|  |
Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif
|
|
LADINS: plen sostegn a n referendum a souramont
Dutes les forzes politiches, dutes les istituzions y les unions publiches y privates dess sostegní chesta scomenciadiva
L Moviment Politich Ladins veid de bon uedl la domanda dles unions di ladins de Ampez, de Col y de Fodom ai comuns de fé n referendum che deura la poscibelté de se unì a la Provinzia Autonoma da Bulsan/region Trentin-Sudtirol, ciuldì che chest é n vare emportant per renforzé l’unité storica y l’ identité di ladins y per crié condizions per podei laoré miec per l ben dla Ladinia y de sia popolazion.
|
Comentar a la intervista de Mussner tla USC
|
|
L'auto-laudament dl assessour
Mussner depenj n cheder de na mendranza che ne sà nience plu cis cie se ghiré
"L ie n bon mumënt per l ladin" dij l assessour a la cultura ladina, Florian Mussner, te sia intervista a La Usc ai 10 de fauré 2007. N tel otimism, ence sce an l conscidra demé na sort de dovei d’ofize da pert de n assessour en ciaria, fej n puech de marevueia sce an ti ciala a coche ai la pensa d'autri raprejentanc cualifichés dla cultura ladina. Da chisc auden dut d'autres paroles.
Erwin Valentini
|
Statut dla Lia di comuns ladins
|
|
Lia di comuns Ladins: n vare emportant
Sen màncel demé plu Badia a dé pro l statut - I LADINS se damana che i conseis de comun vegne informés
Ence Selva à dé pro entratant l statut dla lia di comuns ladins, zenza de gran discuscions te consei. Demé doprò àn audí che la gauja dl entardivament fova l test ladin, for demé enjonté al talian y al todesch; ladin scrit unifiché, idiom de valeda o duc doi? Selva à volú demé tó l'idiom de valeda. Che la dreta forma de n statut de duc i comuns ladins é l ladin scrit unifiché nes dij la logica plu scempla y demé l lingaz scrit unifiché pò avei la dreta funzion y ciamò dant l dret significat tles scritures ofiziales dla lia.
|
Recordanza tourbla de Andreas Hofer
Scizeri: demé plu tegnì aut l nazionalism todesch - Mussner ciala de cerne i ladins politicamenter y linguisticamenter
Encuei végnel recordé la mort de André Hofer a Mantua dl 1810. Al mancia trei agn ai 200 agn da sia mort y sia recordanza é tant lujia ch’al fossa feter miec l scuté via. I ti on damané a deplù persones de scrive valch sun sia personalité, ma dutes à desdit. Chest vuel dì che sie ejempl de patriotism, de unité anter i grups etnics dl Tirol é ju perdù.

-
-
|
NOLES.NET - 1300eisem articul - Referendum a souramont
|
|
Referendum: na claupa bendebot erta
Tla Talia él n grum de comuns che vuel entratant mudé ju provinzia - Sot a vigni critica la posizion de Mussner
Enfin a encuei ne él ciamò garaté tla Talia degun passaje de n comun a na autra provinzia o na autra region aladò dl articul 132 dla costituzion. Les condizions fova massa ries da ademplì. Ma dal 2001 ésen n vare plu inant. L ridl dl art. 132 à dé do y se deur plu saurí. L troi viadedò é terac nuef con plures y sentenzes.
Durnwalder, president dla jonta de Bulsan, é pragmatich: la union y comunion storica con Bulsan esisteia, ma el ne pò nia sburlé y nience arferé, la cossa depen da la popolazion enstessa tres n referendum. L iter sarà plutost lonch, davia che an messarà denant mudé l statut d'autonomia y chest vuel dì avei l'autorisazion da Roma.
Luigi Chiocchetti, assesour regional ladin: La UAL (Union Autonomista Ladina) paleseia dut sie sostegn tl caje de na domanda de agregazion che reverda demé chisc comuns ladins che encuei é tl Venet (Fodom, Col de Santa Lizia y Cortina d’Ampez); ala se aoda ence che chisc paisc posse endò fé pert de nosta region per abiné endò a una y renforzé la comunanza dl’area ladina dolomitana entourn ai Creps dl Sela.
Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent: "Nos son ence enjignés a dé ju na pert de sovranité provinziala per na majera unité di ladins y tl medem temp ti damanonse ai ladins de fé n sforz y de tegnì adum."
Florian Mussner, assessour ladin a Bulsan: i son contra na mudazion di confins. Sce valch scolé de Reba vuel vegnì a scola a Corvara, spo cialaràn dessegur de l lascé ite te scola.
|
Les unions ladines da souramont: enviede via l referendum!
I trei comuns Ampez, Col y Fodom vegn damanés de envié via la prozedura
  L gran vare é vegnù dé. Les Unions di Ladins di trei comuns de Fodom, Col y Ampez ti à mané a les aministrazions la domanda ofiziala percie che al vegne fat n referendum per damané de podei tourné con Bulsan.
Cristina Lezuo (Fodom), Paola Agostini (Col) y Siro Bigontina (Ampez).
|
"Ladino" a Istanbul
Tla gran metropola euro-asiatica de 10 milions de sentadins vìvel na picera comunité che rejona chest lingaz
Istanbul: al é la soula zité anter la Asia y Europa, n iade clameda Bisanz o Costantinopel. Ma saveise che al é ence la soula metropola tl mond olàche al vegn publiché regolarmenter n sfuei per "ladino"?
|
Zircui per jent atempeda tres plu benvegnus
|
|
Vive la terza sajon dla vita
Al é nasciù n valgugn zircui per jent atempeda che sporj ocajions de "fé vila" y de istruzion
I mudamenc economics y soziai te Fascia à valgamia straout les relazions soziales y les ocajions de sozialisazion dles persones. Un di problems entres plu maiours é te Fascia chel de ti dé respostes a la jent de eté sie per cie che reverda la ciasa de paussa sie per autri momenc de sozialisazion. Zacan se tolòven cotant deplù dlaorela per fé vila.
|
Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
Ombolc de Gherdeina plutost demé enteressés a d'abiné ca valch da la 482/99 che a n projet interladin - Al é na "Veto-power"
Chisc dis vegniràl dé pro ence dai ultims doi comuns: Selva y Badia, l statut dla Lia di comuns y chest é dessegur n vare inant tla realisazion dla Lia comunala interladina. Ti ultims temps auden che al é sauté fora valgamia de stritaria sun la proposta porteda inant da la maioranza di comuns de se nuzé desche lingaz de comunicazion scrita l ladin unifiché. Desche con la conferenza di ombolc envieda via dl 1992 cioda endò i ombolc de Gherdeina de sciolé dut sotissoura. Tles mans tégnei ence la erma dl "veto".
|
Crié identité ladina tres l lingaz standard scrit
I idioms po sourantó n grum de esprescions dal raion ladin
Les cater maioures istituzions culturales ladines, Majon di Fascegn, Uniun Generela, Micurà de Rü y Istitut Pedagogich, à dadie laoré fora na proposta de n lingaz ladin unifiché (tl 2002, dant da 5 agn bele). Ales à dé fora l dizionar y la gramatica dl ladin standard con soponta finanziara dla Cassa Raiffeisen da Corvara y de Selva. Chest lingaz dess porté pro a na maiour unité ladina y daidé crié na identité interladina.
Deplù publicazions testemonieia encuei l'utl dl standard scrit ladin.
|
Numer nuef de Pogrom sun i ladins-rumanc-furlans
|
|
Lia per i popui manacés: ladins, rumanc y furlans
La ultima edizion dl sfuei "Pogrom" n. 1/2007 reporta n grum de articui sun la situazion politica, culturala y soziala di ladins y di rumanc
La "Gesellschaft für bedrohte Völker" (Lia per i popui manacés) trata te sie ultim numer dla revista Pogrom te deplù articui la situazion dles mendranzes ladines: chela rumancia ti Grijons, chela ladina tles Dolomites y al our ence chela furlana. Redadour dla revista é da n valgugn agn l jornalist y critich Mateo Taibon. Al ne ti va nia permez con les maneces de veluch a les chestions, ma con na pena bendebot aguda. Degun rejoné da entort che an liej autró, ma frases curtes y cleres.
Cuertl dla revista che é dret deslarieda ti raions todesc.
|
I miracui da Carnescé: a Ciampedel deventa les vedlates de beles joenetes
Manifestazions ta Penia, a Cianacei, a Ciampedel y ja Moena
Ciamò na gran edema de Carnescé te Fascia con desvalives manifestazions, encontedes, mascredes y scomenciadives de vigni sort. Propi te Fascia vìvel inant na tradizion vedlora entourn al Carnescé. Chest aspet tradizional é una dles mersces plu caraterisantes dla cultura ladina fasciana. Perauter la gran esposizion emplanteda su en l'ann passé a Vich per endrez dl Istitut Cultural Ladin à desmostré tant rich y tant fort che al é l mond lié a les mascres y sie segnificat fon tles Alpes y tl'Europa.
L Carnescé fascian: n grum de mascres y faceres. Facera con l guant da steles.
|
Mendranzes ne vegn nia dagnora tratedes unfat, nience tl medem stat
|
|
I fis legitims y i fis basterc
Depierpul che l govern Prodi à taié dl 50% les alogazions finanziares a la lege 482/99 àl aumenté de cotant les alogazions a la mendranza taliana tla Slovenia y tla Croazia
La mendranza taliana tla Slovenia y tla Croazia ne pò nia se baudié, al contrar ala pò se paré valch caprizes. I governs de Roma, de Lubiana y de Zagabria à tout la dezijion de arcresce valgamia les alogazions finanziares a ben di 33 mile talians che viv viadelà dal confin, olàche al oresc soredl. Tres n emendament a la lege finanziara, dé pro puech dant Nadel, ti à l govern Prodi asseguré a la mendranza taliana 4 milions y 650 mile euro vigni ann dal 2007 al 2009. Tl medem temp à Prodi depierpul scurté les alogazions a les mendranzes nazionales tres la lege 482/99 damprovia dl 50% enfin al 2009.
|
L'articul sun la Weltwoche tla Svizra
|
|
Schweiz: Abstecher in faschistoides Weltbild
Die Förderung der Minderheitensprache ist in der Weltwoche wörtlich als "Unsinn" bezeichnet worden
Die Weltwoche, ein umstrittenes Blatt, leistete sich in ihrer Ausgabe Nr. 37/06 (14. September) einen Abstecher in ein faschistoides Weltbild. Rätoromanen, so das Titelthema; und wie die Rätoromanen seien, wird gleich im Untertitel zusammengefasst: „Anachronistisch, kryptisch, erpresserisch, exotisch, fanatisch, neurotisch, räuberisch“. Eine gesamte Minderheit wird also kollektiv kriminalisiert. Der gesamte Artikel strotzt nicht nur vor sachlichen Fehlern, sondern ist ausnahmslos gehässig, rüpelhaft, primitiv - und rassistisch. Mit dem Hinweis auf die „Berufsromanen“ knüpft die Weltwoche direkt an jene Publikationen an, die von „Berufsjuden“ sprechen oder aber, in der benachbarten Alpenrepublik, von „Berufsslowenen“ (oder in Südtirol von „Berufsladinern“): Es ist die Anwendung eines rechtsradikalen Jargons.
Titul: Jäger, Räuber, Rätoromane. Die freche Minderheit der Schweiz. (Ciaciadours, ladrons, retoromans. La mendranza splueta dla Svizra).
|
Lexicon Istoric Retic (Liam nuef)
|
|
Titul-Liam: Lexicon Istoric Retic

|
Descrizion: L LIR é l prum lexicon storich Retich (LIR - Lexicon istoric Retic) y tematich dla Svizra rumantscha. L LIR pòn cherdé su te internet. Al é davert zenza speises a n publich ampl y enteressé y vegn atualisé demeztroi. Obietif dl LIR é de descrive te n muet plu complet che al é meso i svilups tl raion retich y grijon (Grijons trilingh atual y n valgugn raions entournvia) tres si liams storics y culturai plu lerc. L LIR contegn n grum de articui sun la storia locala, sun biografies, sun families y sun tems spezifics. Al corespon te chest sens a n «Lexicon storich». |
|
metù ite da AutoStory ai 08 February 2007 da les 20:21:22 (947 liet)
(liej inant... | 2960 letres | comentars? | ponc: )
|
|
|  |
|