|  |
Bulsan: prejentazion de Dolomit
|
|
"Dolomit: poejies da la Dolomites"
Antologia ladina nueva metuda adum da Rut Bernardi
La consulta ladina dl Comun da Bulsan met a jì en vender che vegn, ai 25 de mei, da les 20.30, tl local "Circolo Cittadino" tla streda "Grappoli" nr.2, na seira dedicheda a la prejentazion dl liber "Dolomit - Poejies da la Dolomites" con la cornisc musicala de Raimond Irsara (chitara) y Viktor Canins (controbas).
Rut Bernardi.
|
Fascia: sistem bibliotecar
|
|
L liber, dutaorela na fontana dret d'utl
Te Fascia él trei biblioteches y na biblioteca spezialiseda sun temesc ladins
Tl ampl panorama de propostes culturales y de scomenciadives che se desleria ence te Fascia tol ite les biblioteches na luegia bendebot emportanta. Al é n pont de referiment per paré la seit do savei y conescenzes per na comunité che veid tl liber n strument dutaorela dassen aiutoul y fondamental enceben che les teconologies nueves se fej tres plu lerch.
Les biblioteches tl Trentin: 3 milions de titui arconcés via con catalogh eletronich.
|
Di dla porta daverta tl museum ladin de Fascia
|
|
Turism, enscì la veidi ie
Edema nazionala dla cultura 15-19 de mei: esposizion de grafics y depenc con meisa torona: "Turism, enscì l veidi ie: rejonon de chest!"
 En gaujion dla "Edema nazionala dla Cultura" (15-19 de mei 2007) met dant l istitut Cultural Ladin de Fascia pro la senta dl museum ladin na mostra dret particolara: na esposizion grafich-pitorica "Turism: enscì l veidi ie" ("Turismo, un'idea mia" per talian), laours grafics y pitorics dl concurs omonim scrit fora da la ASAT (assoziazion turistica de Trent) y resservé ai scolés trentins, bele prejenteda de merz tl Ciastel dl "Buonconsiglio" a Trent. An à raté dret de fé conesce y apriejé chisc laours manés ite dai scolés de Fascia, ben 53, ence da la jent dla valeda. Tl medem temp vuelen tamben sporje na ocajion per se fé pensiers sun l davegnì dl turism.
La Veisc conta: con chest laour à i scolés dles classes III A y B de Moena venciù l pest nazional dl'ANCI.
|
Museum de Gherdeina: di dla porta daverta chest fin de edema
|
|
Pavei, uciei y ciuities al "Dí dla porta daverta tl museum de Gherdeina"
al zenter la sezion naturalistica dl museum con uciei, pavei y dantaldut la vita dles ciuites
 L museum de Gherdeina à enjigné ca n program bendebot rich sun l mond di pavei y di uciei te Gherdeina en gaujion dl dí dla porta daverta en sabeda y en domenia, ai 19 y 20 de mei 2007. En sabeda ai 19 de mei saràl Marco Obletter ornitologh de Urtijei che tegn da les 20.30 tla Cesa di Ladins na conferenza dal titul: "13 agn con la buba te Gherdeina". En domenia ai 20 de mei da les 7 a les 12, él l grup per la defendura di uciei che met su a Runcadic pro l zenter dal tennis na stazion olàche al ti vegnirà metù l anel ai uciei.
|
Lia di comuns ladins: les enciaries
|
|
Pruma senteda dla jonta: les enciaries
Vize é Paolo Frena, ombolt de Col - Per pié do contribuc dla lege 482/99 méssel ciamò vegnì fat na perimetrazion dl "raion ladin"

En mercui, ai 9 de mei, se à abiné la jonta dla Lia di Comuns Ladins (LCL) a sia pruma senteda a Corvara. Sun meisa la partizion dles enciaries de laour: chi se festidieia pa de cie? La Lia fej si prums varesc y al é truep da sclarì dant che deventé operativa. Te cassa ne él degun finanziament ciamò. Per podei pié do finanziamenc dla lege 482/99 duraràla ciamò n pez. Aladò dla lege vuelel ester empruma na perimetrazion dl "raion ladin" tres deliberazions di comuns che declareia de fé pert dl teritore linguistich-cultural ladin. Chestes deliberazions mess vegnì ratifichedes da les provinzies a na moda che al figureie ofizialmenter ciugn che é i comuns ladins. La Lia di comuns mess spo vegní reconesciuda da provinzies y regions. Empermò dedò devéntela n organism de coordinament che pò laoré soura les seides provinziales y regionales fora con projec finanziés tres la lege 482/99 ti raions reconescius y delimités.
L ombolt de Col é vize-president dla Lia di comuns Ladins. Al se à dé ju dassen con la lege 482/99 y tegnirà i contac con Roma.
|
Ence Asiago à fat l referendum
|
|
Asiago y d'autri 7 comuns dl Altiplan dij de scì
de jì demez dal Venet y de vegnì anetus a la region Trentin-Sudtirol - Sen va la prozedura inant con lege
Do i comuns de Sovramonte y Lamon à en domenia, ai 6 de mei 2007, ence 7 di 8 comuns sun l Altiplan de Asiago, tres tla provinzia de Vicenza, dit de scì con l 94,09% de oujes a favour de damané de jì demez dal Venet per jì permez a la region Trentin-Sudtirol. Al referendum à tout pert l 63,19% di litadours scric ite a les listes litales.
|
Lia di comuns ladins: ultims svilups
|
|
La Lia di comuns Ladins mana fora l prum burt segnal
Ala adorarà sciche lingaz ofizial l talian che vegn "capì da duc"
La Lia di comuns ladins é pieda via; per jì olà pa? I on audì n grum de toutes de posizion, intervistes y comentars ma al é rie da capì cie che an vuel arjonje con chesta scomenciadiva di ombolc. L president, B. Senoner, se contenta de n valgunes declarazions generiches che ne sclaresc no les funzions no i fins dla Lia. Per l moment àn l'imprescion che al se trate de na scatola vueta che an spera de podei emplenì plu tert con valch projet proponù da an ne sa nia chi. Tla intervista publicheda sun les "Dolomiten" ai 27.04 nes conta l president che la Lia é vegnuda metuda su per damané contribuc aldò dla lege 482/1999; al pensa dantaldut a chestions economiches desche l transiament sun i joufs, sceben che chesta lege sie vegnuda penseda dantaldut per finanzié scomenciadives culturales dles mendranzes linguistiches.
|
Lia di comuns ladins: la jonta se abina endoman
|
|
La jonta dla "Lia di comuns" se abina
endoman a Corvara a sia pruma senteda -
En doman a Corvara, te sia senta, se abina per l prum iade la jonta dla Lia di Comuns Ladins, metuda adum dal president Bruno Senoner, ombolt de Santa Cristina y raprejentant dla Val de Gherdeina y da autri trei componenc: l raprejentant dla Val Badia, Franz Complojer, ombolt de La Val, l raprejentant de Fascia, Gino Fontana, ombolt de Vich, y l raprejentant da Souramont, Paolo Frena, ombolt da Col.
|
Ladinia, al se deura na sajon nueva
La prospetiva de reunificazion ne pèr nia de sciaudé su plu che entant i cuers di ladins - La speculazion dl fabriché desceida cotant plu de festide
de Riccardo Zanoner/vizepresident dla Union Generela
"Voglia di Ladinia", vueia de Ladinia, fova l titul adoré dal sfuei "TRENTINO" (o ence "ALTO ADIGE" - "CORRIERE DELLE ALPI") canche al à metù a jì chela sort de enrescida tles valedes ladines a revert dl referendum damané dai trei comuns da souramont per vegnì permez a la region Trentin-Sudtirol. Da me enfora él sté na bela ocajion per daurì na finestra sun la "ladinité", sun la perzezion che i ladins à de sè enstesc y de sia entité; na ocajion ence per prové a entene ciun che é encuei l status dl sentiment ladin popolar, dl'autocoscienza y dl'identité ladina tles Dolomites.
La Ladinia dles secondes ciases per jent da foradecà.
|
Lia di Comuns: prumes posizions dl president nuef
|
|
Bruno Senoner rejona demé de "colaborazion" y dantaldut de trafich y joufs
te na intervista encuei tla Dolomiten - Per el chestions economiches y trafich dantfora, ma la lege 482/99 ne rejona nience de chestes
Te na intervista de encuei da lieje tl foliet "Dolomiten" végnen al savei coche l president nuef dla Lia di comuns Ladins y ombolt de S. Cristina Bruno Senoner enchedra les funzions y i fins dla lia: joufs y transiament al zenter, rams che ne sta endere te deguna relazion direta con la lege 482/99 a chela che la "Lia di comuns ladins" fej referiment te sie statut. Ai 9 de mei se encontarà la jonta y al vegnirà ence rejoné dl sostegn al referendum da souramont, na tratanda dassen zitia per la Lia che mess ciamò giaté sia ofizialisazion da pert dles trei provinzies de Belun-Trent-Bulsan.
|
TERRA RETICA se prejenteia a Maran
|
|
TERRA RETICA: la "Zivilté retica" tles Alpes
Convegn enaodal dla lia culturala nueva "Terra Retica" a Maran, en vender, ai 11 de mei, da les 20.00 a Maran
Cie popolazions vivova pa te nosc raions dant da nos? Cie lingaz rejonòvei pa? Ciuna fova pa sia religion? Co fòvei pa organisés. N grum de domandes a cheles che an ciafia dutaorela demé da ti dé spidic de respostes. Chi fova pa i Rec? An rata che chisc fova i prums sentadins te chestes teres. En vender, ai 11 de mei 2007, da les 20.00 végnel prejenté ofizialmenter a Maran la lia "Terra Retica". N clap de studiés y enteressés de reziologia à tout la dezijion de se mete adum y de ti jì do scientificamenter a sia pascion tres encontedes, convegns y publicazions cialan de viventé endò la discuscion entourn a la chestion "retica". Fusties y spidic é dant man. Al se trata de co i mete adum endretura.
La provinzia Romana "Rezia". I Rec, na sclata de veriers o de ciaciadours y paurs? Na pert dla Ladinia fajova ence pert dla provinzia Romana dl Noricum. I confins ne é nia dagnora clers.
|
N comentar a les chestions entourn al referendum
|
|
Referendum y ipocrisia ladina
L referendum pò desdruje a fonz la utopia ladina ma al pò ence ti dé na sburla forta a na comunanza nueva de ideai y de enteresc che nos conescion con l inom de LADINIA
N comentar de Erwin Valentini
La dezijion de Ampez, Fodom y Col de mete a jì n referendum per se taché permez a Sudtirol met sun meisa na linia de chestions che reverda duc i ladins y no demé chi da Souramont. L referendum nes sforza a tò posizion sun la chestion dla unité ladina y de respone a la domanda : cie vel pa concretamenter l label « ladin » che cualificheia partic, istituzions y manifestazions de vigni sort tla enscì dita "Ladinia"?
|
23 de auril 2007: istituzion dla Lia di comuns Ladins
|
|
L MPL LADINS veid de bon uedl la Lia di Comuns Ladins
23 de auril 2007 desche i 25 de auril 1945, na data emportanta
I raton che l'istituzion dla "Lia di comuns ladins", firmeda da duc i ombolc dla Ladinia, dant da n notar a Corvara en lunesc, ai 23 de auril 2007, sie n di storich per la Ladinia, ciuldì che al é vegnù fat n vare emportant tla direzion de na mioura colaborazion y de na majera unité dla Ladinia.
La "Lia di comuns ladins" dess dantaldut ence daidé tò ju i confins psicologics ti cefs di ladins.
|
Urtijei: tofla a recordanza scouta via i agn dal 1926 enfin al 1945
|
|
L comun de Urtijei y sie vuet storich
Sun na tofla a recordanza ai ombolc de enlaouta él vegnù lascé fora l temp dal 1926 al 1945 - L conseier Georg Moroder se damanova na spligazion
 Anter les truepes mozions metudes dant al consei de comun de Urtijei da pert dla Lista Ladins, ai 13 de auril 2007, en fòvel una che à da en fé con la storia dl comun, plu avisa l temp fascist y nazist, che é ofizialmenter vegnù sauté sun les tofles de comun a recordanza di ombolc da enlaouta. Georg Moroder à fat prejent che sun la tofla de legn dur, fata da nuef dant 3 agn y metuda su tl atrium dl comun, sun chela che ai é ziplés ite y endorés i inoms di zitadins de onour de Urtijei, en màncel doi: Moroder Rudolf ex-ombolt de Urtijei y n ex sotsecreter dl temp fascist (n cert dot. Marescalchi ) che fova vegnù nominé zitadin de onour de Urtijei l ann 1930 da la consulta comunala. Enlaouta ne fòvel nia n consei comunal lité sciche encuei. La lista à fat prejent che sce an ne à nia volù mete su chest ultim, spo messòven avei la coerenza co che ai l'à abuda a Tramin y a Montan olàche l consei de comun ti à ultimamenter retrat la zitadinanza onorara a Mussolini y a Tolomei. L majer critich a la mozion é sté l conseier Leander Moroder dla Lista Urtijei, plu davert Tobias Dellago che essa vedù dret n referiment a chest temp. La mozion é enultima vegnuda refudeda 4 (Ladins) contra 13 (SVP y Lista Urtijei). Chisc ultims dij, l vuet storich dess resté.
L conseier dla Lista LADINS, Georg Moroder.
|
Aiut Alpin Anpezo: Granmarcé de cuer a Ra Regoles
|
|
Granmarcé a Ra Regoles, sen aronse tost n fabricat nuef
Dal 1992 é l Aiut Alpin de Anpezo a l'archirida de n fabricat, olà podei mete les massaries a sosta y locai de entrategn
Al fova ora! Do de avei damané agn a la longia na luegia ben logheda y souraldut dlvers per l socours de Anpezo, valch un me à scuté su, me à capì y me à daidé. Al é Ra Regoles y i Regoliers che tla Foula Granda di 15 de auril à dit de scì per fé su n fabricat olà podei mete, sotatera, la gip y les motoslites y dessoura per se ciaté anter de nos y mete adassosta les massaries.
Paolo Bellodis Smalzo, capostazion dl Aiut Alpin de Anpezo y meinacrep.
|
|  |
|