|  |
Enconteda con l vescul nuef dla diozeja de Bulsan-Persenon
|
|
Enconteda con l vescul nuef Karl Golser
Karl Golser: ala ne jirà nia da reconesce vigni idiom de valeda, n lingaz scrit unifiché fossa dret d'utl - Sia cherta de ordinazion é per ladin standard
Ai 27.04.09 se à na delegazion dla Union Generela enconté con nost vescul Karl Golser a Bulsan. De chesta delegazion à fat pert la presidenta Elsa Zardini, Giovanni Mischí dl Istitut Micurá de Rü y Marco Pizzinini, vize-president dla Generela. Enratant la enconteda él vegnù rejoné de deplù argomenc che reverda i ladins, dantaldut dla doura de nost lingaz te gliejia. L vescul enstes à n gran respet per nosta mendranza y el à dit che al é sia intenzion, te sie puech temp lede, da mioré sies conenscenzes de nost lingaz.
Da man ciancia: Marco Pizzinini, l vescul Karl Golser, Elsa Zardini y Giovanni Mischì.
|
Aisciuda ladina, edema dedicheda al lingaz ladin
Cinch dis de scomenciadives per viventé l enteres per l lingaz ladin: publicazions, relazions, meisa torona
Al peia via l’”Aisciuda Ladina”, la scomenciadiva nueva dl Comprensore Ladin de Fascia con la colaborazion dla Scola Ladina, l’Union di Ladins y l Istitut Cultural Ladin per valorisé l lingaz ladin sun l teritore. Tla senta dla sourastanza dla Scola Ladina vegniràl tegnù cinch dis dedichés a conferenzes, teater, mujiga y na maratona de letura tl lingaz de mendranza. Te dutes les scoles dla val depierpul scomenciadives per ladin.
Placat dla manifestazion. Ai 5 de mei recòrden ence la "creazion" dla bandiera ladina sun jouf de Frera dl 1920.
|
Marco Pizzinini: provinzia ladina y les paroles de Durnwalder
|
|
No a na provinzia, ma scì a la reunificazion con Bulsan!
La minonga de Durnwalder sun i ladins da souramont é faleda - Demé unis pò i ladins souravive
L foliet “Alto Adige” di 15 d’auril scriv dla proposta che l moviment “Autonomia ladina Dolomites” ti à fat al president dla Provinzia de Bulsan dr. Luis Durnwalder en cont dla istituzion de na fantomatica ”Provinzia ladina”. Per evité vigni sort de speculazions, vuel l’Union Generela di Ladins dles Dolomties lascé al savei ciamò n iade sia posizion sun chest argoment, che é: reunificazion di Ladins tiroleisc (les cinch valedes storiches de Badia, Gherdëina, Fascia, Fodom y Anpezo) tla Region Trentin-Südtirol tres la reanescion di trei comuns de Anpezo, Fodom y Col a la Provinzia de Bulsan. Chesta (y demé chesta) é steda la domanda dl referendum di 28-29 d’otober 2007, y demé chesta é la posizion che la UGLD sostegn.
Dr. Marco Pizzinini, vize-president dla Generela.
|
Lites europeiches 2009: Christoph Perathoner
|
|
Deguna ousc a Cristoph Perathoner!
L candidat ladin dla Svp per les lites europeiches se à caraterisé dantaldut tres na politica contra la union di ladins dlonch y tres
Christoph Perathoner vegn sen festejé da pert dla Svp sciche candidat ladin per les lites europeiches de chest ann (jugn 2009) y al se autodeclareia "profi", dantaldut te chestions de mendranza. Ma al é n valgunes de bones rejons per ne ti dé nia nosta ousc y net degun sostegn. Enceben che al se ae profilé con n valgunes publicazions scientifiches sun i ladins, anter chestes ence sia tesa de laurea, méssen constaté che al filé chesta acia plutost sciche trampolin politich che de convinzion o de vijions de politica taieda pro sun i debujegns spezifics de na "mendranza ladina". Les does gaujes prinzipales per ne ti dé nia nosta ousc é: 1. Sia posizion agressiva contra l referendum da souramont dl 2007. Perathoner sostegniva la posizion contrara dl assessour Florian Mussner contra les bries referendares y à enstes amonì si amisc de partì de se astegnì da vigni forma de sostegn publich. 2. Da tres la desmeina Perathoner con sia vera al ladin standard o dolomitan con toutes de posizion contrares y entortes, p.ej. sia classificazion assurda de "Kunstsprache".
Christoph Perathoner, l candidat dla Svp.
|
N comentar a 6 meisc do les lites
|
|
La situazion politica di ladins te Sudtirol ne é nia la mioura
Cie nen él pa dles empermetudes fates da les ultimes lites - Dut se brodola inant unfat - I ladins messessa laoré plu autonomamenter che ti sauté do a la Svp
Canche al vegn rejoné de chestions desvalives anter i grups etnics de Südtirol, ruvonse tres endò a n pont, olache i son te dificoltés. Al jissa tres debujegn de valch danuef y de na bela cumpeida de mesi finanziars che i partis politics posse mostré su a la jent en general. Autramenter pro i ladins: trueps dij che nosta popolazion ladina à bele dut y che al ne nes fala pu nia. I messe scrive, che la situazion é ben cotant autramenter.
|
Edema dla Cultura 2009: La cultura é de duc
.... Tol pert ence Tu - Edema metuda a jì dal museo ladin de Fascia - Mostra sun la jent atempeda
Ence l Museo Ladin de Fascia tol pert a la XI Edema Nazionala dla Cultura metuda a jì
dal Minister per i Bens y les Ativités Culturales dai 20 ai 25 de auril 2009. L slogan de chest ann
“La cultura é de duc: tol pert ence tu!” vuel sotrissé la volonté de tò ite a na vida ativa i
sentadins y les istituzions locales tles ativités dl Museo.
|
Moena: Prejentazion dl CD-DVD
|
|
Cianties ladines: anter tradizion, inovazion y contaminazion
Prejentazion dl cd-dvd "CJANTÂ VILOTIS CON ANTONELLA RUGGIERO" en vender, ai 27 de merz, da les 6 da seira tl salf dla scola a Moena
Do l gran event musical che à sclut ju la publicazion te trei volums entitoleda "Il
canto popolare ladino nell’inchiesta “Das Volkslied in Österreich” (1904-1915), corpus
monumental de cianties popolares dles valedes Ladines, dl’auta Val de Non y dl Friul oriental,
prejenteia sen l Istitut Cultural Ladin l CD y DVD dl conzert dal vif che an à tegnù a Trent via per l
setember dl ann passé.
|
Ensnuet a Cianacei / Fascia
|
|
ENCRESCIADUM: n some y na lijenda
Prejentazion ensnuet da les 21.00 tl Teater Marmoleda a Cianacei - Fascia
L re “Laurin” dla Enrosadira, depent con na esprescion de ria vueia sun l cuertl dl cd, é un di personajes de “Encresciadum”, la produzion musicala nueva per ladin te chela che al vegn revijité con l uedl de nosc temps les lijendes dles Dolomites che veid i mic che se desfej y l'enrosadira che se sclauresc. An podessa traduje "enchersciadum" con “nostalgia”, ma l term ne ti corespon nia deplen: encresciadum é plu n “dejider de arciaseda”, a ciasa o a temps passés, “encresciadum” vuel plutost dì valch che an se dejidreia y che an à mancia. Chesta nia-tria esistenziala dla persona ciafa na sia esprescion perfeta tl jazz, te n lingaz musical che à sies raijes tl blues, tles cianties di sclafs, che esprimeia l medem sentiment, sciche la “saudade” oben “l’encresciadum”. N lingaz che à dagnora sapù assimilé y se fé assimilé da les tradizions musicales olàche al é ruvé, che se mesceida empera, ma zenza se confone.
|
Politica 2009: pié via danuef
|
|
Unité ladina 2009: tla provinzia de Bulsan na gran insciautrida tres les lites
I svilups politics y aministratifs te Fascia nes desmostra che ala podessa ence jì autramenter
Sce l ann 2008 se à daurì con truepes speranzes nueves do l referendum da souramont, se à l ann 2008 sclut ju con n resultat politich dassen desplajoul tla provinzia de Bulsan, olàche l moviment politich ladin autonom, a desvalivanza de Trent, ne à nia abù chel suzes lital che an se aspetova. Empede n aument demé n consens de entourn al 18 % tles does valedes ladines, con trend juvers. La speranza de na mendranza ladina renforzeda y plu coscienta a livel regional se à enscì desfanté te n "nia". A Bulsan ne saràl enscì plu degugn che tegnirà sun valch dert particolar di ladins, la reforma dla lege litala dantfora.
|
Université Repartizion Ladina a Persenon: cursc 2009
|
|
Toponims ladins y scrive poejies per ladin
Cursc opzionai dla Repartizion ladina tl semester da d’isté 2009
Ence tl semester da isté 2009 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan cursc opzionai, che pò vegnì frecuentés da interessés desche “student ghest”. Ai maestri ti végnel reconesciù i cursc sciche formazion tla mesura de 10 ores l un.
|
I set comuns dla val de Fascia y si toponims
|
|
Na val, sie lingaz y si toponims
Prejentazion dl X volum dl Dizionar toponomastich trentin en vender ai 30 de jené tl museo ladin de Fascia
Al é vegnù fora l X volum dl "Dizionario toponomastico trentino: I nomi locali della Val di Fassa",
componù da trei libri, olàche al é abiné passa 8.000 inoms de luech di set comuns dla val: vol. I
Moena y Soraga, vol. II Vich y Poza, vol. III Mazin, Ciampedel y Cianacei.
L volum é vegnù metù adum do n laour lonch de enrescida, porté dant dal Istitut Cultural Ladin
y da si colaboradours locai per cont dla Provinzia Autonoma de Trent, con l obietif de registré i
toponims ladins y de stabilì sia grafìa ofiziala: nia demé i inoms di paisc y i macrotoponims, ma
ence i microtoponims che se referesc a prés, ciamps, bosc, rufs, stredes y trois de bosch y e.i. .
|
La Ciamena dl Comerz: Sudtirol al prum post
|
|
I patrons davagna, i laoranc mess cialé da se tré l vive
Les statistiches dla Ciamena dl Comerz mess vegnì lietes dret avisa
Tl Ann 2009 onse podù audì tres l radio na trasmiscion con n valgunes statistiches. Ma de cie se tratòvel pa avisa? Ai 03 de jené tla trasmiscion todescia da mesdì dla Rai “ Sender Bozen” él vegnù reporté da pert dl ofize dla Ciamena dl Comerz na statistica di davagns di laoranc che laora sot a patron te nosta provinzia y sun l teritore nazional.Tres chesta trasmiscion onse podù audì fora, che i laoranc dles valedes ladines y di laoranc de Südtirol à i maiours paiamenc da podei mostré su.
|
13 de dezember: reunion generala dl Istitut Ladin
|
|
Reunion Generala dl Istitut Ladin Majon di Fascegn
En sabeda, ai 13 de dezember, da les 17.00 tla senta dl Istitut con a la pert ence l president dla provinzia de Trent Lorenzo Dellai - CALENDER LADIN 2009
En sabeda, da les 17.00 domesdì, vegniràl tegnù tl salf dl Istitut Ladin MdF a Vich de Fascia la radunanza generala clameda ite dal consei de aministrazion y da la comiscion culturala. Al é per l istitut l majer moment entratant l ann. Sclujan ju l ann 2008, vàl defat, adum con la legislatura politica ence a piz l mandat dl consei y perchel se tràtel de na ocajion de tré nia demé n bilanz dl ann, ma de duc i 5 agn de ativité y de laours portés inant per l davegnì. Al sarà n moment de verifica, de confront y de programazion, davert a dutes les oujes y a dutes les minonghes. Al se tratarà de envié via na fasa nueva de laour, en colaborazion con la provinzia autonoma de Trent, la scola, i comuns y les autres istituzions locales. Te chesta ocajion végnel ence adalerch l president dla provinzia autonoma de Trent, Lorenzo Dellai, con chel che al gnirà partì deberieda reflescions, idees y propostes.
|
Comunanza Ladina a Bulsan: Festa da Nadel
|
|
Festa da Nadel dla Comunanza Ladina a Bulsan
En mertesc, ai 16 de dezember, tla streda Roen con ola dla fortuna
Defata él passé n ann y la festa da Nadel é damprò. Per i ladins che viv foradecà é chesta na bela ocajion, y poester ence la plu sentuda, per passé n bel moment adum. La Comunanza Ladina a Bulsan met a jì en mertesc, ai 16 de dezember, da les 18.00 te sia senta tla streda Roen a Bulsan sia festa da Nadel. La seira metarà man con l salut dla presidenta Silvia Alfreider y na relazion curta soura l'ativité porteda inant tl ann 2008.
Cianties, poejies y mujiga da Nadel fajarà da cornisc a chesta festa.
|
Ciunes sarà pa les paroles dl ann 2008
|
|
An chier les paroles dl ann 2008
Al vegn tout su les propostes tles biblioteches y ti ponc de abineda
Per l cuart iade vegn i Ladins y la jent de Südtirol damaneda da fé propostes te un di trei lingac dla provinzia per la “parola” y la “parolata” dl ann. Per l prum iade pón mané ite propostes nia demé per posta o e-mail ma àn pó ence les dé ju te posć de recoiuda organisés.
|
|  |
|