|  |
Scomenciadiva endrezeda via dal Istitut Ladin de Fascia
|
|
L'edema dla didatica
A duc i mutons che à tout pert al concurs ti vegniràl dé l "Dizionar Ladin" ilustré per ti fé conesce l ladin standard
L’Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" endreza via ence chest ann na edema dedicheda al mond dla scola, con chela de slarié fora y de smaioré i raporc dl Istitut y dl Museo ladin anter ensegnanc, scolés y istituzions scolastiches.
La senta dl museo ladin de Fascia.
|
Film sun la West Side Story de Mateo Taibon y Helmuth Lechthaler
|
|
Do les coltrines dla "West Side Story"
Film de 20 menuc de Mateo Taibon y de Helmut Lechthaler - L musical vegn raprejenté dai 14 ai 30 de mei da les "Vereinigten Bühen Bozen"
En chesta domenia éla tant inant: les "Vereinigten Bühnen Bozen" enaudeia sia sajon de raprejentazions con na inscenazion dl conesciù musical, "West Side Story". La RAI-Sender Bozen mostrarà en doman da seira, da les 20.25, n film "Hinter den Kulissen. West Side Story" che à acompagné per 7 edemes a la longia les raprejentazions de proa. L film é gnú metú adum da Mateo Taibon y Helmuth Lechthaler.
West Side Story, n classich di musicals, sen a Bulsan te raprejentazions dai 4 ai 30 de mei 2006.
|
Mont de Fuciada: Ert sa mont
|
|
Ert sa mont, depenje y dessegné alaut
La fopa plajoula de Fuciada / Soraga deventarà per doi dis na dreta fujina de artisc'
Ert sa mont per chirì chela ispiraziony chela vejinanza al bel dla natura che an pò porté dant demé a chesta vida. Tres chest spirit y con chesta gran vueia de ert é l Zircul cultural Valentino Rovisi de Moena do a endrezé via y fé conesce na bela scomenciadiva dal titul "Art sa mont - estemporanea de pittura in quota" che an tegnirà sun la mont de Fuciada dai 7 ai 9 de messel 2006.
|
Na festa per n fin de ben
|
|
Se devertì, fajan dl ben!
Seconda edizion dla festa sun Mont de Pana - La ULG y la scola da rait Monte Pana deberieda per Medicus Comicus y l ADMO
N sté deberieda tla familia o anter compagns, alalergia amesa la bela natura de nostes montes, encertledes da na contreda demarevueia abelida da creps y corida de bosc. L dut acompagné da de beles mujiges y bona vueia. L fin dla manifestazion é per na opera de benefizienza. Do l bon garaté dla manifestazion en l ann passé, se à la Union di Ladins de Gherdeina (ULG) deberieda con la Scola de jì a ciaval Monte Pana, endò enjigné per pité n dì sot al segn dla pesc, dla union, dl devertiment ma dantaldut per fé ence na bona opera.
Entant la festa dl ann passé l gran suzes dla ciantarina de Selva Belsy.
|
La Sardegna tol su n standard scrit ofizial con auril 2006
|
|
La Sardegna adoteia n standard scrit ofizial
Con delibera de auril 2006 él gnù metù la fondamenta per na politica linguistica per duta la Region
An pò demé ti cialé encueicondì con envidia a la Region Sardegna. Enlò à sen l standard scrit na posizion ofiziala. L'aministrazion regionala dla Sardegna à tout su ofizialmenter ai 18 de auril 2006, en basa a la lege 482/99, n standard scrit sard (Sa limba sarda comuna). Al se trata desche l "ladin standard" de na varieté scrita saurida da entene per duc che vegnirà adoreda da la Region desche forma scrita ofiziala.
L president dla Region Sardegna, Renato Soru.
|
Consei de Formazion de Badia: envit con informazion sun l ladin standard
|
|
Barometer dl lingaz ladin
Enrescida dl ASTAT tles valedes de Gherdeina y de Badia en relazion al lingaz ladin scrit unifiché - Resultac publichés de fauré 2006
L’ASTAT à publiché de fauré i resultac sun l’adoranza y l’identité linguistica te Südtirol. Te chesta enrescida él ence vegnù analisé la situazion dl lingaz ladin tla Val Gherdeina y tla Val Badia y plu en particolar cie che la jent en pensa de n lingaz ladin scrit unifiché. La enrescida é vegnuda fata tl ann 2004 y publicheda de fauré 2006.
ASTAT, l ofize de statistica dla provinzia de Bulsan.
|
Publicazion nueva sun la prozescion de Jevun
|
|
La prozescion de Jevun, les raijes se perd tl scur dla storia
En chest vender, ai 5 de mei, gnirál prejenté l liber de dr. Lois Craffonara sun la prozescion de Jevun tl Ciastel de Tor a San Martin
Entourn mez jugn piaràl endò via la prozescion de Jevun (pronunzié Jeunn o Jeo tla Val Badia), n pelegrinaje de 3 dis, a chel che al tol pert prozescions de dutes les 12 cures dla Val Badia. Tó pert tòlel demé ei, joegn y mutons, les eles ne va nia empera, enceben che per n pez à ence eles podù tó pert.
La claustra de Jevun soura la zité de Cluses. Sun les cleves a soredl végnel coltivé vineis.
|
Orars y servisc dl Raion Sanitar Val Badia
|
|
Orars di servisc sanitars dl Raion Val Badia
Senta nueva a Pedraces con desvalifs servisc sanitars per l raion dl'auta valeda
La jent dl' Alta Badia ne à nia plu bria da messei aspeté die. A Pedraces sot a la boteiga dl pech él vegnù realisé na ciasa de legn sozio-sanitara. Per l' Alta Badia na infrastrutura de grandiscima emportanza. Al se trata de na strutura de carater sozio-sanitar- per todesch „Sprengelstützpunkt" .
Senta nueva di servisc sozio-sanitars a Pedraces
|
Fascia: bilanz y projec dla sozieté di emplanc portamont
|
|
Implanc portamont de Fascia scluj con bendebot de davagn l 2005
Doi de gran projec sun meisa: coliament nuef anter Ciampac y Belvedere y realisazion de n zenter hotel nuef ta Delba
La Sitc spa de Cianacei, chela sozieté de Fascia che da passa cincanta agn laora tl ciamp di implanc portamont, à tegnù sia senteda anuala che é steda na ocajion per tré n bilanz economich dl 2005 y per descore fora ence d'autri ponc valgamia emportanc che reverda i programs futurs dla sozieté fasciana.
|
Souramont: strit anter ladins-storics y neo-ladins
|
|
Istitut de Borcia: empruma "róben" l inom, sen ence l teritore
Ampez, Fodom y La Rocia dij no - L Istitut neo-ladin de Borcia "Istituto Culturale delle comunità dei ladini storici delle Dolomiti Bellunesi" -
N vare inant él vegnù fat per l reconesciment da pert dla Provinzia de Belun dla spezifizité di trei comuns ladins storics. Ai 21 de merz s’à la Consulta Ladina enconté con l assessour provinzial a les mendranzes Daniela Larese Filon. La senteda fova vegnuda damaneda dal Capocomun de Col Paolo Frena che é ence responsabel dla gestion dla lege 482/99 sun les mendranzes linguistiches en colaborazion con l Istitut Cesa de Jan. A inom dla Consulta, à Frena damané te chesta ocajion l plen reconesciment da pert dla Provinzia dl Istitut di trei comuns ladins storics, en atuazion dla delibera provinziala dl 27 de otober dl 2001 che ti reconesc a chesta comunité na spezifizité particolara.
Sie inom ofizial: Istitut Ladin de la Dolomites.
|
UAL: n moment de crisa do la desfata de Bepe Detomas
|
|
Lites 2006: empede sie raprejentant á Fascia lité un che laora contra!
L "embaraz" é dret sterch per chi che raprejenteia la Val de Fascia tles istituzions provinziales
dl conseier provinzial dr. Luigi Chiocchetti
La desfata da la litazion de Bepe Detomas al Senat à segné na burta plata per Fascia, per l moviment politich ladin dla UAL y ence per l Trentin. Fascia à preferì, con sia litazion, de ti core do a proponetes plu saurides de stamp economich, de ti jí do a la ousc dl enteres individual y dl stravardament dl tacuin: te na parola, l clam - tres plu fort y encueicondì totalisant - di scioldi y dla richeza da defene a vigni cost y a vigni priesc.
|
Museum Ladin Ciastel de Tor: publicazion sun
|
|
"Jí en Jeunn", publicazion de Lois Craffonara
Prejentazion en vender, ai 5 de mei, da les 18.00 tl Museum Ladin a San Martin de Tor
Chi ne la conesc pa nia la prozescion sun Jevun che vegn fata per tradizion bele da cenc de agn dai abitanc dla Val Badia. L pelegrinaje a la gliejia dla Santa Crousc de Jevun é na componenta fondamentala dla vita religiousa y culturala di ladins dla Val Badia. Chesta fova la rejon dla realisazion de na mostra metuda a jì dal Museum Ladin Ciastel de Tor tl 2003, en gaujion di 500 agn da canche la prozescion é gnuda documenteda per l prum iade, ma che é en realté ben cotant plu vedla.
|
Bebe Detomas: al fova na ocajion storica
|
|
I fascians enjuma via na ocajion storica!
I ladins de Fascia y en pert ence chi dles autres valedes se à lascé encianté da les emprometudes de Berlusconi
n comentar de Tone Polam
Do avisa n ann da canche Danilo Dezulian dal Garber é mort, nost candidat ladin al Senat Bepe Detomas ne é nia vegnú lité da sia jent y l no é deventé l secont Senatour ladin do Ezio Anesi. Chel che fej plu mel é che Bepe ne à nia perdù stimes tla Valsugana o vian Primier, ma te sia Val, te si paijes!
Bepe Detomas, l à mencià propi l sostegn de Fascia per deventé senator.
|
Fascia: les biblioteches recorda l dí dl liber dla UNESCO
|
|
Per recordé l valour dl liber, dla parola scrita
Manifestazions dles biblioteches de Fascia per recordé l Di dl liber dla UNESCO
L 23 de auril é vegnù declaré da la UNESCO desche "dí mondial dl liber": na giorneda de gran emportanza, aja che l liber, la parola scrita, é da secui n strument emportant y fondamental de conescenza y de promozion dla cultura y scontreda anter i popui. N valour, chel di libri, perchel che al é rie da giaté paroles aldò per descrive deplen sia emportanza tla storia dl om y sie percours cultural. Plu che mai à enscì bendebot de emportanza chesta giorneda dl liber che vegnirà recordeda ence tla Val de Fascia tres n program rich de scomenciadives endrezedes souraldut da les biblioteches de Moena y de Vich adum ence a cheles de Flem, plu avisa cheles de Pardac, de Tieser y de Ciavaleis.
|
Laours publics: miorament dl trat pont de Fer
|
|
Streda dla Val Badia: sen tóchel al pont de Fer
Streda anter Mantena Todescia y Lungega endò sareda dai 18 de auril enfin ai 29 de messel - N tunel y n pont nuef dess mioré l transiament - I laours peia via ai 19 de auril
"Spostan la streda y realisan n pont nuef ciàfien da mioré de cotant les carateristiches tecniches dla streda sciche per ejempl la cleva (pendenza), l rai dla outa y la largheza y enscí pòl ence vegnì garantì na majera segureza sun chest trat de streda” à dit l assessorat ai laours publics. I laours metarà man ai 19 d’auril. “Chest termin é gnù fat fora deberieda con i comuns dla Val Badia per limité i problems de trafich ch’al podessa gnì a se l dè entratant chisc dis de festes da Pasca.”
Dai 19 de auril enfin ai 29 de messel végnel endò sclut la streda per porté a termen i laours.
|
|  |
|