|  |
Di dla Unité Ladina: recordanza ai 15 de messel a Cianacei
|
|
Dì dla Unité Ladina: l program dla Generela per i 15 de messel
RAI Ladina - Ressoluzion dla FUEN y prejentazion dl liber nuef, ELI-vocabular ilustré ladin
Ai 14 de messel dl 1946 ruvova adum sun l Jouf de Sela 3.000 persones per mostré su la volonté de comunanza anter duc i ladins. La Union Generela di Ladins dla Dolomites - UGLD vuel - aldò de si prinzips y sia funzion - auzé fora l’emportanza de chest di per i ladins. A livel istituzional se encontarà, en sabeda ai 15 de messel, dut l Consei dla UGLD per sotrissé ciamó n iade la volonté de comunanza di ladins, de na dreta sconanza per i ladins, dl debujegn de mantegnì nosta rejoneda y cultura ladina sciche l element plu sot de nost ester, desche ai ova fat nosc antenac tl 1946.
|
Microsoft Office per Rumantsch Grischun (Liam nuef)
|
|
Titul: Microsoft Office per Rumantsch Grischun |
Descrizion: Sen éla tant inant: la Microsoft Office met a desposizion debant ence per lingac manco deslariés n valgugn de si programs: enscì àla p.ej. dé fora na edizion gaelica, na edizion basca y e.i. Sen él gnù sclut ju i laours pro la verscion rumancia y vignun pò desçiarié ju la enjonta al program da internet sot a chest liam Microsoft Office. |
Author: (Noeles) |
|
|
Ence l Di dla recordanza beleche metù sun somas
|
|
L Di dla Unité Ladina: na steila destudeda
I 60 agn dal proclam ai 14 de messel 1946 sun jouf dl Sela - Ai 16 de messel 2006 végnel enfinamai saré i joufs dolomitans per chi dla roda
Ai 14 de messel déssel ester l dí di ladins per recordé sia touta de posizion sun l jouf dl Sela l ann 1946. N pue de valch él vegnù fat feter vigni ann. L ann passé àn festejé i 100 dla "Union Ladina" nasciuda a Dispruch l ann 1905. Chest ann fóssel i 60 agn dal gran aveniment dl Sela. La festa toma ai 14 de messel, ma ala vegn sburleda a la sabeda o a la domenia do o dant. An ne auda nia.
- N isté n pue storich ence chest. L ann 1996 àn zelebré i 50 agn dl gran aveniment dl proclam di ladins sun l jouf dl Sela dl 1946. Chest ann toma i 60 agn dl aveniment (comentar, va inant daite).
|
Publicazion nueva sun la Marmoleda
|
|
La Reina dles Dolomites se deleiga d'en gré via
Publicazion nueva sun la retrata dl glacier dles Dolomites, la Marmoleda, de Andrea de Bernardin dl Museum dla Gran Vera sun jouf de Federa
Na publicazion nueva de carater popolar vegn metuda dant dal Museum dla Gran Vera sun jouf de Fedaa sun la Marmoleda. Autour dla publicazion dal titul "Il ritiro del ghiacciaio della Marmolata" é l diretour dl museum de vera, Andrea De Bernardin, bele autour de d'autres publicazions, tres de carater popolar y liedes a la Marmoleda, a la storia dla Gran Vera y al mond dl colezionism.
Tant die podaràn pa ciamò vedei d'isté "La Marmoleda con sie ciapel da neif sunsom", desche na ciantia dij?
|
L Comun General de Fascia mess sen se dé n statut
L Consei Provinzial de Trent à prové ai 9 de jugn la lege de reforma istituzionala dl Trentin - Al vegnirà tegnù damprovia econtedes con i comuns y con la jent per definì l statut
de dr. Luigi Chiocchetti
L vender, ai 9 de jugn 2006, raprejenteia na data de gran significat per la Provinzia de Trent y n moment de valuta storica per la Val de Fascia: l Consei provinzial à defat aprové la lege de reforma istituzionala dl Trentin y la costituzion dl Comun General de Fascia. A la fondamenta dl implant de reforma él l debujegn de ti reconesce a la jent tles valedes dl Trentin n rodul de protagonist de sie teritore y de sie svilup con la coscienza de n fort spirit identitar local y dla volonté de partezipazion democratica dla jent y dles comunanzes locales a laoré per l Trentin de endoman.
L. Chiocchetti: "La Union Autonomista Ladina à dassen mené do per mete en pe l Comun General de Fascia".
|
Al Plan de Mareo: troi dles liejendes de Fanes
|
|
Sun troi con Dolasila, Luianta, Spina de Mul y Uedl de Nuet .....
L troi dles liejendes de Fanes gnirà daurí ofizialmenter ai 9 de messel 2006, da les 11.00 ite Al Bagn/Al Plan
L'assoziazion turistica de Al Plan de Mareo s'à lascé tomé ite chest ann na idea dret plajoula: realisé n troi amesa la natura dediché deplen al tema dles liejendes ladines/marores. Chest projet é vegnù realisé sun n troi che peia via atira daite dal paisc ite Al Bagn y che conduj can tres l bosch can al our dl pré. Tres l aiut dles tofles empàren depierpul a conesce n valgugn personajes dles liejendes dles Dolomites, dantaldut chi dl certl de Fanes.
Dolasila.
|
Rumantsch Grischun te scola sen realté
|
|
Dal 2007 Rumantsch Grischun te n grum de scoles
L prozes ne é nia plu da tegnì su, degugn ne vuel plu jí endó zeruch al spidiciament te idioms - Endò n vare plu damprò a l'unificazion de lingaz ti Grijons per podei souravive
Ti Grijons ésen dant a edemes dezijives per cie che reverda la introduzion dl Rumantsch Grischun (RG) te scola. Cotant de paisc y de consorzes scolastics tolarà chisc dis la dezijion sce ai é a una de mete man l ann de scola 2007/2008 con l'introduzion dl RG. La Val Müstair é steda la pioniera. Bele en l ann passé à dutes sies vejinanzes azeté de ester pionieres. D'autri paisc gnirà pro.
|
Antermeia: la scola fej festa
|
|
N musical ti trei lingac: ladin, todesch y talian
I scolés d'Antermeia à enscené n musical y à desmostré con bravura si talenc
de Monica Deiaco-Graefe
Les vacanzes di scolés à metù man. Per porté a fin chest ann scolastich s’á i maestri y i scolés dla scola d’Antermeia pensé fora valch de veramenter espressif y de arichiment per spetadours de vigni eté. Sun les paladines d’Antermeia y de San Martin de Tor à i scolés entratant l’edema passeda porté dant n musical particolar: cianties y scenes ti lingac ladin, todesch y talian.
Foto: Maestri con i atours dl musical - Solisć: Elena, Samuel, René, Felix, Iris, Evelin, Arianna, Stefanie, Petra, Lucia, Romina, Andreas, Karin. Cor: Kevin, Dennis, Iaco, Chiara, Jannik, Sabrina, Luca, Anna, Michael, Maicol, Leander, Cindy, Silvia, Fabian I., Luca, Sofia, Carolina, Miriam, Fabian P., Miguel, Markus, Max, Manuel, Gabriel, David, Michael, Philipp.
|
L trafich sun i joufs dolomitans: cie fé?
|
|
La gran fuera di motors su per i joufs
Michil Costa: i joreie, i ne paiaré MAI n daz sun i joufs
Ala se trata de nes fé na domanda, scempla y senziera: cie volonse pa fé con nost raion? Volonse mete en pé na strategia de marketing con n slogan, dessegur de gran suzes: “Na raion idiliach y demarevueia bel per n percurs da gara per motors: i joufs dolomitics”. O provonse empò ciamò n iade da ti rejoné ados a n turism che vegn per se gode pesc y natura?
I joufs dolomitans vegn chiris su tla bela sajon da milesc de turisc' motorisés che fej na bela gran vera, renforzeda dal rondenì di creps.
|
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen
|
|
Die Karte der Schützen: ein deutscher "Prontuario"
Ausreden und Ausflüchte zur Verteidigung einer nationalistischen Operation durch den Schützenbund
von Mateo Taibon
Es wird ständig das Schlagwort „Zweisprachigkeit ist nicht Zweinamigkeit" hinausposaunt. Cristian Kollmann: "Es sollte aufgezeigt werden, dass das Gebiet des heutigen Südtirol sehr wohl immer schon ein mehrsprachiges Land war, aber nicht flächendeckend." Doch bei den ladinischen Ortschaften wollen die Herrschaften dann nicht mehr auf die Zweinamigkeit verzichten, Ladinien wird flächendeckend mit deutschen Ortsnamen überzogen.
|
Consei de Comun de Urtijei: la chestion dl stadion dla glacia
|
|
Dal consei de comun de Urtijei: ex-stadion dla glacia dé via a privac
Deda pro na mozion di Ladins sun la toponomastica sun Mont de Seuc
En mertesc, ai 13 de jugn, él sté na senteda de Consei de Comun a Urtijei pro chela che al fova da fé fora n valgugn argumenc enteressanc y de gran emportanza. Al pont 2 se à la lista Ladins damané che dut l consei de comun vegne trat ite pera a laoré fora da nuef l P.U C. (plan regoladour) che va dal 24 /11/ 2007 enfin a 24/11/2017. Chest é en pert gnù azeté, al gnirà cherdé ite l consei vigni iade che l grup de laour che à bele tout su l laour, rata che al sibe debujegn. Georg Moroder: dant de dé via l dert éssen ben messù vedei almanco n projet de mascima
|
La "Lex Durnwalder" é anticostituzionala
"L'interpretazion" deda dal Consei Regional é gnuda anuleda da la Court Costituzionala - Cie suzédel pa sen?
La SVP y l president dla provinzia Luis Durnwalder mess incassé na desfata de emportanza dant a la Court Costituzionala a Roma. Do les ultimes lites ova n grup de persones sciuré su na chestion dret zitia. Durnwalder, enscí chest grup, ne fossa nia sté litabel ajache al fova tl Consei d'aministrazion dla Sadobre, sozieté con la maioranza tles mans dla provinzia.
Durnwalder. L rampin se àn metù enstesc.
|
14eisema enconteda dles Lies da Mont dla Ladinia
|
|
14eisema enconteda dles lies da mont: i ampezans envieia
25 de jugn 2006: les lies da mont ladines se enconta su da la utia de Croda da Lago via n'Ampez, da les 10.00 inant
Chest ann él la outa numer catordesc che les sezions dl CAI dles valedes ladines entourn l Sela se ciata, tradizionalmenter la ultima domenia de jugn y a rode, su per valch bela mont a fé na fré de festa deberieda sot a les crodes, anter amisc, zenza mete amez politica y rejiaries, ma demé per se ciaté anter jenc a chi che al ti plej jí tla natura, jì a creps, fé ferates y che se dà da fé a na moda che i trois y l ambient sie dagnora nec y segurs.
L lech soul soulent de Federa con viadedò la Croda da Lech.
|
Plovans per n dialogh davert
|
|
La "ciarestia" de prevesc se fej ence sentì chilò da nos
La iniziativa "Plovans per n dialogh plu davert" - Tla Austria abínen adum firmes
L foliet "Tiroler Sonntag" di 7 de mei 2006 reporta n articul sun na iniziativa de plovans per " na comunité viva y contra l saré pro calonies". Chesta é nasciuda ai 2 d'auril a St.Pölten da pert dl plovan Helmut Schüller, de P. Udo Fischer y d'autri. I dis passés ti ài mené fora a duc i plovans austriacs sia declarazion de fonz con la poscibelté de sotescrive l'adejion a chesta iniziativa y laprò végnel conté su na lignola de d'autres domandes davertes y problems. Entratant i 25 agn passés él tl'Austria la cumpeida di prevesc ju endò dl 25% . Tres deplù plovanies ne pò nia plu saludé n plovan. L iniziadour de chesta iniziativa Mag. Helmut Schüller spliga la situazion y l debujegn dl dialogh.
|
metù ite da AutoStory ai 14 June 2006 da les 20:43:31 (912 liet)
(liej inant... | 2876 letres | comentars? | ponc: )
|
|
|  |
|