|  |
Lites politiches 2006: touta de posizion dl MPL
|
|
Moviment Politich Ladins: contenc dl resultat
Dal grum de oujes perdudes da la SVP nes aspetonse che la forza dla SVP dae do
L Moviment Politich LADINS é emprumadedut content sciche i ladins à lité: ai ne se à nia lascé condizioné da na politica provinziala protezionista y integralista, ma ai à lité con liberté, do sia minonga y preferenza. Dal grum de oujes che la SVP à perdù a livel provinzial y tles valedes ladines, nes aspetonse che l zentralism politich provinzial dae do y che i ladins giate plu lerch da se mueve enstesc.
Adi Demetz, president dl Moviment Politich Ladins.
|
Normes per daidé la familia
|
|
La lege regionala a ben dla familia
I ofizes periferics dla provinzia de Trent o l Comprensore Ladin sporj informazions
Al é na lege dret emportanta chela per la famila aproveda dl 2005 da la Region Trentin-Südtiroler y juda en doura ai 4 de jené en chest ann con dutes les desposizions contegnudes. Al se trata de na lege bendebot relevanta per la familia, ma dutaorela nia dret conesciuda encantourn. La lege "Pachet familia y prevedenza soziala" veid dantofra n zacotan de normes a deidament a les families tla provinzia che é te condizions particolares sibe de orden economich che tl numer de fis.
|
Lites parlamentares 2006: resultac on-line
|
|
I dasc é tomés
Resultac dles lites parlamentares 2006 - La maioranza va a la Union, ma Berlusconi giata truepes oujes - Bepe Detomas ne ti la fej nia
 I resultac dles lites parlamentares per les provinzies de Bulsan y chela de Trent pò gnì cherdés ju da les 15.00 inant con damprovia duc i detais.
|
Cinch compact discs con cianties ladines
|
|
22 cors da la Ladinia cianta 70 cianties
Prejentazion en sabeda, ai 8 de auril 2006, a Urtijei tla Cesa di Ladins
Belau trei agn a la longia él gnù laoré sun chest projet. La Union Generala di Ladins dles Dolomites à vedù de bon uedl la proposta de fermé y de tó sun CD les cianties plu conesciudes y classiches, ma ence cheles plu nueves, ciantedes con gran pascion y savei da desvalifs cors y de mendri grups dla Ladinia. Les cianties é gnudes ciantedes ti desferenc idioms de valeda y rodunt perchel é l valour cultural y linguistich ma ence sozial de chesta opera nia da sotvaluté.
Egon Vinatzer, president dla Union di Ladins de Gherdeina, se à festidié de duta la produzion.
|
Gares de schialpinism cherda adalerch tres deplù jent
|
|
Garejedes de schi-alpinism cherda adalerch trueps apascionés
Te Fascia él sen does sozietés i "Bogn da Nia" y "Bela Ladinia" che abina adum i sportifs dl schi-alpinism
- de Domenico Volcan
-
Anter i sports alternatifs nuefs envers al schi tradizional veiden ti ultims agn te Fascia n aument dla pratica dl schi-alpinism, dl enscidit "jí con les pels". Al é n fenomen sportif che an pò lieje da n pont de veduda soziologich, fajan desvalives consciderazions.
Partezipanc dla gara de nuet sot a les steiles de chest ann "Ski Sella Marathon".
|
Lista Ladins: coliament anter les valedes zenza messei paié n daz
|
|
I conseis dla Lista Ladins per les parlamentares 2006
Les ghiranzes: renforzé la identité ladina - coliamenc anter les valedes zenza daz - raprejentanza autonoma - No a la politica dla SVP
Enier juebia ai 30.03.2006 à l Moviment Politich Ladins te na sia reunion a Calfosch fat fora de tó posizion sun les lites politiches dl 9 y 10 auril, con chest comunicat.
La situazion dla popolazion ladina: 1) La Ladinia é despartida da plu de 80 agn encà te 3 provinzies: frut dl fascism. 2) La Lege 482 dl 15.12.1999 che ti permetessa a la Ladinia de coordiné sia politica ne vegn ciamò tres nia aplicheda y la Union Generela di Ladins dles Dolomites vegn sburleda sun na pert. 3) L lingaz ladin scrit unifiché vegn boicoté.
|
Union di Ladins de Gherdeina: personala de Günther Pitscheider
|
|
La marevueia tl univers dla natura
L prum iade te Gherdeina, na personala dl artist Günther Pitscheider
Sintonia anter natura y ert. Na ocajion de viajé tles formes plu fantastiches dl legn, mermul, sas y acel. Organisazion Union di Ladins de Gherdëina, do l projet "Vive y sperimenté la vita di per di".- Da en juebia 30 de merz enchin a en mercui, ai 12 de auril tla Cësa di Congresc a Urtijëi.
L artist, Günther Pitscheider, dovia n valgugn de si laours realisés con legn, acel y mermul.
|
Ciamò n comentar sun la newsletter
|
|
Al fossa sté cotant miec sclarí y contrabate
La ultima edizion dla Plata Ladina fova gnuda retrata
La delegazion meneda da la presidenta dl Consei Provinzial Veronika Stirner-Brantsch é arciaseda. An sà che Michil Costa fova gnù sclut fora, ence sce al ova bele paié l viade de sia gaiofa. L sit noeles.net ova dè la notizia de chesta esclujion do che l caje fova gnù fat publich sun la Tageszeitung.
|
Declarazion dl davagn 2006: le 5 por mile al volontariat
|
|
Aiut Alpin Dolomites 94026630213
Chest é l numer per ti sporje permez le 5 por mile dles coutes - Na novité fiscala de chest ann che deida organisazions de volontariat
Al é na novité che deida les organisazions de volontariat, les organisazions zenza fin de davagn: tla declarazion dles coutes dl 2006 che reverda les entredes dl 2005 - pò l declarant ti dé le 5 por mile de sie davagn a n'organisazion zenza fin de davagn. L declarant ne paia nia deplù coutes che sc'al ne fej deguna indicazion de chest vers. L zitadin giata a chesta moda la poscibelté de determiné el enstes olache na pert dret picera de sies coutes va.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: Aquitanis
|
|
Aquitanis: l mond dles ganes
Les mostres dl Museum Ladin ti vegn chesta outa dedichedes al tema "Les eles" - An peia via con na mostra sun les "ganes"
 Entratant dut l ann vegniràl traté coche tema de basa tl museum Ladin Ciastel de Tor l’ela te si aspec plu desferenc. Les mostres y les manifestazions che vegnirà fates tolarà en conscidrazion l’ela tl’ert, tla storia, tla leteratura y ence tla mitologia.
|
Nia tant dadie pro na manifestazion a Bulsan
|
|
"Ziehe ab!", Vàten
Con chesta scrita sun si ciac brums fòvel nia dadie i scizeri che demostrova a Bulsan contra i talians
I scizeri se aoda na sort de pulizia etnica. Y i scizeri pò ence manifesté davertamenter l envit ai talians de s'en tré. Per chestes manifestazions de nazionalism todesch estrem n'é i scizeri mai vegnus manacés o recatés per cie che reverda l sostegn publich.
Scrita sun l ciaz: "Sudtirol da 87 agn governé da jent foresta y umilié. Preia perdonanza y vàten!"
|
Ciamò n comentar sun la newsletter
|
|
Al fala vigni toleranza per idees desvalives dal "partí"
Ciamò valch consciderazions sun la esclujion de M. Costa dal viade tl'India y sun l clima politich te Sudtirol: prescions - recat - manaces
de Mateo Taibon
Cie figura che nosta classa politica fej: ala é zenza livel. Zenza cherianza, pòn ence enjonté. Y che al fala la cualité de n debatit politich, che al fala vigni toleranza per idees desvalives da cheles dl partì, ne desmostra nia demé chest caje particolar, ma la storia dl do-vera entiera. Culminé é l fenomen tla frasa - storica per sia fauzité ideologica, politica, etica, morala - che Alexander Langer fossa plu pericolous che i fascisc'.
|
La sajon da d'invern va bel plan a piz
|
|
La jent se damana tres deplù alternatives al schi
Ceines tles uties da mont - jí con les ciaspes - spaziredes - Al vuel endere ester na programazion
La sajon da d'invern é do a finì via te Fascia, desche te dutes les Dolomites. La majera pert di ghesc' é praticamenter demez, trueps albercs à saré, ma la parola fin metaràn empermò entourn Pasca. Al é sté na sajon dassen longia y les dretes zifres dles statistiches dijarà avisa co che ala é juda, ma l bilanz someia bele sen de ester positif, testemonian che la proposta de schi a livel mondial desche chela dl Superski Dolomites à sia valuta.
|
Michil Costa y sie viade proibì
|
|
N segn pericolous: l assolutism politich
N comentar de Carlo Willeit: les afermazions de Costa se meritova al plu valch contraposizion, ma nia azions de ciastighe
Per sia minonga sun la petizion di scizeri y ombolc, massa filo-taliana y massa puech patriotica tiroleisa todescia él gnù metù en ciastighe y sclut fora da la delegazion provinziala che jiva a giaté l Dalai Lama. Duc à podù dí cie che ai à volù, enfinamai i ombolc che à sotescrit na petizion taieda pro plu sun la mendranza todescia che sun chela ladina dijan doprò che ai ne ova nia liet avisa y che al fova sia liberté costituzionala sostegnì chesta o chela idea politica.
- La Presidenta dl Consei Provinzial, Veronika Stirner-Brantsch, à dejenvié Costa dal viade tl'India do sies declarazions te na newsletter de hotel ("perlae ladines"). La SVP se à fat entene y nia demé chilò, a risch sen ence i contribuc a la Generela.
-
|
L President dla Generela Michil Costa - n comentar
|
|
Na autra talibaneda de Michil Costa
N comentar: n valgugn l à bele desciarié - Al fossa ora che al s'en jissa da la Generela
N valgugn l à bele desciarié y lascé sun streda y al fossa gran ora che ence la Union Generela l metessa da na pert sce ala vuel salvé sia dignité. Ala se trata dl president dla Union Generela, Michil Costa, che miena de podei dí privatamenter sia minonga, zenza se conscidré l president dla Generela. Al à scrit per si sciors dl Hotel Perla da Corvara na letra per i asseguré de sia "italianità".
Michil Costa: "Siamo felici di essere italiani. Se un piccolo gruppo di sudtirolesi non vuole essere italiano, allora queste persone possono anche andarsene" (enscì tla newsletter clameda 'perlae ladines').
|
|  |
|