|  |
Cianacei: giorneda dla memoria
|
|
Na plata de storia che duel dutaorela - letures "Tu jiras su per ciamin"
Scomenciadiva dla biblioteca comunala de Cianacei per recordé la "Shoah" ai 23 de jené tla Majon di libres
Devers la fin de jené y ite per i prums de fauré endreza via la Provinzia Autonoma de Trent per muet dl servisc cultural provinzial n zacotant de scomenciadives a recordanza dla "giorneda dla memoria", na plata encherscioula di ciamps de conzetrament nazisc', la recordanza dla Shoah.
Riccardo Löwy, judier vieneis, che ova chirì aiut pro la jent de Moena.
|
Miec talian o todesch che ladin
|
|
An fej dles dutes per entardivé l'ora dl standard scrit ladin
La "Regula" à endò ragagné. Enfin a dant a n valgugn meisc fova l sit dla impreisa de trasporc publics de Sudtirol ence metù ju per ladin, tla forma standardiseda. Sen él da meisc encà - empede podei jí ite sun les plates ladines - demé plu da lieje: Stiamo lavorando alla traduzione da Ladin Dolomitan (SPELL) a Ladino. Vi preghiamo di pazientare. Wir sind dabei die Übersetzung von Ladin Dolomitan (SPELL) in Ladinisch durchzuführen. Wir bitten Sie um Geduld. Zachei fej do l moto la retraduzion tl gherdeina o tl badiot. Y i vijitadours mess lieje inant les informazions per todesch o per talian. An ne à nience aspeté enfin che al fossa na autra traduzion ladina dant man.
|
Enconteda Generela con Prodi
|
|
Michil Costa rejona con Romano Prodi
Reconesciment dla Generela, finanziament a la USC, reforma dl statut de autonomia, radio y tv
Poester podessa Michil Costa, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, avei chest iade na venta politica sun la Svp. Al ne fossa nia la pruma outa che Roma se mesceida ite a sconanza y a sostegn di ladins contra la egemonia dla Svp. Enier ti àl metù dant al cef dl govern talian Romano Prodi, en vacanzes sun l jouf de Ciaulonch, n catalogh de ghiranzes. Dantaldut se damànel l reconesciment ofizial dla Union dla Generela desche interlocutour per duc i ladins entourn al Sela y che al ne vegne nia demé scuté su i ladins tla SVP. Chisc ultims é dassen liés ite tla strutura politich-finanziara dla provinzia. Si funzionars ciala de desbaraté i confins anter todesc y ladins. La todeschisazion se fej sentì a vigni livel. Tla provinzia de Bulsan devéntela per i ladins piec empede miec. Valedes despartides sun trei provinzies y does regions, boicot da pert dla provinzia de Bulsan al standard scrit ... cie soluzions?
|
De sostanzious él sauté fora dret puech tl ann 2006
Valch consciderazions sun la politica "ladina" tl ann 2006 - Paola Bioc Gasser: si comunicac ne dij nia - Hugo Valentin: al à sapù da dì puech
 Al s'en é apeina da porta fora l'ann 2006 y bel perchel ti donse na odleda per vedei cie che al nes à porté a nos ladins. Ala va bele da agn cotant a pe zot - an rejona y scriv y conta, ma de sostanzial per la mendranza él sauté fora bendebot puech o me fali? Dijede ma vos spo - cie derc nuefs à pa i ladins arjont l'ann passé? Sen ciala medret - a me ne me tomàssel pa ite valch de concret! A dì de bocia plena: per la politica ladina él sté na sajon destempereda - suzedù él cotant, ma nia de gran porteda per la sconanza dla mendranza. Plu avisa ves la conti sen, ma nia demé ciacoles. Persones che mesceida tla politica ladina: Bioc-Gasser (SVP), Bepe Detomas (UAL).
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - VI. pert
|
|
L ladin dolomitan: propostes de svilup
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - VI - fonetica y morfologia
Consonanc dopli etimologics y desonorisazion a la fin dla parola - La tradizion grafica dl ladin ne lascia nia permez i consonanc dopli y i sonours finai etimologics: y chesta é la regola aplicheda en general ence dal ladin dolomitan, olache de na pert abinonse flama, tera, vacia dal latin flamma(m), terra(m), vacca(m) (y ence lat o rot da lacte(m) y ruptu(m)) y da l'autra vert, nuef, lerch da vir(i)de(m), novu(m) y largu(m). La soluzion é foneticamenter coerenta con l sistem, storicamenter plu respetousa dla tradizion ladina y mascima sozialmenter chela preferida y plu azeteda da la popolazion. Endere, sce l'omiscion di consonanc dopli etimologics ne dà che puec problems de omografia te n valch neologisms, sciche alogen < halogen- vs. alogen < allogen-, gaujeia la doura te posizion finala, de -p, -t, -ch, -sc y -f per indiché consonanc sourc vegnù fora da consonant sonour latin valch complicazion tla morfologia dl agetif y dl verb. I essan donca verbs con alternanza consonantica sourt - sonour anter la 3. pers. sing. pres. ind. y les autres formes verbales (*veit vs. vedei) y agetifs con la medema alternanza anter mascolin y feminin (vert vs. verda).
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Augures de n bon 2007, Val de Fascia!
Les gran contradizions dl 2006 anter i fascians y i ladins - Truepes stritaries y chestions davertes
A pueces ores dant a la fin de chest ann 2006 pòn dí che per la Val de Fascia él sté n ann de sotissoura, n ann de contradizions, de contrasc' y truep de auter é vegnù fora plu cler che mai dant. Y samben che dut roda entourn a la chestion ladina via, sibe a livel politich che cultural, y plu inant ence per cie che reverda les chestions ambientales che ne pò nia vegní destachedes dal doman de nosta jent, de nosta mendranza.
|
N standard scrit é na conditio sine qua non
|
|
Cathomas: l suzes dl standard ti la stica a dutes nostes aspetatives
Intervista a Bernard Cathomas, encuei diretour general dla Televijion Rumancia, sun i svilups dl standard scrit rumanc
Vos fovais enlaouta un di pioniers dl standard rumanc, l Rumantsch Grijon (RG). Ves scúsel pa co che la chestion se à svilupé inant? Bernard Cathomas: ie fove iniziadour dl projet y i ti son sté do die a la longia. I mess dí encuei che i svilups ti la stica enfinamai a dutes les aspetatives che nos ovan tl meteman. Per merit de chest standard scrit unitar é nost lingaz encuei lingaz ofizial dla Confederazion svizra. Tla aministrazion ciantonala végnel doré conseguentamenter. Deplù comuns dl Cianton Grijon à tout la dezijion de introduje l RG te scola. Al à samben descedé n grum de emozions - y en desceida dutaorela - ma al à fat vegní ledies n grum de energies positives. Al é la miour prova che nosta picera comunanza linguistica é tant vitala y busienta che ala pò ence se vaighé de gran inovazions. Truep de cie che nos vedon encuei desche normal y produtif ne podessanse nia nes imaginé zenza lingaz scrit standardisé, www.rtr.ch o www.pledarigrond.ch, é demé doi ejempli de cie che na mendranza pò arjonje tres forzes unides.
Bernard Cathomas, diretour general dla RTR (Radio y televijion Rumancia)
|
La scolina deida mete les prumes raijes dla vita
Prejenté chisc dis n codejel sun la storia y les finalités dla scolina a Ciampedel
N bel grum de genitours à tout pert l'autra seira a la prejentazion dl pice codejel sun la storia y sun les finalités educatives dla scolina de Ciampedel. Chest é n vare bendebot emportant per via che l'educazion di mutons é de gran emportanza per l convive zivil. Les maestres dla scolina enstesses à prejenté chest projet pedagogich che fej da referiment per la scolina, per les maestres, per i mutons y per l comité de gestion dla scolina.
Emparé a cresce su te na comunanza che à na storia, na cultura y n lingaz particolar. N bez de Ciampedel vistì con l guant da Carnescé.
|
Esposizion tl Museo Ladin de Fascia enfin a auril 2007
|
|
Les pitures de Beppino Soraperra, l rossagn dles Dolomites
Al ti cialova duc i dis a les Dolomites, dantaldut al rossié di creps, cialan de pié sun teila chi atims canche les pizes se entenj
“Chisc creps me trasmet truepa gheneda y chesta gheneda vuei depenje zenza preconzezions y zenza retorica. Al cleca n dí per savei da entene certes emozions y depenje spo n cheder, samben ne él nia saurì, ma dessegur nia valch che an ne derza nia fora. Tla ert él una na cossa soula essenziala: avei zeche da dì.”
|
Referendum per mudé region-provinzia
|
|
Lamon à gaujes economiches, Souramont à rejons storiches
Entervent dl conseier provinzial dr. Luigi Chiocchetti te Consei sun la chestion dl referendum per gnì permez a la Region Trentin-Sudtirol
En mertesc ai 12 de dezember 2006 é l Consei de la Provinzia Autonoma de Trent gnù clamé ite per dè ju sie arat en merit al “caje Lamon”, plu avisa l’anescion de chest comun a la Provinzia Autonoma de Trent y a la Region Autonoma del Trentin-Sudtirol.
L conseier ladin, Luigi Chiocchetti.
|
Consei de Comun de Urtijei
|
|
Puera rejoneda de Gherdeina, sce chisc é ti avocac!
L ombolt Ewald Moroder (SVP) y l conseier y diretour dl Istitut Ladin Leander Moroder (Lista Urtijei) defen l comandant di destudafuech de Gherdeina che fej rejoné per todesch tles comunicazions dedes tres radio-trasmetitours (funk)
Ai 14 de dezember fòvel da dé pro te comun de Urtijei l bilanz de previjion per l ann 2007 di destudafuech de Urtijei. L sotscrit conseier de comun ti à damané al comandant di destudafuech Stefan Fill ciugn che é i motifs per chi che i oms di destudafuech de dut Gherdeina mess rejoné todesch ti “radio-trasmetitours” pro na prova o pro i entervenc de meldefuech o autri caji.
La zentrala radio-trasmitenta di destudafuech de Urtijei: i destudafuech po demé rejoné todesch tl "funk" (radio-trasmetitours).
|
Relazion dl dr. Fabio Chiocchetti en gaujion dla enduneda generala
|
|
Mendranza linguistica, identité, unité ladina ... demé blot paroles dl passé?
Dr. Fabio Chiocchetti se damana ciugn che dess ester i obietifs tla ativité dl Istitut tl davegní - Relazion dl diretour dl Istitut Ladin Majon di Fascegn en gaujion dla enduneda generala
Al é presciapuech doi agn che i nes damanon, olache ala va la comunanza ladina, olache ala va la Val de Fascia, cie prospetives che i on tedant per l davegní. I temps é zenz’auter mudés da canche dut somiova tant cler y saurì: l’aisciuda ladina, l’ester “ladins”, schendí pert dl Popul Ladin dles Dolomites, duc col medem lingaz; donca l dert a la “parité de tratament”, les revendicazions de na “mendranza linguistica” che volova vegní reconesciuda y stravardeda aldò dla costituzion, aldò dl statut de autonomia.
L diretour dr. Fabio Chiocchetti mostra su les gran les contradizions di ladins.
|
Na letra enteressanta a les Dolomiten
|
|
Ence nia ladins se fej datrai demarevueia!
Brigitta Niederkofler, avocata y ensegnanta a Bornech se damana ciuldiche l logo dla sanité de Sudtirol é demé per doi lingac, todesch y talian
Chi che liej regolarmenter i foliec locai da vigni di, sà che al ti vegn resservé truepa lerch a contribuc de letours che comenteia la cronica o tol posizion sun problems de vigni sort. D'inrer endere pon lieje letres scrites da ladins o che reverda problematiches ladines, nience canche i ladins á plu storia y tradizion da mostré su, desche pro la toponomastica, demé per fé n ejempl.
|
Referendum da souramont per mudé provinzia
|
|
Frena avertesc: meton averda y jon inant deberieda!
Siro Bigontina dla Union di Ladins de Ampez vuel spenje via en Ampez l comun de jí inant con la chestion dl referendum de vegní con Bulsan
de Lorenzo Soratroi
Dut pòi se empermete i trei comuns ladins da souramont, medret ne nia se despartì ence anter de ei. Les ocajions y les spentes che vegn da foradecà y entournvia de chest vers é truepes. Ma chela de jì vignun do na sia streda propi sun n argoment che i à tres liés desche chel de n referendum per passé (o miec, tourné con Bulsan ), ne é nia da capì.
L ombolt de Col, Paolo Frena.
Emportant él da dé al uedl:

|
Senteda generala dl Istitut Majon di Fascegn
|
|
La Majon: ciunes les rejons de ester
Sun cie trois jì inant - Da la senteda generala dl Istitut Majon di Fascegn
COMENTAR
Te chest articul él vegnù scrit dla enduneda generala dl Istitut Ladin Majon di Fascegn. Desche an veid él sté valgamia de scassarot, dantaldut da pert dl diretour dr. Fabio Chiocchetti, che se damana diretives concretes y sostegn aladò da la politica. Al à fat conesce francamenter sia minonga. | Poester mai desche chest ann é steda la senteda anuala dl Istitut Majon di Fascegn tant emportanta, emplida de debates y plena de chestions emportantes portedes dant a na maniera pizochenta. Ala à fat bendebot de colp sun duta la jent ruveda adalerch. Desche al é tradizion végnel fat n bilanz di laours portés inant via per l ann y cialé dantfora al ann che vegn.
L diretour dl Istitut Majon di Fascegn, dr. Fabio Chiocchetti.
|
|  |
|