|  |
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - VII. pert
|
|
L ladin dolomitan: morfologia, sintassa y lessich
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - VII. pert
Coniugazion dl verb - Trei é i ponc prinzipai che an mess descore fora per cie che reverda la morfologia verbala: les desinenzes di infinitifs, dles secondes persones plurales y la merscia dl imperfet.
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Lites provinziales 2008: te Fascia valch en moviment
|
|
La busia dles lites à metù man
Fascia: la "Union Autonomista Ladina" mess poester se mesuré con la "Autonomia Ladina Dolomites" de Emilio Talmon de Cianacei
L'ann che vegn 2008 sarà ence tla Provinzia de Trent l'ann dles litazions provinziales y samben busia bele l'aparat politich. I partis stadiereia fora les strategies, i liams y i inoms da conduje tla batalia litala. Dlonch él n bel biteboi de scontredes y de laours - entant na outa sot a ega ite - per ester enjignés per l'auton lital dl 2008.
|
"Les afermazions de Leitner é fauzes"
Te na mozion al president dl Consei provinzial ova i Freiheitlichen/Liberai acusé l IPL de speises massa autes
Tl articul "Les plures dla jent y les vertoles dla SVP" (ciala dessot) végnel dit che l’afermazion dl assessour competent che l IPL paia n fit per si ofizes ne é nia veira, ajache i ofizes é dla Provinzia. L’afermazion dl Assessour corespon alencontra deplen a la verité, ajache l IPL, per ti ester plu davejin a les scoles ladines à ence n pitl ofize tl Comun de Urtijei, olache al paia n fit, l sciaudament, l puzené y l strom. Ti proscims meisc giatarà l IPL ence n pitl ofize a S. Martin per ti ester ence plu davejin a les scoles dla Val Badia. I nes fajon dassen marevueia che l partit che à firmé chest articul y che dij de sostegnì les mendranzes sdraja ju sun na istituzion ladina che ne fej nia auter che cialé de sostegnì di per di la rejoneda ladina.
|
Consulta Ladina dl comun de Bulsan: projet 2007
|
|
Bulsan enconta la Ladinia: les marevueies geologiches conta ence de na gran mueria
A la descorida dla geologia dolomitana - Program alternatif: vijita a la scola d'ert "Cademia" y a la ciajaria Gherdeina Lat a Urtijei
La gran resposta al projet "Ciacia al tesour" tl cheder dla iniziativa "Bulsan enconta la Ladinia" envié via dl 2006 à animé la Consulta ladina dl comun de Bulsan de mete a jì chesta outa n projet didatich nuef. Al se clama "a la descorida dles Dolomites" y vegn metù a jì deberieda con l Museum Ladin Ciastel de Tor. Depierpul che en l ann passé òven envié ite scolés y scoleres dla 4a y 5a classa elementara, é l projet nuef conzepì per i scolés dla 2a y 3a mesana. L envit ti é vegnù mané fora a dutes les scoles de Bulsan. Ruth Bernardi (todesch) y Nadia Chiocchetti (talian) ti fajarà ai vijitadours na curta introduzion te lingaz y storia ladina. Les vijites metarà man con la bona sajon.
Dolomites misteriouses.
|
I extracomunitars ruva ence adalerch ajache al é trueps contribuc da pié do
|
|
N 30% di contribuc per l fit ti vegn paiés fora a folestiers
I Freiheitliche/Liberai ghira na mudazion "sen y atira" y che an ti dae plu arta a la jent aciaseda
I Liberai / Freiheitlichen de Sudtirol ti à fat na domanda al assessour competent per enrescì coche i contribuc per fité ciasa vegn partis su tla provinzia de Bulsan. La resposta: 37,88% ti vegn partis su a les persones de lingaz todesch, 26,33% a les persones de lingaz talian, 0,78% ai ladins y 35,11% a jent che vegn da foradecà. L contibut plu aut che vegn paié fora vigni meis ruva a 1.068,22 euro, chel plu bas amonta fora a 5,19 euro.
|
Kunstsprache y völlig verflachte Einheitssprache svaia la Svp de Gherdeina
|
|
Na valutazion razionala dl ladin dolomitan
Zenza n liam formal scrit resta i idioms n folclorism linguistich - Svp de Urtijei: reazions isteriches
Al basta dí "Ladin dolomitan" y tla Svp de Gherdeina sclòpel na crisa de isteria. L ultim atach vegn dal obmann Hans Rifesser che rejona endò de "Kunstsprache" y de "völlig verflachte Einheitsprache" (n lingaz unifiché completamenter aplatì) te na touta de posizion bendebot agressiva tl sfuei Dolomiten (13.03.2007). L ladin dolomitan ne é no l un y no l auter, al é na forma de lingaz scrit sciche vigni auter lingaz standard. La chestion é n' autra: al se trata de na sort de isteria ideologica che ne à nia da en fé con na valutazion razionala dl problem.
L prof.univ. Heinrich Schmid, romanist y linguist de renom. Liam a sia biografia: prof.univ. Heinrich Schmid
|
Trent: sostegns finanziars a les families
|
|
Te Fascia él truep benester, ma nia te dutes les ciasedes
La provinzia de Trent à dé pro n pachet familiar per ti sté permez dantaldut a les families con trueps mutons
La novela é de chisc dis: mesures a ben dles families, sostegns economics, tarifes plu basses pro i servijes y cotant laprò. Dut chest tol ite l plan familiar dl Trentin. L president dla jonta Lorenzo Dellai à prejenté n jop de scomenciadives per ti sté permez concretamenter a les families.
Ence Fascia dess tost giaté na cuna per fantolins (asilo nido).
|
Les critiches di Freiheitlichen/Liberai - touta de posizion
|
|
"Les plures dla jent y les vertoles dla SVP"
Tres nosta mozion tl Consei volovanse mostré su che nia dut cie che vegn fat é endretura
I Freiheitlichen (o desche vos dijeis, l parti Liberal) conesc avisa la desferenzia anter IPL y IMR. Ma nos on ciafé informazions che l laour che vegn fat tl IPL ne é nia tant cler co che an miena. I conc vegn portés dant desche al uega. Enscì à l'assessour ladin responù a nosta domanda che al vegn dé fora 20.000,00 euro per speises de telefon, de posta y de fit di salamenc. Cie che nos savon endere é che duc i locai é bele tles mans dla provinzia. I vedeis che les respostes che vegn dedes ne é nia dagnora veires o dàn fora 20.000,00 euro demé per telefon y posta?
|
"L ie n bon moment" che al vegn rejoné tres plu todesch te Gherdeina
Tegnì en pe y amplié les divijions dla Ladinia da pert de Mussolini, n segn che an ne crei dutaorela nia de ester na comunité de lingaz
COMENTARS: politica y istituzions zidla les divijions ladines voludes da Mussolini
I.
Che la situazion dl ladin rejoné y scrit sie scleta, o gonot scletiscima, sun chest ésen duc a una. La desvalivanza de minonghes reverda endere l'ejam dles gaujes y souraldut ciuna soluzion de ti dé al problem.
..... |
Te chestes ultimes edemes àn podù lieje tl sit Noeles.net y sun la Plata di Ladins tl "Alto-Adige-Trentino-Corriere delle Alpi" na lignola de articui y de comentars persoura la cultura y l lingaz ladin. La sburla a la discuscion é vegnuda dal comentar de Erwin Valentini a les paroles dl assessour Florian Mussner dites a La Usc te sia intervista, sintetiseda con chestes paroles: "L ie n bon moment per l ladin". Paroles, dij Valentini, che é dassen en contrast con la relazion dl diretour dla Majon di Fascegn, Fabio Chiocchetti. Ence Lois Trebo à lascé audí sia minonga dijan che da canche Mussner é assessour, é sparis i ladins dal Consei provinzial, n vuet politich total.
|
Die Zeit: mudament climatich y deguna neif
|
|
Die Zeit: "Schnee Ade" tles Dolomites con fotografies da d'isté
L sfuei edemal "Die Zeit" vuel documenté l mudament climatich y tol ca ence fotografies da d'isté
Tres pòl suzede fai te mass-media. Can che la revista á endere inom "Die Zeit" y can che i fai é trueps y griefs souraprò, veiden che al vegn gonot laoré a la slobra. Y sce na revista tant prestijoula laora mel, tant mel laora pa spo d'autres? "Schnee Ade!": enscì l titul de na lignola de fotografies che á desche tema l mudament climatich.
Samben vegn i toponims nominés demé con l'inom todesch o talian - per l ladin n'àn deguna lerch; ma chilò s'enconta "Die Zeit" gonot con l'economia dl turism.
|
Cesa di Ladins: dutaorela deguna soluzion
|
|
Cesa di Ladins: ciamò tres sun na pert
Nience tres la lege 482/99 ne saràl meso de pié do n contribut per la restruturazion
La traina entourn al finanziament dla Cesa di Ladins a Urtijei ne ruva nia a na fin. L grumon de propostes fates te chest vers é enfin a encuei judes a vuet. Nia da die ti fòvel vegnù metù dant da la Lista Ladins al Consei de Comun de Urtijei na mozion con chela che l Comun gniva envié de mané ite na domanda de finanziament diretamenter a Roma en basa a la lege 482/99 revardenta la sconanza dles mendranzes. Entratant la discuscion dla mozion é la Lista Ladins endere vegnuda prieda de tré inaò sia mozion y de azeté la proposta dla Svp che na tel domanda per abiné ca n finanziament fóssel miec che l Consorz di trei Comuns de Gherdeina enjigne ca y mane ju.
Emportant él da dé al uedl:

|
Jugn 2007: referendum sun la lege linguistica nueva
|
|
I imigrés dess se integré linguisticamenter
Chest ghira la lege ciantonala sun i lingac - Contra chesta lege à endere n avocat da Schiers/Aschera trat su firmes per mete a jí in referendum, ajache al la rata contra la "liberté de lingaz"
Ai 19 de otober dl 2006 à l Cianton di Grijons dé pro con 101:0 oujes (zenza na ousc contrara!) la "lege sun i lingac" tres chela che an vuel renforzé cotant la posizion di lingac rumanc y talian tl Cianton di Grijons. Per cie che reverda l rumanc peien via da la cumpeida linguistica dl 2000 che à condut a lum n descresce festidient dl rumanc, nia en ultima ajache an ova partí su la domanda sun i formulars dla cumpeida te does pertes: 1) Ciun é pa l lingaz che Vos rejoneis miec (lingaz prinzipal)? y 2) Ciun é pa l lingaz che Vos rejoneis ence normalmenter (lingaz secondar). Anter chestes does respostes él sauté fora bendebot de desferenzia a dann dl rumanc.
I raions rumanc tl Grijon aldò dla dombrazion "lingaz prinzipal y lingaz secondar", situazion bendebot festidienta.
|
Comunicazion di Freiheitlichen
|
|
Freiheitlichen: "al vegn venù massa cuartiers y terac a jent da foradecà"
La jent dl post mess depierpul vive te cuartiers arconcés su desche cajunciei sun na breia y ence chisc é bendebot cers
En venders à i scizeri metù a jí a Valsperch na seira de informazion sun i problems che resulteia dal desvene fora nostes valedes y nostes usanzes ai folestiers. L salament dla ciasa Paul Troger fova toch y plen. I reladours, dot. Peter Ortner, l professour architet Andreas Gottlieb Hempel y l ombolt da Toblach Bernhard Mair à duc trat ca chest problem che é entres plu da vedei. "L fabriché fora de mesura, l vene cuartiers a poura nia ai foresc', l desfé nostes beles contredes, l tré adalerch entres plu jent da foradecá che ne vuel nia vive do nost mued de vive, y la unfataria, dut chest ne pò nia plu jí inant enscí", fej alsavei i Freiheitlichen.
|
Veir él che da agn ne auden plu nia di ladins a livel politich
|
|
L'intendent Verra: "l livel dl rejoné ladin ne é nia bon"
La politica messessa se fé pensiers sun la situazion
COMENTAR
N valgunes de sies paroles y al é sté assé per mescedé su bendebot de stuep, de reazions. Da chilò enfora veiden che l'assessorat a la cultura ladina dla provinzia de Bulsan ne é propi nia sia competenza. |
A lieje ju la intervista al raprejentant ladin tla Usc él da antervedei na politica ladina scialdi alabona. Al se acontenteia con puech, al pèr che an n'adore nia deplù. Al vegn laudé su dut desche i ladins essa segra. Chest desmostra che al mancia la conescenza de cie mesures y normes che na mendranza adora per avei na certa autonomia che ti garantesce n davegnì plu segur.
|
L rumanc grijon ruva dal 2007/2008 tles scoles
|
|
Les scoles se deura al rumanc grijon
L Cianton di Grijons y la politica sostegn la introduzion, ence con vantajes economics
La scola ti Grijons tol su damprovia l rumanc grijon desche lingaz de istruzion. Daven dal ann de scola 2008/2009 vegniràl envié via ence a Glion, la pruma zité a les spones dl Rain tla Surselva, la scola bilinga. Na comiscion vuel mete sun meisa en chesta aisciuda n conzet final y dantaldut sclarì la chestion dl lingaz de ensegnament: idiom o lingaz de scritura rumanc grijon. La lita dl lingaz de ensegnament é competenza comunala. Chisc dis él vegnù tegnù na seira de informazion.
|
|  |
|