|  |
Relazions anter ladins-todesc-talians
|
|
La intoleranza veiden ence tles piceres cosses
I todesc se astila sovenz belavisa desche i nazionalisc' talians plu fanatics
Sce an tol les cosses una per una pèrel bisineles, ma sce an les arconcia dutes cantes adum, resulteiel n cheder che desmostra tres endò che da pert di todesc ne él net degun respet per l lingaz ladin. Y ala deventa damprovia piec.
Blasons todesc ence per luesc/mesc ladins.
|
Moena: Prejentazion dl CD
|
|
"Amer volesse"
Prejentazion dl CD nuef de Emilio Galante en sabeda, ai 16 de dezember, da les 5.00 domesdí a Moena con program de cornisc
Ciun él pa l contribut che la mujiga pò ti sporje permez a la vitalité de n lingaz de mendranza? Pò pa sia forma de sperimentazion espressiva ester n strument per slarié les funzions dl lingaz y smaioré sie prestije? La resposta pòn troé tl CD nuef dl musizist y componist bologneis Emilio Galante "Amer volesse", dé fora dal Istitut Cultural Ladin de Vich, olache la mujiga contemporana y sperimentala se lieia adum con l lingaz ladin per l viventé y tl medem temp per vegnì enstessa frutificheda dal lingaz.
|
Publicazion nueves: Ustories de Frida Piazza
|
|
Les "ustories" de Frida Piazza y sie mond dles paroles
"vivudes, cuedes fora o madurides sun bandafurnel" - Liber dé fora da Ingrid Runggaldier y publiché dal editour Raetia
Ai prums de dezember 2006 él vegnù prejenté a Urtijei al publich n liber nuef de Frida Piazza dal titul "Ustories" dé fora da Ingrid Runggaldier tres les Edizions Raetia. Ela à tamben metù adum n film soura la autoura. La idea de dé fora chest liber de stories é propi madurida entratant les enrescides per l film, conescian plu davejin anda Frida. Frida Piazza é a poura nia n personaje y na autorité per cie che reverda chestions linguistiches te Gherdeina. Ala é conesciuda per si trueps agn de enrescida dl idiom gherdeina. Ala à dé fora deplù libri y à abiné adum milesc y milesc de paroles vedles y nueves te n sie dizionar. Sies enrescides féjela a ciasa sun sie computer. Ala ne à endere nia volù azeté les regoles dla grafia ofiziala, n fat per chel che an l'à astileda fora agn a la longia. Anda Frida Piazza y Ingrid Runggaldier.
|
Tres l medem juech
Durni se enteresseia mindicé, ma cie che al giata ne sàl nience el - La obfrau Bioc-Gasser vuel se fé propaganda empera
COMENTAR: temps biblics
Ester él dagnora sté na galia con les trasmiscions tl radio y tla tv ladina per cie che reverda la convenzion con la RAI. | Ti Grijons ti ésen jus permez al ampliament dles trasmiscions dl radio y dla televijion con n projet concret, te Sudtirol ti vàn permez con n scempl comunicat de propaganda dla obfrau Paola Bioc-Gasser per todesch. Bele da sie contegnù general y superfizial veiden che al é puecia convinzion viadedò. Sciche dl 2002 végnel endò fat empermetudes de ampliament dles trasmiscions radio y tv ladins. Ma fac concrec ne él suzedù enfin a encuei nia.
|
Istitut Cesa de Jan: enconteda con Reolon y Larese Filon
|
|
A Belun per vegnì reconescius deplù
L Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan se damana plu reconesciment da pert dla provinzia de Belun

Dantenier (28.11.) se à na delegazion dl Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" enconté a Belun con l president dla provinzia Sergio Reolon y con la assessoura a les mendranzes Daniela Larese Filon. A la pert fòvel l president dl Istitut Nani Pellegrini, l diretour Stefano Lorenzi, l ombolt de Col Paolo Frena y l raprejentant dles unions ladines Siro Bigontina.
|
Belun arfera la vueia de Bulsan
|
|
N moviment per se stravardé da la scluta di joufs damana dialogh
La chestion dla scluta di joufs deventa tres plu viva
Atira paròvel na cossa da podei realisé te puech temp. L’assessour Mussner fova dantadut de chesta minonga, ma el ne ova nia ciamò paié l cont al ostier. Rodunt i ostiers y i boteghiers che laoura sun i joufs se à abiné i dis passés sun l jouf de Pordoi per dì la sia. Ai à bele abiné adum 18.000 firmes per bloché y tegnì su dut cant. Una na cossa é i enteresc dles valedes che volessa se tegnì plu die che ala va i turisc’ te val y perchel ései contenc che i joufs sie scluc per manifestazions.
|
Empermetudes de lerch Radio-Tv
|
|
Na maiour redazion per tò ite ence ampezans y fodoms
Ence per i ladins plu lerch per trasmiscions tl radio y tla televijion y an dess ence finalmenter ti conzede ai ladins na strutura redazionala autonoma.
Te n comunicat dla Svp “ladina” végnel rejoné de gran suzes dla delegazion che é juda i dis passés a Roma con l president dla jonta provinziala, Luis Durnwalder, per traté n valgugn problems desche radio, televijion, les postes y auter. Ence per i ladins plu lerch per trasmiscions tl radio y tla televijion y an dess ence finalmenter ti conzede ai ladins na strutura redazionala autonoma. Sce al essa propi da suzede valch, spo garatarà chest valch realté endere empermò l ann 2008, en gaujion dles lites provinziales. Al moment é dut demé a livel de empromiscion, ajache an sa pu che duta la RAI é sot a prescion per mancianza de scioldi. L problem podarà giaté na soluzion, sce finanziaramenter vegniràl dé n aiut da les provinzies de Bulsan, Trent y da la Region Trentin-Sudtirol.
|
Gherdeina y l standard scrit
|
|
La tema de Gherdeina envers l standard scrit
La vejinanza con i tiroleisc y chela con les valedes ladines
I fatours che determineia la posizion gonot negativa te Gherdeina envers l ladin standard: l prum é n fatour a valch maniera "ogetif" y reverda la gran desferenza linguistica, souraldut lessicala y de trac fonetics de evoluzion moderna, anter l ladin de Gherdeina y i autri idioms; emplù à i gherdeines n sentiment sterch de liam emotif con sie idiom y donca na sort de tema. Gebietsobfrau Baur: "Ladin Standard ist eine Kunstsprache"
|
Cesa di Ladins - la SVP y l consorz di comuns de Gherdeina
|
|
La SVP: contribut, ma da rete con pert dla proprieté
L SVP vuel dutaorela avei n toch dla Cesa di Ladins, chela dl Museum de Gherdeina, per finanzié n sie ampliament - Interogazion dla lista LADINS al ombolt de Urtijei
Tl ultim numer dl sfuei de informazion comunal de Urtijei él scrit che l Consorz di comuns de Gherdeina (metú en pe per realisé laours deberieda) podessa ti damané al stat n contribut (aldò dla lege 482/99) per fé su na ciasa y ti la mete a desposizion al museum de Gherdeina. Patron dla ciasa fossa i trei comuns de Gherdeina unis tl consorz. N cont zenza l ost dla Cesa, la Union di Ladins de Gherdeina (ULG). Sun chesta chestion ti à la lista LADINS sen fat na interogazion al ombolt de Urtijei Ewald Moroder. Foto: entant na enconteda de raprejentanc dl MPL de Gherdeina con la ULG: da man ciancia Georg Moroder, Carlo Willeit, Adi Demetz y l president dla ULG Egon Vinatzer.

|
Teater Ladin: consciderazions de Valentina Kastlunger
|
|
Devers n teater nuef y critich?
N valgunes consciderazions de Valentina Kastlunger - L teater tles valedes ladines é dutaorela deplen tles mans dles unions amatoriales
I volesse fé referiment al articul "N teater zenza critiches" vegnù fora sun chesta plata dant da 15 dis. Al vegn trat dant che l teater ladin se prova souraldut de fé rí lascian da na pert la critica envers la sozieté y la politica encer nos via. L teater é na forma d'ert che pò mantegnì na gran independenza y liberté da les logiches dla sozieté y dla politica che domineia. Al é n sté adum de gran efet che muda empruma de dut chi che fej chesta pratica y chest n'é dessegur nia puech. Y spo él ence na moda per raprejenté l mond ti portan n messaje. Fondamentalmenter sonsi a una con l contegnù dl articul ence sce ie veide che sun chest argoment él ciamò truep sotissoura.

|
Enconteda generala dl MPL a Colfosch
|
|
Al vuel ester n "Pachet" per i ladins
An ciala inant a les lites provinziales dl 2008 - Programs clers, ma te cie condizions y coalizions dut ciamò da vedei
La reunion generala dl moviment politich LADINS, tegnuda en sabeda a Colfosch ti à cialé a la situazion politica y economica atuala di ladins con n uedl sun les lites provinziales dal 2008. Bona la partezipazion de 60 colaboradours y sostegnidours.
Meisa di reladours a Colfosch. Cie dess pa l pachet per i ladins contegnì?
|
Joufs dolomitans: deguna scluta y degun daz
|
|
Joufs dolomitans daverc dut l ann y zenza daz
Entourn a la protesta contra na scluta o n pedaje sun i joufs se àl formé n comité interladin che abina adum ostiers, boteghiers y eserzizes turistics de dutes les cinch valedes
La oposizion contra la scluta di joufs dolomitans se desleria fora. Enier se à abiné sun Pordoi endò l comité contra la scluta di joufs entourn al Sela. Meina-protesta é l ostier fascian Osvald Finazzer de Cianacei che à abiné adum te chest comité 74 eserzizes turistics che laoura sun i joufs o sun les stredes che conduj su. Na iniziativa interladina che auza la ousc contra chi che se mesceida ite da foradecà y vuel deté les condizions. L comité ti à dé plenpodei al diretif de daurí ence batalies legales, sce ala mess ester. Ti ultims agns él tres endò vegnù saré i joufs per chesta o chela gauja, dantaldut per les rodes. Y propi chestes tira adalerch n trafich mat tles valedes. Al deventa n raion da fé la "bleita con la roda". Na fuera che ne plej nia é chela di motors che rondenesc ti creps.
|
Colfosch: reunion generala dl Moviment Politich Ladins
|
|
Ti dé flé nuef al moviment "Ladins"
L MPL complesc 15 agn - Fé conesce l'am autonom - La lege litala dl 1998 fova vegnuda anuleda
Anter i tems che vegnirà tratés en sabeda, 18 de november, a Colfosch dal Moviment Politich Ladins saràl ence la situazion politica ladina atuala. Sun chest argoment rejonarà Carlo Willeit che dij: "L problem zentral é la raprejentanza politica. | L Moviment Politich Ladins (MPL) à endò cherdé ite la reunion generala per tegnì daverta la discuscion sun i problems ladins. La enconteda sarà en sabeda, 18 de november a Colfosch, tla Ciasa dles Unions Tita Alton, da les 15.00 inant. Chest desmostra che al ne é nia rassegnazion, na gran vueia de jí inant. Les dificoltés é truepes, ma nia tant granes da descorajé l empegn per la esistenza dl moviment.
Adi Demetz, president dl MPL.
|
A recordanza de Alex Moroder
|
|
N pionier nes à lascé, n gran vuet
 Alex Moroder, anima dla Union di Ladins de Gherdeina, confondadour y aministradour dla Cesa di Ladins, pionier dl radio ladin, nes à lascé en venders, ai 10 de november. Con el s’en va na persona che à veramenter cherdù tla cultura ladina, chela dreta y nia chela folcloristica. Alex Moroder fova nasciù dl 1923 sa Lenert, l mut plu joen de Ludwig dl Meune y de Adele Moroder de Lenert. Al à fat la scola comerziala a Bulsan. Dl 1943 él gnú cherdé ite per curt temp pro i saudés talians.
|
|  |
|