govern tl'Austria.
Jörg Haider: "Vor 2000 Jahren ist einer auferstanden und hat den Grabstein verrückt. Heute findet sich ein Landeshauptmann, der die Ortstafeln verrückt." (Dant 2000 agn él ressorì y à brodolé demez la pera de fossa. Encuei giàten n "Landeshauptmann" che sposteia les tofles").
|
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
|
|
Ciarencia: i slovens romagn zenza sies rejons
La chestion bizara dles tofles bilinghes tla Ciarencia - Na sentenza dla Court Costituzionala ne vegn nia respeteda - Ence te Südtirol ne vegn la toponomastica ladina nia dlonch respeteda
 L nazionalism con la benediscion dla ÖVP (Österreichische Volkspartei). Nience la costituzion ne vegn respeteda: L’Austria é dassen nazionalista con sies mendranzes, scialdi plu nazionalista che la Talia con les sies, ma la SVP é apeina bona da articulé na parola nience de “critica”, ma de “dejaprovazion”: can che l nazionalism é todesch, val ben, y i derc dles mendranzes vel demé per chi che rejona todesch.
Foto a manciancia: entratant na protesta de chisc dis.
Foto a man dreta: Haider dij ne ester nia competent - can che ala va da mete su tofles bilinguales. Competent se séntel can che ala va ta les tó demez (ence sce ales vegn scrites dant da la Court costituzionala): la demontaja comaneda da Haider per tó ju na tofla bilinguala a Vellach/Bela.
|
Fodom: degun radio ladin da Bulsan plu
|
|
Gianni Pezzei desten la radio ladina dla RAI ta Fodom
900 euro ti é demassa per concé l aparat repetidour sun jouf de Pordou - La frecuenza ti vegnirà bonamenter deda a na radio taliana
L Comun de Fodom à dezidù de destudé les trasmiscions dl cuart canal radio dla RAI, cheles per nes entene, che vegn adoredes dal Radio Ladin de Bulsan per enraié si programs tl raion de Fodom. I aparac fova vegnus metus sun Col de Cuch (Pordou) adum a chi dla televijion che garantesc de vedei les trasmiscions ladines de Bulsan. Enluegia dl radio ladin ruvaràl bonamenter na radio taliana.
|
L ombolt y la jonta de Vich volessa scrive Fasha empede Fascia
|
|
Ciuldì pa nia Faxia, Fascha o ... Fassa?
La letra daverta dl ombolt de Vich y de duta la jonta fej pié via na discuscion sun la grafia fasciana y chela dl toponim en particolar
VICH - "Fasa, Fasha, Fascia". Enscì se àla mudé tl temp la vida de scrive l inom de nosta val. Ma "Fasha" someia la vida che ti plej maiormenter a la jent. Ence sce semper plu tiebies, les polemiches, les batudes sun la determinazion de adoré la "sc" empede "sh" ne se à mai destudé via daldut. Souraldut "Fascia" ne ti plej nia ai fascians.
L ombolt de Vich, Gino Fontana. |
L Istitut "Majon di Fascegn" à atira tout posizion sun la letra dla jonta dl Comun de Vich y de sie ombolt Gino Fontana, dijan che l’Istitut, clamé a ti dé na resposta a la letra daverta dl ombolt de Vich, ti cialarà plu avisa a la proposta de mudé ju la grafia dl toponim, metan tl medem temp en verdia i raprejentanc istituzionai dles comunités locales de se tó soura sia responsabelté sotrissan les implicazions “politiches” che na tel lita essa. |
|
|  |
|