|  |
LARJEI: publicazion nueva
|
|
"Larjei": la vita da paur sun les temples da Lungiarü
NA DOCUMENTAZION PRESTIJOUSA SUN LA ZIVILISAZION DA PAUR PIAN VIA DAL LERESC
 "Larjei" se clama l liber, ma al ne conta nia demé di bosc da leresc, di larjeis che se desten a pert de soredl a pe de Pütia enfin a ju te Vila, ma al conta laprò cotant de scliguc storics y aspec etnografics dla vita da paur ta Lungiarü, na picera val laterala dla Val Badia, olàche i laours y les tradizions da zacan souraviv aluesc dutaorela. Chest laour prestijous di autours Roswitha Asche, Giovanni Mischì, Günter Asche y Ernst Detlef-Schulze y publiché dl 2007 da la Union Ladins Val Badia à abù n valgugn agn da madurì. Al contegn truepes trascrizions dai archifs y tamben enrescides fates dai autours medems sun l post. La publicazion vegn abelida da n grum de dessegns de Roswitha Asche, artista umila, coriousa y tres enjigneda a cueie su les marevueies y da se emozioné pro vigni enjign o pro les manifestazions dla natura che ala fova spo bona de ti trasmete ai autri. Giovanni Mischì: ideadour dl liber y Roswitha Asche: l'artista pro l liber, morta dl 2006.
|
Euskera batua: l lingaz scrit unifiché ti Paisc Bascs
|
|
Euskera batua: l standard scrit ti Paisc Bascs
LA SITUAZION IDIOMATICA SPIDICEDA TI SOMEIA A CHELA LADINA - ENCE LAVIA REJONOVA I AVERSARS A TORT DE LINGAZ ARTIFIZIAL Y DE ESPERANTO
L lingaz basch é encuei lingaz co-ofizial adum al spagnoul ti Paisc Bascs y te na stricola dla provinzia de Navarra. Te chisc raions vegn l lingaz basch ensegné amplamenter tles scoles y adoré tles aministrazions, plu avisa l lingaz basch scrit unifiché, l "euskera batua". Les istituzions à tout su les normes y les diretives linguistiches dedes dant da la Academia dl lingaz unifiché "Euskaltzaindia". L logo tl standard scrit basch - euskera batua.
|
Referendum sun la lege linguistica
|
|
En chesta domenia: referendum sun la lege linguistica
AI 17 DE JUGN DEZID I LITADOURS GRIJONS SUN LA LEGE LINGUISTICA
Tles ultimes edemes à partis y organisazions tout posizion, per o contra la pruma lege linguistica dl Cianton Grijon, metuda a votazion referendara en domenia, ai 17 de jugn 2007. Al ne à nia mancé che valch partì ae straout sia posizion de 180 degrés y ti à retrat sie sostegn a la lege do che ai la ova deda pro tl Consei Gran, olàche la lege é passeda en l ann passé de otober dl 2006 zenza contraoujes 106:0. I osservadours é a una: la votazion jirà fora a les strentes. La lege dess ti garantì ai rumanc y ai talians na miour sconanza te sie teritore tradizional. Prum anter i oponidours é l avocat Peter Schnyder che à metù a jì l iter referendar y che é l portaousc dla iniziativa contra la lege.
Liam al sit pro-lege sun i lingac: Grischun trilingh
|
Cianacei: festa dla arpejon da mont
|
|
Cianacei: sies dis de orela curta
DAI 20 DE MESSEL AI 26 DE MESSEL: LA ARPEJON DA MONT CON N GRUM DE SPORTES - ENCONTEDA CON I SPORTIFS FASCIANS
L comité dles manifestazions de Cianacei con a cef dr. Silvano Parmesani se enjigna ca con na busia tres majera a la sajon da d'isté 2007. Al é n grum de laours y de scufs da fé via a na moda che dut garete. Dlongia les mudazions al program general dles scomenciadives végnel mané inant tl detai i preparatifs per na festa ladina nueva, na festa che vegnirà entegreda tla festa "Te Anter i Tobie'" y la "Gran Festa da d'Isté": na edema entiera dedicheda a la cultura da mont. De cie se tràtel pa plu avisa? Al é na festa per i sciors che vuel conesce plu avisa les raijes de nosta cultura, les raijes de nost lingaz, la motivazion de nost ester ladins: na cultura secolara de vita sa mont te anter i creps sclauris.
|
La posizion dl diretour dl Istitut Ladin Leander Moroder
|
|
Micurà de Rü se desceida
SE DEUREL NA FENESTRA TLA CHESTION DL LADIN STANDARD?
La delibera marora sun l’adoranza dl lingaz ladin tla aministrazion publica à almanco un n merit: ala à metù a jì na discuscion dret viva y sana sun la normalisazion dl ladin, n tema che tol oramai ite na gran lerch ti media. Tres la ofizialisazion de ben trei variantes, l mareo, l ladin de mesaval y l ladin standard (LS), à l comun de Mareo fat vegnì a lum dutes les contradizions che carateriseia la politica linguistica atuala, dantaldut te Sudtirol, obligan n puech duc a tò posizion o a se posizioné da nuef.
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica. Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.
|
Lege litala dl 2008: la Svp met endò sun meisa n lim
|
|
N lim lital tla provinzia de Bulsan é antiminoritar
LA SVP SEGHITA ENDERE DE VOLEI METE ITE N LIM - NA OSTINAZION NIA DA CREIE - ALA VUEL TI LA STICHÉ A DUC
n comentar de Mateo Taibon
Fé valch de chel che an sà avisa che al é contra n prinzip democratich; fé valch, sceben che an sà, da l'istituzion plu auta de n stat che la cossa é ilegala; fé valch, sceben che an s'á bele n iade ciafé na gran scurieda da l'istituzion democratica plu auta dl stat: la Court Costituzionala. Chesta é na ostinazion anti-democratica nia da creie. La Court costituzionala ova anulé dl 1998 la lege ajache l lim lital é antiminoritar y anticostituzional. Empò vuel la SVP endò fé na lege litala con n lim. Na lege litala con n lim é praticamenter arobé oujes ai pici partis: n pice partì ciafa na certa cuantité d'oujes; ma l partì de maioranza vuel n regolament che dije che enfin a n cert numer de oujes ne vel chestes oujes nia: enscì se tol i autri partis les oujes di pici partis.
|
La delibera marora: l redadour dla USC se para
|
|
Stricola, stricola, les desvalivanzes é minimales
LINGAZ EN MOVIMENT - LA DELIBERA MARORA "MAREO-LADIN STANDARD" À ABÙ BENDEBOT DE RONDENIS, POSITIFS Y NEGATIFS
La descuscion sun la delibera marora va inant ence sun la USC, oláche l prof.univ. dr. Paul Videsott à tout posizion, slomenan la USC (y nia demé) de ne avei nia fat sie mestier endretura te chesta chestion. La USC é pieda via dal pont al orden dl dì che dij en sostanza dut, fins y intenzions: “Adoranza dl lingaz ladin tla varianta de Mareo (che contegn les formes plu vedles dl lingaz) tla redazion de ac publics, tl lingaz scrit ofizial”: che al vegne adoré y ensegné tles scolines y tles scoles de oblianza dl comun l “mareo”, l ladin che i mutons à emparé da sia oma y che ai rejona dutaorela a ciasa; che i maestri maroi posse adoré sie “ladin” pro l’ejam de trilinguism; che al vegne adoré ti media l mareo per les chestions che reverda la jent y la vita marora y ence te gliejia tesc per mareo desche l ordinament diozejan miena canche al rejona de liturgia tl lingaz dla oma”. Clermenter vuelen chilò auzé l "mareo" a status de "idiom/lingaz per sie cont", ti dan laprò na aura de "vedl", ajache al contegn enzai "les formes plu vedles". Chest ne vuel l redadour dla Usc Iaco Rigo, enstes de Mareo, y trueps nia glotì y al vegn ence metù dant les rejons. Da l'autra pert méssen constaté che avisa da Mareo peiel via iniziatives per l standard interladin, dantfora da Paul Videsott, dal comun tres la seconda pert dla delibera, ma ence da d'autri. Homo linguisticus ladin.
|
Trafich sun i joufs dolomitans: la mozion de Luigi Chiocchetti
|
|
Desmendrì l trafich sun i joufs ma zenza scode n daz
LA MOZION DL CONSEIER LUIGI CHIOCCHETTI - LA JONTA DE TRENT É VEGNUDA ENCIARIEDA DE PIÉ VIA CON NA MEISA DE CONFRONT
Ai 7 de jugn 2007 ti à metù dant l conseier Luigi Chiocchetti al Consei de Trent na mozion sun la "mobilté sun i joufs dolomitans", spligan sia intenzion de mete su na meisa de laour che ti stae do al problem y che chiere soluzions. La mozion é vegnuda aproveda con oujes unanimes. Sen à la jonta trentina la enciaria ofiziala de tó su contat con les provinzies vejines y de laoré fora plans operatifs. Luigi Chiocchetti dij de nò a scode n daz per passé sun i joufs, ajache al rata che al ne sie deguna soluzion o che ala cherde adalerch ciamò deplù trafich. I joufs dolomitans ne é nia scempli joufs da mont con stredes secondares, ma arteries de comunicazion prinzipales anter les valedes ladines, nia demé de enteres turistich, ma ence economich, les scluje volessa ence dì mete sotissoura liams economics, penson demé ai fornidours turistics.
|
La ona de referendums é pieda via: ence Sappada sauta su
|
|
Sappada vuel sen ence jì demez dal Venet
TE PUECES ORES À N COMITÉ CLUPÉ ADUM PASSA 500 FIRMES DA TI SOTMETE AL CONSEI COMUNAL - OMBOLT A UNA
Ence Zapades/Blodn/Sappada vuel sen jì demez dal Venet, te chest caje nia devers la region Trentin-Sudtirol, ma devers la region autonoma dl Friul-Aunejia-Iulia de chela che l comun fajova pert pludadie. De gliejia auda Zapades dutaorela pro la diozeja de Udin. Al se trata de na ijola linguistica todescia sunsom la Ciadoura a les fontantes dl Plaf che se à dagnora sentì lieda pro l Friul. An rejona dutaorela n dialet todesch dret davejin dal tiroleis. Chisc dis àn metù man de cueie adum firmes y bele te 48 ores en àn abù n bel jop de 500 firmes, dutes regolarmenter autentichedes desche la prozedura referendara se l ghira.
|
Sella Ronda Bike Day: ai 8 de messel 2007
|
|
"Sella Ronda Bike Day", trueps, ma nia duc a una
CONFERENZA DE PREJENTAZION PRO LA UTIA MARIA SUN L JOUF DE PORDOI - AI 8 DE MESSEL 2007
La conferenza de prejentazion dl "Sella Ronda Bike Day 2007" é vegnuda metuda a jì pro la utia Maria sun Pordoi con na bela veduda clera y sarena sun i 3000 milesc dles pizes dolomitanes. Al se trata dla seconda outa de chesta manifestazion de rodes entourn ai joufs dolomitans che vegn tegnuda en domenia, ai 8 de messel '07. Endana chest dì vegnirà les stredes soura i joufs sclutes ju al trafich motorisé da les diesc da doman enfin a les trei domesdì. Ales sarà a la leta demé di apascionés dles rodes. Al é na garejeda de orela curta con n dí alalongia degugn auti, degugn fums y degugn pericui sun les stredes. Na garejeda, chilòben, desferenta da les autres, olàche al ne sarà deguna classifica. L spirit animadour é demé chel de sté adum anter apascionés dla roda y dla mont per se giaude deberieda n ambient demarevueia bel y atratif.
|
La proposta de lege litala nueva dla Svp: endò lim lital
|
|
Lege litala dla Svp, plura a la Court Costituzionala
LA COURT COSTITUZIONALA À DIT DE NÒ DL 1998 A N LIM LITAL, SEN LA DESMEINA LA SVP ENDÒ EMPERA
Chisc dis à la Svp dé tres n valgugn detais sun sia proposta de lege litala nueva che dess vegnì descuteda en chest auton tl Consei provinzial de Bulsan. Ma nia duc. "La volp muda l pelam, ma nia l viz", dìjen. Belavisa: anter valch novités, p.ej. restrizion dla dureda di mandac a 3 legislatures con fazion dal 2023, él laite endò la clausola de n lim lital, palejeda via do la formulazion dl mandat plen o cuozient natural che corespon a n lim lital anter l 2,8 y l 2,9%, n lim massa aut per na lista ladina. N tel lim lital fova bele vegnù declaré ilegal ti confronc di ladins da la Court Costituzionala tres la sentenza n. 356/98 che à anulé la lege litala dl 1998. La Svp scouta samben via dlonch chesta sentenza y ala zerca de mete ite endò n lim lital, a truz dla sentenza costituzionala. Florian Mussner, che sà enzai da scuté su tant, samben a una, ence contra na sentenza costituzionala che defen i ladins.
|
I joufs dolomitics: i Verc zerca endò
|
|
I Verc l'à dlì con saré i joufs
SIA MOZION É VEGNUDA DESBUTEDA ENCUEI TL CONSEI PROVINZIAL - AL É ENDERE NA TRIEVA TEMPORARA
I Verc l'à dlì. Nience ei, tout fora la posizion laudoula dl conseier Heiss, ne tol en consciderazion la situazion particolara dla comunité ladina sternuda entourn ai Creps dl Sela y demé lieda adum tres chestes stredes soura i joufs. Encuei se ài endò damané tl consei provinzial de Bulsan na scluta temporara di joufs dolomitans ence demé da la pert sudtiroleisa al trafich individual. Damané se damànei na scluta da messel enfin a setember da les 10 dantmesdì a les 4 domesdì, dijan che n daz ne cleca nia per tegnì dalonc l trafich. Ma sie l daz che na scluta temporara ne é naoutatant nia sun meisa. Al mancia la acordanza con les provinzies vejines.
Dal jouf de Ciaulonch devers Corvara.
|
Referendum da Souramont: lum verda da la Court de Cassazion
|
|
Court de Cassazion, lum verda al referendum
CIE CHE I GHERDEINES O I BADIOC NEN MIENA? CHEL NES É UNFAT! - CARLO WILLEIT PROPON N COMITÉ
La Court de Cassazion a Roma à declaré con ordinanza dateda 17 de mei 2007 la legitimité dla ghiranza referendara di trei comuns ladins da souramont: Ampez, Fodom y Col, ma empermò i dis passés ti éla vegnuda notificheda al enciarié dai trei comuns de souramont, Bruno Dimai. El ti sta do al iter burocratich. La ordinanza, firmeda da Rosario De Musis, president dla comiscion che fova metuda adum da 20 comembri, ti é bele vegnuda ortieda inant al President dla Republica Giorgio Napolitano y al Minister ai Interns Giuliano Amato che mess sen fissé la data referendara per duc i trei comuns deberieda ti proscims dis.
Bruno Dimai, ampezan, enciarié di trei comuns de ti sté do al iter burocratich.
|
Na minonga sun l LS de dr. Giovanni Mischì
|
|
Ladin standard, al ne é nia n svilup dal aut al bas
LES MUDAZIONS PORTEDES ITE DA NA NORMAZION Y STANDARDISAZION LINGUISTICA MESS VEGNÌ VEDUDES POSITIVAMENTER
Canche an rejona de ladin standard la desmeinen gonot con emozions y con pregiudizes, ajache an ruva ite te chestions politiches. Chest é dret da avei la mueia, ajache la descuscion messessa perdret se basé sun fac. Duc i linguisc' é a una che i ladins mess tert o adora arjonje na soluzion te na "unificazion scrita".
|
La delibera marora: n comentar de Erwin Valentini
|
|
Vigni mel é bon per valch
LA DELIBERA DE MAREO, SCE ALA ESSA DA VEGNÌ METUDA EN PRATICA, FAJESSA PLU DE MEL CHE DE BEN, MA ALA MOSTRA SU LES CONTRADIZIONS

-
La delibera dl comun de Mareo sun l’adoranza dl lingaz ladin à descedé su cotant de reazions y polemiches y al ne é nia da se en fé demarevueia ajache sia fazion va soura i confins comunai fora. L prum impat podessa ester per enscì dì orizontal: la maniera marora de "regolé" la comunicazion anter comun y valedes podessa "fé tacia d’uele» tla Ladinia. Nia da se fé de marevueia sce ence i nia maroi perten de dì la sia sun la dezijion de Mareo!
|
|  |
|