|  |
Val Badia: finalmenter internet a banda lergia
|
|
Internet a banda lergia ruva finalmenter ence tla Val Badia
La LINKEM spa instaleia i ultims implanc - Con jené 2007 pòn se lié ite a internet debota te dut Mareo y te dut l comun de Badia, defata dedò ence tl comun de San Martin de Tor - les tecniches doredes: hiperlan y wi-fi zenza fils, ma con antenes
 N computer zenza internet a banda lergia é encuei prest desche avei n auto zenza rodes. Tant dejavantajés se sentìven ti paisc a la mont. Internet a banda lergia arjonj plan, plan ence i paisc plu da na pert fora. Al ne é nia la Telecom che meina inant chesta inovazion, ma la provinzia de Bulsan, assessorat al artejanat y industria, che ti à sourandé de fauré dl 2006 a na dita de Milan, la Linkem Spa, l laour de enjigné ca i implanc de trasmiscion a banda lergia per corì l teritore de 14 comuns a la mont dla provinzia. Anter chisc él ence l comun de Mareo y l comun Badia.
Intervista a dr. Klaus Winkler, espert de informatica pro l Studio Verginer P., Al Plan de Mareo.
|
Teater tles valedes ladines
|
|
Al é emportant che l teater sie vif y busient
La vera anter tradizion y modernité - La modernisazion gnirà de gre en gre
de Valentina Kastlunger
Do mia minonga é la situazion dl teater ladin encuei valgamia bona, rica de vitalité ma ala mostra tema ti confronc dles novités. L teater é tles mans dles unions y de valch scomenciadiva personala. An enconta persones che à studié teater a livel universitar y che viv sen tles valedes y che fej dl dut per mete en pe valch dajan enscì bendebot de sburla ence a les unions tradizionales dl teater.

|
Svizra: n 40% dla popolazion grijona capesc rumanc
|
|
Cent mile persones rejona rumanc tla Svizra
Lege linguistica nueva dl Cianton di Grijons - La situazion ne é nia tant scleta de coche ala vegn raprejenteda da les statistiches - Entourn 40% dla popolazion ciantonala sà rumanc
Aladò dla minonga de Gion-Giachen Furer portarà pro la lege nueva sun i lingac, aproveda nia die ca dal Consei di Grijons, a poura nia a varenté la situazion dl lingaz rumanc y de chel talian, ence sce l todesch restarà inant dominent. Chest descrimineia da 200 agn encà l rumanc y l talian tl Cianton. Chesta descriminazion é la gauja prinzipala che l rumanc va plulere endò n pue dlonch.
Lege sun i lingac vuel ence dì che les scrites publiches à da ester scrites per rumanc. Chilò p.ej. pro na stazion dal benzin dla BP nia dalonc da St. Moritz/San Murezzan, demé per rumanc, enceben che l raion é completamenter turistich.

|
Lege 482/99: al cioda l manarin dl sparagn
|
|
Les ativités culturales dl Istitut "Cesa de Jan" metudes al pericul
Sce al ne vegn nia fat comedures pro l decret "Bersani" tres la lege finanziara - Enfin a ciamò nia de segur
de Lorenzo Soratroi
L manarin dla lege finanziara dl govern Prodi é enjigné a taié ju bendebot de sondla ence pro les alogazions finanziares a les mendranzes. La ousc é defat tl famous y contesté "decret Bersani" (publiché sun la gaseta ofiziala n.135 dl 4 de messel 2006). Tl articul 25 végnel determiné avisa les reduzions da porté ite tles previjions de bilanz trienal dal 2007 al 2009. La scurteda preveduda é de 1.813.273 euro per l ann 2007, de 1.929.359 euro per l ann 2008 y de ben 4.387.405 euro per l 2009.
Dr. Domenico Morelli, president dla Confemili, é fident che valch se lasce ciamò storje al miour.
|
Al vegn fat truepa formazion, ma puecia formazion politica
La formazion politica sta a la basa de vigni politica de na mendranza - De chela en él endere puecia
De formazion végnel rejoné truep aldidancuei. Na sort de formazion olache la jent ne s' enfida endere nia ciamò cis permez, é l setour dla formazion politica. An sta ciamò dassen dalonc da chesta sort de formazion. Chesta formazion dess vegnì svilupeda y potenzieda. La jent vegn plu y plu confronteda vigni dì ence con les tematiches dla politica. I fruc de na tel formazion é na mioura conescenza de nosta situazion culturala y politica, che é la condizion per podei tò les dretes dezijions.
Simpose dla Lista Ladins ai 30 de setember a Colfosch.
|
Viade ti Grijons per conesce les istituzions rumances
Al à tout pert les studentes dla facolté de scienzes dla educazion da Persenon
La senta dla facolté universitara per les scienzes dla educazion de Persenon à endrezé via l'edema passeda n viade ti Grijons. 19 mutans che studieia a Persenon é vegnudes acompagnedes dal dr Theodor Rifesser, member dl Consei dla Université de Bulsan, deberieda con l professour de chesta facolté, Paul Videsott. L viade é vedù dantfora vigni 4 agn, à dit Rifesser, per conesce les desvalives istituzions y organisazions rumances y avei spo na idea dl lingaz rumanc. L viade à condut enfin a Mustér tla Surselva con sia gran claustra beneditina.
|
Decret Bersani: tais a la lege 482/99
|
|
Tais de speisa ence pro la lege 482/99
Tres l decret Bersani déssel vegnì taié ence te chest capitul de speisa - mendranzes al sut
De scletes notizies da Roma. L decret Bersani (messel 2006) veid dantfora tl art. 25 bendebot de tais de speisa tl trien 2007-2009 pro n grum de leges, anter chestes ence pro la lege n. 482/99, enfin al 2009 n tai de soura le 50%. La "Lia di comuns ladins" vegn propi metuda su aladò dla lege 482/99 per podei pié do chisc finanziamenc. Dret tochés sarà i ladins da souramont, sce chest decret deventa lege o sce al ne vegn nia fat comedures tres la lege finanziara.
Cie che Berlusconi ne à nia fat, él sen l govern de zenter man ciancia (Prodi e Bersani) che fej: ressané l bilanz statal, arbassan les alogazions (stanziamenc) sun la lege 482/99.
|
L element sterch é dessegur sia fondamenta istituzionala
Cie che fej pié via la Lia n pue a pe zot é la mancianza de n liam costant con i conseis di comuns sozes - Tralasceda la ocajon de se prejenté desche ent che po sourantó competenzes ence da enc maiours
de Carlo Willeit
-
Da na conferenza de ombolc ésen passés a na assoziazion de comuns; chesta é la dreta direzion. Clermenter àn capì che i ombolc da soui ne essa abù deguna fondamenta istituzionala, deguna competenza, degugn mesi. L statut laoré fora y metù dant ai conseis di comuns per l'aprovazion ne sarà nia n campion de perfezion (anter na lia privata y n consorz publich ite), ma al contegn finalités cleres y strutures y mesi aladò per svilupé na bona ativité y ence per svilupé inant l'assoziazion di comuns dl vers de na maiour unité soziala y aministrativa dla popolazion.
-
Carlo Willeit.
|
Ence la ressoluzion dla FUEV ne é nia gnuda respeteda
|
|
"La Svp vuel les oujes di ladins, ma spo déssei dé trieva"
La Generela se damanova de vegnì reconesciuda desche organism de coordinament y la FUEV à fat na ressoluzion - La oposizion dla SVP contra vigni picera fregola de unité ladina va dret inant
La SVP á n problem con i ladins, n gran problem. I ladins é bogn per ti dé oujes pro les lites, ma spo déssei dé trieva y ne damané degunes rejons. Bajé i stivei déssei, ma vè sc'ai articuleia na rejon. Y vè sc'ai s'enfida da rejoné de unité ladina. La unité dl Tirol é sacra, per chela végnel metù a jí iniziatives politiches con n gran tam tam. Ma unité di ladins? Mai. Dailò é les iniziatives l contrar: saboté.
Simbol dla FUEV, Union Federativa di grups etnics europeics, che se ova damané per la Generela l reconesciment desche organism de coordinament aladò dla lege 482/99.
|
L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
|
|
"Lia di Comuns Ladins": l statut ruva ti conseis
Encuei à Urtijei dé pro, en venders bele a Ciampedel - Propostes di LADINS - Senta dla Lia sarà Corvara - Desciarié l sboz - Dert de veto

COMENTAR
Does o trei cosses dà bendebot a uedl te chest statut: bele dantfora n referiment a la vedla partegnuda al Imper Austro-Ungarich, nia enultima na idea da souramont che vuel tré na lingia clera de confin devers i neo-ladins. |
L statut per la conferenza di ombolc é enjigné ca y encuei él bele vegnù dé pro dai conseis de comun de Ciampedel y de Urtijei. L inom ofizial vegn a ester "Lia di Comuns Ladins". L statut contegn endut 24 articui y al mess vegnì aprové sen da duc i comuns y dedò dai respetifs conseis provinziai dles trei provinzies de Bulsan, de Belun y de Trent per jì en doura. Tres chest organism saràl meso de podei pié do i finanziamenc vedus dantfora da la lege nazionala 489/99 y d'autres leges, sce ala va de uega. Entratant n iade él demé na verscion taliana dl statut.
I ombolc entant la ultima enduneda a Corvara pro chela che al fova vegnù metù en pe l grup de laour per l statut.
|
Vich de Fascia: Transdolomites 2006
|
|
"Transdolomites" propon mesi alternatifs
Convegn sun l trafich tegnù ai 20 de otober a Vich de Fascia - Esposizion: Glaciers sot a viere - Deplù servisc de trasport publics
Che l trafich motorisé tles Dolomites, sun joufs y sa mont en general sibe n problem valgamia sentì ne é nia valch da nuef: la nueva é chela che an vuel chirì soluzions al problem. De chisc argomenc se festidieia da n valgugn agn ence n clap de persones con a cef Massimo Girardi de Vich/Fascia. Ai se dà ju tres sia scomenciadiva "Transdolomites" con i problems dl trafich y per na mioura cualité de vive.
|
Consulta Ladina a Bulsan: Ladiniafilm
|
|
La Ladinia y i films, 4 seires a Bulsan
4 films: "Tanz der Vampire", "Ci co cunta", "Metropolis", "Flucht in die Dolomiten" y "Aquanitis" dai 8 ai 29 de november, vigni mercui
En mercui, ai 8 de november métel man “Ladiniafilm”, la lingia de films, che la Consulta ladina dla Zité de Bulsan met a jì deberieda con l Filmclub tla Streitergasse a Bulsan y che mostrarà vigni mercui de november films che à da en fé a valch maniera con les valedes ladines. I films é vegnus realisés tles valedes ladines o da autours ladins o à l contegnù che à da en fé con l lingaz ladin o la cultura ladina. Obietif dla lingia de films é chel de cherdé a la atenzion dl publich da Bulsan la prejenza ladina tla produzion cinematografica internazionala y da chilò. I films vegn mostrés tl lingaz todesch o talian o con les scrites sotcà per todesch o per talian.
"Tanz der Vampire" (1967), na pert dl film é gnuda touta su te Gherdeina.
|
Scizeri: massa a la todescia?
|
|
Obwegs: "Nos volon l vedl Tirol"
Tost na enconteda di scizeri ladins per rejoné de colaborazion y de unité
La picera osservazion sburleda ite da la redazion dantfora al articul de Lorenzo Soratroi sun la refondazion dla Compagnia di Schützen ta Fodom à trat su na certa marevueia y valch touta de posizion. Entratant à vigni valeda ladina una o deplù compagnies de Schützen. I on cherdé su Günther Obwegs, fi de n mareo che viv a Bornech y laoura tl ospedal. Al é atif ence politicamenter. Günther Obwegs, esponent di Schützen y Heimatbund, anter l auter atif politicamenter desche obmann dla Union für Südtirol, raion de Bornech, autour dl liber "Die Enneberger Schützen" y de "Freund der du die Sonne noch schaust - Luis Amplatz, ein Leben für Tirol", Editour Heimatbund.
|
• Liams
Scizeri da Fodom: Fodom ciala ca pert con i Schützen
|
|
Fodom: na valeda lasceda die sun na pert
|
|
Fodom nominé l prum iade tl 1027 do C., ma sia storia é plu vedla
Relazion de Ivan Lezuo en gaujion dla senteda de refondazion di scizeri da Fodom - Con truepes fadies à i paurs runcé tla valeda - I signours se stritova - Dal 1426 inant à l vescul da Persenon mané n capitan a aministré
-
 Canche an rejona dla storia de Fodom y de Col ti tómel ite à la maiour pert dla jent souraldut la pruma vera. Defat á ela lascé tla coletivité dla val n senn sot y die sentù. Ma gonot se desméntien che la storia de nosc doi comuns y de nosta val met man bele truep denant. Descore soura la storia de Fodom y de Col volessa per chest dì jì inavò tl temp nia de cent ma de milesc y milesc de agn y an pò ben capì che per fé na relazion soura dutes cheles epoches passedes éssen debujegn de truepes y truepes de ores. Per chest éi pensé de fé demé na curta sintesa percie che an posse avei na nout sciche la storia é steda y al é la storia de Fodom.
- A man ciancia: Na ameda fodoma lieia manes. La vita zacan fova dret strusceda.
- A man dreta: l Ciastel de Andrac sun n vedl retrat, da chest ciastel enfora (encuei ruina) él vegnù scodí centenés a la longia dieje da paurs da pert dl vescul de Persenon.
|
• Liams
Spidic de storia fodoma: l Ciastel d'Andrac
|
|
Scizeri da Fodom: per desfraté vigni dube
|
|
Degun segn nazionalist, ma debujegn de ruvé adum
Les relazions en gaujion dla enconteda per la refondazion di scizeri ta Fodom ne à abù deguna relazion con nazionalisms da olachemai
de Ivan Lezuo
L comentar al articul soura la refondazion dla compagnia di scizeri da Fodom publiché sun noeles y sun la plata ladina à metù en relazion con l nazionalism todesch chesta scomenciadiva dret de utl, do mia minonga, per l renforzament dl’identité ladina. Per desfraté vigni dube él donca debujegn de na resposta clera.
|
-
• Liams
Scizeri da Fodom: Fodom ciala ca pert con i Schützen
|
|
|  |
|