|  |
Daz sun i joufs de Frera y Sela
|
|
N no cler al daz sun i joufs de Frera y Sela!
Eventualmenter déssel vegnì restrent l trafich motorisé che gaujeia les maioures fueres
Nosta bela tera ladina é abiteda da milesc de agn. Te chest ultim secul se àl mudé daspavent truep per cie che reverda l svilup y la maniera de vive.
Entratant él ence vegnù costruì stredes empede i trois. Sen ròdel bele die la ousc y i plans de mete su n daz sun l jouf de Frera. El intenzion de desfé la comunicazion y la colaborazion anter does y plu valedes ladines?
|
Les domandes de Albert Pizzinini al assessour Florian Mussner
|
|
Albert Pizzinini a Florian Mussner: "Deideste destizé o da tizé l fuech?"
Tles "stritaries" de natura etnica tles ultimes edemes te Sudtirol ne à l assessour aladò de Pizzinini nia tout ite na posizion clera
Albert Pizzinini, president nuef de Ladins Dolomites, criticheia dassen la posizion touta ite dal assessour Florian Mussner tles chestions de natura etnica debatudes te chestes ultimes edemes tla provinzia de Bulsan, dijan che "do che l obmann nuef dla SVP, Richard Theiner, à empié l fuech sun la chestion
etnica te Sudtirol con sies declarazions l dì dla nomina a obmann nuef y dedò che l president dla Jonta Provinziala, Luis Durnwalder, à prové da destudé l fuech à ence Florian Mussner tout posizion. Chilò copieia l assessour Florian Mussner la posizion de Ladins Dolomites che te si comunicac stampa à auzé fora i Ladins sciche ejempl de convivenza anter i grups linguistics. Davia che l partì che al raprejenteia ne é nia sté massa cler ti fac sun la chestion envieia Ladins Dolomites l assessour Mussner a tò posizion sun chisc argomenc". Pizzinini ti fej sen n valgunes domandes al assessour: "Deidel apajé via les stritaries etniches o deidel a les enflé su?" L assessour Florian Mussner
|
Gadersound: 17 y 18 de messel 2009
|
|
Gadersound: mujiga folk-rock de vigni colour
Gadersound: chesta outa ai 17 y 18 de messel sun i Plans dl Galber a Pederoa - Na manifestazion metuda a jì dal grup di joegn La Val - Daite valch pertes dl conzert de GADERSOUND 2008 da YOUTUBE
L grup di joegn da La Val organiseia chest ann per l sest iade l „Gader Sound“. Tres les ultimes edizions garatedes se à fat l conzert alalergia n bon inom y à arjont l ann passé plu de mile spetadours. La mujiga folk-rock y Ska sarà ence chest ann protagonista y vegnirà soneda da bands de duta l'Europa. Al metarà man en vender, ai 17 de messel da les 20.00 con la band da Badia, BLACKOUT. Dedò sonarà i REBEL LIONS da Maran, stil Reggae-Ska.
I grups de chest ann: Blackout de Badia, i Rebel Lions da Maran, i Talco da Aunejia, l Acoustic Projekt de Badia, Fantastà da Bergamo, Gaia Dub Sindicat da la Spagna, Sine Frontera da Mantova y i Loa Grooves da Bulsan.
|
Modul nuef: informazions da defora
Les informazions dl Servisc a les mendranzes de Trent
I informon nosc letours che da puech él vegnù enjonté a man dreta n modul-cheder che sourantol automaticamenter les noveles rss dal sit dl Servisc a les mendranzes de Trent, partides ite te informazions locales, nazionales, internazionales y clusel stampa. Te chest ultim cheder végnel tresfora enjonté articui de enteres sun chestions de mendranza comparus sun sfueis desvalifs da podei daurì su sciche files *.pdf, cie che slisireia dassen la letura.
|
Friul: na sentenza ria da glotì
|
|
N tarlui a ciel saren: na sentenza dla Court Costituzionala
5 articui sun 6 dla lege regionala n. 29 dl 2007 declarés ilegitims - L recurs a la Court Costituzionala fova vegnù prejenté dal govern Prodi
La novela à dé ju sciche n tarlui a ciel saren tl Friul, dantaldut pro les organisazions culturales che se aodova n gran vare inant tla sconanza de lingaz y cultura furlana, brujan sun l nasce te n aiet dutes les speranzes de n miour cheder giuridich. Tres la sentenza n. 159/2009 él vegnù declaré 5 articui dla lege regionala n. 29 dl 2007 nia conforms a la legislazion nazionala y en particolar a la lege cheder sun les mendranzes 482/99. La sentenza é vegnuda deponuda ai 22 de mei 2009.
|
LADINS DOLOMITES: contra l acorpament dles direzions
|
|
Scola d'ert Cademia: chest é l colm!
Albert Pizzinini: "L assessour Florian Mussner à l DOVEI de laoré per l ben di ladins, no decontra!"
La scola d’ert Cademia da Urtijei, scola de gran tradizion dess, per cie che reverda les direzions, vegnì acorpeda al ITC de Urtijei te una na soula direzion; chest aladò di plans dl assessour ladin Florian Mussner. Sun chesta prospetiva tol posizion l president de LADINS DOLOMITES, Albert Pizzinini, dijan che "an sà che la aministrazion provinziala é a curt de ressourses y mess sparagné, ma ajache al é vegnù fat massa trueps fai de gestion ti ultims agn che se lascia sen sentì".
|
La rei de trois dl Alpenverein: n sotissoura
|
|
Wegeprojekt dl AVS: n laour fat apresciapuech tles valedes ladines
Per cie che reverda la toponomastica de gran loces
L Alpenverein Sudtirol (AVS) é tl mete su te dut Sudtirol na rei de segna-trois nueva tl cheder de sie "Suedtiroler Wegeprojekt" con mesurazions gps sostegnudes da satelit. L projet vegn finanzié da fonds dla Union Europea, da la provinzia de Bulsan y dal stat. I micro-toponims talians (dl prontuar) vegn conseguentamenter lascés demez. Da pert taliana pluevel, side da man ciancia che da man dreta, protestes. Te chest caje, autramenter che autrò olàche ai é dagnora elastics, vuelei samben che al vegne respeté l statut de autonomia a la letra che preveid "toponomastica bilinga", ence tolan i toponims "inventés" da Ettore Tolomei y ofizialisés dal fascism. Bendebot sotissoura se prejenteia la situazion tles valedes ladines. Can onse i toponims ladins, can dantcà toponims todesc, can tramedoi y can n grum de indicazions faledes y dret gonot toponims scric falés o ence demé per todesch. Ai talians ti végnel p.ej. prejenté la roda de Pütia sciche "Peitlerrundgang".
Tles valedes ladines n sotissoura.
|
Traslaval 2009: Fascia se enjigna ca
|
|
Traslaval 2009: per montes y per valedes
Dai 28 de jugn ai 3 de messel 11eisema edizion dla roda a etapes te Fascia
Al fala puech plu de n meis dal scomenciament y l capo-organisadour de chest gran event, Stefano Benatti, descuer finalmenter ciugn che sarà i "trois" dles raides dla gara da sauté/jì a pé te 5 etapes de "Traslaval" dai 28 de jugn ai 3 de messel. Al ne mancia nience en chest ann n valgunes novités, da mete man da la pruma etapa, con pieda demez veduda dantfora da les 5 domesdì per ti consentì ai partezipanc de ruvé tla val, ence per tò pert demé a una dles 5 etapes sciche l regolament preveid.
I partezipanc al start te una dles edizions da denant.
|
Ciasa de Paussa a San Martin de Tor: laours archités
|
|
Ciasa de Paussa a San Martin: n recurs de Paola Bioc Gasser fej sté su i laours
Albert Pizzinini (Ladins Dolomites): n comportament de puecia responsabelté
San Martin de Tor – L ann 1986 ti òvel podù vegnì sourandé la Ciasa de Paussa, n fabricat de gran enteres utl publich a la jent dla Val Badia. Agn alalongia fòvel da ciafé tla medema ciasa tamben na pert di servisc sozio–sanitars. Tl scomenciament dl ann 2002 é i servisc sanitars vegnus trasferis tla senta nueva a Picolin y an fova a una che la Ciasa de Paussa essa abù debujegn de n restruturament, ajache
les mesures de segurté ne corespon nia plu ai temps de encuei y les strutures internes nia plu ai debujegns dla jent atempeda che viv tla ciasa.
Paula Bioc Gasser dla dita Bioc Costruzions.
|
L pamflet de Othmar Moroder
|
|
Othmar Moroder logheneia dut
Othmar Moroder. "Ladin?": ein Begriff zweifelhaften Ursprungs (na definizion de origines dubiouses)
Aladò dles paroles dantfora à la compagnia de scizeri de Urtijei raté n referat dl ddr. Othmar Moroder dal titul "Umfeld, Landschaft, Natur und Sprache = Identitaet, Ladin wohin?" scrit per todesch, tant enteressant che ai l à publiché te n sfuei da partì fora. Al se trata de na recoiuda de astrusités che an se fajarà ben ert da nen enconté enzaul na seconda. Al vegn nié n "lingaz ladin" y na "unité culturala" ladina. Othmar Moroder ne é nia demé l autour dl sfuei di scizeri de Urtijei, ma mindicé ence colaboradour dl Istitut di neo-ladins dl Beluneis a Borcia. Entratant l referendum da souramont ti àl dé conseis al comité anti-referendar de Ernesto Majoni, diretour dl istitut, per tegnì dancialà les "zerissene Seelen" (les animes zaredes) de Ampez.
|
Museum Ladin: EPL recorda i 60 agn de fondazion
|
|
Entreda debant al museum Ciastel de Tor
En domenia, ai 17 de mei, vegniràl ence recordé i 60 agn da la fondazion dl EPL - Ert per i Ladins
(dc) A na domenia daldut particolara envieia ai 17 de mei l Museum Ladin Ciastel de Tor y l'EPL – Ert per i Ladins, la union di artisc' dla Val Badia, en ocajion dl dì internazional di museums.
Soura dut l mond él museums che ti pieta chest dì al gran publich orars, programs y condizions d'ezezion, per enzaludé la popolazion da ti dé na vidleda daite a les esposizions y a les tematiches museales.
|
Moviment Politich Ladins Dolomites peia via da nuef
|
|
Albert Pizzinini, president nuef de LADINS DOLOMITES
Vize-president é Lukas Plancker - Statut nuef, sen peia endò via l laour politich organisé
 Enseira, ai 8 de mei, él tomé a Colfosch la dezijion per n renovament dl Moviment politich LADINS DOLOMITES. An à tout la dezijion de varié inant y de ne se destudé nia via, enceben che con entourn n 20% dles oujes "ladines" da les ultimes lites provinziales dl 2008 fòven romagnus dassen do les aspetatives litales. La situazion politica encuei se ghira endere che al side n contrapeis y n partì politich che tole posizion sun les chestions de enteres di ladins che se prejenteia damprovia. Y te 4 agn, sce la Svp perd la maioranza politica ence tl consei, podéssel se daurì scenars nuefs.
A man ciancia: Dr. Albert Pizzinini, La Ila, nasciù ai 05.06.1976 a San Ciana, da La Ila, atualmenter a Persenon. De profescion dotour comerzialist y revisour di conc. Al ensegna economia aziendala al ITC de Urtijei. A man dreta: Dr. Lukas Plancker de Selva/Gherdeina, de profescion avocat.
|
LADINS DOLOMITES: reunion generala a Colfosch
|
|
Reunion generala de LADINS DOLOMITES
En vender seira, 8 de mei, da les 18.00 tla Ciasa dla cultura "Tita Alton" a Colfosch
L moviment politich LADINS DOLOMITES tegn en vender seira, ai 8 de mei da les 18.00, tla Ciasa dla Cultura "Tita Alton" a Colfosch sia reunion costituenta. Dantfora sporajà l president, Adi Demetz, n salut y dedò végnel tegnù relazions curtes da pert de deplù referenc. La reunion vegn scluta ju con la lita dl diretif y dl president nuef dl moviment.
|
I scizeri se fej ert da reconesce sia storia
Prum comandant dl Suedtiroler Schuetzenbund é sté n ladin, Vijo Pupp, che se ova scrit ite a la NSDAP dl 1943
Vijo Pupp se ova scrit ite dl 1943 pro la NSDAP - Per l candidat dla Svp a les lites europeiches, Christoph Perathoner, él dutaorela na "persona-simbol" Chestes edemes passedes é i foliec de Sudtirol stés plens de articui per gauja di "Scizeri" che é marcés contra i "relic fascisc'" a Bornech, l monument ai Alpins de Bornech y ence sun la persona y les afermazions dl aconsiadour comunal dla zité de Bulsan Oswald Ellecosta, de descendenza ladina, ideologicamenter damprò dai scizeri, che ne à nia tout pert a does manifestazions en gaujion dl dì dla deliberazion ai 25 de auril, tizan en plu do con n auter liac, la afermazion, dijan che per i sudtiroleisc ne é l 25 de auril dl 1945 nia sté n dì de liberazion, plutost l 1. de setember dl 1943, canche i nazisc' à tout ite Sudtirol y gran pert dla Talia, do l armistize talian.
|
Adalbert Tolpeit tl museum Ciastel de Tor
|
|
Adalbert Tolpeit y sies creazions uniches
La mostra resta daverta enfin ai 14 de jugn dal mertesc a la domenia
 L Museum Ladin Ciastel de Tor à endò metù man sia ativité sajonala da d'isté. Con l meis de auril él da vedei na mostra personala de Adalbert Tolpeit dal titul “Design en liberté”. Adalbert Tolpeit laora desche fever artistich te sia fujina a Pederoa/La Val. Per descrive chesta ert particolara, podéssen tò ca n zitat dl conesciù artist norvegeis, Edvard Munch, che dijova bele dant da otana agn: “Tres mia ert ài prové da me sclarì la vita y sie significat...i à dagnora pensé y sentù che mia ert podova daidé d’autri …”.
|
|  |
|