|  |
Pregiudizes primitifs
Pro i todesc ròdel tres ciamò n vedl pregiudize, chel che i gherdeines y plu en general i ladins sie fora sun i scioldi
La Zett n'é nia n foliet de aut livel, al contrar. Ma tant bas che zachei pò se plazé méssen constaté con l'ultima edizion, chela da enier, olache al vegn mostré n vedl pregiudize de livel da ostaria y ciamò piec. Chel di gherdeines y di scioldi. I gherdeines é fora sun i scioldi - chest n pregiudize che roda dassen anter la populazion todescia de Sudtirol che se damana con gran paroles che i talians n'ae degugn pregiudizes sun i todesc, ma che coltiveia dassen si pregiudizes contra d'autri.
La ZETT, foliet dla domenia todesch de Sudtirol, atacheia tres endò negativamenter i ladins.
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - V. pert
|
|
Se usé a letures desferentes
I digrams -cl- y -gl- - Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - V. pert
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Publicazion nueva dl Zircul Cultural Valentino Rovisi: i capitiei
|
|
I capitiei de Fascia, da dagnora amés y rencurés
Segns de n sentiment religious popolar - I plu vedlors va zeruch al 1500
de Domenico Volcan
Endò na publicazion dl Zircul Cultural Rovisi da Moena y endò na publicazion che arichesc l panorama de studes y de enrescides dl patrimone storich artistich y cultural dla Val de Fascia. Do la publicazion sun i artisc' de Fascia y de Flem y do la publicazion "La religiosité popolara tles valedes ladines" ne é l Zircul Rovisi nience chest iade tant dalonc da sie ciamp de stude. L liber nuef dal titul "Ascoltando il silenzio / Scutan l chiet" rejona di capitiei, dles ancones y di segns religiousc menders.
Souracuerta dl liber. |
Tamben n liber dl Zircul Valentino Rovisi da aconsié "La religiosité popolara tles valedes ladines" (da podei aposté sot a www.circolorovisi.com), edizion bilinga ladina/taliana.
|
|
Istitut Cesa de Jan: strit con Borcia per la grafia
|
|
Nos on bele nosta grafia unitara
Chesta é steda la resposta dl Consei dl Istitut Ladin Cesa de Jan a la proposta di neo-ladins de mete ju deberieda na grafia

"Na grafia ugnola deberieda con i neo ladins? No dilan. Nos on bele na grafia deberieda ai autri ladins dl Sela y per chest ne onse nia debujegn de la mudé". Enscì podéssen sintetisé la resposta che l consei cultural dl Istitut ladin Cesa de Jan ti à dé al Istitut de La Dolomites de Borcia de Ciadoura che ova porté dant na proposta de na grafia ugnola per l ladin scrit tla provinzia de Belun. L argoment é vegnù rejoné fora dassen, condujan a la lum les truepes contradizions y i defec de chesta proposta che ne é spo nia vegnuda azeteda.
|
- COMENTAR
-
- de Irsara S.
-
- Endò n iade n ejempl de coche i ladins da souramont ne se à nia lascé tré ite tl "palù" di neo-ladins de Belun y che ai tegn inant pro la partegnuda storica pro i ladins dl Sela, tres dutes les dificoltés, enceben che i finanziamenc ruva su da Aunejia. Al é ence n auter ejempl: dl 1976 ti ova la RAI de Trent enjigné ca ai fascians na bela gran senta a Trent per trasmete da ilò les trasmiscions radiofoniches demé per la val de Fascia. Ence enlaouta ova i fascians dit de nò per resté unis tla senta dla RAI de Bulsan. Nia l medem ne pòn dì de Bulsan. La Svp, chela "ladina" en particolar, y la politica dl assessour da sen, Mussner, fej dles dutes per astilé fora les autres valedes.
|
|
Truep entusiasm per mete su na compagnia de scizeri
|
|
Fodom ciala ca pert con i "Schützen"
I reladours recorda la storia dla compagnia - Tost l statut
"N certl s'à sclut y n prum vare é vegnù dé per fé tourné Fodom sot al Tirol." Chestes les prumes paroles de comentar di reladours entervegnus a la seira de informazion metuda a jì dal grup de laour per la refondazion dla compagnia di scizeri ta Fodom, do che l'assemblea à dezidù de sotescrive delongo (=atira) l at de recostituzion dla "Schützenkompanie Fodom - Buchenstein".
Fodom: vueia de storia y de mondures. |
-
COMENTAR
-
Na nueva valgamia enteressanta: ence Fodom à endò sia compagnia de Schützen. Sce sia refondazion é n motif per mantegnì usanzes y tradizions y de se desferenzié tres deplù dai neo-ladins dla provinzia de Belun, spo éla da vedei con plajei, ma nia tl caje che an vuele se lié a valga maniera a n neo-nazionalism todesch che sfogateia su te Sudtirol. N valgugn reladours à orienté te chesta direzion. Les compagnies de scizeri te Südtirol é dret politisedes y animedes da truep nazionalism-patriotism todesch che va aboc y aluesc enfin a simpaties de man dreta estrema. Te chest cheder él gonot rie da encadré les compagnies ladines. I scizeri todesc tegn alaut sie lingaz y sies tradizions, cie che an ne pò nia dagnora dì di scizeri tles valedes ladines. Te chest vers ài clermenter n raport desturbé, sce an ti ciala a sies plates internet. De ladin afùstien ben dret puech, truep todesch y nience la bandiera. An se arconcia ite sot a la bandiera de Tirol y al lingaz todesch. (La redazion) |
• Liams
Spidic de storia fodoma: l Ciastel d'Andrac
|
|
Politica de Mussner dal 2003: laoré truep contra i ladins
|
|
La politica de Mussner: laoré contra na majera union anter i ladins
Sia politica dal 2003: canta sce al ne fajessa nia, ma al laora dassen contra - Sie obietif: joufs con stanges - Di Cultural: encensc y fum
Cialé ciàlel ca da persona valenta y daverta, díjei, ma la paruda engiana. Duta la politica dl assessour SVP Florian Mussner dal 2003 enfin a encuei desmostra che al laoura con gran determinazion contra na majera union anter i ladins dles Dolomites. Con fac: l ann passé él sauté da piz a cianton per mete a paiament les stredes soura i joufs devers Ampez, Fodom y Fascia, ma ence l jouf de Frera anter Badia y Gherdeina. Al ova na prescia mata con cheles stanges. Na tel mesura zaressa les valedes entourn l Sela nia demé sozialmenter ma ence economicamenter ciamò plu endalauter. Chest ne é endere mai sté n argoment per chirì alternatives. Ajache chest é l obietif nia declaré y danz nia rejons de sconanza dla natura che Mussner sburla dantcá. Ciamò ne ti éla nia garateda.
Mussner: degun vare zenza Durnwalder.
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - IV. pert
|
|
La funzionalité dla grafia dl ladin dolomitan
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - IV - fonetica
Funzionalité de ue y de ou - I ditongs grafics /ue/ y /ou/ é n ejempl cler de funzionalité dla strutura polinomica dla grafia dolomitana: l prum, che é n'evoluzion dl latin Ŏ te silba tonica daverta, reprejenteia al medem temp la realisazion fonetica gherdeina [wə] y corespon ence a la grafia atuala de chest idiom; al pò vegnì liet saurì a la maniera badiota sciche [y] o [ø] o a chela de Moena sciche [ø]; te Fascia reprejenteia [e] derivé de Ŏ latin en oposizion a /e/ da Ĕ, Ē o Ĭ latines y a /è/ da A, smaioran la entenibelté dl test. La fonetica fodoma [wo] se adateia zenza problem a chest diagram. L medem pòn dì de /ou/ (dal latin Ō) che reprejenteia l gherdëina [əu] (encuei scrit ilò sciche /ëu/, ma te tesć vedli ence /ou/), l fascian [ou] (o [o] aldò de regoles internes univoches y spontanes de chest idiom) o fodom [ou]. Tl badiot, sciche tl franzous o autri lingac, reprejenteia [u], normalmenter lerch. |
-
-
Liams
Retro- y prospetives: I. pert
La grafia: II pert
La funzionalité: - III pert
| Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Per l prum iade na ela a cef de Ra Regoles
|
|
Do mile agn de storia na ela a cef de "Ra Regoles" de Ampez
Al é Cinzia Ghedina - L comun de Ampez se desten sun 25.000 etars: 7.000 é crep demane publich, 2000 etars é terac privat y ben 15.000 etars é proprieté de "Ra Regoles"
Per la pruma outa te sia storia - longia oramai plu de mile agn - arà les Regoles Ampezanes na ela desche presidenta. Ai 25 de setember à la Deputazion azeté la letra maneda dal President da dant, l injinier Alberto Lancedelli Ieza, che à abù da zede do les chestions gnudes fora con i laours su per la pista de La Tofanina, y con tredesc oujes fates bones é Cinzia Ghedina deventeda presidenta.
La Ciasa de "Ra Regoles" con i blasons dles vejinanzes che fej pert.
|
Fodom: Sergio Masarei é mort
|
|
En recordanza de Sergio Masarei
 Duta la comunité fodoma y l mond dla cultura ladina s’à archité enchestadì per tó comié dal maester Sergio Masarei, vegnù a mancé do na longia malatia. Sergio Masarei fova nasciù dl ’43 tla frazion de Chierz y entratant duta sia vita àl laoré per tegnì vif l ladin ta Fodom.
|
Simpose dl Moviment Politich Ladins a Colfosch
|
|
Les rejons de na politica autonoma
La Court Costituzionala à confermé doi iadesc chesta rejon - Endò na publicazion te doi idioms: desmazé dinés che podessa gní adorés miec a ben dl ladin - I todesc de Sudtirol scraiova "Volk in Not" con 1000 outes deplù, ai ladins ne ti conzédei nia
 Simpose dla Lista Ladins en sabeda a Calfosch - simpose y dí de formazion politica. Al é gnù envié esponenc dl Moviment Politich Ladins, ma ence ghesc' esterns per fé referac, dé impulsc, fé analises. Carlo Willeit à auzé fora l debujegn de n moviment politich autonom di Ladins, per che n grup etnich entier ne side nia fant de n auter grup. La Court Costituzionala a Roma à confermé chesta rejon doi iadesc, à recordé Willeit.
Willeit Carlo (a mandreta): la Court Costituzionala ti à dé rejon al Moviment Politich Ladin en cont dla lege litala.
Mateo Taibon (a man ciancia): i ladins é n popul manacé. L ladin vegn rejoné tres piec, ajache al ne vegn nia ensegné endretura tles scoles.
|
Publicazions nueves: biografia sun Tita Piaz
|
|
Tita Piaz, l gran alpinist fascian
Biografia nueva scrita da la storica fodoma, Luciana Palla sun enciaria dl Istitut Ladin "Majon di Fascegn" y dl Istitut Storich de Trent
 Endò n iade na publicazion apriejoula deda fora deberieda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia y l Museum Storich de Trent. L liber sun la vita de Tita Piaz (1878-1949) é vegnù scrit da la conesciuda storica fodoma, Luciana Palla, che à bele archirí y recostruì avisa te na publicazion la storia di ladins dant y entratant la Gran Vera. Sie liber "I ladini fra tedeschi e italiani" à trat l pest nazional dla cultura dl 1986 dl Consei di Ministers. Chest iade àla enrescì do, sun enciaria dles does istituzions souranominedes, la vita dl gran alpinist fascian, Tita Piaz, che fova ence conesciù sot al sourainom l "Diau dles Dolomites".
|
Tla SVP: olache l ladin ne à net deguna lerch y vegn metù te n piz
|
|
Oláche l fariseism ne conesc plu degugn confins
I comunicac stampa dla SVP y dla "obmann" nueva, samben duc tla "Hochsprache" todesch, coltiveia n fariseism bendebot entort y ert da capì
Dant valch dis á la SVP "ladina" dé fora n comunicat sun l valour dl ladin. Paroles plates che ne ciafa net deguna confermazion ti fac: l ladin n'á per la SVP degun valour, ai adora olàche ala va n pue dlonch l todesch en luegia dl ladin. Na prova é l sit dla SVP de Gherdeina, fat oramai porí per todesch - ence les svaiedes contra l Ladin Standard vegn fates per todesch, a demostrazion che sia "Hochsprache" n'é nia l'idiom de Gherdeina, ma l todesch. A pert n iade l contegnù, les idees encer na "provinzia ladina" che é ipoteses da podei desbuté, a pert la solita denigrazion de "fanatics" - can che i fanatics ései ei enstesc: fanatics, amisc dl nazionalism todesch dl Tirol.
Paula Bioc Gasser: la "obmann" nueva dla SVP.
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - III. pert
|
|
L ladin dolomitan: propostes de svilup
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - III - fonetica
Azenc - Desche i on dit dant, mess n sistem de scritura ester saurì de lieje y scrive per chi che sà y rejona l lingaz duc i dis. Donca la notazion grafica di azenc tonics mess ester limiteda demé ai caji olache sia mancianza podessa reduje la clareza dles formes y crié confujion anter paroles desferentes y, tl cajo de n lingaz de mendranza, ne méssela nia ester en contrast con l sistem de azenc di lingac dominanc: per l locutour de n lingaz romanich é i azenc na sort de "jonta", gonot secondara, al vocal sun chel che an l scriv y ne va mai sun n consonant. Deplù, tl raion olache l talian é lingaz de referiment, vegn i azenc dorés per scrive i dialec, che ne à nia na tradizion scrita, per ti mostré a chi che ne i rejona nia coche l dialet mess vegnì pronunzié.
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Lia per i popui manacés: n standard scrit é na massaria de souravivenza
|
|
Zenza n tet scrit unitar résten a livel de "folclor ladin"
La SVP impedesc n reconesciment plen dl grup ladin, laoran contra l ladin standard-dolomitan
Soura dut l mond se damana les mendranzes linguistiches che sie lingaz vegne metù ju y doré per scrit te na forma unitara. Demé a chesta vida pò n lingaz de mendranza vegnì doré tles scoles y tles istituzions. N lingaz scrit unitar che fej da tet ai idioms de n lingaz é na "conditio sine qua non". Zenza chest tet scrit resta na mendranza a livel de folclor y al ti vegn impedì de arjonje n reconesciment plen. La SVP ladina à sclut fora da l'aplicazion ofiziala, per gaujes che degugn ne capesc, na forma scrit unitara ladina. Empede n tet scrit unitar él gnù trat ca per i comuns y les scoles dla Val Badia y de Gherdeina i idioms de valeda. L lingaz ladin vegn a chesta maniera vedù desche grup de idioms spidicés y a livel de folclor.
Cuertl dl mini-dizionar ladin-todesch. N lingaz scrit unitar é n pont de referiment per duc i ladins, unfat de cie idiom y al ti dà al lingaz na majera valuta a livel regional.
|
Fodom, Col y Ampez fej de gran varesc inant
|
|
Nani Pellegrini, president nuef dl Istitut Ladin "Cesa de Jan"
La Ladinia da vedei: les tofles dant i paisc y dant les viles ladines de Fodom, Col y Ampez é sen dlonch per ladin dantfora
de Lorenzo Soratroi
 Col de Santa Lizia. Coche an se spetova, Nani Pellegrini é gnù nominé enchestadì da l'assemblea di sozes president nuef dl Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Al tol su la luegia dl prof. Vito Pallabazzer, president dl istitut enfin da sia fondazion dant doi agn che à dé ju l'enciaria per gauja di trueps laours olàche al é bele empegné. Al prof. Pallabazzer ti é jus i rengraziamenc di sozes per la colaborazion y tl medem temp ti él gnù reconesciù l'enciaria de president onorar dl istitut.
|
|  |
|