|  |
Siour Toni Beline: na gran personalité tl Friul
|
|
Pre Antoni Beline ne é nia plu
 
Encuei (25.04.07) végnel sepolì da les 17.00 tla gliejia de San Merch a Visepente de Basilian pre Toni Beline, olàche al fova plovan dal 1982 inant. La messa vegn zelebreda dal vescul emerit de Udin mons. Alfredo Battisti. Toni Beline vegn sepolì tl grem de chela tera che al à tant amé y per chela che al à tant combatù. Na tera che ne é nia demé na mesceida de elemenc inorganics, ma che é cern viva, formeda de eles y de ei con sies speranzes y sies legremes, con sies fatezes y con si soms. Siour Antoni Beline fova n preve furlan che à anter l auter ciancé duta la Bibla tl furlan. Al à metù su l grup "Glesie Furlane" che à dé fora duc i lezionars per zelebré la messa furlana. Al é ence sté n grum de agn l redadour de "Patrie dal Friul" y de sia pena é n mudl de publicazions.
|
Lia di Comuns Ladins: sentenda costituenta a Corvara
|
|
Lia di comuns Ladins: nominés president y jonta
Prum president dla Lia di Comuns Ladins é Bruno Senoner, ombolt de S. Cristina
Enseira (23.04.) se à abiné a Corvara i 19 ombolc di comuns ladins de Gherdeina (plu chel de Ciastel per les frazions de Bula, Runcadic y Sureghes), de Badia, de Fascia, de Fodom, de Col S. Lizia y d'Ampez a firmé l at costituent dla "Lia di Comuns Ladins" dant dal notar dr. Walter Crepaz.
|
Referendum a souramont: 'Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé'
|
|
Referendum: i volon la reunificazion di ladins
Sen ruva la chestion a la Court de Cassazion che fissarà la data dl referendum, bonamenter da d'auton 2007
  Ence Fodom y Col à dit de sci al referendum per passé con la Region Trentin/Sudtirol. I doi conseis de comun à voté enchestadì, a l’unanimité, la medema delibera aproveda da Cortina ai 5 de auril 2007. Sen vegnirà i trei documenc portés a Roma dai raprejentanc nominés da les trei aministrazions, l vizecapocomun d’Ampez Bruno Dimai y l coordinadour dla Consulta Ladina Siro Bigontina. Ala ti tocarà a la canzelaria dla Court de Cassazion de declaré la legitimité di documenc che passarà spo al Minister ai Interns per la definizion dla data dl referendum.
I trei ombolc: Giacomo Giaccobbi (Ampez), Paolo Frena (Col) y Gianni Pezzei (Fodom).
|
Sit nuef dl Moviment Politich LADINS
|
|
Moviment Politich Ladins endò te internet y devers les lites 2008
Willeit: i on tout la dezijion de tó pert a les lites provinziales 2008 - Tres internet vegniràl informé atira y temporif
L moviment politich autonom LADINS à endò sie sit internet. "Enjigné l program y enciarié l operadour scrivaronse ite damprovia nostes noeles, toutes de posizion, propostes, speran che trueps nes vijiteie y feje de bogn comentars.", scriv Carlo Willeit te sie articul de prejentazion. Da Pasca él ence vegnù fora n numer nuef de sie sfuei de partì, mané fora con la Usc di Ladins a les ciasedes tla Val Badia y te Gherdeina.
|
Referendum a souramont: trueps dij benvegnus!
|
|
I ladins da Souramont à l dert de vegnì endò a ciasa
Chest él da respeté, belunfat ciunes che é les gaujes - Enseira à Fodom dé pro l referendum, ensnuet Col y en lunesc, ai 23 de auril 2007, se abinarà la Lia di Comuns Ladins a Corvara
Enseira (19.04.07) à l consei de comun de Fodom dé pro duc unanims la delibera de endí n referendum per l destach da Belun y dal Venet, ensnuet à l comun de Col tout la medema dezijion a oujes unanimes . En lunesc che vegn, ai 23 de auril, se abinarà la LIA di Comuns ladins a sia senteda costituenta a Corvara (senta ofiziala dla Lia) do che duc i comuns à dé pro l statut. Da canche l consei de comun de Cortina de Ampez á aprové ai 5 de auril a l'unanimité la proposta dles unions de ladins de Ampez, Col y Fodom da mete a ji n referendum per damané de jì pro la region Trentin-Sudtirol, pòn lieje vigni dí truepes toutes de posizion pro y contra, sun sfueis y ence tl radio y tla tv ladina. La Union Generela di Ladins y l Moviment politich ladins é pro chi che sostegn clermenter l referendum y la reunificazion di ladins. Nia enscì pro la enscidita Svp "ladina". La Bioc dà tresfora comunicac sun de vigni sort de bisineles, ma sun l referendum scoutela.
Na ciantia ladina dij: "Olàche la Marmolada col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom ... ilò él nostes ciases ...": La tripartizion da pert dl fascism dl 1923. An é tla situazion assurda che l assessour ladin Mussner é bonamenter l soul conseier tl consei regional contra l referendum da souramont. Mussolini y Tolomei l rengraziassa, sce ai fossa ciamò en vita.
|
Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit
|
|
Ampez, Col y Fodom, ai se merita l sostegn de duc!
per se scluje permez a la provinzia de Bulsan y a la region Trentin-Sudtirol
La soluzion automatica di problems viadelà o decà n'à degugn bria da se aspeté da la mudazion di confins teritoriai politics ma te valch sauridanza y te valch benefize él plu che dret speré. Dant vigni convegnenza vegn la volonté da sté adum con chesta o chela jent , con chesta o chela sozieté. A la volonté corespon la liberté, te n stat democratich almanco, da mudé confins de comun, de provinzia. Sce les condizions esistenziales dl vedl o dl nuef teritore ne é nia en pericul, ne déssen ti tò a deguna frazion l dert da mudé comun y a degun comun l dert da mudé provinzia.
D'autres toutes de posizion de Carlo Willeit
La festa é ruveda!
- Willeit (LADINS): ai ladins ti màncel na identité politica.
|
N daz sun i joufs:
Chi che vuel chestes sieves vuel desfé les relazions anter i ladins. I joufs dles Dolomites ne pòn nia mete a la pèr de n Stilfserjoch y de n Timmelsjoch! |
|
Ampez: lingaz aministratif ladin ruva te comun
|
|
Ladin aministratif: i prums varesc tl comun de Ampez
N sfuei de laour con glossar y vademecum dess ti sté permez ai empliés publics per introduje l bilinguism tla aministrazion
Encuei, ai 19 de auril 2007, él vegnù prejenté tla sala de comun via n'Ampez l prum glossar de introduzion al bilinguism aministratif. L test, prejenté sot a forma de sfuei de laour per i empliés publics aministratifs é n prum vademecum per ti sté permez a mete ju documenc aministratifs per ladin ampezan (letres, tofles, placac, comunicac, verbai ez.). Al ti vegnirà partí fora a dut l personal che laora te comun.
|
Fascia: zirconvalazions di paisc
|
|
Zirconvalazions: Moena dl 2009, a Ciampedel y Cianacei empermò en projet
I doi comuns dl'auta val de Fascia se é vegnus de fé passé l sviament sun la mandreta tres na galaria
La chestion dles stredes nueves per tó demez l trafich dai zentres di paisc é un di ponc plu debatus sibe tles aministrazions comunales che ence anter la jent. Da agn él te Fascia atif l projet Transdolomites che é a l'archirida dles mioures soluzions a chisc problems. L majer projet te Fascia é encuei chel dla zirconvalazion de Moena che vegnirà ruvé te valch ann, avisa ne sàn nia, ma al vegn rejoné dl 2009.
Moena.
|
Reinhold Messner: i esse plu gen inom Troi desche mie neine ladin
|
|
"Ampez pro Sudtirol deida unì les Dolomites"
Reinhold Messner: i son mez ladin y mez sudtiroleis - Ie son per n referendum - Les Dolomites é i creps plu biei dl mond
Te chestes ultimes does edemes da l'enconda de Ampez de volei endì l referendum per mudé region: dal Venet al Trentin-Sudtirol, él vegnù publiché sun la stampa locala (dantaldut sfueis aunejians), nazionala y enfinamai internazionala n grum de articui sun chest argoment, anter chisc ence na intervista de Adriano Favaro a Reinhold Messner, vegnuda fora ai 8 de auril 2007 tl Gazzettino (foliet beluneis). Reinhold Messner: "Adum con Aunejia é chestes montes (d'Ampez) la majera atrazion dl Nord dla Talia y an davagnassa dancialà, sce ales vegnissa manejedes y reclamisedes miec deberieda". Al é un che s'en capesc fora de creps. Al se à arpizé sciche prum sun l Everest zenza les bomboles de ossigen; y prum tl mond àl arjont duc i 14 Otmile. Y al seghita a laoré "culturalmenter" per i creps; l museum sun l Monte Rite fova sia idea.
Reinhold Messner: ie me sente ence ladin. Ie son con chi che sent la cultura ladina, la architetura, l paisaje ....
|
Referndum a souramont: i amisc y i nemisc
|
|
Referendum: i amisc y i nemisc
Critica: movitazions economiches Chestes reverda dantaldut i ladins de Bulsan che se tem de perde valch fregola
La cossa sarà dessegur ria da realisé, ma entratant àn dé n segnal de volonté y de direzion. Les Unions culturales di ladins de Fodom, de Col y de Ampez à tout na dezijion autonoma. Ales fej pert dla Consulta da Souramont che tol ite ence i conseis de comun di trei comuns. Chestes trei Unions à abù l’intuizion de daurì n dialogh con la politica dl post, de ejaminé deberieda la situazion politica, culturala y storica dl raion ch’ales tol ite, de conscidré plu avisa i vejins da una y da l’autra pert. Chisc vejins n’é nia dagnora jent valenta, no da una y no da l’autra pert.
|
A recordanza dl vedl ombolt de Badia: Hermann Pescollderungg
|
|
Hermann Pescollderungg, na vita entiera per la comunité
La comunité de la Ila y de dut l comun de Badia ti à dé en sabeda l ultim comié a sie vedl ombolt Hermann Pescollderungg (1921-2007), mort a l'eté de 85 agn. Na persona che à passé feter duta sia vita ativa, per ben 40 agn, te comun, en pratica dai 33 agn en su. Sie empegn n'á mai lascé do, ma al é enfinamai chersciù enfin a garaté ombolt, enciaria ch'al à abù soura 26 agn a la longia.
En recordanza
Hermann dl Soz, valch fora de sia vita
Zenza se l aspeté él mort berba Hermann Pescollderung dl Soz a La Ila: la seira denant àl ciamò carté con de si compagns. Ma la vita é enscì: degugn ne sà canche l’ora é ca y che an mess jì viadelà, via en l auter mond. |
|
Comiscion interregionala: la mozion dl assessour Luigi Chiocchetti
|
|
Colaborazion soura les seides provinziales fora
per promueve barac nuefs anter Trentin - Sudtirol - Tirol dl Nord y Vorarlberg
L assessour regional Luigi Chiocchetti ti à mané ite a la comiscion interregionala la proposta de mozion n. 6 che vegnirà touta tres tla senteda "deberieda" dles assemblees legislatives metudes adum da la provinzia autonoma de Bulsan, da chela autonoma de Trent y dal Land Tirol (con Vorarlberg desche osservadour) a Desproch, en mercui ai 18 de auril. La proposta reverda la colaborazion per promueve engiams soziai y culturai orientés a la valorisazion y al stravardament dles carateristiches etniches y culturales dles mendranzes linguistiches.

|
Referendum per passé da na region a l'autra: i varesc
|
|
Referendum teritorial: encuei plu saurì y plu realistich
Tres la revijion dla costituzion n. 3/01 y tres la sentenza dla Court Costituzionala n. 334/04 é la prozedura de mudazion de region vegnuda saurideda y aplaneda
Les regions é i enc teritoriai plu "nuefs" tla Talia. Ales é vegnudes metudes su empermò da l'assemblea costituenta dl 1948, aclapan chi bele dant man da vedlamenter, vuel dí les provinzies y i comuns. Per tarmené les regions se ova l'assemblea costituenta basé sun rejonamenc statistics, geografics y storics da enlaouta, ne sclujan nia fora la poscibelté de na mudazion.
Revendicazions storiches, culturales, politiches y economiches se encrouja tla chestion dl referendum |
|
Les rejons storiches per n referendum
|
|
"Zent Ladina Dolomites", sie spirit enier y encuei
Dl 1945 fova i ampezans dret atifs politicamenter: jolantins, petizions y memorandums un endò l auter
Sce an rejona endò de referendum a souramont ne pòn nia se desmentié dla storia viadedò. La aodanza de jì demez da Belun ne é nia vegnuda fora de n saren, ma à raijes valgamia sotes. La chestion à tres coé sciche n borei. I fatours determinanc: i comuns de Ampez, Fodom y Col à fat pert dl raion tiroleis enfin al 1923 canche ai é vegnus zarés demez dal rejim fascist contra sia volonté y metus permez a ries a la region Venet/provinzia de Belun.
Na mostra storica sun i ladins.
|
Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina
|
|
A Durnwalder ti sta la chestion a cuer
La SVP Groeden depierpul é a una con l nazionalism plu sterch talian, ai vuel tegnì su la tripartizion
N comentar de Mateo Taibon
- Tripartizion ladina:
- la SVP de Gherdeina defen la spartizion voluda dal fascism y da Mussolini
| Enfin a sen degun fat nuef. Arjont n'él ciamò nia. Ma paroles nueves ben. Al sarà tatica viadedò, al sarà strategies litales. Ma da la SVP todescia végnel n vent nuef. Do la dezijion dl comun de Ampez de volei fé n referendum - dezijion che à abù l gran sostegn de Siro Bigontina - per passé da la provinzia de Belun/region Venet a la provinzia de Bulsan/region Trentino-Sudtirol, é i comentars stés cotanc.
|
|  |
|