|  |
Referendum a souramont: Ampez peia via
|
|
Referendum: Ampez peia via
An messarà laoré a dret per informé avisa la jent sun les motivazions dla scomenciadiva
N articul de Lorenzo Soratroi
Ampez é pié via sun la streda dl referendum per passé sot a Bulsan, na dezijion che l president dla Consulta Ladina di trei comuns, Siro Bigontina, à clamé "storica". Ala é vegnuda touta chisc dis dal consei de comun. Al é l'ultima dezijion dl'aministrazion dl capocomun Giacobbi (Cortina jirà a lites nueves de mei) che ova prevedù sciche prum n assessour a la cultura ladina, l vizecapocomun Bruno Dimai Fileno. La delibera é vegnuda deda pro a l'unanimité y ala preveid ence bele la domanda da mete dant sun la zedola dl referendum: "Voleise che l teritore di comuns de Cortina, Fodom y Col vegne destaché da la Region dl Venet per jì a fé pert de chela dl Trentin-Sudtirol?"
- L ombolt de Ampez Giacomo Giacobbi.
|
A recordanza de Malia da Cudan
|
|
Anda Malia da Cudan nes à lascé
 Anda Malia Anderlan vedua Obletter da Urtijei nasciuda ai 19.11.1912, alias Malia da Cudan nes à lascé ai 05 de auril 2007.Do avei trat su con gran sacrifizes con l soul ziplé, trei mutons y na muta, éla steda per trueps agn ensegnanta de ladin tla scola mesana a Urtijei.
|
Informazions turistiches faledes
Sun l sit de www.klettersteig.de vegn Ampez y Fodom metus pro l Friul
- Can che an va enzaul, se làscen sun informazions turistiches: an s'informeia dantfora, conscidreia la geografia y si inoms/toponims - almanco sc'an ne va nia a se lascé praté sun valch spona dl mer. Informazions turistiches é gonot la pruma enconteda che zachei fej con n raion nuef. Les Dolomites é n raion con na cherdeda turistica dret grana, d'isté y d'invern. D'invern àn les masses che se tripa con i schi - si enteresc é limités. D'isté àn chi che va a spazier o a crep: pro chi àn gonot n enteres maiour.
|
Lege litala te Sudtirol: la sentenza dla Court Costituzionala
|
|
SVP stop: al é pa na lege costituzionala! La SVP contra n lim lital a Roma, ma vuel en introduje un a Bulsan |
N articul de Mateo Taibon
An à endò la contradizion. Grana, nia da souravedei. A Roma s'enduna parlamentars dla SVP con esponenc dl govern per paré cialà n gran pericul: n lim lital. L empegn dla SVP: degun lim lital per la mendranza! Y l medem dì che chesta novela é ti foliec, giàten sun n'autra plata dl medem foliet regional ence n'autra notizia: N lim lital! Tl consei provinzial vuel la SVP redont cie che ala refudeia dassen a Roma: n lim lital.
La sentenza n. 356/98 dla Court Costituzinala (foto) rejona cler: tla provinzia de Bulsan ne pò na lege litala vedei dantfora degun lim lital tl enteres dl grup etnich ladin.
|
Mussner - Chiocchetti: does posizions dassen desvalives
|
|
"Laoré adum é l prum obietif"
Comentar a la intervista dl assessour Luigi Chiocchetti sun la USC di 31 de merz 2007
"Laoré adum é l prum obietif". Con chestes paroles descriv L. Chiocchetti sia miscion de assessour a les mendranzes linguistiches dla Region Trentino-Sudtirol. Mia pruma reazion, canche i é liet la intervista, é steda: dietelpaie, finalmenter zachei che rejona politicamenter per ladin.
Foto: l assessour regional a les mendranzes, Luigi Chiocchetti.
Luigi Chiocchetti analiseia l LS Agn-lum dalonc da les posizions dla SVP |
|
RAI Ladina - trasmiscion sun la scola
|
|
Scola daverta: raport genitours y scola
Ai 12 de auril 2007 da les 20,30 a la TV-ladina - Trasmiscion metuda adum da Monica Deiaco-Graefe
La Rai Ladina lascia vedei en juebia, ai 12 d’auril, da les 20:30, la trasmiscion “Di de scola” dedicheda al raport anter genitours y scola y a la scolina de San Ciascian, olache maestres y mutons laora da agn bele aladò dl ensegnament davert, anter l’auter ence con material “Montessori”.
|
Pasca, l moment olàche al met man na vita nueva
Paroles per Pasca de siour Berto Videsott
Nos son tla edema santa che nes fej vedei liturgicamenter la pascion y la mort de nost signour Gejù Crist. Nos savon che Gejù Crist se à ciarié su tant de soferenzes per podei nes fé tó pert a sia ressorezion che é l travert dla bona novela dl vangele.
|
I Bantustans, i vilins ladins
|
|
Ciuna é pa l'enciaria dl Istitut Micurà de Rü?
Da sie comunicat veiden cler l contrast con i paragrafs y i doveis dl statut
Chesta streda meina a doi Bantustans: Val Badia y Gherdeina |
Tl comunicat stampa dé fora en gaujion di 30 de ativité dl Istitut ladin "Micurà de Rü" végnel dit che l istitut é vegnù metù su con "l'inciaria de se cruzié dla cura, dl svilup y dla normaziun dl ladin dla val Badia y de Gherdeina". Chi che conesc la storia s'en à atira anadé che chesta definizion dla enciaria é dl dut en contrast con i prums doi paragrafs dl statut dl istitut de San Martin.
|
San Martin de Tor: la assoziazion turistica fej bilanz y ciala dantfora
|
|
L emplant nuef "Piculin" met man da enrede
Reunion generala dla assoziazion turistica - D'isté apriejeien dret i 35 agriturisms y dantaldut les belezes naturales
En venders, ai 30 de merz 2007, à la assoziazion turistica dl comun de San Martin tegnù sia reunion generala. L president, Gottfried Trebo, à fat dantfora na relazion sun les ativités metudes a jì en l’ann passé y spo cheles che an preveid de endrezé via tl ann 2007. La secreteria Barbara Zingerle à prejenté les ativités dl’assoziazion tres na proiezion power/point.
La stazion a val: con chest emplant portamont à fat San Martin bendebot de saut.
|
L glacion dla Marmoleda: neif segura
|
|
Marmoleda: Soraperra tiza la descuscion te consei
Al ti vegnirà mané a Trent n document cler: an vuel l coliament de Fedaia con Ponta Rocia
N articul de Domenico Volcan
A Cianacei endò postejedes y posizions raidouses entourn a la chestion dl davegnì turistich dla Marmoleda. Mindicé, anter scontredes, comiscions comunales y souracomunales, descuscions y entervenc sun i sfueis, ruva la vedla y vedlora chestion dla Marmoleda tert o adora tres endò tla ciasa de Comun desche al é suzedù a Cianacei endana l'ultim consei de comun de en juebia passeda.
L glacier dla Marmoleda sarà ence tl davegnì un di luesc plu segurs da podei jì con i schi. Cianacei vuel avei n coliament. |
|
Comentar al comunicat dl istitut MdR
|
|
Un di maiours defec é la mancianza de trasparenza
Demé con auto-laudament ne rùven nia inant - Dí "promueve lingaz y cultura ladina" é na tautologia vueta
N comentar de Erwin Valentini
Dutes les istituzions publiches colaboreia aldidancuei con universités, y ence les universités colaboreia gen con les aministrazions ajache ales à debujegn de finanziamenc. Da una na pert à l istitut Micurà de Rü, sciche ence la Majon di Fascegn, debujegn de n input scientifich-metodologich per ti dé fondamenta y coerenza a sies ativités, da l’autra pert ne à la Ladinia nia dutes les competenzes nezesciares y perchel méssela compré ite da foradecà savei, colaborazion y ence produc “clef tla man” (enrescides y studes, publicazions spezialistiches etc.).
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica. Al à condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica y l dizionar dl ladin standard.
|
"L istitut promuev enrescides y colaborazions scientifiches"
L comunicat mané fora ai media dal Istitut Ladin per i 30 agn de ativité
 L'istitut ladin "Micurà de Rü" é vegnù metù su tl 1976 tres lege provinziala con l'enciaria de se festidié dl rencurament y dla normazion dl ladin dla Val Badia y de Gherdeina.
L diretour dl istitut, Leander Moroder (a man ciancia) y l president, Hugo Valentin (a man dreta).
|
Istitut Micurà de Rü - 30 agn de ativité
|
|
Istitut Ladin: si 30 agn recordés a Bulsan
Dilema fondamental: an lauda y apriejeia les colaborazions con universités, ma an se fej ert, ne vuel o ne chier nia da laoré anter istituc ladins dolomitans
COMENTARS
I. vilins ladins
A man ciancia él vegnù conté su cie che an à podù audì dijan entratant la manifestazion di 30 agn de ativité dl Istitut Ladin Micurà de Rü a Bulsan. Chilò volessanse lascé audì cie che ne é nia vegnù dit y che essa messù vegnì dit. |
L’équipe che raprejenteia o che laora pro l’Istitut Cultural Ladin “Micurà de Rü” a San Martin de Tor à prejenté en vender passé a Bulsan l “corpus” dl Istitut, sia nasciuda enfin a sies prospetives per l davegnì: si 30 agn de ativité. Dant ca pro meisa l president dl Consei d’Istitut, Hugo Valentin, l diretour dl Istitut Leander Moroder, l’assessour a la Cultura ladina, Florian Mussner, y l redadour dl sfuei cultural “Ladinia” dé fora dal Istitut, l professour dla Université de Salzburg, Hans Goebl.

|
Chestion di neo-ladins: na cossa enfleda su d'ofize
|
|
Chela delibera mess vegnì touta demez!
Chest se ghira don Floriano Pellegrini en cont dla delibera provinziala de Belun che à declaré d'ofize 32 comuns sciche ladins
COMENTAR
La chestion legala lieda a n conzet storich-linguistich y nia demé linguistich dl term ladin, trata su da don Floriano Pellegrini, se merita che an ti dae arta. | "Anulede chela delibera! Ala ne à degun fondament storich!" Chesta é la ghiranza corajousa che don Floriano Pellegrini ti à fat al assessour a les mendranzes dla Provinzia de Belun Daniela Larese Filon.
|
Fascia: propostes nueves per l isté
|
|
La sajon da d'invern é demez, chela da d'isté met man
La APT de Fascia enjigna ca i "pachec turistics" bonmarcé per tré tles montes ghesc' nuefs
La sajon da d'invern é do a finì via ence te Fascia. Do chesta edema pòn dì che la majera pert di ghesc' s'en é demez. Les beles flochedes y les beles pistes podessa endere empò ciamò enzaludé adalerch valch ghest per fé na ultima pizoleda sun i schi, ma al plu tert con Pasca se sclujarà ju la sajon da d'invern.
|
|  |
|