|  |
L President dla Generela Michil y sies esternazions
|
|
Caje Michil Costa, ma la SVP é true piec
I todesc pò dí dut, contra i autri la ciacia - dut vegn subordiné al nazionalism dla SVP
de Mateo Taibon
La Tageszeitung dl 18/19 de merz te n articul intitulé „Stirners Bauchweh“ a plata 3 reporta l éclat. Na delegazion dl Consei Provinzial de Südtirol fej n viade tla India per enconté l govern tibetan tl esil. Laprò dova ester ence Michil Costa. Ma Costa é gnù sclut fora tl ultim moment da la presidenta dl Consei Provinzial, Veronika Stirner-Brantsch. Enscí la Tageszeitung. Che la presidenta dl Consei Provinzial sie gnuda metuda sot a prescion da colegs de partì, ne ti tol nia la burta saour a chesta azion de esclujion.
|
Zircul d'ert Valentino Rovisi
|
|
L zircul d'ert "Valentino Rovisi" de Moena
Al fej conesce les opres dl artist fascian y promuev les conescenzes sun l'ert populara y religiousa ladina
de Domenico Volcan
Tl panorama cultural de Fascia di ultims agn é l zircul "Valentino Rovisi" de Moena un di grups plu feruscoi tl cheder lié a la promozion dla storia y dla cultura de Fascia. Ala é mingol curiousa la storia de chest grup cultural, ma dessegur paiel la mueia de l conesce plu damprò y de l entene miec per via de sie gran amour envers al gran artist moenat nasciù dl 1715 y mort dl 1783. Ma al se dà ence ju con l'ert de Fascia en general.
|
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
|
|
Coordinament: olà é pa l comité?
Degugn ne rejona plu sun l argoment - Mussner se enjigna entratant ca a scluje i joufs devers souramont y Fascia
La parola che rodova decontin en l ann passé tla Ladinia fova chela dl “comité de coordinament interprovinzial di ombolc” prevedù da la lege 482/99. An á rejoné de chest dlonch pro vigni manifestazion y al fova bele vegnù cherdé ite adameses i ombolc, ma spo se á dut desfanté. Sen ésen propi tl “nia”: degugn ne á plu l coraje de rejoné sun l argoment.
Mussner: promotour de stanges dal daz anter les valedes ladines.
|
Fascia: la cultura é moment de promozion
|
|
Fascia se enjigna al isté 2006
D'isté vuel i sciors conesce plu avisa la storia y la cultura de n teritore - d'invern vuelen depierpul plu slisolé sun la neif y se la dé bona
de Domenico Volcan
Cultura desche moment natural de conescenza, ma souraldut, te nostes valedes ladines, cultura desche moment fon y fort de promozion dl turism y donca dl’economia entourn al Sela. Sce la cultura de n popul é sie segn fon, po chesta ester dassen ence moment de promozion de n teritore, de n produt, de na firma. L invern é depierpul scialdi lié al mond dl ski y al rodolé per plajei da val en val.
|
Cebit: a mez troi végnel trat n bilanz dret positif
Convergenza tecnologica anter la industria classica dl computer y chela dla eletronica
I afars tla industria dla high-tech va endò suvers. La Cebit, la plu gran mostra entourn al computer, ti dà na "dreta sburla" al setour. An pò bele constaté che les impreises investeia endò deplù tla informatica. Te chisc prums trei dis an podù cumpedé passa 200.000 vijitadours. L rode de afars dl setour dess aumenté chesta outa dl 2,4 prozent a 137 miliardesc de euro.
|
Istitut Ladin Cesa de Jan: plans y projec
|
|
Strumenc linguistics per i mutons sunsom a la lista dles priorités
La sajon da d'isté gnirá daurida con na esposizion sun i laours y les massaries da artejans ti salfs dl Istitut
L Consei dl Istitut Ladin Cesa de Jan à tegnù ai 2 de merz 2006 na enduneda per definí la programazion y l plan de atuazion dles desvalives ativités y scomenciadies da conduje inant entratant l ann 2006. Anter les ativités proponudes él vedù dantfora la stampa y la prejentazion, ciamò dant la fin dl isté, dl secont volum con la publicazion reelaboreda dla tesa de laurea dl dot. Ivan Lezuo che à enrescì do la economia soziala y sanitara ta Fodom tl temp anter l 1700 y l 1800 centené.
L Istitut vuel enjigné ca desche prum vare truepes letures per i mutons. N concurs leterar a prems dess daidé do.
|
Restruturazion dla Cesa: condizions imposcibles dla Provinzia
|
|
Mussner vuel compré empede daidé
L contribut provinzial per l derturament dla Cesa di Ladins é lié a condizions imposcibles: Mussner y i ombolc se ghira la proprieté per la provinzia
URTIJEI. La senteda revardenta la restruturazion dla Cësa di Ladins a Urtijei é endò juda fora a vuet, degun vare inant, plutost doi varesc endò. Al parova che an podessa speré te n maiour finanziament da pert dla Provinzia, depierpul él bele truep sce al vegn mantegnì l milion de euro empermetù, tegnan cont dles condizions metudes sun meisa dal assessour. Con n tel contribut ne pòn nia restruturé truep.
I ombolc de Gherdeina y l assessour Mussner vuel ti tré dla man na pert dla Cesa a la Union di Ladins de Gherdeina.
|
Esposion dl lizé d'ert de Bulsan
|
|
Esposizion "ester" & "picé"
Daurida en lunesc, ai 6 de merz, da les 14.30 tl Bar Corso sun Plaza Vitoria a Bulsan - La mostra romagn daverta enfin ai 16 de auril - Ensegnant é Michael Perathoner
Die IV.Klasse des Kunstlyzeums ( wobei 23 SchülerInnen bestehend aus 4 Jungs und 19 Mädchen ) hat sich mit voller Begeisterung und kreativen-technischen Können ins Zeug gelegt. Die 23 Arbeiten wurden alle samt auf eigens angefertigten Leinwänden mit der Größe 60 X 80 cm erstellt wobei die Leinenstoffe mit Perlleim als Schutz verwendet wurden und schlussendlich zwei mal mit Freskoton ( weisse Farbe ) grundiert wurden. Einige davon wurden mit einem Schlussfirnis ( Schelllack ) versehen um die plastische Wahrnehmung zu erhöhen.
|
Istitut Ladin Cesa de Jan: curs de lingaz aministratif
|
|
L ladin tles aministrazions comunales
Curs de 20 ores per ensegné i terms aministratifs per introduje de gre en gre l ladin tles aministrazions publiches
L Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" sighiteia ence chest ann con les ativités de formazion, en atuazion di projec finanziars conzedus da la lege n° 482/99. Eniann végnel metù a jí n curs de lingaz per chi che laora tles aministrazions publiches y per duc i interessés. Les lezions é finalisedes a renforzé y amplié les competenzes tl ciamp dl lingaz aministratif con l ensegnament di terms de uega.
|
Olimpiades 2006 a Turin: festa per Cristian Zorzi a Moena
|
|
Moena à festejé l or olimpich de Cristian Zorzi
Medaia de or tla gara de paslonch a stafeta arjonta deberieda con Fulvio Valbusa, Giorgio di Centa y Pietro Piller Cottrer
En vender seira à la comunité de Moena y de Fascia tout ite con sons da festa Cristian Zorzi (prum da man ciancia), davagnadour dla medaia de or a les Olimpiades de Turin, tla stafeta a 4 de paslonch. Davagné or olimpich ne é nia valch de saurì, ma propi chest ti él garaté a Cristian Zorzi de Moena tla stafeta deberieda con Fulvio Valbusa, Giorgio di Centa y Pietro Piller Cottrer. Na medaia che à empié na gran legreza te Fascia. Anter les bandieres de salut ence chela ladina.
|
L ensegnament dl ladin te scola
|
|
Canche la assimilisazion y l razism dà dant la direzion
Valorisazion de n lingaz de mendranza: l ejempl di Cree tl Quebéc/Canada
de Mateo Taibon
Degun lingaz de chest mond ne ciafia da souravive zenza n ensegnament adegué tles scoles. Y ensegnament adegué vuel dessegur dì plu de una o does ores a l'edema. Dant da 100 agn bastòvel per la souravivenza dl lingaz - poester - che l lingaz gnissa rejoné tla vita da vigni di. Basté per l souravive, ma nia per l'adoranza tl'aministrazion, nia per na doura leterara, nia per n prestige giust ence dl lingaz.
Na scolera tla scola de Chisasibi, paisc di indians Cree.
|
Carolina Kostner ne venc nia na medaia, ma i cuers
La jadinadessa ladina de Urtijei/Gherdeina se à plazé al 9. post tl jadiné artistich sun glacia - N sport olache l suzes é sun l fil dla lama
 Carolina Kostner, 19 agn apeina complis, se à plazé al 9. post a les Olimpiades a Turin en juebia seira ai 23 de fauré 2006, mioran sia posizion dal dí denant olàche ala se ova plazé al 11. post tla proa ledia. Ence sce n valgugn fai ti à costé bendebot de ponc, réstel la convinzion che al sarà una dles campionesses sun la glacia da endoman. Al é 27 agn che l'Italia ne ova nia plu abù na tel bona atleta tl jadiné sun glacia.
Carolina Kostner con sie alenadour. Sie debut a chestes Olimpiades ne à nia condut a na medaia, ma les previjions dij che al é na steila sun la glacia tl nasce.
|
Devers dles lites: l teater entourn la SVP - n comentar
|
|
La comedia dla raprejentanza ladina a Roma
Vignitant manacia la SVP "ladina", ma al é dut demé teater - N comentar
BULSAN. La comedia dla raprejentanza ladina a Roma é grana y da se daudé. Da chilò enfora veiden a cie livel de scerieté y de competenza ch'al vegn traté y rejoné tla Svp ladina. N slogan dij fora dut: "Sce la SVP ne nes tol nia sun l scer, spo s'en jonse". Olà vuelela pa jì? Do i joufs via? A chirì autres alianzes plu sceries? Do da 50 agn de coienaries fóssel pa ben ora de mudé aleé politich.
|
Intervent dl Conseier Luigi Chiocchetti en cont dl Comun General
|
|
I ladins fascians à messù scraié adaut per fé audí sia ousc
L Comun General de Fascia raprejentarà na forma de autogovern che daidarà i ladins de mantegní sia identité
Te chest articul végnel reporté l intervent dl conseier Luigi Chiocchetti dla UAL (Union Autonomista Ladina) a revert la aprovazion dl Comun General de Fascia tegnù tl cheder dla discusion tl Consei Provinzial de Trent sun la reforma istituzionala ai 9 de fauré 2006 (Sboz de lege n. 104. L govern dl'autonomia dl Trentin: normes en materia de potestés legislatives desche ence de atribuzion y de eserzize dles funzions amministratives di comuns, dles comunités y dla Provinzia Autonoma de Trent, en atuazion di prinzips sussidiars, desferenziazion y de uega).
|
Moviment Politich Ladins: lites, na situazion giuridica ria
|
|
Lites parlamentares 2006, degun certl lital ladin
Cie che conta é l orden di candidac fissé dal partí - Informazion regolara tl davegnì
En juebia ai 9 de fauré s’ à enconté na deseina de colaboradours/res dl Moviment Politich Ladins a Calfosch per rejoné dant daldut dles lites politiches d’auril 2006 Carlo Willeit à splighé les regoles nueves per les lites politiches de chest’aisciuda: Per la lita dl Parlament él prevedù l sistem proporzional, olà che l litadour pò demé lité la lista dl partì, ma al ne pò nia dé sia preferenza a 1 o plu candidac. Cie che conta é l orden di candidac fissé dal partì.
|
|  |
|